|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Dos textos solidaris i crítics per difondre a la acampada
|
|
|
per un |
19 mai 2011
|
|
per debatre i difondre |
Perquè no reivindiquem la democràcia
Participem en les lluites contra els desnonaments, els desallotjaments, les retallades i tots els abusos que patim quotidianament. Creem centres socials, biblioteques, periòdics de contrainformació i anàlisi, horts comunitaris i events puntuals. Practiquem l'acció directa, atacant als símbols dels nostres opressors com la policia, els polítics i els bancs. Per tot això, no reivindiquem la democràcia.
Pensem que cal reivindicar sols la llibertat, sense establir límits als nostres desitjos. Sovint es consideren “llibertat” i “democràcia” com a sinònims, però la democràcia sempre arriba a un control social més fort – és la dictadura amb altres armes, és l'Estat que ens enganya i ens fa participar de la dominació que patim a les nostres vides. No existeix ninguna democràcia en tot el món on les persones siguen lliures i això no és una quëstió de corrupció sinó del propi funcionament de les democràcies.
Com tots els estats, la democràcia es basa en la centralització i la monopolització de les decisions. És igual que tots participem en aquestes decisions, perquè les assemblees massives són fàcils de manipular. La persona que té el micro, les persones amb ganes de protagonisme, sempre estaran en la majoria i la minoria sempre serà silenciada. En la Plaça Catalunya estem creant una democràcia real i aquest és el nostre gran error. Estem reproduint els mateixos rols que existeixen a un parlament, estem creant els polítics progres del demà.
Imaginem una Plaça Catalunya amb diversitat d'assemblees, on tothom poguem llençar iniciatives sense passar per una assemblea centralitzada i inoperante, donant així a tothom l'experiència de participar en l'autogestió en compte de ser espectadors. Podem organitzar milions d'iniciatives amb més fluïdesa sense haver de passar per les comissions, fàcils de dominar per especialistes. No cal que altres ens diguen que podem fer.
No estem satisfetes amb una sola veu com a l'assemblea centralitzada, ja que no és gaire millor que el silenci diari del capitalisme. Volem una plaça plena de veus, d'assemblees, de converses. Realment ens interessa teixir lligams entre tothom, però ens agradaria fer-ho d'una altra manera: per la solidaritat de les lluites i no per la homogenització de les idees
Destruïm la democràcia i sembrem la llibertat
I després de diumenge, què?
A la Plaça Tahrir, després de fer caure la dictadura, la gent se'n va adonar que això era només l'inici. Malgrat que no va aparéixer a la premsa, després van seguir tota una sèrie de vagues i ocupacions de les fàbriques i altres llocs. Fer caure la dictadura era només un pas endavant per obrir la lluita i que l'Estat no massacrés tothom.
A la Plaça Catalunya, si fem caure el monopoli dels partits polítics i la farsa electoral, què haurem aconseguit? Res més que obrir noves possibilitats de lluitar i obtenir el que realment volem: l'autogestió de les nostres vides i la fi de l'explotació i les jerarquies socials.
Volem col·lectivitzar la riquesa social com van fer els nostres avis a la revolució del 1936, així com a les insurrecions a Figols i Casas Viejas, a Asturies, o la comuna de l'Hospitalet, als anys anteriors. La dictadura va destruir aquestes lluites, però no les nostres ganes de llibertat. Després, la democràcia va mantenir i intensificar els canvis socials i econòmics fets per la dictadura.
Si acabem amb el circ dels polítics, tindrem l'oportunitat de realitzar el somni de l'autogestió i la col·lectivització. Per suposat, això implica una lluita dura amb molta determinació, compromís i perseverància, si realment volem solucionar els problemes que patim. Ens diran violents, ens reprimiran, ens intentaran assignar líders i nous polítics.
Per tot això és imprescindible:
- no pactar mai amb els rics i els poderosos
- recolzar als presos generats per la repressió
- respectar diversos camins de lluita
- prendre els carrers i la responsibilitat de sostenir-nos mitjançant el suport mutu
No és fàcil, però sí que és possible. El camí és llarg i mentre el nostre somni de llibertat continui viu, nosaltres estarem més vius que mai. |
This work is in the public domain |
|
Re: Dos textos solidaris i crítics per difondre a la acampada
|
|
per x |
19 mai 2011
|
|
jeje aquí tothom vol difondre les seves idees en forma de textos. Millor porta-ho tu mateix que quanta més gent millor. |
|
Re: Dos textos solidaris i crítics per difondre a la acampada
|
|
per un altre |
19 mai 2011
|
Veniu a les comissions de treball, allà hi ha mil veus que després es coordinen a l'assemblea general.
Sou benvingudes i benvinguts, tots estem aprenent a recuperar la nostra força.
Salut! |
|
Re: Dos textos solidaris i crítics per difondre a la acampada
|
|
per unx |
19 mai 2011
|
|
Las comisiones de trabajo están llenas de autoritarixs y manipuladores. No nos vendáis la moto. |
|
Re: Dos textos solidaris i crítics per difondre a la acampada
|
|
per Y |
20 mai 2011
|
L' autoritaria ets tu! Jo m' he passat per alli i tot es assambleari, si no et mala vas alli i ho debateixes i si no tens arguments no tens raó!
I si no et mola doncs es decisió de l' assemblea i poc hi pots fer. |
|
Re: Dos textos solidaris i crítics per difondre a la acampada
|
|
per rob |
20 mai 2011
|
|
Realment no entenc que es pretén... dius de fer diverses assemblees, però no s'estan fent en les diverses comissions?? o vols dir diverses assemblees i que cadascú vagi a la seva... no són tb fàcils de manipular com dius tu d'algunes... nosé realment necessito alguna explicació de perquè algunes queixes a plaça catalunya, i tb una proposta.... i no ho dic despreciant, sinó per entendre un nou punt de vista que ara mateix no trobo res constructiu |
|
Re: Dos textos solidaris i crítics per difondre a la acampada
|
|
per x |
20 mai 2011
|
rob, és una crítica a que tot hagi de passar per un espai central. Jo crec que això està bé, vull dir crec que és una crítica legítima perquè tot i que de vegades pot estar bé un espai central, quan totes les decisions han de passar per ahí, i més quan hi ha tanta gent, les decisions es tornen burocratizades i una mica imoperants.
I ho dic amb tot el respecte i la solidaritat cap al que està passant que em sembla molt positiu. Però crec que està bé plantejar altres models organitzatius, també assemblearis. La crítica sempre es bona si es fa des del respcte.
Ahir vaig estar a una comissió i em vaig quedar amb la sensació que realment no estava funcionant, perquè hi ha especialistes ben preparats que es dediqen a això, no sé si amb segones intencions o no, i perquè ens manca de la infraestructura suficient per poder encarar assemblees tan grans.
Després de l'assemblea general vaig estar pensant que a nivell simbòlic està molt bé l'espai central, però realment no deixa de ser un espectacle on uns parlen i altres miren. Ja sé que estan les comissions, però si per exemple hi ha gent que té incompatibilitats d'horaris (hi ha comissions que van estar fins les 4 de la matinada currant) i no pot participar, perquè ha de delegar en decisions que potser no hi està d'acord. Per a mi aquest és un dels problemes dels espais centralitzats i que amb la descentralització s'arreglaria i podria fer participar més a gent que ho faria d'altra manera.
Si hi ha gent que no es vol organitzar ni participar en comissions, que és perfectament legítim, hem de deixar que ho pugui fer de manera autònoma, sinó la centralització de les decisions, de l'organització... es converteix en homogenització de les idees. I acabarem convertint tot açò en una altra assemblea de barcelona inoperant, com ja ha passat. Crec que es podrien comaginar les dues visions, ahí estaria el potencial.
I de veritat que ho dic amb tot el respecte perquè el que està passant és molt maco. |
|
Re: Dos textos solidaris i crítics per difondre a la acampada
|
|
per rob |
20 mai 2011
|
|
gràcies X |
