Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació
El pacífisme ludico-festiu
per A	15 jun 2011
Ja fa anys que nombrosos moviments socials s’han impregnat dels discurs de denuncia de qualsevol forma de lluita que vagi més enllà de la no violència. Aqui van uns quantes mostres d’això: -Les manifestacions convertides en discoteques mòbils, acabant amb tota mostra de combativitat, com les del moviment V de Vivienda, o les sentades de part del moviment estudiantil contra l’EEES. -Les cacerolades davant els Ajuntaments o als balcons i finestres de les cases, desde les contràries a la guerra d’Irak a les contràries a la ultima reforma laboral del govern. -Les diverses performances davant les entitats i institucions culpables de la crisi actual i/o retallades socials: Bancs, Parlaments, Seus de la patronal. -Les crítiques i condemnes de certs col.lectius i partits cap altres formes de lluita no violentes. Arribant a insultar aquells que insulten els antidisturbis o es defensen davant les agressions policials i no es deixen partir la cara per sortir els mitjans de comunicació mostrant el caràcter pacífista de la protesta. El problema no és que es realitzin sentades, cacerolades, performances,etc, que d’altre banda no causen cap molèstia els poderosos.Sino que condemnen altresformesdelluita, com els sabotatge,etc. Que alguna gent amb un discurs suposadament anticapitalista (alguns d’ells aprenents de politics de partits minoritaris) no només critiqui a aquestes accions sino que les condemni i acusi a la gent que les realitza de col.laborar amb la policia, de fer un mal favor a la causa, de violents que no pertanyen al moviment,etc. Després s’arriba a l’extrem d’aplaudir els mossos d’esquadra, com van fer alguns acampats a Plaça Catalunya quan durant les celebracions de la Lliga de Campions la polícia va detenir aficionats del Barça. Alguns d’ells els que els hi molesta de veritat és que el seu partit no pogui controlar el moviment, no poder convèncer a les masses que han d’esperar el moment adequat (aquell dictat per la inteligència del partit) per realitzar la revolucio. Els llibertaris el que penso que hauriem de fer, és no seguir el joc a partits minoritaris anticapitalistes, o grups marxistes-leninistes autoritaris, perquè no enganyem, per molt anticapitalistes que siguin no tenen les mateixes pràctiques ni objectius. Els llibertaris dividits en ateneus, sindicats, grups,etc hauriem de fer un front comu per combatre el capitalisme i l’estat amb els nostres propis mètodes i objectius, això no vol dir que en determinats moments poguem realitzar actes amb altes col.lectius (EI, trotskistes, etc), però sempre i quan els nostres principis tàctiques i finalitats no quedin ofegats. Un argument recurrent és que si es realitzen accions no violentes o s’opta per l’autodefensa davant una càrrega o agressió policial, els mitjans de comunicació criminalitzarant els manifestants acusant-los d’antisistema, violents, provocadors,etc. I és que aquestes acusacions dels mitjans de comunicació (que tots hauriem de saber que estan a mans dels poderosos) no son precisament per eliminar les formes de lluita que molesten el sistema? I si en comptes de mostrar-nos amables amb els mass-media, intentéssim extendre el màxim els nostres motius per l’autodefensa davant un sistema que es manté gràcies a la violència? No estic parlant de sortir amb pistoles, estic dient que hi han moltes formes de lluita: vagues, boicots, sabotatges, etc. El pacifisme és sempre una posició privilegiada, persones que viuen en paisos “desenvolupats” critiquen la violència de les persones febles que es defensen, bona mostra d’això era el pacifisme dels EUA contra els Panteres Negres, el curiòs del cas és que aquests pacifistes després van amb samarretes del Che Guevara. A la meva ciutat, algunes persones de l’acampada van realitzar aquesta festa a l’INEM: http://blip.tv/acampada-sabadell/acampada-sabadell-festa-a-l-inem-526839 O sigui que amb 5 milions d’aturats (jo formo també formo part de la llista) no se’ls acut res més que realitzar una performance ludico-festica amb nassos de pallasso, serpentines,etc a lNEM. De què serveixen aquests actes? DE RES. No estic dient que tot i la situació de crisis, esgotament dels recursos i destrucció del medi ambient, pobresa i desigualtat,etc no ens haguem de divertir, però hi han moments i moments. I a mi que hi hagi 5 milions d’aturats, que persones naveguin en l’abundància mentre altres es trobin en l’absoluta misèria ,que cada cop es retallin més els serveis publics i els drets laborals,etc només em fa que posar de molt mala hòstia i augmentar les ganes de lluitar, afortunadament no estic sol.
Mira també: http://unaminoriaradical.wordpress.com/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more