Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Entrevista a Jesús M. Castillo, autor del llibre Migraciones ambientales
10 mai 2011
“Si no canviem la tendència actual hi haurà moltes Fukushimas”
180937_images.jpg
Enfront de la recent catàstrofe al Japó, En lluita entrevista a Jesús M. Castillo, professor titular de la Universitat de Sevilla al Departament de Biologia Vegetal i Ecologia i autor del llibre Migraciones ambientales(*). Huyendo de la crisis ecológica en el siglo XXI, per parlar amb ell sobre les seves conseqüències presents i futures.
El teu llibre tracta de la relació entre les migracions i la degradació ambiental. Com es produeix aquesta relació?

Es tracta d’una relació molt complexa. Milions d’éssers humans es veuen obligats, en major o menor mesura, a abandonar les terres on han nascut a causa de la degradació ambiental (desertització, inundacions, contaminació, impactes derivats de grans infraestructures, etc.). No obstant això, en no poques ocasions la degradació ambiental no s’identifica com a causa d’aquests moviments poblacionals, ni tan sols per part dels migrants. Això és així perquè es barregen molts factors, entre els quals destaquen els polítics i els econòmics, als quals en molts casos es suma la degradació ambiental.

Si una població viu gairebé a la misèria i pateix una forta sequera pot veure’s obligada a migrar. No obstant això, si disposa de sistemes de reg, embassaments i aigua potable els efectes de la sequera gairebé no es notaran. I d’altra banda, estan els fenòmens naturals violents que es converteixen en catàstrofes naturals més o menys importants en funció de la seva gestió. Un terratrèmol molt fort, de 8,9 a l’escala Ritcher, associat a un sisme submarí, com el que ha passat recentment al Japó pot provocar més de 20.000 morts i centenars de milers de desplaçats. En un país empobrit aquestes xifres es multiplicarien brutalment.
Com afecta el sistema econòmic en el qual vivim a tot el que expliques al llibre?

El sistema actual d’organització de la producció, el capitalisme, i la seva gestió i transformació dels recursos naturals és la causa fonamental de la crisi ecològica global que patim. A més, el capitalisme concentra les riqueses en unes poques mans, condemnant a milions de persones a la pobresa, fent-los més indefensos enfront de la degradació ambiental que ell mateix provoca. I per si això fos poc, quan es produïxen migracions ambientals dels països empobrits als enriquits, els migrants són tractats com mercaderies, negant-los fins hi tot els seus drets humans més bàsics. Són els grans capitalistes i els governs al seu servei els responsables de les migracions ambientals i les seves catastròfiques conseqüències.
Creus que veurem més casos com el de Japó? És a dir, que un fenomen natural com un terratrèmol comporti desastres ambientals.

Algú va dir que no existeixen catàstrofes naturals, existeixen fenòmens naturals mal gestionats. La situació a Japó després del terratrèmol i el tsunami ens mostra com encara que hi ha fenòmens naturals tan violents que és molt difícil escapar als seus efectes destructius. Una mala gestió mediambiental pot conduir a multiplicar els efectes de forma exponencial. Enfront del poder devastador d’un fort terratrèmol estan les construccions antisísmiques, enfront d’una gran ona de tsunami existeixen sistemes d’alerta primerenca i conscienciació. No obstant això, enfront d’un complex nuclear amb sis reactors en plena línia costanera d’una zona altament sísmica el que ha d’existir és un fort moviment social que forci el seu desmantellament. Si no ens organitzem i actuem per gestionar els i les treballadores el nostre propi futur, els nostres recursos naturals, la nostra política energètica, estem perduts, perquè als de dalt el que en el fons els importa és guanyar com més diners millor en el menor temps possible. Si
no canviem la tendència actual em temo que haurà moltes Fukushimas, molts fenòmens naturals que es converteixen en catàstrofes.
Es podria haver evitat el que va passar a Japó?

Un poble com el japonès que sap el que és viure l’horror de dues bombes nuclears, a Hiroshima i Nagasaki, hauria d’haver reaccionat frontalment contra l’energia nuclear, una energia cara, perillosa i contaminant. És paradoxal com un dels països millor preparat del món per suportar terratrèmols i les seves conseqüències, com els sismes submarins, pot comptar amb un sistema de complexos nuclears tan fràgils enfront d’aquests mateixos terratrèmols. L’avanç actual de les energies renovables (eòlica, solar, hidràulica i onamotriu) juntament amb un control eficaç de la demanda energètica fan totalment prescindible l’energia nuclear. En el mix energètic del segle XXI no hi ha espai per a les nuclears, i cada vegada menys per als combustibles fòssils.

Si Japó hagués desenvolupat una política energètica racional i sostenible, i hagués respectat els boscos costaners com barreres naturals enfront dels temporals i els tsunamis no estaríem parlant ara d’una catàstrofe de dimensions dantesques. Encara no sabem quantes hectàrees van quedar inutilitzades durant segles a causa de la contaminació radioactiva i quants ciutadans i ciutadanes no van poder tornar a les seves llars, convertint-se en desplaçats permanents. El que sí sabem és que el lobby nuclear i els governs japonesos que li han donat suport i encara li donen suport han arruïnat la vida de milers de persones.

(*) Migraciones ambientales
Virus Editorial
112 pàgines
8 euros
Mira també:
http://www.enlluita.org/site/?q=node/3495

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa