Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sense clasificar
Construir municipi des dels moviments socials?
12 jun 2011
El llibre Construint municipi des dels moviments socials s’ha convertit en un instrument de difusió d’unes propostes batejades com a “municipalisme de moviment” o fins tot “municipalisme d’alliberament”. Durant els darrers mesos s’han realitzat presentacions d’aquest llibre editat per Icaria, que ha estat dissenyat i coordinat per tres persones que pertanyen col·lectiu Altraveu de Castellà del Vallès.

El recull, en forma de memòria o de plantejaments alternatius locals, aplega un total de 17 articles i aporta un interessant mapa de lluites populars, experiències institucionals o anàlisi sobre la situació del moviment associatiu i popular al país. En aquest sentit suposa una nova radiografia de la vitalitat i la diversitat de les lluites populars i les candidatures municipals del territori, molt en sintonia amb l’aparegut fa deus anys Terra i llibertat; 100 entitats dels Països Catalans, fruit de cent entrevistes a entitats de tota mena vertebrades des del teixit social i polític.
Els articles es divideixen en tres blocs: l’homònim del títol, “Construint municipi des dels moviments socials”, amb articles de persones vinculades a les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), a assembles locals de la CUP, al teixit veïnal de Barcelona o a les propostes del municipalisme de tall llibertari. La segona part, intitulada “L’aposta municipalista: per què fem el pas a la política local?”, inclou articles de les mateixes característiques i en la línia argumental del títol. I un tercer bloc, “Experiències alternatives i populars. Pel medi ambient i el territori”, exposa les experiències en la lluites pel territori, l’ecologisme, el dret a l’habitatge o contra l’especulació de persones lligades a candidatures locals i al moviment popular, però també d’experts en problemàtiques medioambientals o urbanístiques. Abasta des de l’experiència del moviment popular contra l’Ecoparc a Ripollet fins a articles d’anàlisi sobre medi ambient i les polítiques locals.

Construint municipi des dels moviments socials va aparèixer justament pocs mesos abans de les eleccions municipals del maig i té, per tant, una intenció de presentar en aquesta contesa electoral una opció diferenciada dels partits convencionals. Però és precisament l’absència programàtica, l’aiguabarreig i la indefinició ideològica allò que impossibilita aquest recull d’articles d’esdevenir una eina eficaç per al combat polític o un manual de lluita institucional alternatiu al règim polític i social actual (alternatiu en el sentit que pretén destruir-lo, transformar-lo).

A la meva manera de veure, més enllà de recollir les experiències de lluites locals i la memòria del treball d’alguns col·lectius alternatius, l’aparició d’aquest llibre compleix també un altre objectiu. I convindria destriar, primerament, l’exposició d’aquestes experiències diverses i no sempre coincidents, que ocupa la majoria dels articles, de l’intent de cohesionar un discurs determinat i de les tesis que tant al pròleg com a la introducció es poden vincular amb la doctrina de l’“antiorganització”.

No cal ser gaire lúcid per copsar que la finalitat primera d’aquest recull és aglutinar un conjunt de persones vinculades a les lluites populars, les candidatures locals o el teixit associatiu sota un paraigua d’identitat política i complicitats que es queden en això, en una afinitat (discutible en el cas de la CUP) des de l’autonomia ideològica i organitzativa i, segurament, des de l’orfandat d’un referent polític de masses. Es tracta d’uns plantejaments que, en insistir en l’absoluta autonomia local, alimenten en darrer terme l’atzucac polític que “cadascú pot fer el que vol”.

En conjunt, convé destacar-ne també l’ús abusiu i inconcret del terme “moviments socials”, especialment a les parts programàtiques. Es tracta d’un terme útil tant per al professor Joan Subirats, professor i responsable de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, com per als autors de la “Introducció”. Aquest terme indefinit ja ha estat assenyalat altres vegades com un recurs fàcil per evitar articular un discurs emmarcat en la lluita de classes i plantejar-se la necessitat ineludible de construir una organització política referencial. En aquest mateix sentit, serveix també per obviar o situar en un segon pla l’anàlisi de l’opressió nacional, per la qual cosa no cal estranyar-se que el discurs acadèmic tendeixi a considerar el mateix independentisme organitzat com un moviment social [sic].

Segurament Subirats, que ha tingut un peu al PSC (vegeu la seva participació a l’Escola d’Hivern del PSC el 2008) i un altre a ICV, no hauria d’haver estat l’encarregat de fer aquest pròleg. I no tan sols per la seva trajectòria de connivència/convivència amb certs poders administratius durant els darrers anys, allunyats de les experiències i lluites que s’exposen seguidament, sinó senzillament perquè els plantejaments polítics de transformació i de ruptura no han de ser dissenyats ni necessiten la benedicció d’especialistes acadèmics o de tècnics experts.

Subirats beneeix aquest recull des de la seva autoritat acadèmica postulant també el treball “de manera autònoma” dels “moviments socials” i proposa la creació de vincles entre les lluites disperses/diverses i l’altaveu institucional. No especifica, però, quina relació d’interessos de classe poden existir en el desenvolupament d’aquestes propostes, així com tampoc especifica com s’ha d’articular aquesta relació (estratègia, prioritats, gradacions, graus de consciència, politització, etc.) entre la lluita institucional i les lluites populars. Aquestes propostes de “ponts” entre “les dinàmiques i les mogudes dels moviments i organitzacions socials” i la seva representació institucional s’encarnarien en el municipalisme, un àmbit de lluita immaculat i sense contradiccions.

La introducció d’aquest llibre és, com hem indicat més amunt, la part que hem de llegir amb més cura, perquè deixa anar plantejaments perillosos a l’hora de concebre la lluita institucional, com ara el següent: “Si es pretén influir en els processos d’elaboració de polítiques públiques locals serà necessari dotar-se de competència tècnica. Pot sonar paradoxal, però aquesta és necessària per poder continuar fent política (...).” Hi ha el perill de caure en una mena de tecnocratisme, que reserva un paper important en l’àmbit institucional a tècnics i experts (concepció que limita l’accés de les classes populars a la política institucional),

Ara bé, el més greu d’aquest plantejament és la concepció reformista que traspua, ja que entén la lluita institucional bàsicament com a gestió en la qual cal influir. Com passa sempre amb aquests tipus de plantejaments, s’oblida que el mot fonamental del sintagma “lluita institucional” no és pas l’adjectiu sinó el substantiu “lluita”.

I què n’hauríem de dir de girs carregats d’ambigüitat, com ara “el treball polític de proximitat” o el “treball en xarxa”, d’una vaguetat total i més pròximes a la terminologia dels esplais que a les diferents tradicions de l’esquerra política?

Comptat i debatut, de les comptades línies que defineixen aquest “municipalisme de moviment o d’alliberament” no trobarem gaire cosa més que el vague enunciat “En un sentit restringit del terme entenem per municipalisme l’articulació per part dels diferents moviments socials locals de candidatures electorals amb l’objectiu d’obtenir representació als òrgans de govern municipal i incidir en el govern”.

Deixant de banda l’esmentada inconcreció del terme “moviment social”, aquesta definició és una bona mostra de la inconsistència de voler relligar en un totum revolutum un seguit d’experiències diferenciades. Per exemple, les candidatures impulsades per la CUP no responen a cap aposta de “diferents moviments socials locals” sinó a l’aposta nacional d’un moviment polític, l’Esquerra Independentista, amb una estratègia definida. Per constatar-ho, només cal llegir al llibre l’inici de l’aportació de la CUP Berga, sorgida arran de la participació d’aquesta organització nacional a les eleccions europees del 2004. No deixa de ser descoratjador que persones que tenen un peu dins el món acadèmic siguin tan poc rigoroses.

D’altra banda, la definició traspua reformisme pertot arreu en entendre que l’objectiu les candidatures municipals és bàsicament “obtenir representació als òrgans de govern municipal i incidir en el govern”, obviant que haurien de ser instruments per enquadrar i mobilitzar (és a dir, haurien d’esdevenir instruments de lluita). Un altre cop la CUP s’aparta d’aquest plantejament, ja que, concebuda per la majoria dels seus membres com a referent polític de masses i com un instrument de lluita, assumeix tres funcions: organitzatiu, mobilitzador i institucional. És precisament aquest plantejament el que l’allunya dels partits convencionals, que es limiten exclusivament a la cursa electoral. A més, com ja hem apuntat més amunt, la CUP entén la seva actuació a les institucions com a lluita i no aspira simplement a “incidir en el govern”.

En resum, aquests arguments postmoderns i vagues poden resultar útils per aglutinar una identitat i complicitats individuals, com en el cas d’aquest llibre, però no ofereixen cap anàlisi de les dinàmiques socials i polítiques del país, cap estratègia ni cap solució per a desplaçar del poder la classe dominant, ni per descomptat per desempallegar-nos dels estats ocupants, suposant que aquest sigui un dels objectius estratègics dels coordinadors del llibre. I encara podríem afegir-hi un llarg etcètera de premisses crítiques útils a l’hora de llegir aquest llibre.
Mira també:
http://www.defensadelaterra.org/LaVeu/veu95.html#ass5

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Construir municipi des dels moviments socials?
12 jun 2011
A primer cop de vista estaria d'acord amb el text, pero es el problema de sempre:

Molt bo el text (i l'estrat``egia) per la "parroquia", pero per la gent que (encara) no es de l'esquerra independentista i volem sumar-la a la Unitat popular, com ho fem?

Perque aproximar-se a altres sectors anticapitalistes del pais ha donat molt bons resultats. Molta gent ha entrat a engurixir l'espai politic de l'esquerra independentista quan inicialment eren reticents i fins i tot en alguns cas hostils a l'independentisme.
Re: Construir municipi des dels moviments socials?
12 jun 2011
"pero per la gent que (encara) no es de l'esquerra independentista i volem sumar-la a la Unitat popular, com ho fem?"
Sou sinistres, ho sabeu?
Molta gent milita a l'esquerra anticapitalista i mai serà de l'EI, el vostre projecte assimilador està abocat al fracàs fins que no enteneu el concepte de la pluralitat. El vostre concepte d' unitat popular és que tothom s'acosti a vosaltres i combregui amb els vostres postulats nacionalistes, i diria que el gruix de l'esquerra anticapitalista està molt lluny d'això.
Re: Construir municipi des dels moviments socials?
12 jun 2011
lo que diu el primer comentari és en llenguatge irònic Dali. En realitat és contrari al que planteja el text -segons entenc jo-.

El que diu el text em sembla molt interessant
Re: Construir municipi des dels moviments socials?
12 jun 2011
Doncs jo crec que t'equivoques "A", jo no hi veig cap punt irònic al comentari de "al company Rocamora", em sembla molt sincer i clarificador de quina és l'estratègia de determinats sectors de l'EI, assimilar dins el seu projecte diferents tradicions de lluita anticapitalista, si cal desmantellant/desapoderant les organitzacions que no formin part de l'EI, per tal d'aparèixer com a única alternativa. En aquest punt coincideixo amb "dali" quan diu que això els resultarà impossible (recentment tenim l'exemple dels indignats, moviment social amb potencial revolucionari que creix i es consolida al marge d'estructures preconcebudes i molt lluny dels postulats nacionalistes de l'EI)
Re: Construir municipi des dels moviments socials?
12 jun 2011
Joan Rocamora, ha estat sembrant merda al Vallès tot el que has pogut, has estat incapaç de crear projecte polític a Cerdanyola, la teva ciutat, has aconseguit en bona part fer fracassar un projecte polític comarcal. Para ja, company, deixa-ho.

El llibre és un plec d'articles i experiències i prou. No hi vegis conspiracions i no et dediquis a tirar merda arreu on mires. Fa trenta anys que repetiu les mateixes crítiques i el mateix rollo i sou INCAPAÇOS, ineptes incapaços, de fer res de bo al vostre voltant més que cremar gent i dividir. (el llibre pretén sumar, si t'hi fixes, però això deu ser burgès i contrarrevolucionari, oi?)

Si seguiu per la via d'anar criticant els companys de lluita, com en aquest article, o els de JOana Gorina, o tants altres que escriviu, tingueu present que un dia se'ns inflaran els ous i començarem a treure merda de vosaltres, ineptes polítics, conspiradors professionals, analfabets democràtics.
Re: Construir municipi des dels moviments socials?
13 jun 2011
a eura:
Si et passes per les acampades de Barcelona, fes el favor de llegir-te el Dossier de formació sobre Assemblearisme que utilitzen i reparteixen.

Oh! Sorpresa! Resulta que ha estat editat per l'Esquerra Independentista. O sigui que els acampats "anti-nacionalistes" basen la seva forma d'organització, o com a mínim és el que difonen, en el mètodes assemblearis fruit de l'experiència de l'EI en aquest àmbit.
Re: Construir municipi des dels moviments socials?
13 jun 2011
Per a "Autor".
El llibre és el que és, però l'ha editat L'altraveu, i tot sabem quina visio tenen de la CUP i la CAV... sembla ser que no tenen intenció de que es cooperi a nivell comarcal entre aquestes candidatures alternatives.

En Rocamora a part de ser militant de la CUP, és del MDT, i aquest article el fa com a militant del MDT en La Veu publicació del MDT.
Per si no ho saps, el MDT té unes idees sobre el moviment d'alliberament nacional, i a ala mateixa revista on surt aquest article, podrás llegir també quina visió tenen de la CUP. Pretenen fer de la CUP l'organització de masses. Per tant per ells és legítim intentar fer-se amb el control d'altres grups. Segurament ells, consideren aquests grups com a petits i per tant que han d'assimilar-se al gran. Un error per part seva. Per tant qui s'equivoca és el MDT i no pas la CUP...

Espero que en un futur no gaire llunyà les CUP del Vallès i les CAV poguem cooperar i treballar junts en alguns temes.
Re: Construir municipi des dels moviments socials?
14 jun 2011
L'MDT és la gangrena de l'independentisme des que quatre aprofitats van decidir apropiar-se del nom d'un moviment que ells havien col·laborat a liquidar. Res que vingui d'aquestes sigles des de 1990 pot ser positiu. Sempre tirant merda sobre tot allò que no poden controlar i sempre disposats a vendre's el moviment per quatre poltrones com van fer el 92.
Sindicat