|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
El problema de la delegació
|
|
|
per x |
20 mai 2011
|
|
|
El problema de la delegació.
El problema és que deleguem. Deleguem en les empreses on treballem el mitjà de la nostra supervivència. Deleguem a l'Estat el mitjà de la nostra supervivència quan no tenim feina. Deleguem en les institucions de nou perquè ens busquin una nova feina. Deleguem en l'Estat perquè ens curi quan estem malalts i perquè netegi el cul i doni el menjar a la boca als nostres amics i familiars quan no poden valdre's per si mateix@s. Deleguem en l'Estat i el mercat la capacitat de gestionar els nostres recursos. Deleguem en la societat perquè decideixi quina és la forma correcta de comportar-se en cada moment. Deleguem en la Justícia perquè “solucioni” els problemes que sorgeixen entre nosaltres. Deleguem a la policia que fa complir les normes que imposa l'Estat perquè també li hem delegat la potestat de fer-ho. Deleguem en les escoles i les universitats la formació del nostre intel·lecte. Deleguem en els psiquiatres perquè ens facin creure que estem tarats quan és el món que hem creat el que està tarat. Deleguem en l'Estat i els polítics la possibilitat de canviar o de seguir igual. És obvi que ells volen que tot segueixi igual.
La història de la nostra miserable civilització és la història de la delegació.
Podríem dir que ens han robat el poder sobre totes les esferes de la vida quotidiana. Però també podem dir també que ens ho hem deixat robar, que hem delegat. És massa fàcil atorgar-se el paper de víctima. És massa fàcil situar fora de nosaltres les raons per les quals ara patim aquesta crisi permanent de l'alienació constant.
Ara podem seguir buscant feina per sobreviure, podem seguir confiant en les farmacèutiques i la sanitat comprada per que ens enverinin cada vegada que emmalaltim o ens deprimim. Podem seguir comprant tot el que ens fan creure que necessitem prostituint el nostre cap i el nostre cos. Podem seguir acudint a la policia i als jutjats perquè “solucioni” els problemes que som incapaços de solucionar pels nostres mitjans. Podem seguir escolaritzant els nostres fills i anant a la universitat perquè ens diguin com pensar i com comportar-nos, perquè ens ensenyin el que està bé i el que està malament. Podem seguir votant per poder seguir fent tot això.
La conclusió és que som INEPTES i extremadament DEPENDENTS de les institucions, hem aconseguit no ser ningú sense ells. Si volem o no volem seguir sent ningú és una qüestió profunda que hem de buscar en cada un@ de nosaltres. Demanar més sanitat, més educació o més participació en la política només és aprofundir i perpetuar el no-ser. |
This work is in the public domain |
|
Individualismo: capitalismo
|
|
per Kritik |
20 mai 2011
|
¿Buscar donde? ¿En cada uno de nosotros?
Venga, fraile, hay que salir de estas jaulas ideológicas.
Vamos a buscar juntos, colectivamente, en el debate y lucha social. Contra la puta maquinaria capital-parlamentaria.
Mejor el discurso de http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/420852/index.php
que estos nuevos-viejos sermones individualistas. |
|
Re: El problema de la delegació
|
|
per ? |
20 mai 2011
|
|
Realment creus que un canvi social desitjable és possible sense una presa de consciència existencial de cada una de les persones? A mi em sembla que els exemples històrics parlen per sí mateixos company. |
|
Re: El problema de la delegació
|
|
per ? |
20 mai 2011
|
|
Realment creus que un canvi social desitjable és possible sense una presa de consciència existencial de cada una de les persones? A mi em sembla que els exemples històrics parlen per sí mateixos company. |
|
Re: El problema de la delegació
|
|
per Colombianito |
20 mai 2011
|
Creo que si que es un problema delegar. Les pongo por ejemplo este video del primero de mayo en Bogotá. Salen opiniones de campesinos, y a pesar de su lucha enorme, de su sufrimiento, vienen a bogotá a pedirle al gobierno que haga algo, al estado que actue, que les de trabajo, y poco hablan de organizarse por su cuenta. Son carne de cañón de los partidos.
http://www.youtube.com/watch?v=QuKBWUyqsQc&feature=related |
|
Exactamentye
|
|
per Makala |
20 mai 2011
|
Eso es, cuando el embrutecimiento producido por siglos de sumisión, después de masacres coloniales vaticano-castellanas espantosas, terroríficas, no permite la liberación de las energía colectivas, vamos a lloriquear a los que nos explotan y oprimen, en vez de luchar con nuestro medios y fuerza contra ellos.
Y menos moralejas e historias de violencia, que el sistema es violento de por sí, y cuando fuera necesario, o indispensable, la violencia de los pueblos es positiva y contructiva. |
