|
|
|
Anàlisi :: ecologia |
|
La danza de Medusa (com marxar de les places)
|
|
|
per simbionte |
04 jun 2011
|
|
Las últimas asambleas (y no pocas de las que todavía quedan por venir) debaten apasionadamente sobre la pervivencia de las acampadas. En las áreas metropolitanas, la extensión por los barrios puede estar llevando cierto tiempo, pero la fase de expansión parece que llega a su madurez cubriendo prácticamente todo el territorio. |
Parafraseando a Nietzsche: "el movimiento crece, pobre del soberano que albergue movimiento".
En algunos núcleos de población pequeños y medianos (las extremidades de las redes sociales), sin embargo, empiezan a experimentarse cambios tácticos importantes que marcarán el despliegue de movimiento. En Toledo, por ejemplo, el centro ya se ha disuelto cediendo el protagonismo a los barrios. Sin duda es una decisión más sencilla que la de Sol o Plaça de Catalunya. En los "epicentros" metropolitanos se espera una señal inequívoca para dar el paso decisivo. El fetichismo de la acampada puede resultar demasiado caro al movimiento y en estos momentos se precisan ya vectores que apunten salidas creativas, movilizadoras y oportunas.
CONTINUA: http://raimundoviejovinhas.blogspot.com/2011/06/es-nem-4-la-danza-de-med |
Mira també:
http://raimundoviejovinhas.blogspot.com/2011/06/es-nem-4-la-danza-de-medusa.html
|
This work licensed under a
Creative Commons license |
|
Re: La danza de Medusa (com marxar de les places)
|
|
per ? |
04 jun 2011
|
|
Toledo??? Tio, tu saps els barris en què hi ha acampades a l'àrea metropolitana de Barcelona??? I la pila de pobles i ciutats??? |
|
Re: La danza de Medusa (com marxar de les places)
|
|
per frte |
04 jun 2011
|
les analogies biològiques del text són molt intel·ligents, ara tampoc em semblen gran cosa més enllà de la descripció de la realitat i l'adopció de l'estratègia de legitimació de lo existent a les places a partir d'una gran munió de referents que únicament els molts especialitzats del coneixement sociològic poden optar a copsar.
Molt bonic el tema de (las incertidumbres vs las certidumbres) sitúa el debat cutre cutre cutrísim entre les discrepàncies anarco-indepes-trostkos en un altre punt que ajuda molt més a desencallar el model actual del debat. Tot i que de totes maneres crec que el que proposa el text és deixar un amrge de maniobra molt gran a altres formes de certidumbres més anclades en l'estètic de la cultura pop-underground (dicotomia, pero de la mateixa moneda).
Inspirador si de cas, |
|
Re: La danza de Medusa (com marxar de les places)
|
|
per Perot |
04 jun 2011
|
Un pijo-opinador...
Aquest Raimundo l'anticomunista sempre ha de tenir la raó, des del seu despatx de professor saberut.
Vés a cagar, saltimbanquis (o mulla't una mica). |
