Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
28 abr 2011
desde petit, m´he ficat en mil marrons, creient en la forsa de la solidaritat, pero cada cop em deprimeix mes la gent y l´alçada a la que apleguem
si es lo mateix una detencio, que una mort, jo em baixo del tren,

No entenc que ha pasat avui, no entenc que pasa de vegades, de que estem fets, quins son els raonaments, quines son les conclusions. Estic fart d´empasarme tot tipus d´agresions, estic fart de sortir a soles, de nit amagat, amb por, sense l´amor dels meus. QUI O QUE SON ELS MEUS!!!

Estic fart de no estar a l´alçada de les circumstancies. De que sembli un joc, de no tindre una visio estrategica que ens acompanye a l´hora de pendre decisions en moments com aquest. De no saber fer esclatar la rabia cuant toqui.

Estabem soles al centre, la rabia bullia i nosaltres ens l´empasaben tota, si no ara cuant, si no açi aon.

Hi ha qui diu i dira, que vull un martir i no se quines bogeries mes, un martir es algu del que sen fa bandera per treuren profit. CREMAR EL QUE SIGUI per que algun company ha estat assasinat, es un acte de respecte a la vida del company, de donarli l´importancia que te una vida, no pot ser lo mateix una detencio que una mort.

Si de veritat volem alguna cosa, hem de ser seriosos, tindre paraula i complirla transmetre la sensacio de que estem junts de que anirem fins el final, de que no farem pasegets cuant el que toca es un atra cosa, de que ens va la vida en la lluita, per que si no farem la nostra vida, la viurem per fastigosa que siga, de que tragarem el que siga de que les consignes son rimes i no compromisos.

de vegades voldria que la gent s´animes a lluitar a arriscar el seu present per un futur digne, pero com donara la gent el pas, si sembla que et quedaras tirat que la gent reculara.

desde que tinc 14 anys he pasat mes de 30 vegades per comisaria cuasi mai m´ha importat, per que creia en el que feia en el que arriscaba. Pero tambe he sentit la frustracio de sentirte sol d´estar perdut en aquet mon misarable. de veure com es el rollet que de tan bon, es dolent frustrant i miserable.

Avui, els mossos sabien millor que nosaltres el que tocaba, ni han aparegut al principi deixantnos a soles amb la nostra rabia y el centre, i hem fet el que es fa el 31D. un cop mes ho he de dir no pot ser el mateix una detencio que una mort.

Avui he sortit al carrer baix una forta pluja, que em donaba forsa, era com si la natura tambe plores, el temps m´acompanyaba en la meua rabia, cuant hem marxat de wad ras encara estaba mes indignat al vore de quina pasta estem fets, quina boca mes gran tenim, que ens empassem el que siga que les nostres frases estan mes buides que els caps i els cors dels poderosos.

Per acavar nomes dir que cada cop estem mes lluny dels nostres objectius, que fa deu anys es defendia una vivenda, i avui no es defensa ni la vida, que molts som de fora i varem vindre per que alguna cosa es cuinaba a Carcelona, molts dels que varem vindre de fora i tambe dels autoctons hem trait l´esperit que ens va fascinar, per que no fem el que cal per mantindre allo que bullia.

Cuant surta sol a despedirte plorare, per no ser capaç de ferlo de manera colectiva, de la mateixa manera que vull viure, per que crec que 500 persones llançant 2 pedres i fent 1 sola barricada entre totes te mes força que molts grups fent accions, per un sol motiu ho fem de manera colectiva sense amagarnos, a pit descobert que ja es hora. (tambe crec que cuant colectivament fem resposta, les individualitats tambe s´expresen amb mes força)

Patri jo no et vaig coneixer, pero no crec que ho senta meyns, no crec que vullga fer de tu una martir, crec que m´agradaria fer el que voldria que ferem per mi, que estiguereu a l´altura del amor que tinc per vosaltres i per la meua vida.

NUNCA OLVIDAREMOS A NUESTROS AMIGOS MUERTOS!!!!

JAMAS A NUESTROS ENEMIGOS VIVOS!!!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
28 abr 2011
molt bona reflexio....
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
28 abr 2011
"rabia para hoy, paz para mañana", per això els mossos han deixat fer.
La rabia s'ha de tindre, també la perspectiva.
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
28 abr 2011
Estic totalment d' acord amb tu. Ara be, hi hauran mes dies on podem alliberar tota la tensio acumulada i podem fer un maig calent. 1 de maig, 14, 15 i altres que sorgiran. No em de perdre l' esperança, i menys ara. Es el moment de ser contundents al carrer
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
28 abr 2011
No he estado hoy en la manifestación y quizá lo que opine es totalmente criticable dadas las circunstancias del porqué de la reflexión. Pero pienso que este escrito es una de las cosas más acertadas que he leido en mucho tiempo.

Salud compa.
La has clavado
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
28 abr 2011
compa, comparto tu escrito, pero tengo que hacerte una crítica... nadie dió el paso, ni tú... creo que si alguien lo hubiera dado.. mucha gente lo hubiera seguido. Tal vez el lugar no era muy propicio para esto... hay que tener cabeza, y atacar con inteligencia... está muy bien que compartas estas cosas.. Creo que hoy se recogió mucha fuerza y rabia... seamos cautos, atentos, vigilantes, como lobas atacaremos mejor...
Pero porfavor, no utilicemos internet... para estas cosas, el enemigo lo lee...
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
28 abr 2011
y tan que lo lee, pero selectivamente, mira el idiota de mosso, que informado esta del caso que no sabe que el lisiado es urbano, y que clase de idiota es que no tiene ni siquiera un apice de respeto.
nos vemos en la calle y un dia de estos...
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
28 abr 2011
y tan que lo lee, pero selectivamente.mira el idiota de mosso, que informado esta del caso que no sabe que el lisiado es urbano, y que clase de idiota es, que no tiene ni siquiera un apice de respeto.
nos vemos en la calle y un dia de estos...
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
yo sentí lo mismo que tu...
hubo un ruido de golpes dos querían hacer algo todo el mundo se giro como si estuviera fuera de lugar...
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
Sensacional company. Calia dir-ho.

No he pogut assistir per la feina a la mani però puc imaginar-me com et sents ara mateix, és aquesta punyetera sensació que hem sentit tantes vegades, però que augmenta per la ràbia i l'indignació del motiu pel que es protestava, per una companya que ens l'han matat. És cert, no ens creiem ni el que diem i sembla que ens importi una merda que ens estiguin guanyant cada dia més la batalla i la nostra incoherència.

Hi ha un derrotisme absolut, si ni la ràbia per l'assassinat d'una companya ens fa moure'ns i treure la nostra ira estem morts en vida, hem acceptat tant les regles del políticament correcte i del poder que no ens permetem ni respondre amb la ràbia necessària quan és necessari, quan toca.

Després a fer-se palles veient la Haine, somiant amb revoltes populars egipcies o aldarulls a la grega, però una cosa està clara sense la ràbia ni la solidaritat estem perduts.

Patri, que la terra et sigui lleu companya, que la venjança arribi un dia
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
si no se ha actuado hoy no ha sido por falta de ganas, ha sido por ese respeto que si tenemos, por respetar a l@s que asumieron la mani, por que se ha conducido la concentracion a un lugar sin salida.

las situaciones se han de crear o como minimo dejar el espacio para que surjan, no se si hubiera elegido ir hasta wad ras, lo que si se, es que hubiera elegido volver al centro y liarla.

Esta claro que una cosa no quita a la otra y que hay mas dias que longanizas, pero tambien que como todo, pasara, y ha empezado a pasar hoy, si hoy se hubiera liado, eso, ya lo tendriamos, no nos podrian quitar lo bailado, que se dice. y no nos impediria seguir bailando sino todo lo contrario. el mañana empieza ahora, hay que vivir en presente no en futuro

Las mismas condiciones adversas que tenemos hoy estaran mañana, una vez mas si no ahora cuando, si no aqui donde

La diatriva estriva en si esperando sumamos fuerzas o las restamos, el analisis de mi esperiencia es que casi siempre pasa lo segundo.

El movimiento genera movivmiento y haberla liado hoy, tal vez hubiera sido la mejor convocatoria para la proxima, una gran señal de humo para l@s indi@s que aun habemos y no ruido de feria para las democratas que a veces parecemos llamar si no a gritos si con nuestras acciones.

Acumular tanto odio nos lleva a la impotencia y la impotencia a la rabia desmedida. Controlar la balbula de escape nos permite practicar, generar la costumbre, crecer poco a poco, empezar por unas carreras y acabar asaltando una comisaria (je je este comentario si que te gustara poetamosso de mierda) La gimnasia revolucionaria no solo es un placer si no que nos ayudara a alejar la vision de los madelmans que poco a poco se ha instalado de que no son atakables.

El 1 el 14 el 15 y el que querais, si muchos vamos a muchas y casi siemre pasa lo mismo. de hecho cada vez vamos menos ante la falta de espectativas

Hay que generar el espacio, dejar la posibilidad, dar la cobertura y apoyar directa o indirectamente el enfrentamiento, por que es ilegal, esta perseguido y nos va la libertad en ello. No hay que lanzarse a la desesperada, pero no caera del cielo, habra que buscarlo la prueva 29s.

Podemos y sabemos no hace falta volver a demostrarlo sino consumarlo, enfilar a nuestros enemigos y no desfallecer ni retroceder hasta lograrlo.

Por ultimo tal vez esta sea de las pocas cosas que da igual que el enemigo sepa pues si nuestro animo he ilusion estan altos de nada sirven ninguna de sus artimañas y lo unico que pretenden estas reflexiones es demostrar que la clave esta en nuestro interior en nuestra ilusion en nuestra rabia y en nuestra capacidad para expresarlas y transmitirlas.

cuando murio hulrike meinhof lo mas parecido a la calle pelallo en muchas ciudades de alemania ardio bajo la lluvia de cientos de molotovs, en menos de un año mucha de esa gente formaban la segunda y mas virulenta generacion de las RAF ROTE ZORA etc... etc.... La maizer strhabse.....
Salvando las distancias ideologicas PATRI espero que tus versos nos conviertan en unos grandes POETARRAS.

MAITE ZAITUT
JO TA KE IRABA ZI ARTE
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
Presente, puerto presente
Presente y aquí a tu lao’
Presente, puerto presente
Traigo mis sorpresas enlatadas
Pa que las saques, saboreando
Tapémonos la vida venid hasta el congelador
Aquí, ahora, la celebración
Si el mundo esta roto tu carcajada me pone en pie
Pies tocando la tierra, mano levatá’ gritareEeEEEe
Ohh ohhh nunca es demasiao’ tarde pa comerte la vida
De un solo bocao
El pasado ya se fue y el presente camina de tu lao’
Presente, puerto presente
Presente y aquí a tu lao’
Presente, puerto presente
Presente y aquí a tu lao’
Seguiré cantando por los caminos nunca andados
Pero hoy, ahora, el motivo la razón
El ayer ya lo guarde en cajoncillos de papel
El mañana no lo recuerdo, lo olvide
Si los pasos se hacen cortos, el sonido de su hueco es otro
Y como dijo amador que gustito pa mis orejas
Sentio mi corazón
Presente, puerto presente
Presente y aquí a tu lao’
Presente, puerto presente
Presente y aquí a tu lao’
Ohh ohhh nunca es demasiao’ tarde pa comerte la vida
De un solo bocao
El pasado ya se fue y el presente camina de tu lao’
Presente, puerto presente
Presente y aquí a tu lao’
Presente, puerto presente
Presente y aquí a tu lao’

GORA TANTE BIJA SLAMPA
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
[La Festassa] Festa Major Jove de Sagrada Família 2011    
Torna la Festa Major Jove de Sagrada Família!
Comença La Festassa 2011!
SOM FESTASSA
SOM DE POBLET


DIVENDRES 29 d'ABRIL

19:30 – 20:30h PREGÓ DE LA FESTASSA
Espectacle amb foc i lectura del pregó d’enguany. El millor inici per a les festes!
Lloc: Jardins de Caterina Albert

20:30 – 2.00h CERCATASQUES
Recorregut lúdico-festiu en format cercavila per les tasques més emblemàtiques del nostre barri.
Lloc: Inici als Jardins de Caterina Albert i Final a la Plaça de la Sagrada Família.
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
Qui ha ficat el post de la festa es alguna persona carent de tota etica, moral i de respecte, els indepes com sempre amb ansies de protagonisme fins i tot en noticies on es parlen d'assasinats, morts i suicidis. Enhorabona Lafesta.

Per a crear la situación: bé, si tu creus que estem preparats per assolir detencions, tortures, multes i potser més suicidis, sense tenir cap base, a que esperes per fer-ho? he escoltat en xerrades i comunicats vostres que paseu de la societat, perquè voleu que fem nosaltres el que prediqueu?, nosaltres a diferencia de vosaltres viviem en societat, no sé el vostre rollo individualista, però em sambla que no viviu a la selva amb els llops, quines son les vostres credencials i propostes? au, agafeu la kalavskinov amb els vostres cinc amics i començeu, perquè espereu a que us seguim¿?
Perquè sabeu com nosaltres que no es viable, el que passa es que criticant el vostre ego augmenta, al final serà tot una qüestió de "cojones" no¿?. Doncs ale ja saps comença tu i potser si em convençes amb la teva pràctica i exemple et segueixo.
Em pareix patetic que utilitzeu aconteixements durs com el del suicidi per expresar els topicazos de pandereta que feu servir sempre e intentar liarla a tota costa sense pensar-hi en tot un context. Si s'ha de fer la revolta s'ha de fer, però no utilitzeu els sentiments com a justificació dels vostres actes, perquè llavors ja m'ho esteu dient tot, egolatres!.

Aquesta situació es mereix una reflexió molt amplia i moltes actuacions, estrategies, cults i respecte a ella mateixa, els familiars, amics etc. No podem ser sensacionalistes y utilitzar els aconteixements per desfogar la nostra rabia egoísta, s'ha de pensar col·lectivament i decidir col·lectivament i qui no ho vullgui entendre que es faci com unabomber i llavors es mereixerà el meu respecte, mentres tant les infantilades de machito ultra puro individualista de capucha de barcelona me lo paso por el forro. Pedants.
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
Varies, tu comentario es, sencillamente, lamentable. Si dar una respuesta (colectiva o individual) a una situación tan grave como la vivida es de "antisocial", estás cayendo tú en los tópicos. Nadie ha entrado a valorar una teoría política concreta y no se a que viene este intento de disociar cuando el ánimo y el sentimiento es ahora tan común. Esta situación, como tu dices, no sólo se merece una reflexión: se merece una respuesta, porque no puede ser que agachemos la cabeza mientras ellos llegan al límite, ya que no pueden ir más allá: si no reaccionamos frente a la muerte, está claro que no reaccionamos ante nada.
Ayer nos juntamos bajo la lluvia y nos sentimos. Fue un adiós que supo a poco, pero, como ya han dicho más arriba, fue responsabilidad de todxs no crear esa primera chispa.
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
Tens raò en una cosa, s'ha de donar resposta, pero s'ha d'anar amb compte. No val fer les coses insensatament. No s'ha d'agachar el cap, tampoc regalar-nos al enemic.
Bé, totes hem de tindre autocrítica, no sols crítica als demés, perquè creus tu que no va passar la chispa? no caiguem en reduccionismes tampoc sisplau.
salut.
PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
Respecto al texto escrito "PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat"

En gran parte comparto tu soledad y dolor, tabien te tengo que decir que ahora me as pillao de bajonazo total por lo de Patri, y que en otras circunstancias te ubiera criticado y abucheado tu texto a mas no poder, pero voy a intentar ser constructivo.
Esto que viene a continuación es tan solo un fragmento de tu texto, pero quiero que sirva como referente al texto en su totalidad, ya que el texto sigue los mismos esquemas masculinos:

"Hi ha qui diu i dira, que vull un martir i no se quines bogeries mes, un martir es algu del que sen fa bandera per treuren profit. CREMAR EL QUE SIGUI per que algun company ha estat assasinat, es un acte de respecte a la vida del company, de donarli l´importancia que te una vida, no pot ser lo mateix una detencio que una mort."

en primer lugar yo corregiria las grabes invisibilizaciones de genero, Patri era una Mujer, Bollera, Transfeminista, Postporno, Radikal o mil cosas mas, pero no era un hombre, han acabado con la vida de UNA COMPAÑERA, que estratégicamente no se definiera como mujer o hombre es otra cosa, pero te puedo asegurar que es muy importante visibilizar que era Mujer, porque no solo los hombres recibimos represión, cárcel, torturas, asesinatos, violencia, es mas te diría que en el mundo que vivimos es mas fácil que las reciban ellas porque las vemos como víctimas y no como luchadoras...

es probable que ahora salte algún tío a decir que es tan solo una manera de hablar, pero yo le tendría que decir que hay maneras de hablar que también son violentas...

Por otro lado decirte que si tienes ganas de hablar de ello, podemos ponernos en contacto...
tu decides, salud, ravia y cariño!!!
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
Lo cierto es que ayer me pareció que éramxs pocxs...sí, claro, la lluvia...
Liarla al centro, sí también...
Pero la verdad es que emocioné y sentí a las presas que estaban allí adentro, no sé, quizás no salimos en la prensa, talvez no hemos hecho la puta revolución de la que tanto habláis pero por la que poco estamos dispuestxs a renunciar...pero les hemos dicho "no estáis solas", aunque sea mentira, aunque sí lo estén, porque ellas están allí y nosotrxs paseando por aquí...pero por unos instantes quizá han sentido suya nuestra rabia y nuestro llorar...que es un llorar también...
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
Me siento perpleja cuando interpreto que tiene que morir una amiga y compañera para que ocurra algo. Todos los días morimos un poco más y la lucha no es para cuando fatalmente nuestras amigas y amigos mueren, sino para cuando todavía estamos vivas. Es algo cotidiano y que debe fluir a diferentes niveles. Este jueves hubiese sido un buen momento, pero no el mejor. Ha servido para juntarnos en el dolor, un homenaje desde la contención y puede que desde el respeto a algunas personas que también estaban allí y que el desenlace de Patricia les ha llenado de manera más directa de mucha más tristeza y consternación, si cabe.
Ha sido también un desafío frío y tranquilo que algunas presas han podido presenciar y escuchar, y que muchos policías, también lo han hecho desde otra perspectiva, quizás la de quien mira una bomba de relojería que no sabe que puede ser de espoleta retardada.
Es fácil olvidar que en la tensión también se templa la acción, la entereza y la rabia. La manifestación ha sido una expresión de esa tensión que los guardianes han tenido que soportar.
Nuestro día llegará, disfrutemos el momento de su preparación, estoy segura que a Patricia y a cada una de nuestras compañeras y compañeros, amigas y amigos que ya no están con nosotras, lo habrían disfrutado a pesar del dolor y la trágica motivación.
Es importante cuidarnos y tener confianza en las demás y mucho más importante no hablar de más.
Nuestro día llegará..., ni olvido, ni perdón.
Re: PATRI, El mes violent de tot es viure amb normalitat
29 abr 2011
d'acord amb .
La mani d'ahir va ser en record de la VIDA de la Patri, i una forma colectiva de canalitzar el que vam sentir davant la seva mort. Arribar fins a Wad ras i fer sentir la nostra veu a les seves companyes del centre crec que va tenir molt de sentit. La Patri ha marxat per sempre, i no oblidarem tot el que va passar i el que la va dur a acabar amb la seva vida. TIndrem moltes ocasions per recordar la seva MORT i senyalar els seus responsables.
QUe no es preocupi l'autor de la notícia, ahir no era el moment. Aquesta rabia ja no ens la treuen.
Sindicato Sindicat