|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
[CGT Catalunya] No estan sols: Solidaritat amb els companys cubans
|
|
|
per Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya |
14 mai 2011
|
|
Declaració de solidaritat internacional amb qui a Cuba, des de baix i a l’esquerra, s’estan atrevint a pensar i actuar per transformar la seva realitat, sense esperar les promeses del pare Estat ni els cants de sirena del Capital mundial, representant el llegat més viu i bell de la Revolució Cubana, que es resisteix a morir malgrat el càncer de la burocràcia. |
|
A l’Havana, uns quants companys estan sent amenaçats i perseguits tant per funcionaris culturals (censors) com per agents policials, mentre veuen com els seus centres culturals i llocs on desenvolupen les seves activitats són sabotejats sense que les autoritats descobreixin ni molt menys sancionin els culpables.
Ha conclòs el VI Congrés del Partit Comunista de Cuba amb l’aprovació de les reformes liberals ("a cadascú segons el seu treball") anunciades en l’àmbit econòmic, però també amb la reducció de serveis socials i l’augment de la presència de militars i tecnòcrates en l’aparell governamental, mentre es redueix la d’intel.lectuals i obrers.
Tant en la retòrica com en els fets, l’eficiència, el control i la disciplina substitueixen la igualtat, la solidaritat i la participació. I amb aquest teló de fons s’entreveuen senyals repressives sobre el món cultural, que presagien un nou retrocés en l’exercici de les llibertats fonamentals per a la població cubana. Artistes de les performance veuen el seu nom entelat per funcionaris de la cultura -convertits en censors-, que desenvolupen febrils campanyes per tot el país difonent rumors falsos i acusacions espúries. Un prestigiós Centre Teòric Cultural veu novament sabotejades les seves instal.lacions i equips per "lladres" que no roben res i que les autoritats no encerten a descobrir i sancionar. Poetes i activistes comunitaris/es reben la visita d’agents policíacs que els amenacen amb el seu processament legal com "contrarevolucionaris" i amb deixar-los enfront de la "ira popular", demostrant amb això que aquesta última no és ni popular ni autònoma del poder que la dirigeix.
El dany a la propietat social, la difamació i la coacció (i violència) física i psicològica no són només delictes per als codis penals de tot el planeta -Cuba inclosa-, sinó també manifestacions de Terrorisme d’Estat. Durant dècades la població cubana va donar als seus fills i al món les seves millors energies per a construir un país més just, amb cultura, salut i educació universals i de qualitat, malgrat la irracionalitat i discrecionalitat d’una burocràcia que sempre va presentar les conquestes populars com èxits propis. Acabarà la Història recollint com a trets memorables del procés cubà la repressió i la mentida, en lloc del heroisme quotidià de la gent? No és just que així sigui.
Però perquè això no passi hem de desterrar, des de baix i a l’esquerra, el silenci i l’autocensura que consagren la impunitat, en nom d’un suposat "no fer el joc a l’enemic". Les persones que avui veuen la seva integritat i treball amenaçats per aquestes accions d’autoritats cubanes mereixen tot el nostre respecte, ja que els hem conegut en diferents moments i situacions. No són, com els presenta la propaganda oficial, mercenaris de la CIA , perquè amb prou feines sobreviuen amb miserables ingressos com la immensa majoria del poble cubà. Quan viatgen inverteixen els seus escassos recursos en difondre la seva creació humanista i en comprar materials per continuar el seu treball per un país més culte i lliure. Quan reben la nostra ajuda (en forma d’un DVD o una col.lecta) és l’aportació solidaria de treballadors i treballadores, artistes i estudiants que, en els nostres països, ens enfrontem a les polítiques neoliberals i autoritàries del capitalisme i els seus gendarmes a Seattle i Mèxic DF, París i Caracas, San Francisco i Buenos Aires.
Que lluny estan els nostres companys d’aquells buròcrates que recorren còmodament el món en Campanyes de Solidaritat, pagades amb els diners del poble cubà, i que a la menor oportunitat escapen a Miami i apareixen penedits en les seves televisions com "lluitadors per la llibertat"! Que diferents de certs intel.lectuals "amics de Cuba" que, ingenus o comprats, confonen els ideals de la Revolució amb les polítiques de l’Estat cubà, i els neguen als companys cubans els mateixos drets que reclamen (i de vegades gaudeixen) en els seus règims de democràcia burgesa! Que superiors, en obra i esperit, a aquells "reformistes autoritzats" que justifiquen amb vernissos de teoria cada gir del règim cubà i despleguen (pseudo) critiques abstractes sempre albirant la bona voluntat del poder!
L’únic pecat dels nostres camarades cubans és atrevir-se a pensar (i transformar) la seva realitat sense esperar les promeses del Pare Estat ni els Cants de Sirena del Capital mundial. Creuen en una vida més plena, en comunitat, on el lliure desenvolupament de cada un és condició i mesura del lliure desenvolupament de tots. Els seus diàlegs i aprenentatges amb les nostres lluites altermundistes, piqueteres i zapatistes els han expandit l’horitzó i ens han permès també aprendre del seu llegat històric, d’errors i resistències populars. Representen el llegat més viu i bonic de la Revolució cubana, que es resisteix a morir malgrat el càncer de la burocràcia. Són marxistes, anarquistes, llibertaris, humanistes, feministes, ecologistes, comunitaristes … però, per sobre totes les coses i qualificatius, són persones decents, que han posat la seva vida a riscos i al servei dels altres. Per això no els deixarem sols.
Sabem que les forces de la dominació són poderoses, que controlen les porres i el ciberespai, els càstigs i els premis, els atemorits i els comprats. Però nosaltres tenim la vergonya i l’esperança, contra la qual - com demostren les revoltes populars i anti-imperialistes de tot el globus- no hi ha poder despòtic que valgui. Tant de bo subsisteixi, en la ment de censors i policies, un record del compromís originari amb el poble cubà que els va portar al poder, però si això no succeeix estem disposats a llançar la més poderosa campanya de solidaritat amb tots els recursos de la legalitat i opinió pública progressistes mundials. Sabem que els enemics estan alerta, no els càpiga a aquests cap dubte: NOSALTRES TAMBÉ.
Primers grups signants: Internationaler Arbeitkreis e.V. (Alemania) / iz3w - informationszentrum 3. welt, Freiburg i. Br (Alemania) / Colectivo Editor de El Libertario (Venezuela) / GALSIC - Grupo de Apoyo a los Libertarios y Sindicalistas Independientes en Cuba (Francia) / Confederation National du Travail - C.N.T. Le Havre (Francia) / Federation Anarchiste - FA (Francia) / Le libertaire (periódico, Francia) / Colectivo Actores Sociales (México) / Colectivo Passapalavra (Brasil) |
Mira també:
http://spccc.pangea.org/spip.php?article5383
http://spccc.pangea.org
|
This work is in the public domain |
