|
Comenta notícia |
Veure comentaris |
Envia per mail aquest* Notícia
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Comunicat sobre la manifestació "Democràcia Real Ja" |
|
|
per GADI Catalunya |
15 mai 2011
|
|
Comunicat del Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya sobre la manifestació "Democràcia Real Ja" |
Davant l'agreujament accelerat de la crisi multidimensional que estem vivint, és del tot comprensible i desitjable que hi hagi un creixent nombre de persones que vulguin expressar pública i col·lectivament la seva disconformitat amb el rumb destructiu que està prenent la societat, així com el seu rebuig a la farsa política, la depauperació econòmica i la injustícia social. Pensem, doncs, que la participació en manifestacions com les de “Democràcia Real Ja” és millor que no pas romandre en l'apatia política i la passivitat davant la situació actual. Tanmateix, també pensem que destinar energies a impulsar aquest tipus de mobilitzacions és pitjor que destinar-les a construir un nou tipus de moviment, reflexionat històricament, articulat estratègicament i radicalment transformador, que permeti deixar enrere el sistema oligàrquic i eco-destructiu establert actualment i la mentalitat heterònoma i individualista prevalent avui en dia, tot creant una nova forma d'organització social genuïnament democràtica i realment ecològica i una mentalitat autònoma i cooperativa. Com argumentarem a continuació, la manifestació del 15-M no pot donar lloc a un moviment d'aquest tipus, ni tan sols pot constituir una part integral del mateix, ja que ni els seus objectius ni la seva estratègia apunten a tal fi.
Més enllà de la fraseologia del manifest que, tot sigui dit, és força ambigua, vague i ingènua, la plataforma que impulsa aquesta mobilització ha formulat una sèrie de propostes concretes que podríem considerar el nucli “programàtic” subjacent a la convocatòria. Es tracta d'un conjunt de mesures (incrementar el control sobre la classe política i els paradisos fiscals, elevar els impostos a la banca i a les grans fortunes, augmentar la contractació de personal sanitari i professorat, establir la obligació de celebrar referèndums per les decisions polítiques importants, proporcionar assistència econòmica als aturats i a totes les persones de baixos recursos, efectuar un repartiment del treball basat en la reducció de les jornades de treball, etc.) que considerem insuficients i/o utòpiques per les següents raons:
a) Són propostes insuficients pel seu caràcter reformista, ja que en cap moment impugnen ni tracten de substituir les institucions fonamentals del sistema actual, és a dir, l'estat “democràtic” representatiu i l'economia de mercat capitalista, sinó que es limiten a reivindicar-ne algunes millores. Tanmateix, la crisi generalitzada i multidimensional que estem vivint avui en dia no es deu al mal funcionament d'aquestes institucions, sinó a la seva pròpia idiosincràsia. Les dinàmiques inherents a l'economia de mercat i l'estat “representatiu” donen lloc a una immensa i creixent concentració de poder que no pot ser revertida a través de simples canvis cosmètics. Així, suposant que una tenaç i àrdua lluita popular aconseguís implementar algunes de les reformes suggerides, aquestes no podrien fer altra cosa que imprimir un ritme lleugerament més lent a l'avenç de la crisi multidimensional en curs ja que indefectiblement haurien de ser compatibles amb el funcionament i la dinàmica del sistema actual, amb la qual cosa, resultarien bastant irrisòries en comparació al fort desenvolupament de la crisi multidimensional que aquest sistema provoca. Per això, pensem que no és adequat advocar perquè la injustícia social, la immensa desigualtat econòmica i la usurpació política siguin envernissades amb una nova capa de pintura “democràtica” i/o “ètica”, sinó que és de menester apostar inequívocament per l'abolició del sistema actual, causa fonamental dels efectes adversos i els comportaments perversos que sofrim en l'actualitat, i per fer-ho, cal donar llum a un nou sistema realment democràtic en tots els àmbits.
b) Són propostes utòpiques no només perquè, com és habitual en aquest tipus de plantejaments, no es dóna cap idea clara i realista de com aquestes mesures s'arribarien a imposar a les elits dominants que tenen la paella pel mànec, sinó sobretot perquè passen completament per alt que aquestes mesures contravenen radicalment la lògica i la dinàmica del sistema actual. L'energia que alimenta el sistema actual és el creixement econòmic i la mercantilització, per la qual cosa, els estats i les empreses d'arreu del món busquen maximitzar la seva taxa de creixement del PIB i les seves xifres de beneficis respectivament. Un estat o una empresa que no segueixi aquesta lògica de perseguir el creixement econòmic a través d'augmentar la seva competitivitat/eficiència, entrarà ràpidament pel camí de la crisi i la dissolució. Sabent això, els governs d'arreu del món s'esmercen a aprovar lleis i reformes que apunten a incrementar la competitivitat del país, la qual cosa implica, òbviament, una major explotació dels seus recursos humans i naturals, i per tant, una major precarietat laboral, inseguretat social, malestar psicològic i destrucció medioambiental. Avui en dia, a més, tant els estats com les empreses d'arreu del món estan trobant creixents dificultats per continuar incrementant el seu PIB i les seves xifres de beneficis i, per això, estan intentant mantenir la competitivitat a tota costa, és a dir, retallant, empobrint i destrossant acceleradament les condicions de vida de la immensa majoria de la població. No podem tapar-nos els ulls davant d'aquesta característica medul·lar de la nostra època: existeix un conflicte cada vegada més irreconciliable entre les necessitats de les persones i del planeta, per un costat, i les necessitats del sistema econòmic vigent, per l'altre. Aquest conflicte només pot resoldre's amb un vencedor. O bé guanyen les necessitats humanes i naturals, donant lloc a un sistema orientat a la satisfacció democràtica d'aquestes, o bé guanyen les necessitats del sistema estatal i capitalista actualment establert, és a dir, les seves dinàmiques basades en la insensata persecució del creixement econòmic il·limitat i l'augment constant de la concentració de poder. Qualsevol proposta que passi per alt aquest conflicte indefugible i fonamental resulta utòpica i enganyabadocs.
D'altra banda, pel que es desprèn dels seus comunicats, la plataforma convocant d'aquesta mobilització es fa còmplice de la tergiversació i desvirtuació del terme democràcia quan suggereix que el que fa que la societat actual no sigui democràtica és solament la corrupció i el poder incontrolat que tenen les corporacions financeres i empresarials transnacionals. Tanmateix, no és només això el que fa que vivim en una societat oligàrquica, sinó que també hi juga un paper important la pròpia existència de l'estat, això és, un aparell burocràtic centralitzat i separat de la ciutadania i en posició de domini respecte aquesta. L'estat s'autodenomina “democràtic” per intentar legitimar-se, no pas, òbviament, perquè sigui una institució que realment confereixi un poder real a les persones per decidir sobre els afers de l'esfera pública. Resulta completament equivocat, així doncs, atribuir l'absència de democràcia solament a la corrupció política i la dominació dels poders econòmics sobre els poders “públics”: la pròpia essència de l'estat “democràtic” representatiu és profundament oligàrquica. Per reivindicar veritablement una democràcia real cal lluitar per l'abolició d'aquesta institució i la seva substitució per un nou sistema de comunitats dirigides democràticament a través d'assemblees populars, confederades mitjançant delegats responsables i revocables.
En conclusió, considerem que el caràcter insuficient i utòpic de les propostes de la plataforma que convoca a la manifestació de “Democràcia Real Ja”, així com la seva implícita connivència amb la desvirtuació del significat del terme “democràcia”, fa que aquesta convocatòria sigui, en el millor dels casos, un espai-temps que, com tants d'altres, serveix per visualitzar i expressar el rebuig de moltes persones envers la crisi generalitzada del món contemporani i, en el pitjor dels casos, un enganyabadocs que canalitzi la voluntat transformadora d'algunes persones cap a uns objectius casi sempre il·lusoris i sempre insuficients.
GADI Catalunya
Maig del 2011 |
Mira també:
http://www.democraciainclusiva.org
http://www.democraciainclusiva.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
Per cert, cartells a dues tintes i samarretes: molta, molta pasta, d'on a sortit? I a deu dies de les eleccions...
Cap crida a organitzar-se als barris ni als llocs de treball: ja sabem de què van aquests paios.
Sense discurs polític és que és de vergonya aliena. 'Nosaltraes que podem ser progressistes o conservadors'...Manifest de merda reformista de centre.
Més gent com els del Bloc Negre fan falta i no només cal lluitar en manifestacions sino el dia a dia, colpejant a l'estat i el capital quan menys s'ho esperen i on més mal els fa.
Como decía algun comentario, carteles a dos tintas, camisetas, alquileres de furgonetas y equipos de sonido no son pagados por la caridad popular, y menos cuando viene dado por una supuesta organización que ni de donde sale, ni por quien está formada este en conocimiento de los manifestantes de esta tarde.
Es cierto que se han hecho asambleas para acordar este "movimiento??" las cuales dependiendo de las localidades estaban copadas y dirigidas por militantes de IU. En Barcelona concretamente, este poder no es tan evidente, pues está compartido y mas diluido entre personajes de diferentes agrupaciones como "en Lluita", "IAC", "CO.BAS" y diferentes representantes de asambleas de barrios. Si teneis alguna duda, os invito a que vallais a alguna asamblea y seais un poco críticos, no os dejeis engañar por carismáticas sonrisas ni por discursos populistas y de baja calidad.
PD: La mani mas que un acto reinvindicativo era una penosa fiesta!
xxx (nospam) gmail.com
http://www.youtube.com/watch?v=nrm2H8qeUhs&feature=youtu.be
QUI ES EL VIOLENT ? Democracia real ya menys criminalitzar i més actuar!
pel que parla de les peles, els he estat seguint al seu blocs i tal, i sempre parlaven de com tenien una impremta gratis
Els banquers i politics s'enriuen dels vostres passejos amb musiqueta i balls. En comptes d'atacar de realitzar una critica el sistema, realitza una manifestacio combativa cap a les institucions politiques i capitalistes (no necessàriament violenta, o si) us dediqueu a ballar per barcelona (1 dia a l'any, 2 o 3, es igual). La lluita es el dia a dia, al treball, al barri i desde organitzacions de base on transformar la societat.
Apaga focs, això es el que sou.
joanpedragosa (nospam) hotmail.com
Informeu-vos abans de dir :)
Subversió festiva I LLIBERTARIA ahir a la mani... OJALA!!
http://estenfuertes.blogspot.com/2011/05/de-donde-parte-el-punto-de-part
Salut, reflexió, i menys acusacions d'enveja, que l'aposta ha de ser per la discussió de les idees. Sinó ja em direu quina societat alliberadora voleu.
Es pot criticar molt la movilització o com es vulgui dir del diumenge, pero fins ara no he vist cap crítica que sigui aixo i no una rabieta.
y no tengo más ganas de escribir que siempre es el mismo rollo...mismo debate....
Y lo de los medios que critican, una manifestación no tiene porque ser violenta pero si combativa y tener un enfoque anticapitalista, tambien se puede hacer daño al estado y el capital cuando menos se lo esperen y no necesariamente en una manifestación. Los medios siempre criticaran, de lo que se trata es de fortalecer nuestros propios medios y que la gente entienda el porque de las acciones. Si estubiesemos siempre pendientes de los media no hariamos nada, o dejariamos que nos pegaran los mossos para demostrar lo pacificos y buenos que somos (bien eso ya se hace, ver algunas manis contra boloña).
y luego intentar CAPITALIZAR en beneficio propio una revuelta fresca, espontanea, sin lideres, sin consignas, sin banderas, sin etiquetas
aquiahoranos (nospam) yahoo.es
aquiahoranos (nospam) yahoo.es