Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Manifest Assemblea de profes
per Assemblea de profes Correu-e: assembleaprofescv@gmail.com	21 mai 2011
1 L'escola no educa, l'escola fracassa, l'escola no s'adapta... Els "experts" presenten informes del desastre. Els economistes mediàtics assenyalen el desajustament amb el mercat. Els polítics pressionen amb les seves contínues reformes. I els altaveus, premsa i televisió, amplifiquen la por i ens preparen per la  següent retallada. El "debat" està servit. L'escenari de confusió/crispació està creat. L´"opinió pública" ja té el seu veredicte; el Departament d'Ensenyament la seva coartada. I els sindicats ja es disposen a negociar. Benvinguts al desert del real. A la Ciutat-empresa. Al Món-empresa. Benvinguts al mercat lliure. Gaudeix del parc temàtic que t'oferim: un programa de mobilitat laboral per figurants de l'educació. No t'ho prenguis malament, només es tracta de sobreviure. De vegades hauràs de fer de tècnic, mediador, monitor, segurata, psicoanalista, assistent social... Pren-t'ho amb calma, profe, és el que hi ha. Gaudeix de la muntanya russa de l'economia, del parc aquàtic de l'administració, del talk show a la sala de reunions. Diverteix-te i pren-t'ho amb humor. Seu al sofà i contempla aquest gran espectacle de despropòsits. Un apocalipsi confortable. Ja has comprat crispetes? Sigues amable amb els turistes, confia en els nostres polítics, escolta els nostres "experts" filantrops que ens instrueixen sobre els mercats. No siguis esgarriacries. Accepta les retallades i les reformes contínues, defensa la teva feina i la teva vida low cost. Què més dóna l'educació? Total, educar per a què? 2 La nostra època és l'època del Cinisme, de l´Aïllament, de la Separació. Fugim del drama per reviure´l davant les pantalles. Però aquesta vegada algú ens ha tret les crispetes, algú ens ha tret el seient i en un parell de minuts algú et treurà de la sala a puntades. Benvingut al desert del real. A la teva tranquil·litat li queden dos telenotícies. La situació actual ve marcada per les retallades socials, educació i sanitat entre d'altres. Retallades que tenen com a objectiu sufragar el salvament del sector bancari, un dels principals responsables de la crisi econòmica. Tanmateix, les retallades al sector educatiu s'han d'emmarcar en un procés de privatització general que es ve  desenvolupant a les últimes dècades. Aquest procés de desmantellament del sector públic segueix l'esquema de, primer, malmetre el Servei Públic per justificar la seva ineficàcia i, segon, justificar la privatització. A aquest atac se li afegeix també un procés de precarització del professorat, una autèntica campanya política de destrucció de tot residu d'antagonisme social. Davant d'aquesta situació, callem, baixem el cap, esperem el proper cop. Fa temps que hi ha soroll, molt soroll. Que el soroll ens separa, ens aïlla. Com travessar aquest soroll? Hem estat molt de temps callats. Massa temps. Fa molt que la sang -paralitzada per la por- no corre per les nostres venes. Que les paraules i els gestos estan cada vegada més lluny. Les paraules són avui anuncis publicitaris, màrqueting empresarial, propaganda i gestió política. Els gestos, pura mímica en un teatre buit. No hi ha espai públic, només publicitat. La neolengua parla i parla amb estadístiques, informes, notes de premsa... però en un món on el cel és espai aeri, l'economia mercat laboral, les persones capital humà... no hi ha possible diàleg. Com anem a educar els nens i adolescents en el soroll infernal d'aquest món en ruïnes? Educar, per a què? 3 Per començar, no ens creiem aquesta crisi. Aquesta crisi és una operació política, un nou reajustament econòmic o, millor dit, un nou "repartiment" dels diners. La crisi és un artefacte desactivador que propicia l 'oportunitat d'accelerar projectes gestionats des d'interessos particulars. Diguem-ho clar: aquesta crisi és un nou negoci, un atracament perfecte perpetrat des de les altes esferes. Diguem-ho clar: ens han estafat i no hem fet res. I el pitjor de tot: no han fet més que començar i no sembla que anem a moure un pèl. La política, avui, és gestió il·limitada del desastre. Avui més que mai els nostres polítics semblen disposats a enfonsar-nos en la misèria. I ens preguntem: Ho aconseguiran? Aconseguiran també acabar amb l'educació? Ens hem cansat. Ens hem cansat de tot això. No confiem en el món, no confiem en les vostres solucions, per això ens hem constituït en Assemblea. L 'Assemblea de treballadors de l'educació vol ser un espai de debat i acció obert i horitzontal adreçat a col·laborar en la lluita per millorar l'educació pública. L 'Assemblea de treballadors de l'educació vol obrir un espai per donar veu als més directament implicats - mestres, professors/es, pares/mares, alumnes- per reprendre junts un camí de reflexió per donar veu a aquest malestar quotidià. Ens hem cansat. Ens hem cansat de tot això. No confiem en el món, ni en els polítics, ni en els "experts". No confiem en les vostres solucions, per això ens hem constituït en Assemblea. 4 La perversió del lèxic. Fins i tot ens volen usurpar les paraules, les buiden de contingut, les distorsionen en una mena de détournement a la inversa que només beneficia als que signen al quadrat on sempre s'hi llegeix, el beneficiari. Els bancs ens venen hipoteques revolucionàries, els centres culturals i les obres socials duen el nom de les caixes de rigor i els museus han estat desplaçats als centres comercials. Nosaltres reneguem dels museus. Avorrim aquest oci pactat que pretenen injectar-nos, vella estratègia de control que ens aconduirà al deliri, o a una mena de consum addictiu que entén el caprici superflu com una necessitat. Nosaltres estem molt necessitats i per això ens hem constituït en assemblea. Conscients que la seva intenció és aïllar-nos, malgrat que el currículum ens aconselli entusiasmadament el treball cooperatiu i les dinàmiques grupals. Sabem que la seva Autonomia vol dir Competició i Competència - entre centres, entre companyes, entre alumnat - De la Segregació n'hi diuen Doble Xarxa. De la Jerarquització, Lideratge. De la Privatizació Adaptació a les Lleis del Mercat. Estem disposats a exercir el pensament crític, a ensenyar-lo a través de la nostra pràctica quotidiana. No hi ha volta enrere, hem descobert la perversió del lèxic, i ens hem constituït en assemblea. Això només és un començament. El primer pas. 5 Hem deixat de creure en aquest món. Hem deixat de creure, en vosaltres. Per això ja no us obeirem més.  Donem per finalitzat el temps de l’obediència, de les genoflexions,  dels petonets a la mà i de les reverències submises de la subordinació. El respecte és mutu, o no és. I vosaltres ens heu perdut el respecte. Per vosaltres només som una mercaderia, un punt a l’estadística, una fitxa incolora al gran parxís del No-res. Al monopoli de les il·lusions frustrades. Us hem perdut el respecte. Us hem perdut la por. I ara, si voleu, podeu obligar-nos a dur l’uniforme, podeu pujar a dalt de tot de la vostra tarima de l’ordre, podeu recuperar la bata ratllada, el xandall o castigar-nos de cara a la paret - amb els braços en creu o amb cops de regla insultants i menyspreables -. Us hem perdut el respecte. Hem deixat de creure en aquest món. Hem deixat de creure en vosaltres. I ara, tot, sembla més fàcil. 6 Ens toca pagar això que en dieu crisi i nosaltres redistribució de l’excedent del mercat, negoci golafre. Els vostres fills mai no ens tindran com a profes, els nostres metges mai no seran els mateixos que els vostres, però la nostra misèria sempre serà el vostre guany. Ara ja ho sabem, per això no reconeixem el vostre sistema de representació política, el vostre sistema educatiu, la vostra policia i el vostre sistema espectacular unitari. Ara ja ho sabem i ens hem posat a caminar, pels marges. Ja no volem sumar sinó multiplicar les nostres afinitats per construir la nostra contra. Això, no només és una crida.   7 Ja no hi ha pacte possible, no hi ha res a negociar. Voleu reduir la nostra escola a una almoina assistencial dels vostres serveis socials, que ja fa temps que han deixat de ser-ho. Alfabetització emmetzinada, carn de canó pels sectors productius més feixucs del vostre mercat. Esclavitud disfressada de luxe perfecta i còmodament finançat. Utopies materials i religions que ens CONSUMeixen. Voleu convertir la nostra escola en un solar erm de denúncia i amb les males herbes tallades arran. Hi voleu enviar els vostres urbanistes del patiment perquè especulin amb nosaltres, amb els nostres fills. Però hem pres una determinació. Durem les vostres retallades al lloc on els pertoquen. Polititzarem l'escola i Traspassarem els murs. Perquè ens sabem definitius. Pletòrics. No és una qüestió numèrica. 8 La vostra estratègia és impecable. Més formació per des-educar-nos. Més universitat per buidar-nos de contingut. I convertir-nos en els autòmats eficients i precisos que necessita la vostra cadena de producció de motllos en massa. Carn d'olla perfectament salpebrada al gust del mercat. La vostra estratègia és impecable. Però hem decidit convertir-nos en inadaptats i constituir-nos en assemblea. Recuperar els referents. No enganyar més a ningú. Dels nostres centres d'educació permanent sorgiran les noves promocions de vividors que demostraran la qualitat i eficiència del nostre sistema. Estem farts de malviure aquesta vida. 9 La nostra assemblea duu les sigles d'una nova forma de mirar. D'entrendre la situació asfixiant que ens ha tocat patir i que ara agonitza. Per no tenir no tenim ni nom. Per això, ens hem constituït en assemblea. Els/les nostres membres es reconeixen pels carrers, pels passadissos o per les sales de profes de qualsevol escola o institut. Queden i participen sense presentacions, es somriuen. La nostra implicació és permanent. Compartim el malestar i l'esperança de veure créixer l'arrel inevitable. No ens cal un lloc fix. No ens calen grans sumes de fracassos. Ens sentim afortunats perquè ens hem reconegut i hem pres consciència. Ens hem constituït en assemblea. Ara només  cal  multiplicar l'efecte.
Mira també: http://assemblea-profes.blogspot.com/
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more