Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme : globalització neoliberal
Anarkia folklorika
10 mai 2011
Un ensayo interesante en Indymedia Euskadi sobre cierto anarquismo oportunista.
Nos dice por ejemplo:
Muchos libertarios, ironía del término, afirman que son contrarios a los Estados, pero vemos casi siempre que no apoyan y hasta se oponen a los movimientos de las naciones oprimidas. Un típico ejemplo es el pequeño grupo que casi monopoliza a Indymedia Barcelona, de lo más anti-nacionalista, como ellos pretenden, que haya en la nación catalana. A parte gendarmes y fachas.
Es decir: afirman que están en contra de todos los nacionalismos, cuando en realidad, en fin de cuentas, sostienen el nacionalismo español o castellano y debilitan la natural y lógica lucha de autodeterminación catalana.

Enlace: http://euskalherria.indymedia.org/eu/2011/05/74024.shtml
Mira també:
http://euskalherria.indymedia.org/eu/2011/05/74024.shtml
http://euskalherria.indymedia.org/eu/2011/05/74024.shtml

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Encertat comentari sobre certs individus que es fan dir anarqusites quan en realitat elq ue són són folclorics de la cresta i poca cosa més...
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Una part de raó la té..
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Els disidents dels dictats nazi-onanistes i de les elucubracions etnocèntriques "gairebé monopolitzem Indymedia"...? Algun estudi quantitatiu o dades empíriques que recolzin això, si us plau? Perquè qualsevol dia que trec el cap per ací, a la columna de la dreta, 5 de cada deu entrades són la carrera de sacs de Maulets o la xocolatada d'OSAN o el cagatió de la CUP o lo oprimits que estem, no per ser uns pàries desposseïts, sinó per habitar unes coordenades GPS determinades on campen uns caputalistes "autòctons" que deixarien de ser caputalistes explotadors i lladres si per comptes d'un 90% de marge de maniobra en tinguéssin el 100% i si el poder-separat estés radicat a BCN (o a Mullerus) per comptes de a Madrid.

per folkñòrics, els vostres akellarres i marxes de torxes
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
picot aqui ja no tens credibilitat..
Jo hem considero anarquista i mai he menyspreat la lluita dels pobles per l' autodeterminació, crec que es un dret que tenen tots els pobles i pel qual s' ha de lluitar..
Però si que no li falta raó amb dir que molts es fan dir anarquistes o llibertaries i cauen amb l' error (voluntariament o involuntariament, hi haurà de tot) de no respectar aquests drets titllant de nazis i demés barbarismes a la gent que lluita pel dret d' autodeterminació.
Peró també no es pot negar, que hi han comunistes que cauen amb el mateix error...
per favor
10 mai 2011
Per favor, feia temps que no llegia una suposada crítica tan buida de contingut. Realment és pobre i molt infantil. La definició que realitza d'anarquisme, simplisme, anarquisme individualista burgués, la defensa de l'estat oprimit com a llibertadora de tots els mal... Crec que no hi ha molt que dir, i supose que alguns ho aplaudiran amb les mans ben obertes, i llavors pense que aquestos tindrien que reflexionar molt i molt.

Visca el simplisme, visca la dicotomia americana, o estàs amb mi o contra mi.

Au cacau
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Siempre con las mismas tonterías. Los anarquistas no somos nacionalistas, ni bascos, ni catalanes, ni españoles. Estamos contra todo tipo de estado, por lo que no simpatizamos con las luchas por la autodeterminación, que tienen como objetivo la creación de nuevos estados. No os cabe en la cabeza que no apoyar los movimientos de autodeterminación no implica estar a favor del Estado español, o del nacionalismo castellano como decís.

En el fondo, os parecéis más de lo que os gustaría, cada uno con vuestras patrias, vuestras banderas nacionales...

Ni dios, ni patria, ni amo. Contra toda autoridad, venga envuelta en la bandera nacional que venga.

salud!
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Tito, jo també soc anarquista i no crec ni en cap deu ni patria ni amo, però no per això hem nego a parlar català, a defensar la meva terra de les agresions imperialistes ni a defensar el dret de tots els pobles a decidir lliurement pel seu futur.
Aquest petit fragment bé a dir això que hi ha gent que enten l' anarquisme com li dona la gana, fent apologia de la llengua castellana, negant el dret a decidir.. (voluntariament o involuntariament els hi estas fent el joc i de llibertaria no en tens res)
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
"Tito", habla por ti y no por los anarquistas. Tus argumentos parten de esa primera falsedad "los anarquistas no somos...". También es falso decir que "no somos..., ni vascos, ni catalanes...". Insisto, habla por ti, pues no sólo me considero anarquista, sino que además tengo amistades que se consideran anarquistas gallegos, vascos, catalanes... Sin embargo, no conozco a nadie que se llame anarquista español. Además, hay anarquistas que estamos por la autodeterminación de los pueblos, pero en contra de los estados. Puede que te cueste entenderlo, pues niegas esa posibilidad, pero si lo abordas desde el federalismo, puede que sea más fácil de comprender. Eso no significa que hagamos de nuestro origen nuestra única aspiración de lucha, ni lo entendamos como una esencia o un destino en lo universal, sino que forma parte de las relaciones humanas y colectivas, con las características peculiares de un territorio y que en definitiva conforman una cultura específica que no tiene nada que ver con posibles fronteras, sino con las formas de vida y supervivencia... No es ni más ni menos, que otra cualidad más de identidad que, en vez de destacar sentimientos de superioridad por pertenencia a un grupo, muestra la diferencia en la igualdad entre anarquistas. Y para quienes lo identitario les produzca alergia, decirse anarquista también es otra cualidad identitaria, o decirse persona...
Salud!
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
La paraula anarquia prové del grec Anarchie que significa 'no' o ​​'sense', i substantiu ARCHOS, que significa 'dirigent','sobirà' o 'govern') i serveix per designar aquelles situacions on es dóna l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori. A diferència de l'autarquia (un mateix-govern), un concepte de filosofia moral, l'anarquia es refereix a una situació de l'ordre polític, sense Estat.

La anarquia no reconeix l'autoritat de cap organisme de poder, així mateix rebutja els símbols sobre els quals se sosté el ilegitimo poder que s'apropia de la terra, ja que ella no és propietat de ningú i per això no pot existir cap voluntat de voler conquerir-la per cap esser humà, ja que mai pot ser de la seva propietat.

La anarquia defensa totes les cultures per minoritàries que siguin i estableix com a dret individual i col.lectiu la lliure interpretació de la cultura sense que cap ésser humà pugui imposar les seves idees sobre les altres.

Per això no es reconeix el dret a l` autoderterminació de l'Estat, però si el dret a l' autoderterminació colectiva i l'autiogestió dels recusos.

Salut
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Per A, jo no faig cap apologia del castellà, m'expressó indiferentment en català o castellà.

Tarati tati. El nacionalismo, como dices, puede ser un elemento identitario, pero no en el marco del anarquismo. Comentas como uno de los elementos identitarios que justifican el nacionalismo es por ejemplo las formas de vida de la gente que compartte un determinado territorio. Yo soy de Barcelona, ¿qué tiene en comun mi forma de vida con la de un gran capitalista que viva en la zona alta de la ciudad? Seguramente mucho menos que las cosas que tengo en comun con cualquier trabajador de cualquier parte del mundo.
Respeto los sentimientos nacionalista que la gente pueda tener, pero no comparto que sean compatibles con el anarquismo.

salud!
Debate muy interesante!!!
10 mai 2011
Escribo en la lengua inter-nacional, por no vivir ni ser catalan.

Este es el hecho: cuando Indymedia EH estorba, no sabemos si desde dentro o desde fuera, se crean graves problemas de acceso. Como ahora. Ya ha pasado otras veces. ¿Madrid? A lo mejor...

Entonces, reflexionar también sobre esto, antes de llamar picoletos a los críticos. Y el debate es muy proficuo, si no se insulta o desbarra.
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Es pot interpretar com convingui mes...
Podeu dir que al no col.laborar en la construccio nacional, bla, bla, bla... estem contribuint a mantenir el statu quo, es a dir: el actual marc del estat espanyol.
Pero tambe es podria fer la lectura inversa, i reflexionar sobre com aneu retrasant la caiguda del capitalisme i del obsolet concepte de estat nacio, amb la vostra obsesio patriotera i estatista.
Mentres desvieu totes les energies cap a lluites recuperables pel sistema, plantejant horitzons que de revolucionaris tenen poc, i del que estan carregats, aquests si, es de mitologia folclorica, esteu fent-li la feina bruta a politics profesionals en busca de futurs votants, i a espavilats com el Laporta per exemple.
Demanar que els anarquistes donin suport a postulats nacionalistes es una mica surrealista.
Confondre cultura amb nacionalisme, o poble amb patria es com confondre espiritualitat amb esglesies.
Debate muy interesante!!!
10 mai 2011
Escribo en la lengua inter-nacional, por no vivir ni ser catalan.

Este es el hecho: cuando Indymedia EH estorba, no sabemos si desde dentro o desde fuera, se crean graves problemas de acceso. Como ahora. Ya ha pasado otras veces. ¿Madrid? A lo mejor...

Entonces, reflexionar también sobre esto, antes de llamar picoletos a los críticos. Y el debate es muy proficuo, si no se insulta o desbarra.
Debate muy interesante!!!
10 mai 2011
Escribo en la lengua inter-nacional, por no vivir ni ser catalan.

Este es el hecho: cuando Indymedia EH estorba, no sabemos si desde dentro o desde fuera, se crean graves problemas de acceso. Como ahora. Ya ha pasado otras veces. ¿Madrid? A lo mejor...

Entonces, reflexionar también sobre esto, antes de llamar picoletos a los críticos. Y el debate es muy proficuo, si no se insulta o desbarra.
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
El peligro es sobrevalorar la importancia del propio ombligo.
En el caso español seria ombligo, y daria paso al tradicional ombliguismo.
Y en el caso catalan seria melic, y provocaria el famoso meliquisme.
En el caso vasco no se como se dice, pero me consta que lo hay. Y, como minimo, lo tienen tan hipertrofiado como el resto.
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Hem començat la campanya electoral, i es clar. Començem per atacar als abstencionistes. No sigui que els partits indepes perdin algun vot despistat.
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Crec que alguns anarquistes esteu més obsesionats amb les eleccions que els propis indepes.
Alguns teniu paranoies molt grans i a la minima sortiu clar com que son eleccions..
Simplement a sortit el debat aquest, que no es la primera vegada, durant un any deu sortir 24 vegades, 2 per mes.
No defensar el dret dels pobles a l' autodeterminació i la total llibertat per decidir sobre el seu propi futur es de ser tant feixista com defensar el propi estat espanyol..
Jo defenso el dret a l' autodeterminació igual que defensaria el dret a l' autogestió o autodeterminació d' una ciutat, poble o masia..
El que passa es que alguns tenen molt d' odi a tot el que olora a indepe i no saben veure més enllà. Llavors es quant surten les baralles, els jocs bruts a l' estat opresor, atacs i barbaritats travtant de nazis... es a dir ximpleries.
Potser un problema frequent a indymedia barcelona, que está degradant la pàgina a nivells molt pèssims, discusions estupides, i bromes típiques de gent amb un coeficient mental degradant.
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Eso del konpi Anka es muy serio, lo de Indyeh. ha pasado otras veces, al volverse demasiado kañota con los españoles.
Si es desde dentro, mucho más grave aún, aunque parezca técnico u otros cuentos.
Otra cosa: me parece que el nivel de debate aquí es bastante más maduro que allá arriba.
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Eso es. Y hubo aquí una denuncia, algo así de alarma EH, que me impresionó.
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
No ens hem de comparar amb ningú, però si el nivell dels debats aquí és millor..hem fa por el que deu ser Indy EH, encara que això sol és la teva opinió..
La realitat és aquesta i tots ho sabem.
Com deia algú en un altre post, els insults gratuits, les amenaçes de nens petits, les rabietes indepes o anarquistes d' institud, els graciosets amb bromes estúpides podrien fer-les als seus bars o punts de reunió, que segur que alli us les riuran i disfrutareu molt..
en aquest post per exemple comentaris com els de pa amb oli així a primera vista, que no aporten res, solament gracietes estupides de pipi caca cony.. ens les podriem estalviar..
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
doncs a mi em sembla que pa amb oli fa un analisi almenys tan coherent i definit com la majoria de la resta. Pero, oh! Potser el que molesta es que denuncia els paralelismes entre els nacionalismes siguin de la patria que siguin?
Aqui Indepes de centro-derecha
10 mai 2011
Aqui pasa que hay muxo niñato "indepe" votan a un partido como ERC (centro-derecha sobretodo en los pueblos).

Hay mucho indepe de 20 años que tienen muy comido el coco con el mensaje institucional de nacionalismo son indepes y na mas MUCHOS NI SON DE IZQUIERDA, NACIONALISTAS Y PUNTO, Y DE CENTRO MUCHOS NO ASI CAJEI O ENDAVANT..


YA GUSTARIA QUE EN CATALUÑA LOS INDEPES FUERAN DE IZQUIERDAS COMO EN ESUSKALHERRIA, AQUI SON DE CENTRO MUCHOS, SOLO SABEN DECIR INDEPEN Y NA MAS..
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
Sólo faltaría que haya que apoyar los movimientos de autodetrerminación y creación de nuevos estados para no tener que aguantar que te llamen españolista. El anarquismo no es compatible con los nacionalismos, el patriotismo, sea cual sea la patria, no tiene lugar con los movimientos libertarios, es algo básico.

Si voleu lluitar per la creació d'un estat català, o basc, o extremeny,o ... perfecte, però no acuseu els anarquistes d'espanyolistes per no secundar la vostra lluita.
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
PÀTRIA I NACIONALITAT

L'Estat no és la pàtria; és l'abstracció, la ficció metafísica, mística, política i jurídica de la pàtria. La gent senzilla de tots els països estimen profundament a la seua pàtria; però aquest és un amor natural i real.

El patriotisme del poble no és sols una idea, és un fet; però el patriotisme polític, l'amor a l'Estat, no és l'expressió fidel d'aquest fet: és una expressió distorsionada per mig d'una falsa abstracció, sempre en benefici d'una minoria explotadora.

La pàtria i la nacionalitat són, com la individualitat, fets naturals i socials, fisiològics i històrics al mateix temps; cap d'ells és un principi. Sols pot considerar-se com un principi humà allò que és universal i comú a tots els homes; la nacionalitat separa els homes i, per tant, no és un principi.

Un principi és el respecte que cadascú ha de tenir pels fets naturals i socials. La nacionalitat, com la individualitat, és un d'aquests fets; i per això cal respectar-la. Violar-la seria cometre un crim; i, parlant el llenguatge de Mazzini, es converteix en un principi sagrat cada cop que és amenaçada i violada.

Per això em sent sempre i sincerament el patriota de totes les pàtries oprimides.

L'essència de la nacionalitat. Una pàtria representa el dret inqüestionable i sagrat de cada home, de cada grup humà, associació comuna, religió i nació a viure, sentir, pensar, desitjar i actuar de la seua pròpia manera; i aquesta manera de viure i de sentir és sempre el resultat indiscutible d'un llarg desenvolupament històric.

Per tant, ens inclinem davant la tradició i la història; o, més bé, les reconeguem, i no perquè se'ns presenten com tanques abstractes alçades metafísica, jurídica i políticament per intèrprets instruïts i professors del passat, sinó sols perquè s'han incorporat de fet a la carn i a la sang, als pensaments reals i a la voluntat de les poblacions.

Per altra part, cal dir que la història real dels individus i els pobles no sols prové del desenvolupament positiu, sinó moltes vegades per la negació del passat i per la rebel·lió contra ell; i que aquest és el dret de la vida, l'inalienable dret de la present generació, la garantia de la seua llibertat.

La nacionalitat i la solidaritat universal. No hi ha res més absurd i al mateix temps més maligne i mortífer per al poble que erigir el principi fictici de la nacionalitat com ideal de totes les aspiracions populars.

El nacionalisme no és un principi humà universal. És un fet històric i local que, com tots els fets reals i inofensius, té dret a exigir general acceptació. Cada poble i fins la més petita unitat ètnica o tradicional té el seu propi caràcter, la seua pròpia forma d'existència, la seua forma de parlar, de sentir, de pensar i d'actuar; i aquesta idiosincràsia constitueix l'essència de la nacionalitat, resultat de tota la vida històrica i suma de les condicions vitals d'aquest poble.

Cada poble, com cada persona, és involuntàriament lo que és, i per això té dret a ser ell mateix. En això consisteixen els anomenats drets nacionals.

La responsabilitat històrica de tota nació. La dignitat de tota nació, com la de tot individu, deu consistir fonamentalment en que cadascú accepte la plena responsabilitat dels seus actes, sense voler desplaçar-la a altres.

És impropi d'una nació culpar altres els seus propis errors quan el mateix sentiment d'autoestima deuria excloure qualsevol intent de fer-ho.

Patriotisme i justícia universal. Tots deuríem alçar-nos contra eixe patriotisme estret i mesquí per al qual el propi país és el centre del món, i que considera gran a una nació quan es fa témer pels seus veïns.

Deuríem situar la justícia humana universal a sobre de tots els interessos nacionals. I abandonar el fals principi de la nacionalitat inventat per a esclafar el principi de la llibertat. La nacionalitat no és un principi; és un fet legítim, com la individualitat.

Cada nació, gran o petita, té l'indiscutible dret a ser ella mateixa, a viure d'acord amb la seua pròpia natura. Aquest dret és simplement el corol·lari del principi general de llibertat.
Tot aquell que desitge de cor la pau i la justícia internacional deuria renunciar d'una vegada i per a sempre al que s'anomena la glòria, el poder i la grandesa de la pàtria, a tots els interessos egoistes i brèvols del patriotisme.

Mijail Bakunin

Text en castellà: http://www.nodo50.org/fau/teoria_anarquista/bakunin/4.htm
Re: Anarkia folklorika
10 mai 2011
doncs a mi em sembla que pa amb oli fa un analisi almenys tan coherent i definit com la majoria de la resta. Pero, oh! Potser el que molesta es que denuncia els paralelismes entre els nacionalismes siguin de la patria que siguin?
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
jaj mola veure com us heu tret de la màniga un estereotip de (indepe de 20 anys burgès...) per defensar la vostra suposada causa, si es que en teniu..
Ni eleccions ni mandangues.. defenseu amb arguments la vostra suposada causa...
Us han penjat un text de Bakunin (anarquista, per si no ho sabieu, infomeu-vos, llegiu (ja ho deien els pamflets de la CNT quan la república, als obrers)...) us ho diu un anarquista, us ho dic per a que no m'acuseu d' indepe burges de 20 anys, que es l' únic que sembla que sabeu fer, acusar pels estereotips.
Vinga formació i lluita !
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
"La pàtria i la nacionalitat són, com la individualitat, fets naturals i socials, fisiològics i històrics al mateix temps; cap d'ells és un principi. Sols pot considerar-se com un principi humà allò que és universal i comú a tots els homes; la nacionalitat separa els homes i, per tant, NO ÉS UN PRINCIPI."

No se qui és el que ha d'apendre a llegir aquí, si no enteneu que és molt diferent un moviment fonamentalment independentista que defensa a més a més el socialisme i un moviment fonamentalment socialista llibertari que pugui defensar a la vegada el dret d etots els pobles i nacions a federar-se lliurement, es que teniu un problema i no nosaltres els suposats "anarcoespanyolistes" ...
La deesa pàtria
11 mai 2011
No és que els nacionalistes o independentistes no entenguin l'anarquisme, és que l'antinacionalisme el troben inacceptable i trenca la seva lluita.

El mateix els passa als integristes religiosos, que necessiten com a rivals els infidels d'una altra religió: cristians contra musulmans, jueus, etc. i l'Ateisme el troben inacceptable perquè trenca amb tot això.

Menys mal que ens lliurem de perill els que no estem pel Barça ni pel Madrid...
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
Primer de tot alegrar-me de veure com una part significativa de les llibertàries i anarquistes planteu cara amb arguments a l'odi que expressen algunes contra companyes de lluita (anticapitalista.
I, en segon lloc intentar expressar un paral·lelisme identitari: els individus som socials per naturalesa i, per tant, tendim a considerar-nos d'una comunitat en contraposició a d'altres. Suposo que qui es defineix com a anarquista és perquè es considera i s'identifica amb un col·lectiu en concret, el qual té una forma de pensar, un folclore, un llenguatge...concret que fa que es pugui diferenciar d'altres col·lectius. Suposo, igualment, que la majoria de nosaltres ens identifiquem com a part d'un altre col·lectiu, la família (comunitat que no té perquè ser sanguínia, sinó comunitat d'aquella gent més propera amb la que convius de forma continuada i amb la que es té una lligam afectiu important).

Per tant, suposo que totes les que critiqueu tant les identitats, considerareu que també hauríem de criticar de la mateixa manera les vostres, o no?

Jo, personalment crec que considerar-se d'una comunitat és bo, sempre que no la consideris com la única que té la raó, la única que té dret a unes coses... Per tant, i fent de la diversitat d'identitats una virtut, estaria molt bé que comenceu a acceptar que de la mateixa manera que vosaltres us identifiqueu amb una identitat, nosaltres ens identifiquem amb unes altres i que si, les vostres són parcialment correctes i parcialment incorrectes, les nostres també. I si volem començar a crear un contrapoder al sistema capitalista, bo seria que les crítiques fossin primer sobre un mateix per a després posar en comú quines coses bones tenim unes i altres i quines de dolentes, per tal de fer front altre cop al sistema capitalista amb l'actualització i complementació de les dues doctrines o ideologies que fins ara ho han provat, l'anarquisme i el comunisme. Això sí, tenint present que sempre ens sentirem part d'alguna comunitat, identitat o com li vulguis dir.
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
El problema Guifré, bé quan als anarquistes, per no recolzar els moviments independentistes, se'ns identifica com espanyoolistes, és a dir, se'ns atribueix una característica identitaria que rebutgem de ple.
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
És cert Tito, però el problema també està quan certs anarquistes defensem el dret de decidir i l'autodeterminació i llibertat de tots els pobles, i tot i rebutjar els estats com a forma d'organització se'ns acusa de no ser anarquistes, d'anarcoindepes i no se quines txorrades més.

Possiblement la grandesa del pensament llibertari és que no és dogmàtic i això el fa més heterogeni i complexe dels que alguns es pensen o voldrien. I amb la llibertat per davant es pot arribar a conclusions que poden semblar fins i tot contradictòries.

De tota forma, el debat mai serà dolent
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
INDYMEDIA CENSURADORES SOIS PEOR QUE LA DERECHA BORRANDO COMENTARIOS NORMALES, CRITICOS
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
Estic a Guifré.
Hem d' apendre a cpmplementar-nos més hi té que haver una cohesió real entre anarquistes i comunistes per fer front al capitalisme i totes les seves formes..
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
Crec que el millor camí es el que assenyala Guifré, sol ho aconseguirem amb molt de treball peró val la pena, es l' única forma que veig possible per fer front al capitalisme.
Crec que aquí a bcn hem començat a donar exemple d' aquesta cohesió i aquesta unió i té que tirar endavant, estem donant exemple a molts llocs, i els que tenen el poder potser començen o començaran a veure que els hi pot perillar el txollo que tenen montat.
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
Els indepes que critiquen l´Anarquisme, lo vostre es una religió de cristians contra musulmans catalans contra espanyolistes i no sortiu d´alla, els anarquistes no tenim ni amo ni partits, ni banderes draps de colors, ni fronteres, el INTERNACIONALISME de les persones per sobre de les banderes o territoris es un valor de l´esquerra.

NO VOLEM dreta espanyola ni catalana la mateixa porqueria, se´n digui lopez o se´n digui bertran, amagats amb el discurs del independentisme-nacionalisme..vivint dels partits.. us enganyan per vots als indepes..

Quina colla hi ha al "independentisme catala" de independentistes hi ha a Catalunya, el Laporta, el Carretero, etc

TOTS OPORTUNISTES QUE VOLEN VIURE DE LA POLTRONA I DEL INDEPENDENTISME-NACIONALISME

ERC- Un partit de centre, i una base electoral de centre-dreta sobretot als pobles.

REAGRUPAMENT- El carretero un oportunista que va declarar fa uns messos, que trucaria a Estats Units quan la independencia perque fassin a Catalunya el que vulgui, vaja quin independentista aquest, "de guatemala a guatepeor" de las españas a mans dels yanquis.

SOLIDARITAT CATALANA- Un partit burgues que per fer la contra els anarquistes dels anys 20 van crear SOLIDARITAT OBRERA.
Als 80 el van recuperar el partit el sogre de Laporta el major FRANQUISTA de catalunya i imoportant directiu catala va pasar per totes les grans empreses, i l´altre era el Rossell el que es ara el cap de la patronal, perque veieu quina gent son...

LAPORTA+ERC- Portabella s´uneix amb el Laporta per fer-se la foto i guanyar vots AIXI no d´un programa d´esquerres radical.. no el volen, TOT IMATGE I UNA FARSA DE INDEPENDENTISME.

Aquest es el independentisme que defenseu els independentistes us enganyen

ciu es disfressa sobre el Nacionalisme son ells tenen el monopoli del sentiment ho venen aixi als votants, QUAN EN REALITAT SON LA DRETA CATALANA CARCA, RANCIA, EXPLOTADORA I OPRESORA TANT COM LA ESPANYOLA QUE PACTA AMB EL ANSAR I EL RAJOY FARAN CONTRA ELS DRETS SOCIALS

Hi ha molts llestos que utilitzen el sentiment catala, per poltrones per partits

si al dret nacional de catalunya, no a la farsa de partits independentistes BURGUESOS DE CENTRE-DRETA..
no volem dreta espanyola ni catalana la mateixa porqueria, se´n digui lopez o se´n digui bertran, amagats amb el discurs del independentisme-nacionalisme..

anarquista.
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
+10 pel Guifré

LA LLUITA ESTA EN EL CONTRAPODER COMÚ AL TOTPODEROS CAPITALISME SALVATGE QUE ENS ESTAN TREINT CONTINUAMENT TOTS EL DRETS SOCIALS I LABORALS, ES EL TEMA, RETALLADES A ELS DRETS LABORALS I SOCIALS PENSIONS, SANITAT.

HO VOLEN DEVORAR TOT A LES MANS PRIVADES FER NEGOCI DE LES NOSTRES VIDES, SENT NOSALTRES ELS SEUS NEOESCLAUS SENSE DRETS PELS SEUS BENEFICIS,PRIMAS I BONUS es el tema,

**** 15M 18H PÇA CATALUNYA
NO SOM MERCADERIA DELS POLITICS I BANQUERS
Convoca a nivell estatal ciutats, col-lectiu
-juventudsinfuturo.net- i -democraciarealya.com-

**** 14M 11H PÇA CATALUNYA
NO A LES RETALLADES
Alarma EH
11 mai 2011
A ese que pedía URL del anterior caso de interrupción de IndyEH, esta es:
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/413169

Está claro que ahí pasa algo.
Re: Anarkia folklorika
11 mai 2011
Benvolgut Guifré:

primer, felicitar-te pel teu tarannà dialogant que difereix anys-llum de l'actitut maniquea i de "termostat" (00 / 01; Barça / Madrit; Amb mi / contra mi; indepe / espanyol...) tant típica, si no de tots, almenys del 99% dels indepes i inclòs anarco-indepes amb què m'he topat (a la xarxa i a la vida analògica).

El "problema de les identitats", des del punt de vista de molts llibertaris, no és tal. No és una postura contra cap identitat, sinó, la de negar-se a fer d'un condicionant cultural un "fonament a partir del qual desenvolupar, crear, bastir,..." el model que es pretengui bastir (comunisme llibertari, mutualisme, cooperativisme, municipalisme bookchinià,...). És a dir, respectant (faltaria més!!!!) la CULTURA, considerar-la allò què simplement és, un condicionant que no tenim per què permetre que ens determini (ni tan sols que ens condicioni). Al determinisme econòmic criminal que hem de patir per haver nascut pobres en un sistema caputalista, NO HI AFEGIM MÉS FACTORS DETERMINANTS. Jo he pogut escollir, als 12 anys i després de tenir les meves pròpies idees i actituds llibertàries, llegir Proudhon i declarar-me "aspirant-aprenent de llibertari", però no puc escollir ser polonès o català o tarragoní... No puc escollir sentir més simpatia, visquent al límit de Tarragona amb Terol, per un treballador (i encara menys amb un burgès) de l'Alt Empordà que per unaltre del poble de 20 km, adminsitrativament "aragonès"... Tot això són convencions, més enllà, molt més enllà de l'amor al nostre entorn immediat, que copsem amb els sentits (barri, municipi,... a tot estirar "comarca natural", qye "copsem" amb la vista des del balcó de casa...) i què TAMPOC tindria perquè ser un FONAMENT per a bastir un projecte d'emancipació. Si aspirem a una emancipació d'individus lliures que lliurement s'associin i a una massa de microsocietats federades, etc., quin sentit té reclamar cap marca de cap amo del ranxo marcada a l'anca amb ferro al roig? Tindria més sentit que reclamar una marca a l'anca com a "aficionat a la filatèlia"? I què té a veure ser afeccionats a la filatèlia amb un projecte d'emancipació? el mateix, exactament, que les identitats territorials - culturals: RES EN ABSOLUT. Vol dir això que em cago en la filatèlia (què és CULTURA)? No, vol dir que no entenc com es pot bastir un projecte emancipatori a partir de gent que té en comú la seva afecció a col3leccionar segells.

Salut i anarquia (i deconstrucció de tots els determinismes!)
Re: Anarkia folklorika
12 mai 2011
Gràcies per la felicitació, però resulta que tu despotriques tant o més que aquests a qui consideres que tenen una "actitud maniquea i de termostat". Així que estaria bé que si consideres que pel bé de l'anticapitalisme i del lloc que ens permet discutir, Indymedia, és necessari fer servir aquest tarannà dialogant, intenta començar els teus comentaris d'aquesta manera i si les respostes són atacs, demagògia i un llarg etcètera, doncs ataques. Però intenta iniciar els teus comentaris de forma positiva. El debat i la discussió, igual que l'autocrítica, ens ajuden més que ens perjudiquen; totalment al contrari que les desqualificacions, els insults i els tòpics.

Pel que fa a la teva resposta, la trobo força innexacta. És a dir, la cultura no només és un condicionant que ens determina, sinó que és un condicionant que ens determina parcialment: si neixes en un determinat entorn, en una determinada cultura, en un determinat moment històric, en una determinada família, aquestes et determinen moltíssim. A cada persona, a cada ésser viu, la genètica el determina i l'entorn, és a dir, l'espai i la cultura en la que es socialitza, també el determinen. I crec que això no és refutable. Tot i que tampoc és refutable que aquests determinants culturals poden ser modificats i canviats. I aquesta ha de ser la nostra feina, que no vol dir acaba amb els condicionants i determinismes culturals.

Pel que fa a escollir, és clar que no pots escollir ser polonès o català si ho consideres que ets d'un lloc pel fet de nèixer en un territori o un altre(una forma massa determinista de considerar-ho i amb la qual hi discrepo totalment), però de la mateixa manera tampoc pots escollir néixer en una família rica o pobra, però sí que esculls sentir-te pobre i no català: ets tu qui decideixes identificar-te amb una comunitat o una altra, encara que les dues poden ser complementàries o no. De la mateixa que és complementari sentir-se neozelandès, català o aragonès i sentir més simpatia per aquelles persones d'altres comunitats o territoris que viuen en un entorn social i econòmic molt més similar al teu. Ets tu qui decideix què és compatible i què no, però quan ho fas estàs caient, des del meu punt de vista en un parany: Sentir-se partícep d'una comunitat cultural, per exemple la catalana, no inclou ser contrari a que altres se sentin partíceps d'una altra comunitat, per exemple la castellana. I a la vegada, aquest fet no comporta que entenguem que el problema no recau en la diversitat cultural, sinó en l'opressió jeràrquica i econòmica que a gairebé totes les comunitats culturals existeix, ja que per a que hi hagi riques necessàriament hi ha d'haver pobres, és a dir és dicotòmic, a diferència de les comunitats culturals i/o territorials que no són dicotòmiques de sortida.

I finalment, com es pot aspirar en aquests moments actuals a "una emancipació d'individus lliures que lliurement s'assocïin a una massa de microsocietats federades, etc." partint del fet que segons el que entenc que dius és que la cultura és un jou? Si considerem els condicionants i els determinants culturals una falta de llibertats, com farem per a que les persones siguin lliures? Els hi farem un rentat de cervell? Com tot, una part de la cultura és positiva i una altra no.
I, en el cas que aquest homes lliures es federessin lliurement, suposo que ho farien perquè algun determinant cultural faria que entenguessin que federar-se, col·laborar, participar amb les altres és més positiu que no pas negatiu. I, en aquest cas suposo que aquests individus estarien contentes i satisfetes de formar part d'una identitat, d'una microsocietat federada amb d'altres i, suposo també (molts supòsits hi ha aquí...) que potser estarien tant contentes que potser li posarien nom a aquesta microsocietat, posem pel cas, Sants i que buscarien un motiu que els identifiqués, posem pel cas, una bandera negra amb una franja verda; i, posem pel cas també, que entre totes les microsocietats federades que tenen uns antecedents similars, de lluita contra un mateix estat, de construcció d'aquest nou escenari cultural, econòmic i social, creurien necessari posar-li un nom.
Doncs això, per mi, no seria més que l'emancipació "nacional" d'una gent determinada que considera que tenen prou punts en comú per a considerar-se partíceps d'una societat similar
i que volen ser elles mateixes, i no unes altres, les que decideixin allò que volen que els determini i allò que no.

La deconstrucció dels determinismes només comportarà d'altres , així que jo suprimiria els termes "de tots" i em posaria a analitzar quins són aquells determinismes culturals que només ens oprimeixen.
Un projecte emancipatori només pot ser fruit de considerar-se part de quelcom i tenir la convicció que aquest conglomerat d'individus volen i poden decidir per si mateixes quins condicionants culturals, és a dir, pràctiques econòmiques, socials i relacionals, són les que les podran fer encaminar-se cap allà a on consideren que volen anar.
ZORIONAK Katalunia
12 mai 2011
Intento comprender el catalán, que no es nada fácil, después de encontrar vuestro link en Indymedia-Eh en el mismo tema, y me quedo impresionado por el nivel (también de respeto, de algunos por lo menos) en el que se está desdarrollando. No soy anarquista, sino comunista y abertzale, pero esto merece un gran ZORIONAK.
Re: Apaga y vamonos...
13 mai 2011
ETA = banda de terroristas - uy, perdon, de luchadores por una patria vasca- fundada por seminaristas en un seminario. 2000 muertos despues, transcurridos 50 años, las cosas estan peor que cuando se fundo la ETA.
La derecha franquista moribunda a punto de volver al poder gracias a ellos. Euskadi hecha unos zorros. La izquierda estatal, dividida y a ostias gracias a ellos... con la que está cayendo, que vengan unos seminaristas mononeuronales nazional-sozialistoak a denunciar el presunto espanyolismo
[o era anarco-fascismo¿?] de los cuatro libertarios [a sueldo del PPSOE, of course] que aun pululamos en el indymedia barcelona... es de verguenza ajena!!!

Pero mas que verguenza ajena, a estas alturas del partido, tener que defenderse de semejante difamacion, escrita en un medio altermundialista como este, por la mano de unos dolicocefalos 'mas vascos que nadie', que alternan la extorsion mafiosa con el tiro en la nuca a gente indefensa y la 'patria vasca' con la eucaristia dominical... da mucha, mucha pena.
Demonstración
13 mai 2011
Este demuestra lo que aguien afirma aquí, con razón. Su rabia absurda, con temas tan conocidos como ridículos, exactamente los mismos discursos que emplean los picolos y ese tipo de mercenarios, confirma quienes y que hacen determinados "libertarios" (qué risas).
Pero, por nuestra fortuna, esta rabia es directamente proporcional, sobre todo en debilidad argumental, a la sensación de derrota del nacionalismo español, y de sus colaboradores en Catalunya y Euskadi, por el gran éxito estratégico del MLNV, que ahora está precisamente demostrando su capacidad y fuerza.
Hasta en el mismo Estrasburgo hay quienes les apoyan, y mucho, y cada vez más!
Con un poco más de paciencia y trabajo, Catalunya y Euskalerria podremos festejar muy pronto nuestras idependencias - LIBERTAD - de esos fracasados PIGS.
Re: Anarkia folklorika
13 mai 2011
Muy revolucionario, "el mismo Estrasburgo", una de las instituciones que mejor representan la democracia burguesa y los intereses capitalistas.

Seguid peleando por crear nuevos estados, con sus estructuras represoras, que nosotros seguiremos con la lucha por la libertad de las personas y la justicia social.

Salud i anarquía.
Sindicato Sindicat