Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Video de l'homenatge als rebentadors de vagues durante ls anys '30 ajusticiats per la FAI
Video de l'homenatge als rebentadors de vagues durante ls anys '30 ajusticiats per la FAI
Friquis i quatre vells
http://vimeo.com/23286553

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Feixisme mai mes. Ni a Catalunya ni en lloc!
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
No he vist pas el video, pero si parleu dels germans Badia tant de bo hi haguessim molts mes com ells, ja fa estona seriem independents.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
ultradreta? Fermí Rubiralta?, si usplau, prou de bejenades.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Estaria be que la gent llegis una mica mes, i s'apiques qui son gentusa com els germans badia, i partidaris d'estat catala, que no tenien cap tipus d'escrupul de matar anarquistes, i gent lluitadora, com alhora de correr i tirar les armes pels carrers de barcelona despres de proclamar la republica al 34, deixant a la seva tan estimada patria desemparada al prime rebes repressiu que sels va vindre.

hipocrites, que facil es matar cuan el poder tampara.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Per què matar Miquel Badia?

Molta gent al nostre país desconeix, com tants i tants altres de la nostra història, l'assassinat dels germans Miquel i Josep Badia, nascuts a Torregrossa (Pla d’Urgell) en el si d’una família d’arrel catalanista i treballadora. Si volen saber de la seva biografia, ni que sigui breument abans de llegir aquesta sèrie de tres articles, poden consultar aquest enllaç o per ampliar informació llegir el llibre Miquel Badia: vida i mort d’un líder separatista (Dux) de Fermí Rubiralta, publicat recentment.

En qualsevol cas cal entendre que la Barcelona que va viure un dels assassinats més sonats de la dècada tenia visos de la Chicago d'Al Capone. A un 1/4 i 5 minuts de 4 de la tarda del 28 d'abril de 1936, Miquel i Josep Badia sortien de casa al carrer Muntaner, 52 de Barcelona. Els pistolers anarquistes Justo Bueno, José Martínez Ripoll, Lucio Ruano i Vicente Tomé Martín controlen la sortida de l’habitatge amb la intenció d’assassinar Miquel Badia. Martínez Ripoll, amb un fusell-metralleta a la vorera dels números senars doblega el diari que simula llegir quan surten els Badia carrer avall. La seva missió és cobrir la rereguarda un cop efectuats els trets. Bueno i Ruano segueixen els Badia per darrera a una distància prudencial. Tomé condueix el Ford vermell fosc que circula lentament a la marxa dels vianants. A l’altura del número 38 del mateix carrer Muntaner, els germans Miquel i Josep Badia són abatuts per Bueno i Ruano, respectivament.

Miquel Badia recorda de la seva estada a la presó -per haver intentat assassinar el rei espanyol Alfons XIII en un atemptat al Garraf per la seva connivència contra Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)- la seva opinió sobre els anarquistes. 'Teòricament els més simpàtics eren els anarquistes car la idea llibertària és molt suggestiva i en fa oblidar la part utòpica d’aquesta ideologia, sempre basada en la bondat idealitzada de l’home' fins a caure com la majoria dels mortals en 'la materialitat de la vida social, mare de totes les injustícies (…) Havien passat a ser homes d’acció i molts estaven a la presó acusats de ser vulgars atracadors que embrutien les files dels idealistes autèntics'. I foren aquests els que el varen matar.

Fidel a l'avi Macià i militant d'Estat Català des de primera hora, Miquel Badia anava a la seva. No entenia de tacticisme polític i, per entendre millor el personatge, es podria dir que el mot 'cagadubtes' no era al seu diccionari. Una anècdota que il·lustra perfectament aquesta figura és la frase de Jaume Compte, un altre dels primers militants d'Estat Català, quan a la cerca d'un home per dirigir l'Ordre Públic de la Generalitat comunica al president Macià: 'L'home més valent, el de més collons, ja el teniu a la vostra escorta: Miquel Badia'. I d'aquí neix la llegenda del Capità Collons, sobrenom amb el qual és simpàticament anomenat Miquel Badia per la galàxia catalanista del moment. La denominació èpica, de fet, encaixa perfectament amb les paraules del propi Badia quan en una carta a un amic el febrer del 1935 escriu: 'Sóc, perdoneu la immodèstia, un idealista i estic convençut que els idealistes només poden tenir un moment brillant. Sabeu quin és? Morir en la lluita'. I ho creia seriosament si ens atenem a unes altres paraules del màrtir: 'Jo faig nosa a molta gent i el dia menys pensat una bala al cap acabarà amb la meva vida'. Dit i fet.

Quan fou assassinat, a Miquel Badia ja li havien retirat el permís d’armes, tot i que ja des de feia un parell d'anys se sabia que la CNT i la FAI havien acordat eliminar-lo com denunciava el periodista Josep Maria Planes al diari La Publicitat. Deia Planes l'abril de 1934 que 'en una reunió celebrada fa quatre o cinc dies pels gàngsters més notoris que actuen a Barcelona es va acordar, com a mesura de tàctica més adequada a les circumstàncies, la tornada dels atemptats personals. Les víctimes serien, naturalment, persones de la policia o les que, per la seva especial situació, entrebanquen l’acció de l’anarquisme criminal. En la reunió a què al·ludim fou condemnat a mort Miquel Badia, el qual ha jugat un paper tan important en els darrers esdeveniments. Sembla que la condemna s’havia de complir dintre del termini de vuit dies. La policia no ignora aquest acord dels gàngsters de Barcelona'. I és que en aquella època Miquel Badia era Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat, el que ara equivaldria a director general de la policia. Badia s'havia caracteritzat per reprimir amb duresa els boicots del moviment anarquista i pels mètodes utilitzats amb els detinguts. I quan ho considerava oportú, no dubtava a tirar dels Escamots d'Estat Català per garantir que els transports públics seguissin funcionant, com va passar a la vaga de novembre de 1933 convocada per la CNT. Badia era, doncs, un personatge literalment odiat a mort per part del moviment llibertari.

La mort de Macià i l’ascens de Companys a la presidència de la Generalitat va amenaçar encara més la posició delicada de Badia. És en aquest punt on potser es perfila més clarament el caràcter i les conviccions del personatge. Perquè va ser el mateix president Companys qui forçà la dimissió de Badia el setembre de 1934, després que aquest detingués un fiscal per haver impedit la celebració d’un judici en català -tal com, d’altra banda, preveia el nou Estatut. Tot això, en el marc de l’animadversió personal que el president tenia a Badia per un presumpte afer de faldilles amb la seva segona esposa, Carme Ballester. Badia, mancat de poder institucional, doncs, no va poder afrontar amb tota la contundència habitual en ell l'aixecament dels Fets del Sis d'Octubre d'aquell mateix any. Paradoxalment, el president Lluís Companys va decidir l'abril de 1936, pocs mesos després de la mort dels Badia, tot i que pel context polític del moment, fer entrar la CNT-FAI al govern de la Generalitat durant els primers moments de la Guerra Civil amb la voluntat de mitigar la repressió i el caos que imperaven des de les files anarquistes.

Els funerals dels germans Badia varen envair el centre de Barcelona en un dels actes més multitudinaris de la Catalunya republicana. 'Les dones ploraven i els homes, plens d'emoció, estaven atònits. (...) La desfilada ha durat tota la nit i matinada', deia La Veu de Catalunya. També en parlava La Publicitat: 'El riu humà (...) dóna la sensació d'un gran riu que mai no s'estroncarà. (...) I un altre riu d'adhesions, cartes, telegrames, targetes. I això, seguit, seguit (...) sempre. (...) Constituí una imponent manifestació de dol. Tot Barcelona es llançà al carrer, ja per presenciar-lo, ja per assistir-hi (...) Entre la gentada es veien moltes dones que ploraven i homes que s'eixugaven els ulls amb el mocador'. D'altres, com Antoni Rovira i Virgili, deixaven de banda la descripció i lamentaven a La Humanitat la mort dels Badia com la dels patriotes 'empesos per un deure de ciutadania i per un ideal de pàtria, havien lluitat, impàvids, contra les ombres i contra aquells que les mouen i les paguen. Ells volien per al bé de Catalunya, trencar i desfer el mecanisme del crim'.

David de Montserrat
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
ara és quan l'EI hauria de sortir foten el crit al cel per denunciar que els germans Badia eren una cola de fatxes encara que catalans fatxes com els qualsevol altre. Sinó deixareu que els 33 dicvideixin l'esquerra revolucionaria d'aquest país.
ara és quan haurien de sortir els joves militants de les assemblees a cagar-se en deu i en la mare que va parir als germans Badia i al sector d'ultradreta de estat català.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
EN MIQUEL BADIA : LES PERSONES COHERENTS FAN MOLTÍSSIMA NOSA
16.04.2011 - 17:01

"SÓC EN MIQUEL BADIA I M'HAN DIT QUE ALGÚ EM BUSCA"

QUIM GIBERT

El proper 28 d'abril farà 75 anys que Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 1906-Barcelona, 1936) i el seu germà Josep foren tirotejats mortalment en el carrer Muntaner. El doble assassinat va consternar la societat catalana.

Miquel Badia fou cap superior dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat de Catalunya. La Barcelona del febrer de 1934, moment en què és nomenat per aquest càrrec, era una ciutat on havien rebrotat grupuscles armats. Es tractava, en molts casos, de bandes anarquistes nodrides per la FAI. Precisament perquè la tasca de Miquel Badia va ser del tot incòmoda i no exempta de rancúnies, ningú li discutia la seva valentia a l'hora de perseguir aferrissadament els facinerosos. El pistolerisme era un fenomen que desestabilitzava tant el nou règim republicà espanyol com la Catalunya autònoma i, per tant, donava arguments als enemics de la democràcia. Per l'historiador Josep Benet no hi ha dubte que el tremp de Badia per eradicar les accions armades li va costar la vida quan només tenia 29 anys: «Un grup de pistolers de la FAI havien preparat l'assassinat d'un dels germans, Miquel, per venjar-se de la seva actuació contra faistes acusats de promoure actes delictius contra l'ordre públic» (dins el llibre Domènec Latorre, afusellat per catalanista).

La casualitat volgué que l'assassinat no quedés impune. I és que l'inspector de policia Pedro Polo Borreguero, que va estar sota el comandament de Badia durant el temps que aquest fou el màxim responsable d'Ordre Públic, va ensopegar l'any 1941 amb Justo Bueno Pérez a Barcelona. Pedro Polo, que amb el canvi de règim va esdevenir cap de la Brigada Politicosocial de la Barcelona franquista, el va detenir allà mateix. Va ser llavors quan Justo Bueno es va confessar l'assassí de Miquel Badia. L'any 1944 Bueno seria afusellat per aquest i altres crims.

Josep Planxart, un dels dirigents històrics d'Estat Català (organització política en la qual van militar ambdós germans), sosté que Pedro Polo sentia admiració per Miquel Badia. I que quan Polo va tractar d'investigar la seva mort durant els primers mesos de la guerra, va patir persecució per part de Bueno i els seus sequaços, raó per la qual s'exilià a Perpinyà. Per Josep Planxart, els Badia eren uns pilars valuosos per aguantar l'edifici autonòmic. Probablement per això desvetllaven admiració. Tant és així, que si l'aixecament militar fou vençut a Catalunya en vint-i-quatre hores fou segons Planxart: «gràcies a les forces d'ordre públic, que Miquel Badia havia preparat amb eficàcia; i en dir això no volem restar importància a l'ajut popular (...) Els desgavells posteriors no haurien estat consentits per Miquel i Josep Badia. Els grups d'incontrolats i aprofitadors no haurien tingut cap possibilitat» (Avui, 28-4-04).

Igual que Benet i Planxart, un altre testimoni de l'època va ser Jaume Ros i Serra, que per mitjà d'unes memòries que Miquel Badia va deixar escrites i de nombroses recerques personals va publicar Miquel Badia, un defensor oblidat de Catalunya (Editorial Mediterrània, 1996). Ros i Serra ens el presenta com un home compromès amb la justícia i el seu temps: «No defuig mai la seva responsabilitat davant del perill. D'aquí va néixer el seu carisma». I és que volia imprimir en el jovent el coratge necessari per fer de Catalunya un poble lliure. I als seus detractors, desconcertar-los. Ros detalla que en una ocasió Badia es va presentar tot sol en el cafè La Tranquilidad, un dels llocs sovintejats pels anarcosindicalistes de la CNT-FAI, i amb un to provocador va dir als presents: «Sóc en Miquel Badia i m'han dit que algú d'aquí em busca».

Trencar amb el buit institucional que envolta el personatge és allò que va fer decidir Jaume Ros i Serra, traspassat fa pocs anys, a enllestir l'única biografia existent de Badia. I és que que l'home que no s'arronsava quan anaven maldades, no gaudeix del més mínim reconeixement. Tot i que durant els anys que va durar la guerra l'actual plaça Francesc Macià de Barcelona fou la plaça dels Germans Badia, la democràcia postfranquista li ha girat completament l'esquena. «Jo faig nosa a molta gent», havia dit alguna vegada el de Torregrossa. És del tot cert: les persones coherents fan moltíssima nosa.

*Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió

Publicat al Setmanari DIRECTA
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Jaume Clotet
Aquests dies s’ha commemorat el 75 aniversari de l’assassinat dels germans Miquel i Josep Badia i, una vegada més, s’han alçat algunes veus acusant-los de ser filofeixistes o filonazis. Són veus molt minoritàries perquè la veritat progressa, però no vull deixar passar l’ocasió per donar algunes dades que ajudin a dissoldre els mites i les llegendes. Miquel Badia no era un sant. És evident. Era un home d’acció i va cometre alguns abusos. Però en cap cas no era un feixista ni tenia cap simpatia pels règims alemany i italià. L’historiador Fermí Rubiralta, que acaba de publicar Miquel Badia, vida i mort d’un líder separatista, comentava l’altre dia alguns aspectes que inevitablement situen Miquel Badia en el camp demòcrata i antifeixista.

Per començar, fou sempre un estret col·laborador de Francesc Macià. Hagués permès l’Avi que un filofeixista li organitzés les joventuts del partit i la policia catalana? Quan Badia va voler modernitzar la policia catalana va viatjar a Londres i París per aprendre el funcionament d’Scotland Yard i la Gendarmeria. Un filofeixista hauria anat a Roma i Berlín, no troben? Més dades: Badia va participar, el 29 d’abril del 1934, en la manifestació antifeixista organtizada per ERC. Un veritable simpatitzant del feixisme hi hauria anat? Per si tot això fos poc, el sector provinent d’Estat Català va participar activament el 1936 al Front d’Esquerres contra el Front Català d’Ordre, una decisió il·lògica si hagués estat un partit filofeixista.

El mateix Badia es va afartar de rebutjar el feixisme. L’any 1933, per exemple, afirmà en un míting: “Ens diuen feixistes a nosaltres perquè tenim una organització per a impedir la implantació del feixisme, assassí de totes les llibertats”. Després hi ha el tema dels uniformes. En aquells anys molts partits europeus, de dretes i d’esquerres, van adoptar uniformes. Un dels que en va utilitzar, i encara avui els exhibeix, fou el Sinn Féin, un partit del qual es poden dir moltes coses excepte que sigui feixista. Els qui difamen Miquel Badia sempre afegeixen que era un home pròxim a Josep Dencàs, al qual acusen d’haver-se refugiat a l’Itàlia de Benito Mussolini l’agost del 1936. És cert que va embarcar cap a Gènova, però mai ningú no explica que quan va tocar terra va ser detingut per la policia italiana a instàncies de l’administració franquista i tancat a la presó.

El catalanisme és històricament un moviment allunyat del feixisme i àdhuc de l’autoritarisme. Per raons òbvies de la seva relació amb Espanya, els catalans hem desenvolupat un rebuig constant als règims dictatorials i n’hem donat proves des del naixement mateix del catalanisme a mitjans del segle XIX. Durant les dues guerres mundials els catalans van ser molt majoritàriament aliadòfils i durant el franquisme el catalanisme va radicalment hostil a la dictadura. Per això demano proves concretes als que acusen Badia de ser un feixista. Jo n’he exposat algunes. Per desgràcia, tinc la convicció que algunes persones són impermeables als arguments, les explicacions històriques i les proves documentals. Hi ha qui vol creure que els Badia eren uns feixistes i no hi ha manera de fer-los canviar de parer. Paciència.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
El 28 d'abril de 1936, a dos quarts de dues de la tarda, al carrer Muntaner, de Barcelona, Miquel Badia i Capell, d'Estat Català, i el seu germà Josep són assassinats per uns desconeguts. L'any 1931 Miquel Badia fou anomenat cap de les Joventuts d'Estat Català (JEREC). El 1932 és nomenat secretari d'en Josep Dencàs (aquest acabaría fugint a la Itàlia feixista després de la insurrecció del 34), conseller de Sanitat i d'Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. El 24 de novembre del 1933 mobilitza una part dels 7.000 escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis públics paralitzats per una vaga de la CNT-AIT.

El desembre del 1933 és designat secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del 1934 passa a ser Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat (càrrec equivalent al de cap superior de la policia a Catalunya).

El setembre del 1934 és forçat a dimitir per part del president Lluís Companys arran d'un incident judicial en un procés de l'advocat J. M. Xammar i a causa de les tortures policials que aplicava als sindicalistes detinguts en el decurs de conflictes laborals. Segon l'antic dirigent del POUM Víctor Alba "els homes de Badia, els Escamots d'un Estat Català que no tenia res a veure amb ell ni amb Macià ni amb el de la guerra civil, i que inspirava molta desconfiança a ERC, es dedicaven a perseguir feixistes, a gent de la FAI, a cenetistes i, sobre tot, a les Joventuts Llibertàries. Els conduïen a la Via Laietana, els treien la camisa, els posaven de cara a la paret i anunciaven que anaven a matar-los; des del darrere, un disparava per sobre dels caps i altre, simultàniament llençava pedretes contra les esquenes dels detinguts. Més d'un es va desmaiar i inclús va perdre la raó".

Arrel del 6 d'octubre del 1934, Miquel Badia s'ha d'exiliar a París, Amèrica, Alemanya, Bèlgica i finalment Andorra. Amb l'entrada del Font Popular, retorna el 1936 i es dedica a la reorganització de les Joventuts d'Estat Català. El dia 28 d'abril del 1936, a dos quarts de dues de la tarda és assassinat junt amb el seu germà Josep Badia i Capell al carrer Muntaner de Barcelona. Durant els dies següents, la premsa va comunicar vàries detencions relacionades amb l'extrema dreta. La policia estava interrogant disset militants de Falange Espanyola i altres vint-i-set de ‘Renovación Española' (RE), al partit monàrquic i antirrepublicà de Calvo Sotelo, Pemán i Ramiro de Maeztu. Aquest darrer grup fou sorprès en una reunió de matinada, a una torre del carrer Sèneca, 15, de Barcelona.


El cínic i oportunista periodista J. M. Planes atribueix els assassinats dels germans Badia a un grup obrer anarquista d'acció, concretament a un militant de la CNT, en Justo Bueno Pérez. Un altre periodista, Avel•lí Artís Gener, va fer el mateix. Però, la realitat és molt diferent. Diverses fonts historiogràfiques i testimonis de l'època apunten que J. M. Planes i Artís Gener van manipular els fets per generar una estratègia de la tensió encaminada a fer fracassar la unificació de la CNT en el Congrés de Saragossa del Primer de Maig de 1936, creant tensions entre els Sindicats d'Oposició i la CNT-AIT amb una falsa acusació a un grup anarquista o a la FAI, quan afers personals del president Companys i en Miquel Badia, ambdós enamorats de la guapa Ballester, molt activa políticament i llesta, dependent de comerç i militant d'Estat Català, que havia fet costat al president Companys al seu despatx de la Generalitat en el moment de la derrota del 6 d'octubre de 1934, va comportar la mort dels germans Badia. Per altra banda, Josep Andreu i Abelló explicà F. Caudet que "els germans Badia venien molt sovint com espectadors al Parlament. Un dia Miquel em va informar que havia lliurat un informe contra determinats personatges d'ERC a l'aleshores exconseller Josep Dencàs", i que clarificava la posició d'aquests personatges en els fets del 6 d'octubre de 1936. "Dencàs no s'atrevia a elevar una interpel•lació amb aquell informe i Badia em va preguntar si jo estava disposat a defensar-lo. Hi vaig acceptar [...] Haviem quedat que Badia em lliuraria l'informe en el Terminus. Però no va venir... aquell dia el mataren." Miquel Badia havia destituït ja varis funcionaris corruptes per tolerància amb el joc, sector en el qual guanyà molts enemics. Quan va ser assassinat, hi havia qui assegurava que la seva mort havia estat financiada pel propietari de La Criolla i de Cal Sagristà, un cèlebre organitzador de timbes. De Cal Sagristà, situat enfront de La Criolla, en el mateix carrer del Cid, anys abans havia escrit t J. M. Planes que era "famós pels seus invertits i per la literatura realista que s'ha fet al seu entorn. Els dies de gran animació, hi ha un gran xiu xiu d'històries de vici i de cocaïna.".

Altra versió de l'assassinat dels germans Badia l'atribuïa a militants de Falange Espanyola. Dies després de l'assassinat van ser detinguts a Barcelona disset membres de Falange, alguns d'ells amb armes i diners del partit feixista. Una versió que bona part de la premsa va difondre durant varis dies. L'escriptor Luys Santamarina era un dels feixistes detinguts. Molts anys després, Ricard Pedrals es féia eco en la revista ‘Qüestions de vida cristiana' d'una indiscreció d'un mossèn de l'església de la Concepció de Barcelona. Segons aquesta versió, en una reunió de carlistes en ‘El Correo Catalán' s'acordà "eliminar Badia, que tenia la FAI perfectament controlada, per aconseguir el seu desbordament. Van comprar un assassí perquè els fes la feina [...] Un dels presents deia que hi va aportar, si no recordo malament, 30 monedes de duro".

Justo Bueno va ser assassinat al camp de la Bota l'any 1944 (curiosament l'altre dia un nacionalista interclassista em va dir que va acabar a Falange xD), els seus familiars proclamaren que era innocent de l'assassinat dels germans Badia (de fet el jutge encarregat de l'assassinat dels germans Badia cridà Justo Bueno a declarar el 12 de juny de 1936i aquest al•egà que el dia de l'atemptat es trobava amb un grup de gent al cafè Rosales, del Paral•lel). En aquest sentit, el president Josep Tarradellas acostumava a dir que en aquell assassinat "hi havia molta boira". Segons Carles Sentís, "alguns periodistes, en fer la biografia dels assassinats, recordaven unes paraules pronunciades per Miquel Badia: ‘Jo faig nosa a molta gent i el dia menys pensat una bala al cap acabarà amb la meva vida'". Per tot això es una vergonya que uns assassinats que corresponen a les diferències polítiques entre ERC i Estat Català i a afers personals entre Lluís Companys i Miquel Badia ara es volen fer passar com a un cas de l'anarquisme social revolucionari o de la Federació Anarquista Ibèrica, segons el periodista Josep M. Soria al diari ‘La Vanguardia', I. Aragay al diari 'AVUI', l'escrit de Wikipedia o l'efemèride del diari ‘El Punt'.

Sigui o no Justo Bueno Pérez, l'assassí dels germans Badia, almenys un dels germans, Miquel Badia, va ser responsable de les tortures i assassinats dels sindicalistes. Actualment, Miquel Badia és considerat un heroi per l'independentisme interclassista d'Estat Català i d'UNC (alguns d' aquests darrers els hi agrada aixecar el braç a la romana). Justo Bueno és vist per aquests i per altres independentistes com un xarnego anticatalà,novament intenten amagar la veritable raó del conflicte, la lluita de classes.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
doncs l'acte del video està plé de mossos d'esquadra de paisà
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Homenatges als Badia a la la Directa

Publicat el 28 abril 2011

Llegeixo a la Directa, perquè m’avisen —ja que fa temps que no la miro— que fa setenta cinc anys van matar els germans Badia. D’aquesta manera comença un artícle parcial i demagògic fet amb l’objectiu d’homenatjar la figura d’un destacat torturador i feixista català i la seva gent. Aquest tipus d’articles sobre la maldat de la FAI i els anarquistes són habituals a la Vanguardia o a l’Avui però francament m’ha sorpès que hagi aparegut a la Directa.

Expliquem ràpidament a què es dedicaven els homenatjats. Durant la II República Miquel Badia va ser cap de les Joventuts d’Estat Català i un dels impulsors dels «escamots», organització paramilitar que s’emmirallava en els «fasci» italians. Secretari i Cap de Serveis d’Ordre Públic durant el 1933 i el 1934, sota la conselleria de Gorvernació de Josep Dencàs (un altre feixista declarat que fugirà a l’Itàlia de Mussolini després dels fets d’octubre del 1934). El seu germà Josep Badia, també va ser un dels organitzadors dels «escamots» i també va estar als Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat. Unes perles vaja. Durant la vaga del transport del 1933 van fer servir els escamots per conduir els tranvies i evitar així la vaga. Precisament l’anarquista berguedà Ramon Casals ens explicava com de l’Alt Llobregat van baixar a Barcelona molts companys per enfrontar-se als «escamots» i intentar que la vaga tirés endavant, entre ells Ramon Vila Capdevila, per exemple. Mentre Dencàs, Badia i la seva gent van estar al front de l’ordre públic de la Generalitat les tortures a companys anarcosindicalistes es van succeir. Van ser uns torturadors molt valents i va ser probablement això, allò que els passà factura pocs anys després. No van ser però tan valents l’octubre de 1934 quan van abandonar les armes i van sortir corrents davant els militars. Per sort les armes les van recollir els llibertaris —com explica l’amic Enric Casañas— i les van fer servir contra els militars, ara amb èxit, les obreres i obrers de Barcelona el 19 de juliol de 1936.

Al pinxeta i torturador del Badia el podia haver matat qualsevol. Va fer molts amics. La veritat és que els van matar. Pel senyor Gibert —autor de l’article a la Directa— va ser un assassinat, per mi va ser un ajusticiament; però això, és clar, són opinions. Cal reconèixer però, que Justo Bueno —el suposat autor— va molt bé als homenatjadors dels Badia per tal de tapar altres autories possibles. Algunes veus apunten al joc brut entre faccions dins d’ERC (Badia i Dencàs versus Companys), també podrien haver mort fruit de tèrbols assumptes de drogues i prostitució que portaven entre mans als baixos fons barcelonesos, també hi ha qui apunta un embolic de faldilles, també he escoltat qui assegura ser consequència de competència entre feixistes. Qui sap, no nego que fos el Justo, en tot cas és un assumpte tèrbol i als anarquistes de l’època no els faltaven motius per matar un torturador.

I al Justo Bueno? També el van matar, concretament va ser afusellat al Camp de la Bota pels franquistes —els amics dels Badia, vaja— segons Gibert a causa dels seus crims. Gibert diu que fou la casualitat allò què va determinar el final de l’anarquista. Però no va ser casualitat que Pedro Polo Borreguero que va estar sota les ordres de Badia i a la cacera d’anarcosindicalistes durant la república fos durant el franquisme cap de la Brigada Políticosocial. Polo i Quintela van ser els màxims perseguidors del Quico i la resta de guerrillers anarquistes catalans. Polo va desenvolupar sempre la mateixa funció: perseguir el moviment llibertari: anarcosindicalistes durant la república i guerrillers durant el franquisme.

L’ús de la història és increible. I els nacionalistes —també l’esquerra independentista— i la seva premsa s’ho hauria de fer mirar. Un feixista no deixa de ser-ho per ser català. No pots fer teu un maqui com el Quico (deixant de banda qualsevol respecte cap a ell, la seva lluita i les seves idees) i, alhora, els Badia i López Borreguero que van ser els seus màxims enemics.

Pel que fa a la Directa, crec que ha perdut el nord si es reclama dels moviments socials i per tant de la justícia social. Moltes antiautoritàries de fa temps que no ens hi sentim gens identificades. Cap problema, hi ha d’haver mitjans per tots els gustos. Per moltes els funcionaris de presons segueixen sent carcellers, les agressions ho són les faci qui les faci i, naturalment, els feixistes, els caps de polícia i els consellers d’interior d’ahir i d’avui no deixen de ser-ho per molt catalans que siguin i és per tot això que mai no es pot quedar bé amb tothom. Cal triar i suposo que el mercat mana. Salut i anarquia!

Pep Cara
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
jajajajaja però que ridiculs!!!!!

Un gust veure a l'homenatge a aquests parafeixistes ben ajusticiats juntets al Santiago Espot, flamant candidat de SI, i al minut 1.18 al fons amb barret, al conegut neonazi Lluís Sureda que va ser cap dels feixistes dels boixos nois.

Fora púrria ultradretana, fora feixistes
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
El 1932 és nomenat secretari d'en Josep Dencàs (aquest acabaría fugint a la Itàlia feixista després de la insurrecció del 34), conseller de Sanitat i d'Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. El 24 de novembre del 1933 mobilitza una part dels 7.000 escamots de les JEREC i els destina a la conducció dels serveis públics paralitzats per una vaga de la CNT-AIT.

El desembre del 1933 és designat secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, i el març del 1934 passa a ser Cap de Serveis de la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat (càrrec equivalent al de cap superior de la policia a Catalunya).

no fa falta dir res mes!!!
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
A mi m'agrada l'uniforme d'escolanet que porten, li queda millor al noi que a la noia... arffff!
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
A l'octubre del 34 la cnt va deixar penjada l'aliança obrera, que es va menjar tota la repressió dels militars. Aquí no se salva ningú. La vam cagar massa i qui va pringar va ser el poble i la revolució. I passo del Badia i de l'interclassisme i la visió essencialitzadora de Catalunya que encarna.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
perquè la EI no diu res d'això? Estaria bé llegir-ne un comunicat clar i minimament coherentdf
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
La CNT va fer bé de no participar a la insurrecció del 34, en aquest sentit concordo plenament amb la oponió de Garcia Oliver, manifestada a la seva obra autobiogràfica "El Eco de los Pasos", de que es tractava fonamentalment d'un "aventurerisme polític" allunyat de les masses treballadores. Amb l'excepció notable d'Asturies on la CNT si va participar per l'aliança que tenia amb l'UGT.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Crec que és evident de quin bàndol estem en aquest fregao (evidentment no amb la púrria xovinista d'Estat Català). Crec que la història ho corrobora (fa un parell d'anys el 11 de setembre, o fa una dècada al Pi de les 3 branques... (els fets més destacats)
NO entenc aquesta necessitat en que algu digui aoquelcom a indymedia... és evident que no estem ni hem estat mai amb els gemrnas Badia...
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Visca la FAI
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
Doncs no tothom de l'EI, pensa com tu, l'AJSC en feia publcitat no fa gaire i grups com Pilseners o Opcio eleven els germans Badia. A mes coneixo gent de l'EI que els defensa.
Re: Video concentració unltradreta independentista
05 mai 2011
L'EI, des del seu impuls a la segona decada dels 90 sempre ha estat en contra d'aquesta xusma i s'ha demostrat amb fets com diu un per aquí dalt. Fa gràcia veure de gent de l'ultradreta catalanista amb gent de SI i ERC, escoria tota...
Re: Video concentració unltradreta independentista
06 mai 2011
entre mossos i anrquistes, em quedo amb els anarquistes, però se que hi ha molt indepes que per catalunya es van al llit amb els mossos i disparan els anrquistes, així ens va

Si que hi ha faixisme català, vaja si el hi ha, a veure quan es retornen els diners robats als treballadors immgrigants de fora de Catalunya, tocacollons podem ser tots si ens posem a demanatr per qüestions nacionals

jo anteposo les mundials i de classe i m'he cago en tots els fatxes, espanyols, vascos, catalans, francesos, yankis, alemanyas, italians, grecs, mexicans, nigerians i d'on coll sigui i els hi pegaraia un clau al cpa per ficar-los a un museu nacional d'arqueologia de fossils fatxes tocacollons
Re: Video concentració unltradreta independentista
06 mai 2011
Doncs si aquesta és la "ultradreta" em sembla que no cal preocuparse perquè tothom al video té més de 70 anys.
Re: Video concentració unltradreta independentista
07 mai 2011
....menys els dos 'escoltes' (l'hereu i la pubilla) amb les seves camisetes pardes i els seus canesus quatribarrats, de paralimitars fatxes, amb vingt anys fisics i setenta d'edat mental
Sindicat Terrassa