Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: dones
El feminisme de Felix Rodrigo Mora
06 jun 2011
jo estic indignada, vosaltres vais a flipar, palabra
POR UNA NUEVA CONCEPCIÓN DE LA LIBERACIÓN DE LA MUJER

El colectivo “Invierno” de Zaragoza ha publicado el folleto “¿Con el Estado o contra el
Estado? La liberación femenina en el siglo XXI”, de María del Prado Esteban Diezma,
que recoge cuatro artículos de esta autora, inicialmente publicados en “CNT” (Prado es
afiliada a ese sindicato), “Ekintza Zuzena” y “Esfuerzo”.

Ello posibilita romper el cerco de hostilidad y demonización que en relación con su obra
se está llevando a cabo por la acción conjunta del feminismo y el machismo (como es
sabido, uno forma parte del otro). El feminismo, convertido hoy en uno de los
principales bastiones de la reacción estatal, militarista y capitalista, al carecer de
argumentos tiene que acudir a procedimientos innobles, como son censurar, perseguir,
boicotear e impedir que los análisis de esta autora lleguen a la opinión pública.

Tales modos se explican porque hoy la mayor parte del feminismo se ha pasado a las
ideas del Manifiesto SCUM que en mi libro “Crisis y utopía en el siglo XXI” califico de
mera variante del fascismo, de vulgar fascismo feminista.

Por ello el feminismo que no es el de hace 30 años, pues ha dado un giro total hacia la
reacción, la extrema derecha y la apología del patriarcado renovado, tiene que ser
criticado: tal se propone Prado Esteban, que lo rechaza al mismo tiempo que se esfuerza
en ir sentando las bases de una nueva cosmovisión sobre la liberación de la mujeres,
verdadera, documentada, ajena al sexismo androfóbico, fundamentada, revolucionaria y
apta para el siglo XXI.

Prado condena el feminismo por su apología del Estado policial y carcelario, por su loa
del militarismo, por su entusiasmo por el trabajo asalariado, el dinero y el capitalismo,
por apartar a las mujeres del compromiso político y social revolucionario, por prohibir
la maternidad y demonizar la sexualidad, por valerse de la mentira y la demagogia, por
promover el odio hacia las niñas y los niños, por incurrir en una androfobia que es mero
exterminacionismo nazi (en el sentido en que lo denuncia D. J. Goldhagen en “Peor que
la guerra”), por su culto fanatizado por el Estado al que presenta como “emancipador”
de las féminas, por sustituir el viejo patriarcado por el nuevo patriarcado mil veces peor,
por anular la acción autónoma de las mujeres so pretexto de que el feminismo las
“representa” y “lucha por ellas” (de hecho el feminismo, como parte del Estado, es
ahora el nuevo “pater familias”), en suma por ser la apología más desvergonzada y
virulenta del orden constituido.

Pero en su obra prima sobre todo el análisis de cómo y por qué el feminismo está
concentrado en DESTRUIR A LAS MUJERES, que son su principal víctima,
aniquilando su esencia concreta humana, extinguiendo sus funciones intelectivas,
volitivas, convivenciales, afectivas, morales y también las físicas, para hacer de ellas
mero ganado subhumano, simple mano de obra dócil y carne de cañón al servicio del
orden constituido contra la revolución.

De ahí que para ella la función número uno del feminismo sea cometer feminicidio. Por
eso prepara un libro que se titula “Feminismo y feminicidio. Hacia un cuestionamiento
integral”.
En él Prado hace un análisis holístico y complejo, tratando numerosos asuntos, sin
dejarse encerrar en los “temas de mujeres” del feminismo-machismo: historia,
demografía, emigración, maternidad y pedagogía, biopolítica, economía, militarismo,
legislación, sexualidad, historia del feminismo, análisis político, sindicalismo
revolucionario y otros.

Sin duda, será una obra muy renovadora, creativa y de alto nivel intelectual, además de
superlativamente polémica y combativa, que marcará un hito en la lucha de la liberación
de las mujeres, que se verá muy favorecida e impulsada por ella.

Félix Rodrigo Mora
http://felixrodrigomora.net/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
06 jun 2011
esta clar que no es pot generalitzar el feminisme, pero no cal estar indignada perque s'estudi en profunditat el feminisme i que potser alguns conceptes de om s'esta donant el feminisme siguin proestat procapitalisme o incoherents..
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
06 jun 2011
Doncs jo hi estic totalment d'acord. Aquest feminisme de la confrontació entre sexes no ha aportat res de nou. Només s'ha de veure que aquests lobbys els formen senyores d'una certa edat, perquè les noies més joves en fugen espantades (pel seu ideari i pels episodis d'assetjament sexual que s'hi solen produïr).
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
06 jun 2011
Volia dir "no ha aportat res de positiu".
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
06 jun 2011
Jo diría que sobre tot està criticant el feminisme d'estat, el feminisme que demana mes policia, més lleis, menys fills, més dones en el treball assalariat, mes dones en l'exercit etc.

No sé el problema d'aquet home es que al generalitzar i no matitzar genera polémica.
Pero vamos no sé pq la gent s'indigna, a sobre aquet autor penja les critiques cap a ell a la seva pagina web. Lo millor sería que algú li contestés i es generés debat per enriquir la critica i la contracritica.
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
07 jun 2011
"El feminismo, convertido hoy en uno de los
principales bastiones de la reacción estatal, militarista y capitalista, al carecer de
argumentos tiene que acudir a procedimientos innobles, como son censurar, perseguir,
boicotear e impedir que los análisis de esta autora lleguen a la opinión pública.

Tales modos se explican porque hoy la mayor parte del feminismo se ha pasado a las
ideas del Manifiesto SCUM que en mi libro “Crisis y utopía en el siglo XXI” califico de
mera variante del fascismo, de vulgar fascismo feminista.

Por ello el feminismo que no es el de hace 30 años, pues ha dado un giro total hacia la
reacción, la extrema derecha y la apología del patriarcado renovado, tiene que ser
criticado: tal se propone Prado Esteban, que lo rechaza al mismo tiempo que se esfuerza
en ir sentando las bases de una nueva cosmovisión sobre la liberación de la mujeres,
verdadera, documentada, ajena al sexismo androfóbico, fundamentada, revolucionaria y
apta para el siglo XXI."

Aquí no diu en aquest moment que només es refereixi al feminisme burgès, així que no justifiqueu el que és injustificable, si en comptes de rajar del feminisme rajes del moviment anarquista dubto que aleshores fossiu tant "comprensius".

Prou masclisme progre als moviments socials!
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
07 jun 2011
Prou feminisme excloent i androfòbic als moviments socials! O almenys després no ens demaneu que el recolzem i l'entenem.
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
07 jun 2011
Ui, això sona a la por d'algú que no vol perdre els privilegis que li otorga el patriarcat...Feminisme excloent i androfòbic? Per què? Perquè creiem en l'autoorganització de les dones com a col·lectiu oprimit i crear espais només nostres com qualsevol altre subjecte polític? Està bé això de ser revolucionari només per algunes coses...
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
07 jun 2011
Per a mi és diferent ser feminista a anarcofeminista, feminisme pot existir dintre de les relacions de poder, i l'anarcofeminisme apunta a l'emancipació i trencament de les relacions de poder, a nivell personal fins arribar a les socials....

M'estava llegint els textos del blog de la tal Prado http://prdlibre.blogspot.com/ i crec que alla es mes entendible el que intenta d'explicar.

A mi en particular em sorpren quan el Felix diu de la seva collita algo que trobo una mica exagerat/sensacionalista, doncs si realment fos aixi tindriem un problema mes greu:
"Tales modos se explican porque hoy la mayor parte del feminismo se ha pasado a las
ideas del Manifiesto SCUM "

Dir això es voler-se estalviar paraules, si vols fer una critica al feminisme institucional, per molt que vulguis obviar lo desacord que hi estas, currat-ho algo mes que donant un denominador comu taaant facil de rebujar, doncs primerament no crec que representi el feminisme actual, per molt odios que sigui l'institucional i si ho fes estariem en una situacio molt diferent.

A part, realment ens plantegem que la gent interesada en desenvolupar el seu ideari feminista, es pot arribar a prendre tant seriosament manifest scum i extreure d'alla les practiques femnisites a portar a terme?
O es el manifest nomes una exageracio d'una fantasia de venjança a traves de la qual, la que se sent humiliada pel masclisme, s'ha pogut sentir en catarsis i disfrutar al llegir-lo?
Igual que quan et pot molar una peli gore despres de tenir tensions amb el treball i no per aixo vas obrin caps a tort i a dret.
Crec que s'ha utilitzat mes per a descalificar el feminisme que per a parlar de les moltes dones que estan planejant por ahi matar a homes artistes pel mon.

Si a algu realment li preocupa el tema es que fantaseja mes que la propia valerie solanas...

Demanaria a aquest parell felix i prado que s'expliquessin millor quan parlen de feminisme (institucional... o que), doncs estic segura que no volen enfadar a tanta penya amb malentesos.
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
07 jun 2011
Ja era hora que algú parlés clar.

En Felix no només fa crítiques profundes al feminisme, també a l'ecologisme, els moviments antimilitaristes o d'esquerres.

Això no el fa o ens fa contraris a l'alliberament de la dona o menys revolucionaris. Tot el contrari, només si som capaços de veure dins els nostres moviments les tendencies estatolátriques (adoració de l'estat) i refem tots els discursos a partir de crítiques tan dures com veraçes tindrem alguna opció de sobreeixir en aquestes lluites.

No val reaccionar a les crítiques com atacs, només mirant-nos el melic i auto-adorantnos lo guapos que som i la molta raó que tenim.

Sisplau, recomano entusiastament la lectura de tota l'obra d'en Felix. I després parlem.
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
07 jun 2011
Doncs el Rodrigo Mora ha fet aportacions molt interessants, però em consta que en tema del feminisme té algun punt de vista conflictiu, quan fa vé a dir que abans de la industrialització les dones vivien millor, ...
Re: El feminisme de Felix Rodrigo Mora
07 jun 2011
"Perquè creiem en l'autoorganització de les dones com a col·lectiu oprimit i crear espais només nostres com qualsevol altre subjecte polític?"

Qui ha parlat d'això? Parlava de certs discursos, les pràctiques concretes de cada lloc em poden semblar més o menys encertades però no parlava d'això. En concret el que dius em sembla bé, i m'hi solidaritzaré igual que m'hi vaig solidaritzar en el passat, però crec que sobreinterpretes les meves paraules (disculpa'm si hi he donat peu).

"O es el manifest nomes una exageracio d'una fantasia de venjança a traves de la qual, la que se sent humiliada pel masclisme, s'ha pogut sentir en catarsis i disfrutar al llegir-lo?"

Si és això ho puc entendre, però m'han l'han intentat argumentar diverses vegades com a proposta teòrico-pràctica vàlida, i en aquest cas em sembla aberrant.

"Crec que s'ha utilitzat mes per a descalificar el feminisme que per a parlar de les moltes dones que estan planejant por ahi matar a homes artistes pel mon."

Això, relacionat amb el comentari que he fet unes línies més amunt, , és el que més em preocupa, i el que moltes feministes que pel demés trobo totalment vàlides semblen negar-se a considerar tancant-se en banda com si se les ataqués. A això em referia amb el meu post anterior, potser no m'he acabat d'explicar. Certs posicionaments públics de fa uns (pocs, massa pocs) anys podien resultar molt autoafirmadors, però en tant que públics han provocat un rebuig frontal per part de molta gent que, creieu-me o no (depèn de les ganes que tingueu de ser com l'oli i quedar sempre per sobre l'aigua), ni de bon tros rebutgen l'alliberament de les dones.

És com per pensar-hi, a vegades amb la conya es creen monstres, i després aquests adquireixen vida pròpia.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more