Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: criminalització i repressió
[Madrid] Segundo comunicado de detenidxs del 15-M
04 jun 2011
Hace unos meses muchas personas se escandalizaban al ver las imágenes de la brutal represión de las revueltas árabes. Eso es algo que sólo puede pasar en teocracias y dictaduras tercermundistas, decían algunos, nada que ver con las sólidas democracias occidentales, tan respetuosas de los derechos humanos.
Hace unos meses muchas personas se escandalizaban al ver las imágenes de la brutal represión de las revueltas árabes. Eso es algo que sólo puede pasar en teocracias y dictaduras tercermundistas, decían algunos, nada que ver con las sólidas democracias occidentales, tan respetuosas de los derechos humanos. En este mundo, la ingenuidad es algo que se puede pagar con la vida, o al menos con una brecha en la cabeza, un par de noches en un calabozo y una acusación de atentado contra la autoridad. Algunas personas quizás hayan aprendido estos días, y por la vía rápida, que la policía no está para defendernos.

Otrxs, quizás con un mejor conocimiento de nuestra historia o simplemente con más experiencia, sabían que la represión y la violencia policial no son algo propio de las dictaduras, sino que son intrínsecas a la existencia de un Estado. El monopolio de la violencia por parte del Estado sirve a unos fines concretos que muchos parecen olvidar: el mantenimiento del orden vigente (al margen de su legitimidad) y de los privilegios de unos cuantos sobre el resto de la población. Y para mantener ese orden no dudarán en disparar contra la multitud llegado el caso, como ya ha sucedido en otras ocasiones. A modo de ejemplo citemos la masacre de Vitoria el 3 de marzo de 1976, cuando la policía disparó contra una asamblea reunida en una iglesia y asesinó a cinco personas e hirió a más de cien. Los principales responsables políticos de aquellos asesinatos, Manuel Fraga y Rodolfo Martín Villa, se han reído de las víctimas durante años sin que nadie les haya tosido. Esta es su democracia real.

No vamos a comparar la represión que existe en Siria (donde son ya varios los centenares de muertos) o en otros lugares o momentos históricos, con la que ha tenido lugar estas últimas semanas en el Estado español. Evidentemente el grado de represión es muy diferente, aunque no olvidemos que se trata solo de eso, de diferentes grados de una misma escala y que, según la marcha de los acontecimientos, no dudarían en volver a utilizar las armas de fuego para reprimir una lucha legítima.

Aquí todavía no han asesinado a nadie (nos referimos a las últimas movilizaciones, no olvidamos que cada año mueren varias personas por un disparo “accidental” de un policía o en circunstancias oscuras en comisarías y cárceles de todo el Estado), pero han estado a punto de hacerlo. Un compañero sigue muy grave después de ser intervenido de urgencia tras el desalojo de la Plaça Catalunya. Una pelota de goma, disparada a menos de dos metros de distancia según numerosos testigos, impactó contra su vientre y le reventó el bazo. La policía, las administraciones y los medios de comunicación han silenciado este hecho, como trataron de ocultar las imágenes de la brutal represión en Barcelona y otras ciudades del Estado. Responsabilizamos de los hechos no sólo a los mossos y al conseller Puig, sino también a todos aquellos que conscientemente han colaborado con la violencia policial, la han aplaudido o han tratado de silenciarla. Todos ellos son responsables y habrán de responder algún día.

Ante esta escalada de violencia y represión frente a la autoorganización popular queremos alertar de la amenaza de infiltración policial en el movimiento. Varios “secretas” han sido detectados en el campamento de Sol robando información (números de teléfono, emails, etc.) y alterando el funcionamiento de algunas asambleas. Llegada la ocasión aprovecharán la confusión para provocar disturbios que justifiquen a posteriori su violencia o le colocarán una mochila llena de cócteles molotov a algún compañerx (no fantaseamos, esto ya ha ocurrido en otras ocasiones).

Querrán dividirnos entre buenos y malos, pacíficos y violentos, cuando la verdadera violencia es aquella a la que estamos sometidos a diario. No podemos permitirlo Frente a su violencia y sus montajes policiaco-judiciales hemos de responder con una sola voz. No podrán parar nuestra lucha.



En Túnez, El Cairo, Barcelona, Atenas, París o Madrid: nuestra lucha es una y la misma.

Solidaridad con todxs lxs compañerxs presxs.

Solidaridad con lxs compañerxs golpeadxs, torturadxs y detenidxs en Barcelona, LLeida, Granada, Paris y en el resto del Estado.

Solidaridad con lxs familiares y amigxs de Patricia Heras, víctima de un montaje policial.

Por el sobreseimiento de la causa contra todos los detenidos en las movilizaciones iniciadas el 15-M.

El pueblo juzgará algún día a sus verdugos.

Si tocan a unx nos tocan a todxs

¡Todo el poder a las asambleas!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Madrid] Segundo comunicado de detenidxs del 15-M
04 jun 2011
Fa uns mesos moltes persones no eren capaços al veure les imatges de la brutal repressió de les revoltes àrabs. Això és una cosa que només pot passar en teocràcies i dictadures tercermundistes, deien alguns, res a veure amb les sòlides democràcies occidentals, tan respectuoses dels drets humans. En aquest món, la ingenuïtat és una cosa que es pot pagar amb la vida, o almenys amb un trau al cap, un parell de nits en un calabós i una acusació d'atemptat contra l'autoritat. Algunes persones potser hagin après aquests dies, i per la via ràpida, que la policia no està per defensar-nos.

Otrxs, potser amb un millor coneixement de la nostra història o simplement amb més experiència, sabien que la repressió i la violència policial no són quelcom propi de les dictadures, sinó que són intrínseques a l'existència d'un Estat. El monopoli de la violència per part de l'Estat serveix a uns fins concrets que molts semblen oblidar: el manteniment de l'ordre vigent (al marge de la seva legitimitat) i dels privilegis d'uns quants sobre la resta de la població. I per mantenir aquest ordre no dubtaran a disparar contra la multitud arribat el cas, com ja ha succeït en altres ocasions. A tall d'exemple citem la massacre de Vitòria el 3 de març de 1976, quan la policia va disparar contra una assemblea reunida en una església i va assassinar a cinc persones i va ferir més de cent. Els principals responsables polítics d'aquells assassinats, Manuel Fraga i Rodolfo Martín Villa, s'han rigut de les víctimes durant anys sense que ningú els hagi tossit. Aquesta és la seva democràcia real.

No anem a comparar la repressió que existeix a Síria (on són ja diversos els centenars de morts) o en altres llocs o moments històrics, amb la qual ha tingut lloc aquestes últimes setmanes a l'Estat espanyol. Evidentment el grau de repressió és molt diferent, encara que no oblidem que es tracta només d'això, de diferents graus d'una mateixa escala i que, segons la marxa dels esdeveniments, no dubtarien a tornar a utilitzar les armes de foc per reprimir una lluita legítima.

Aquí encara no han assassinat a ningú (ens referim a les últimes mobilitzacions, no oblidem que cada any moren diverses persones per un tret "accidental" d'un policia o en circumstàncies fosques en comissaries i presons de tot l'Estat), però han estat a punt de fer-ho. Un company segueix molt greu després de ser intervingut d'urgència després del desallotjament de la plaça de Catalunya. Una pilota de goma, disparada a menys de dos metres de distància segons nombrosos testimonis, va impactar contra el seu ventre i li va rebentar la melsa. La policia, les administracions i els mitjans de comunicació han silenciat aquest fet, com van tractar d'ocultar les imatges de la brutal repressió a Barcelona i altres ciutats de l'Estat. Responsabilitzem dels fets no només als mossos i el conseller Puig, sinó també a tots aquells que conscientment han col.laborat amb la violència policial, l'han aplaudit o han tractat de silenciar. Tots ells són responsables i hauran de respondre algun dia.

Davant d'aquesta escalada de violència i repressió enfront de l'autoorganització popular volem alertar de l'amenaça d'infiltració policial en el moviment. Diversos "secretes" han estat detectats en el campament de Sol robant informació (números de telèfon, correus electrònics, etc.) I alterant el funcionament d'algunes assemblees. Arribada l'ocasió aprofitaran la confusió per provocar disturbis que justifiquin a posteriori la seva violència o li col.locaran una motxilla plena de còctels Molotov a algun compañerx (no fantasiegem, això ja ha passat en altres ocasions).

Voldran dividir entre bons i dolents, pacífics i violents, quan la veritable violència és aquella a la qual estem sotmesos a diari. No podem permetre-Davant la seva violència i els seus muntatges policíac-judicials hem de respondre amb una sola veu. No podran aturar la nostra lluita.



A Tunísia, el Caire, Barcelona, ​​Atenes, París o Madrid: la nostra lluita és una i la mateixa.

Solidaritat amb tots / es les companyes presos.

Solidaritat amb les companyes golpeadxs, torturadxs i detinguts a Barcelona, ​​Lleida, Granada, Paris i en la resta de l'Estat.

Solidaritat amb els i familiars i amigxs de Patricia Heras, víctima d'un muntatge policial.

Pel sobreseïment de la causa contra tots els detinguts en les mobilitzacions iniciades el 15-M.

El poble jutjarà algun dia als seus botxins.

Si toquen a unx ens toquen a tots / es

Tot el poder a les assemblees!
Sindicat Terrassa