|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
El pacífisme ludico-festiu
|
|
|
per A |
15 jun 2011
|
|
|
Ja fa anys que nombrosos moviments socials s’han impregnat dels discurs de denuncia de qualsevol forma de lluita que vagi més enllà de la no violència. Aqui van uns quantes mostres d’això:
-Les manifestacions convertides en discoteques mòbils, acabant amb tota mostra de combativitat, com les del moviment V de Vivienda, o les sentades de part del moviment estudiantil contra l’EEES.
-Les cacerolades davant els Ajuntaments o als balcons i finestres de les cases, desde les contràries a la guerra d’Irak a les contràries a la ultima reforma laboral del govern. -Les diverses performances davant les entitats i institucions culpables de la crisi actual i/o retallades socials: Bancs, Parlaments, Seus de la patronal.
-Les crítiques i condemnes de certs col.lectius i partits cap altres formes de lluita no violentes. Arribant a insultar aquells que insulten els antidisturbis o es defensen davant les agressions policials i no es deixen partir la cara per sortir els mitjans de comunicació mostrant el caràcter pacífista de la protesta.
El problema no és que es realitzin sentades, cacerolades, performances,etc, que d’altre banda no causen cap molèstia els poderosos.Sino que condemnen altresformesdelluita, com els sabotatge,etc. Que alguna gent amb un discurs suposadament anticapitalista (alguns d’ells aprenents de politics de partits minoritaris) no només critiqui a aquestes accions sino que les condemni i acusi a la gent que les realitza de col.laborar amb la policia, de fer un mal favor a la causa, de violents que no pertanyen al moviment,etc. Després s’arriba a l’extrem d’aplaudir els mossos d’esquadra, com van fer alguns acampats a Plaça Catalunya quan durant les celebracions de la Lliga de Campions la polícia va detenir aficionats del Barça. Alguns d’ells els que els hi molesta de veritat és que el seu partit no pogui controlar el moviment, no poder convèncer a les masses que han d’esperar el moment adequat (aquell dictat per la inteligència del partit) per realitzar la revolucio. Els llibertaris el que penso que hauriem de fer, és no seguir el joc a partits minoritaris anticapitalistes, o grups marxistes-leninistes autoritaris, perquè no enganyem, per molt anticapitalistes que siguin no tenen les mateixes pràctiques ni objectius. Els llibertaris dividits en ateneus, sindicats, grups,etc hauriem de fer un front comu per combatre el capitalisme i l’estat amb els nostres propis mètodes i objectius, això no vol dir que en determinats moments poguem realitzar actes amb altes col.lectius (EI, trotskistes, etc), però sempre i quan els nostres principis tàctiques i finalitats no quedin ofegats. Un argument recurrent és que si es realitzen accions no violentes o s’opta per l’autodefensa davant una càrrega o agressió policial, els mitjans de comunicació criminalitzarant els manifestants acusant-los d’antisistema, violents, provocadors,etc. I és que aquestes acusacions dels mitjans de comunicació (que tots hauriem de saber que estan a mans dels poderosos) no son precisament per eliminar les formes de lluita que molesten el sistema? I si en comptes de mostrar-nos amables amb els mass-media, intentéssim extendre el màxim els nostres motius per l’autodefensa davant un sistema que es manté gràcies a la violència? No estic parlant de sortir amb pistoles, estic dient que hi han moltes formes de lluita: vagues, boicots, sabotatges, etc. El pacifisme és sempre una posició privilegiada, persones que viuen en paisos “desenvolupats” critiquen la violència de les persones febles que es defensen, bona mostra d’això era el pacifisme dels EUA contra els Panteres Negres, el curiòs del cas és que aquests pacifistes després van amb samarretes del Che Guevara.
A la meva ciutat, algunes persones de l’acampada van realitzar aquesta festa a l’INEM: http://blip.tv/acampada-sabadell/acampada-sabadell-festa-a-l-inem-526839 O sigui que amb 5 milions d’aturats (jo formo també formo part de la llista) no se’ls acut res més que realitzar una performance ludico-festica amb nassos de pallasso, serpentines,etc a lNEM. De què serveixen aquests actes? DE RES. No estic dient que tot i la situació de crisis, esgotament dels recursos i destrucció del medi ambient, pobresa i desigualtat,etc no ens haguem de divertir, però hi han moments i moments. I a mi que hi hagi 5 milions d’aturats, que persones naveguin en l’abundància mentre altres es trobin en l’absoluta misèria ,que cada cop es retallin més els serveis publics i els drets laborals,etc només em fa que posar de molt mala hòstia i augmentar les ganes de lluitar, afortunadament no estic sol. |
Mira també:
http://unaminoriaradical.wordpress.com/
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El pacífisme ludico-festiu
|
|
per eps! |
15 jun 2011
|
|
En termes generals i a nivell teòrico-pràctic estic d'acord amb tu, però crec que exageres quan dius que accions com la de l'INEM no serveixen de res. No serveixen de res en relació amb l'estructura INEM, però sí en relació a qui hi hagi fent cua a l'INEM en aquell moment. Fer aquestes coses no és incompatible amb atacar les estructures, de fet ha de ser complementari. |
|
Re: El pacífisme ludico-festiu
|
|
per un |
15 jun 2011
|
|
El debat sobre violència es un fals debat imposat en gran part pels massmedia. De tota manera no crec que serveixi de res debatir-ho a indymedia, entre els convençuts. |
|
Re: El pacífisme ludico-festiu
|
|
per Tito |
15 jun 2011
|
|
l'escoltisme ha fet molt de mal a aquest pais... |
|
Re: El pacífisme ludico-festiu
|
|
per un@ |
15 jun 2011
|
|
El que fa molt mal es la estupidessa dels "guerrilleros" que tot el que toquen ho converteixen en merda amb les seues palles mentals: reformisme vs revolució, violents vs pacifistes, anarquistes vs altres, indepes vs altres, ... falsos debats orientats a dividir la gent quan lo realment important es anar sumant contrapoder/gent/legitimitat mitjançant eines coherents amb els fins desitjats per poder canviar les coses. |
|
Re: El pacífisme ludico-festiu
|
|
per undostres |
15 jun 2011
|
|
El text no parla ni de reformisme vs revolució, ni de violents vs pacífistes, ni d'anarquistes vs altres, ni d'indepes vs altres. Sinó del talibanisme pacífista per menysprear i condemnar altres formes de lluita i la crítica a la protesta festa-espectacle. Estic d'acord amb que cal sumar mitjançant eines coherents amb els fins desitjats. |
|
Re: El pacífisme ludico-festiu
|
|
per victor |
15 jun 2011
|
Pues para mi este debate es entre:
Vanguardia Revolucionaria versus movimiento social
Ni mas ni mes, un grupo de gente que se cree con todo el derecho del mundo,no solo de actuar violentamente, cosa que por otra parte comparada con la violencia del estado, no son mas que folcloricos de la capucha. Sino reventar manifestaciones, importarles una mierda lo que piense la gente de al lado, criticar a la madres o padres por llevar niños, por ir ancianos a las manis etc.
Si realmente se juntasen en otro sitio y atacasen a la policia, nadie diria nada, es mas igual algunos lo hariamos, lo hemos hecho o formamos parte de esta tactica. Pero en cambio utilizan manis donde la gente no tiene intencion de actuar de essta manera, y ellos y ellas se ven con la conviccion moral y el derecho de hacerlo.
Bueno eso es vanguardia revolucionaria, llamale de izquierdas, de derechas o anarquista, ni mas ni menos.
A unos le parecera bien, a otros pues no, yo me quedo con los segundos. Un claro ejemplo fue la manifestacion de hace años en barcelona contra la cumbre de la Union Europeo, donde 200 0 300 pillaos, en los cuales igual yo estaba, reventamos una mani de 300 000 personas, la policia apaleo a mogollon de gente, y bueno otros nos lo pasamos teta.
Con el tiempo esto a mi me ha demostrado que es una actitud cobarde, folcklorica y contraproducente.
En cambio por ejemplo en Praga del año 2000 si voy equivocado se realizaron tres manis, una anarquista insurrecionalista donde se lio de lo lindo, otra mas fiestera y otra medio uno medio lo otro, asi que todos y todas contentos.
Este es el verdadero debate el respeto por los demas o lo que piensa la mayoria, y una minoria que no tiene narices, el dia que se peguen cuatro tiros estos igual, los que flipan con la violencia, son los primeros que salen corriendo, e igual muchos hippis comeflores les dan un repaso de narices.
Vanguardia revolucionaria compañeros ni mas ni menos |
|
Re: El pacífisme ludico-festiu
|
|
per Tito |
15 jun 2011
|
|
Lo dicho, l'escoltisme ha fet molt mal... pau i amor... poned la otra mejilla que ya vereis la hostia que os llevais. |
|
Re: El pacífisme ludico-festiu
|
per carlos
desdelacalle10@yahoo.com |
16 jun 2011
|
Puies a mi me da lástima argumentos como estos porque cuando planeamos liarla, no somos capaces de hacerlo.
No me creo la decisión y determinación de muchos personas de la IR y de su capcidad operativa.
Además no somos capces de hacer nada solos, sin más grupos y colectivos, no tenemos capacidad de iincidencia real. |
|
|
