|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
La Directa: Titulars destacats
|
|
|
per La Directa |
26 mai 2011
|
|
Especial: revolta de les acampades. Setmanari Directa, núm. 230, 25 de maig de 2011 |
|
La indignació arriba per quedar-s'hi
La nit del 16 de maig, només eren 59 persones. Es van aplegar a la plaça Catalunya de Barcelona amb quatre cartrons i diversos sacs de dormir i màrfegues. Però estaven decidides. La regidoria de seguretat del consistori, comandada per Assumpta Escarp, va ordenar que els serveis de neteja mullessin la plaça per evitar que ningú hi dormís.
La consigna, però, era clara: sense presses, però sense pausa. Dues hores després, quan el terra ja era eixut, es va fer una assemblea i es van organitzar les primeres comissions de treball. Unes desenes de manifestants es van ubicar al centre de la plaça. L’endemà, ja eren 300 i el dimecres a la nit, més d’un miler.
El dijous 19 de maig, el creixement va ser exponencial i es va omplir tot el perímetre enrajolat, amb unes 4.000 persones. Va ser el divendres, però, quan l’esclat d’indignació va aconseguir que prop de 30.000 persones desbordessin la plaça i, durant algunes estones, arribessin a tallar el trànsit rodat a la ronda Universitat.
El moviment Democràcia Real Ja!, que havia convocat la marxa del 15 de maig que va desencadenar l’acampada de la Puerta del Sol, va fer un comunicat per puntualitzar que no era qui organitzava les acampades, però que hi donava tot el seu suport. D’aquesta manera, es va anar consolidant un espai autoorganitzat, que aplega múltiples i diversos crits de disconformitat davant la classe política, el sistema financer i la poca qualitat democràtica, entre moltes altres raons.
En un primer moment, Jordi Hereu va voler acabar amb la protesta amb una dotació policial que, la matinada del 18 de maig, va fer acte de presència passades les 2 de la matinada. La gent acampada, però, davant la petició de netejar l’indret, va respondre amb una neteja autogestionada. La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra es van quedar sense arguments.
L’endemà, la protesta havia crescut tant que els 400 agents antidisturbis de què disposa la policia catalana van fer del tot inviable un final reprimit de la mobilització. Més encara, si tenim en compte que les enquestes d’opinió difoses per TV3 i El Periódico aboquen un suport popular a les acampades que se situa entre el 93% i el 95% de la població.
Quaderns d'Illacrua 63
La manipulació permanent
Des de la declaració d’un alto el foc permanent, general i verificable per part d’ETA el gener de 2011, les associacions d’afectades per la violència política han fet sentir la seva veu de manera insistent i han aconseguit condicionar l’agenda política de manera significativa.
Més enllà de la legítima aspiració a un reconeixement públic de les persones afectades per les accions de l’organització armada abertzale, les associacions de víctimes han constituït un ariet de propaganda al servei dels sectors espanyolistes.
Així ho ha demostrat, per exemple, la campanya contra la legalització de Sortu. D’altra banda, les polítiques públiques respecte a les afectades per la violència política ha partit de l’equívoc de considerar com a víctimes les persones mortes en atemptat durant els últims anys del franquisme.
Això ha donat peu a la condecoració de reconeguts repressors del règim, situació que contrasta amb la passivitat de les autoritats davant del reconeixement reivindicat per les persones que van patir la repressió de la dictadura.
Entrevista a Patrícia Soley Beltran: “S’ha de desmuntar el mite de la bellesa”
Quan només tenia disset anys, va deixar els estudis per pujar a les passarel·les i endinsar-se al món de la publicitat. Durant els gairebé deu anys que va treballar com a model, assegura que va passar por: “Sempre estàs competint i això et genera inseguretat”. Als 25, ja no s’adequava als paràmetres d’edat, ho va deixar tot i va viatjar cap a Edimburg per tornar a estudiar.
Doctora en Sociologia del gènere per la Universitat d’Edimburg, Patrícia Soley Beltran és investigadora en antropologia del cos. Als seus coneixements acadèmics, cal afegir-hi la seva experiència com a model. Soley defineix la seva etapa passada de la següent manera: “El teu cos i la teva imatge és un producte com qualsevol altre que s’està venent i serà explotat pel capital”.
El 2009 es va publicar el seu primer llibre, Transexualidad i la Matriz Heterosexual: un estudio crítico de Judith Butler (Edicions Bellaterra, Serie General Universitaria). Actualment, és docent de teoria feminista, sociologia del cos, el gènere i la moda, sociologia del gènere i la ciència i sociologia dels mitjans de comunicació. |
Mira també:
http://www.setmanaridirecta.info
|
This work is in the public domain |
