|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: altres temes |
|
El Suprem absol els responsables de la llibreria Kalki de Barcelona, condemnats per difondre idees neonazis
|
|
|
per Martínez Vendrell |
03 jun 2011
|
El tribunal considera que justificar el genocidi només seria delicte si s'incités a cometre'l o creés un clima d'hostilitat
Els jutges sostenen que la Constitució "no prohibeix les ideologies" i que les "idees com a tals no han de ser perseguides" |
|
El Tribunal Suprem ha absolt els quatre responsables de la llibreria Kalki de Barcelona i Ediciones Nueva República, de Molins de Rei, que van ser condemnats per difondre idees genocides, contra els drets i les llibertats. Tres d'ells, a més, van ser condemnats per integrar el dissolt grup neonazi Cercle d'Estudis Indoeuropeus (CEI).
Els jutges els absolen perquè consideren que la Constitució "no prohibeix les ideologies" i considera que "les idees, com a tals, no han de ser perseguides penalment". Un d'ells ha emès un vot particular discrepant de la decisió.
La sentència del Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, sosté que la difusió d'aquest tipus d'idees justificadores del genocidi nazi només és delictiva quan suposi una incitació a executar-les, i quan la difusió, atenent a la forma i l'àmbit en què es porta a terme, "impliqui un perill cert de generar un clima d'hostilitat que pugui concretar-se" en actes violents.
Tres anys i mig de presó
La Sala Penal del Suprem anul·la així la sentència que va dictar contra ells l'Audiència Provincial de Barcelona, que va condemnar a tres anys i mig de presó el president de CEI, Ramón Bau, i el delegat de la formació a Catalunya i propietari de la desapareguda llibreria Kalki, Óscar Panadero. Aquesta mateixa resolució va imposar una pena de tres anys al que va ser secretari de Panadero, Carlos García, i de dos anys i mig de presó a l'administrador de la citada editorial, Juan Antonio Llopart, a qui no se'l va condemnar per associació il·lícita.
Respecte al fet que els acusats formin part d'una associació il·lícita, el Suprem explica que "no és suficient per acreditar la ideologia del grup o dels seus integrants" i considera que amb les dades disponibles no es desprèn que aquest grup fos "una organització estructurada amb mitjans que permetin transformar l'orientació ideològica en promoció de la discriminació". |
Mira també:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/suprem-absol-els-responsables-llibreria-kalki-barcelona-condemnats-per-difondre
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: El Suprem absol els responsables de la llibreria Kalki de Barcelona, condemnats per difondre idees neonazis
|
|
per Martínez Vendrell |
03 jun 2011
|
Segons recull El Mundo:
"Los alemanes, que son seres superiores, sin embargo no tenían razón, porque no quemaron a todos los judíos", "el negro puro se encuentra cultural o socialmente en el escalón más bajo", "hay que hacer una política de higiene racial prohibiendo los matrimonio mixtos con otra razas" son algunas de las ideas expuestas en las revistas que propagaban los implicados, tres de los cuales formaban parte del Círculo de Estudios Indoeuropeos, una asociación que se autodefinía como nacionalsocialista.
------------------------
Per què els jutges tenen la pell tant fina sobre "apologia" amb anarquistes, abertzales i similars i ara aquests se'n surten tant bé? Per què el nazi Varela està empresonat i aquests individus no? |
|
Re: El Suprem absol els responsables de la llibreria Kalki de Barcelona, condemnats per difondre idees neonazis
|
|
per antinazis sempre!! |
03 jun 2011
|
ÉS UNA AUTÈNTICA VERGONYA COLLA DE NAZIS FILLS DE PUTA!!!!
VOSALTRES SI K HEU DE SER EXTERMINATS KABRONS!!! |
|
Re: El Suprem absol els responsables de la llibreria Kalki de Barcelona, condemnats per difondre idees neonazis
|
|
per Alia Spártacus |
04 jun 2011
|
"Ainda não se levantaram, nem jamais se levantarão, barreiras capazes de dizer aos corajosos: daqui não passarás"
Lidima Justiça.
Diretora de Direção do Anuário Cultural Humanus
Campinas - SP - Brasil |
|
Re: El Suprem absol els responsables de la llibreria Kalki de Barcelona, condemnats per difondre idees neonazis
|
|
per A. Fleming |
04 jun 2011
|
O Melro heróico
O Melro de Guerra Junqueiro, cujo tema se resume num pássaro que canta ao abrir das madrugadas na seara de um padre e tanto o aborrece a ponto deste tentar matá-lo. Certo dia, o padre encontra um ninho com quatro filhos do melro. Prende-os e os engaiola. Chegando o melro, tanta libertar os filhos, em vão. Parte, trazendo de volta no bico um ramo de veneno, matando os quatro filhos, suicidando-se em seguida. Ante este drama, o padre, que só via Deus na sua igreja, aprendeu a vê-Lo em todas as coisas.
Trecho do poema:
“Mas nisto o padre cura, titubeante,
Quase desfalecendo,
Atônito de horror; parou diante
Deste drama estupendo:
O melro, ao ver aproximar-se o abade,
Despertou da atonia,
Lançando-se furioso contra a grade
Do cárcere. Torcia,
Para partir os ferros da prisão,
Crispando as unhas convulsivamente com a fúria dum leão.
Batalha inútil, desespero ardente!
Quebrou as garras, depenou as asas
E alucinado, exangue,
Os olhos como brasas,
Herói febril, a gotejar em sangue
Partiu num vôo arrebatado e insano,
Trazendo, dentro em pouco,
Preso no bico, um ramo de veneno.
E belo e grande e trágico e sereno,
Disse: Meus filhos, a existência é boa
Só quando é livre.
A liberdade é a lei,
Prende-se a asa, mas o espírito voa...
Ó filhos, voemos pelo azul!... Comei!
E matou os quatro filhos, trespassando
Quatro vezes o próprio coração!
Soltou, fitando o abade, uma pungente
Gargalhada de lágrimas, de dor,
E partiu pelo espaço heroicamente,
Indo cair, já morto, de repente
Num carcavão com silveiras em flor.
E o velho abade, lívido de espanto,
Exclamou afinal:
‘Tudo que existe é imaculado e é santo!
Há em toda miséria o mesmo pranto
E em todo coração há um grito igual.
Deus semeou d’almas o universo todo.
Tudo o que vive ri e canta e chora...
Tudo foi feito com o mesmo lodo,
Purificado com a mesma aurora.
Ó mistério sagrado da existência,
Só hoje te adivinho,
Ao ver que o espírito tem a mesma essência,
Pela dor, pelo amor, pela inocência,
Quer guarde um berço, quer proteja um ninho.
Só hoje sei que em toda criatura,
Desde a mais bela até a mais impura,
Ou numa pomba ou numa fera brava,
Deus habita, Deus sonha, Deus murmura’...
Ah, Deus é bem maior do que eu julgava...”
O que demonstra este tema é que o protagonista deste poema é um melro singular, heróico; o que nos demonstra que a ação é livre e responsável e não um simples produto de uma fatalidade orgânica ou mecânica, enfim ele incita a cada um a pagar o preço da verdadeira liberdade e não viver numa gaiola fazendo de conta ou sonhando que está voando. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
