|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
L'especulació urbanística i el planejament malabar
|
|
|
per anti amnèsia |
10 mai 2011
|
|
Ara que estem en plena campanya electoral, convé recordar el que han estat fent els "nostres" representants municipals |
Planejament malabar?
El planejament general classifica tot el sòl d’un territori com a sòl urbà, urbanitzable (que és aquell que es considera necessari urbanitzar per a ordenar el creixement sostenible de la població i l’activitat econòmica) i no urbanitzable. Atorgar a un sòl prèviament no urbanitzable la classificació d’urbanitzable és un simple acte administratiu que augmenta considerablement el valor d’aquest sòl, no només pels nous usos que se li pot donar (normalment, una major edificabilitat) sinó també perquè passa a formar part d’una estratègia de desenvolupament de la ciutat que crea expectatives al seu voltant. Aquesta potestat i decisió de requalificar el sòl (que és propietat de tots i totes, i, per tant, de ningú en concret) s’ha de prendre, tal com indica la llei, en funció del concepte de “creixement urbanístic sostenible”, a més de “quantitativament proporcionat a les previsions de creixement de cada municipi, i ha de permetre, com a part del sistema urbà o metropolità en què s’integra, el desplegament de programes de sòl i d’habitatge”, segons estableix la Llei d’urbanisme. Alhora, s’ha de dotar de les zones verdes i els equipaments necessaris per a desenvolupar l’activitat urbana.
A la ciutat de Barcelona vivim la situació anòmala de no haver revisat el Pla General Metropolità (PGM) del 976 —que abasta 27 municipis— excepte per mitjà de modificacions parcials d’aquest. Davant la inexistència d’un ens supramunicipal amb les competències necessàries per a revisar-lo (el 987 es dissol la Corporació Metropolitana de Barcelona), el PGM ha passat per centenars de petites i grans modificacions. Aquest desgavell ha afectat la ciutat, amb una llista inacabable de modificacions, trasllats de sostres, requalificacions, etc.; i, alhora, ha impossibilitat el manteniment d’una visió general de tota l’àrea metropolitana o una estratègia de creixement comuna. Cadascuna d’aquestes modificacions del PGM es justifica únicament de manera individual. Fins i tot les diverses modificacions que es produeixen a grans municipis com Barcelona no semblen guardar una estratègia comuna i una gran part del planejament es desenvolupa a través de modificacions del Pla, com ara les modificacions de Sant Andreu-Sagrera; de la Marina, a la Zona Franca, o el districte 22@, al Poblenou, en els casos de més abast. D’altres casos de menor escala es desenvolupen a través dels famosos PERI (plans especials de reforma interior) de barri, ara denominats plans de Millora Urbana, que són competència exclusiva de l’Ajuntament de Barcelona.
Situacions de fer i desfer, com a la zona de les Glòries o al PERI Diagonal-Poblenou; requalificacions de sòls d’altres institucions públiques, com ara de Renfe (primer a la Sagrera i, ara, a l’Estació de França) o del Ministeri de Defensa (a les casernes de Sant Andreu), amb posteriors vendes a promotors privats, ens haurien de fer pensar. Com també els sectors, que no són pas pocs, en què els ciutadans i ciutadanes es troben en situació de “disconformes” a perpetuïtat: per exemple, en àrees pendents d’expropiació... des de l’any 976!, tal com va passar durant dècades al Raval o a Ciutat Vella. O els llocs on encara es malviu amb l’aluminosi. O les àrees de gran valor patrimonial a les quals els plans de conservació arriben com arriben, fins a sis anys més tard que el planejament aprovat, com és el cas del Poblenou i del Pla 22@.
Amb aquesta metodologia malabar, amb un peu al 976 i un altre al món globalitzat, i de “progrés il·limitat”, principis com el de “desenvolupament urbanístic sostenible”, de la Llei d’urbanisme, absent al PGM, són principis legislatius, però no creiem que es puguin incorporar de manera estructurada a la planificació urbanística de la ciutat i del seu entorn. El PGM i els PERI resulten, doncs, instruments de difícil comprensió pel que fa al seu desenvolupament global, en no disposar almenys d’una actualització en què es puguin observar els criteris de fons i de superfície que regeixen, mes enllà d’anar sumant parts de ciutat.
Model de ciutat?
Els processos de participació, que esdevenen de vegades processos merament informatius, haurien d’arribar més lluny i servir per a discutir i aprofundir entre tots i totes quin és el model que es vol i com executar-lo. Per això cal compartir paràmetres de coneixement de possibilitats i impossibilitats, compartir decisions (i, per tant, responsabilitats) de manera col·lectiva. S’aprofitarà, així, el seu potencial indubtable perquè el planejament prengui el seu màxim sentit, tant en l’execució com al llarg de la seva utilització futura, incloent-hi la gestió i la concepció integral i de fons, amb un control més rigorós de les distribucions de plusvàlues i aconseguint que els sòls i equipaments que siguin públics es mantinguin públics; que es creï un parc públic de pisos de lloguer; que el sòl públic d’organismes públics, com ara Renfe, el Ministeri de Defensa o d’altres ens públics, passi a ser gestionat per planejament, lligant així les necessitats d’habitatge amb les d’equipaments (i no pas perquè els respectius ministeris es financin mitjançant la requalificació i la posterior venda a privats); que les hipoteques pel primer habitatge siguin protegides (tal com ho són les dels habitatges socials); que es revisi la fiscalitat i les reinversions en planejament privat; que les polítiques, en comptes de ser assistencialistes, esdevinguin veritablement democràtiques, etc. Respondrem entre tots i totes a la pregunta fonamental: Quin és el model de ciutat que volem? I de quina manera la volem fer?
El cas és que ens preguntem com és possible que a aquestes alçades no s’estiguin fent ecobarris ecològicament i socialment sostenibles, dins els planejaments en curs a Barcelona: a la Sagrera-Sant Andreu, les Casernes de Sant Andreu, Zona Franca-Marina o al sòl requalificat de Renfe a l’estació de França, entre d’altres. Què estem esperant?
Joana Belis.
[Extracte de l’article “L’urbanisme malabar i el poder dels números”, publicat a la revista El carrer, número 100, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona] |
This work is in the public domain |
|
Re: L'especulació urbanística i el planejament malabar
|
|
per quin tuf! |
10 mai 2011
|
|
Si, dona si, més barris, més...ecosostenibles, socioinflamables, viedovigilats...tu fot-li... |
