|
|
|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
|
per un català |
28 abr 2011
|
|
|
ELS DEFENSORS DE LA “PELA”
El meu cunyat Pepe es un “defensor de la pela”: nascut a El Puerto de Santa Maria (Càdis), resident a Barcelona des de fa vint anys, bon xicot i de bona fe, m’explica amb el seu accent gadità els avantatges que la independència de Catalunya tindria per a la meva butxaca personal. Diumenge passat, durant una costellada, em va dir:
- Ez que loz ezpañolez noz roban la pazta, neng! Zi loh catalaneh fuéramoh independienteh, tós llegaríamoh a fin de meh!
L’argumentació seria la següent: Els catalans paguem en impostos més diners que no pas els que rebem via serveis o inversions. Per tant, existeix un “dèficit fiscal”que beneficia a les regions més pobres d’Espanya. En conseqüència, si Catalunya fos independent, l’import d’aquest dèficit es quedaria a casa nostra i els catalans en podríem disposar, ja sigui en millors serveis, millors infraestructures, menys impostos, etc. (1)
Així, la independència “sortiria a compte” (1), seria una “qüestió de prosperitat” (2), i es donaria a entendre que qui no estigui a favor seria un desinformat o ignorant, en el millors dels casos. En conclusió: la independència ja no és una qüestió sentimental, històrica o cultural, sinó que ara esdevé una necessitat econòmica “científicament” [sic] demostrada. Un dogma de fe.
A mi els economistes em recorden a l’home del temps, o als astròlegs. Les seves teories serveixen per a explicar per què no es van complir les seves previsions anteriors. I és ben sabut que l’economia és l´únic camp on dues persones poden guanyar el premi Nobel amb teories completament oposades i incompatibles… i tots dos estar equivocats.
Per això, m’agradaria portar la qüestió al món dels mortals, i no pas de la Revelació econòmica, tot introduint unes idees (enumerar-les, i insuficientment desenvolupades per manca d’espai):
1. Totes les regions riques mantenen un dèficit fiscal dins dels seus països. I aquest seria el cas de Catalunya a Espanya, de Hessen a Alemanya, d’Alberta a Canadà, etc. També trobem aquest dèficit fiscal a dins de Catalunya mateixa: la província de Barcelona pateix un dèficit fiscal a favor de les altres tres províncies (3). ¿La província de Barcelona hauria de demanar la independència respecte de la resta de Catalunya per aquest fet? L’existència del dèficit fiscal és normal: senyal de la nostra bonança econòmica. Sala i Martin reconeix la certesa d’aquest argument (pàg.21), tot afirmant que allò que es qüestiona no és pas l’existència del dèficit, sinó la magnitud del mateix: un 10% sobre el PIB resultaria excessiu, en opinió del professor. Però, aleshores, es tractaria d’una altra qüestió: determinar quin hauria de ser el nivell “no excessiu” de dèficit, i no pas criticar l’existència mateixa del dèficit.
2. El principal mercat econòmic de Catalunya és la resta d’Espanya: Són més intenses les relacions comercials entre Catalunya i la resta d’Espanya, que no pas les relacions comercials a dins de la mateixa Catalunya, o que les exportacions catalanes a l’estranger (4). Per tant, la riquesa de Catalunya (que provoca el dèficit fiscal) és fruit del comerç de Catalunya amb la resta d’Espanya (comerç inter-regional), i fruit de l’adhesió d’Espanya a la UE (comerç internacional) (4). Simplificant molt, podem afirmar que si Catalunya pateix dèficit, és perquè és rica, i és rica perquè té mercat a la resta d’Espanya i a la UE. En efecte, el dèficit fiscal no és pas unidireccional (pèrdua de Catalunya a favor de la resta d’Espanya), sinó que s’alimenta mútuament: És el mercat comú Espanya i UE el que fa rica a Catalunya. (No es tracta, com diu Sala i Martín, de donar diners als pobres perquè ens puguin comprar, sinó que precisament perquè els altres ens compren és per això que som rics!!!).
3. És cert que l’evolució de l’economia mundial (cap a la globalització) fa que el mercat espanyol perdi importància per a les empreses catalanes, a favor del mercat internacional. Però, com també afirma Sala i Martín (pàg. 30), la independència de Catalunya només seria “desitjable” si la Unió Europea acollís al seu sí l’eventual nou Estat independent. Per tant, una Catalunya independent deslligada de la UE no seria pas “desitjable”. La importància de seguir estant integrat econòmicament va quedar clara al darrer referèndum sobre la independència del Quebec, on es reivindicava un Quebec políticament independent, però dins de la NAFTA.
4. La Unió Europea està integrada per Estats: si Catalunya pot gaudir del Mercat únic europeu, és perquè Espanya en forma part. Les normes d’adhesió a la UE són normes comunitàries, establertes als Tractats constitutius, i aquests no contemplen la possibilitat de què cap territori que formi part dels Estats membres pugui separar-se del seu Estat alhora que manté integració a la UE. Com antecedent, podem citar el cas d’Algèria quan, al 1962, accedí a la independència (5).
5. Els Estats de la UE no permetran el canvi de la normativa comunitària, perquè posaria en perill la integritat territorial dels seus propis Estats. França, Alemany, Itàlia, etc., al sí de les Institucions comunitàries europees, no impulsaran cap norma que permeti que les regions europees es puguin independitzar del seu Estat alhora que es mantingui intacte la seva adhesió a la UE.
6. La visió idíl·lica segons la qual la independència permetria aprofitar a casa nostra l’actual dèficit fiscal, és poc realista: Els ingressos fiscals (recaptació) són molt sensibles a la cojuntura econòmica: si es redueix l’activitat, l’obtenció de recursos a través dels impostos i cotitzacions també es redueix. La recaptació fiscal està íntimament lligada amb el PIB (5). És previsible que una Catalunya independent perdi negoci a Espanya (el seu millor mercat) i a la UE: menys moviment significa recaptar menys impostos. Si tenim en compte que les despeses son poc flexibles a la baixa, llavors trobem que l’import de l’actual dèficit fiscal es redueix sensiblement o inclús podria desaparèixer.
7. No podem fer demagògia parlant d’”expoli fiscal”. Hi hauria “expoli” si els impostos a Catalunya fossin diferents que a la resta de l’Estat: si l’IVA fos del 25% en comptes del 16%, si l’IRPF tingués un barem diferent, si l’IS fos del 40% en comptes del 30-25% ,etc. Això no es dona: la legislació fiscal és la mateixa (amb la salvetat del Concert històric a les províncies forals vasques i navarra).
En conclusió: la independència seria un “mal negoci” per a Catalunya. Aquests “defensors de la pela” que defensen la independència per motius estrictament econòmics, serien els primers perjudicats per aquesta fantasia autodestructiva. Com va dir Josep Pla: “els catalans fabriquem molts calçotets, però no tenim pas tants culs” (6).
.
NOTES:
(1) Un dels millors exponents de l’argumentació econòmica a favor de la independència de Catalunya és el professor Xavier Sala i Martín. Es pot consultar, per exemple, el seu treball “Catalanisme Obert al Segle XXI: L’Economia” (2001), que es pot consultar al següent enllaç: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2001/FCO/Fundacio%20Catalu
(2) Dossier del partit Reagrupament.cat (Cercle Català de Negocis): http://www.ccn.cat/sites/default/files/Presentacio%20CCN%20Deficit%20Fis
Aquest dossier no gaudeix del rigor i honestedat que mostra el professor Sala i Martín. Al dossier de Reagrupament s’observa un excessiu ús d’adjectius, on el “dèficit fiscal” es converteix en “expoli” (concepte inapropiat), qualifitat de “escandalós i abusiu”, el model és “pervers”, la situació és “insòlita”, el dèficit és “escandalós”, El dossier es converteix doncs, en una sèrie d’excuses i arguments per tal de justificar la conclusió redactada des del començament.
(3) “Análisis económico provincial de Cataluña; las contradicciones del nacionalismo”. Convivencia Cívica Catalana: http://www.convivenciacivica.org/images/stories/analisis%20economico%20p
(4) “El comercio inter-regional en España: Análisis de la base de datos c-intereg sobre comercio de bienes (1995-2006)”: http://www.c-intereg.es/El_Comercio_Interregional_en_Españ;a_1995-2006_29_10_08.pdf
(5) “Economía de la secesión: El caso de Cataluña”. Mikel Buesa: http://www.ojosdepapel.com/Index.aspx?article=3413
(6) Artícle de Antonio Cerdá (professor d’investigació del CSIC), diari ABC, 2005. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
per un català que no és d'eixe món |
28 abr 2011
|
És que ara farem apologia del Xavier Sala Martín? L'apologeta de la explotació infantil com a mal menor o el que parla de que quan treballes no et porten el menjar doncs llavors perquè te l'han de portar quan ets a l'hospital?
O del Cercle Català de Negocis? Un invent de la caverna catalana per legitimar un victimisme que ben aviat es tornarà argumentari de, potser també l'esquerra, però també dels partits xenòfobs catalans?
Volem la independència per tenir més diners? Qui? Tots? La patronal catalana? Fins on jo sé, són precisament els diners el que ens ha fet, en un sentit més ampli, dependents. De l'estat espanyol, però també d'un futur estat català? Posarem al Sala Martín de ministre d'economia? Ah, que com era del Barça del súper revolucionari Laporta no pot ser tan dolent, no?
Per cert, el teu oncle, després de 20 anys, ja podria parlar català, no? O és que ens va millor de "monito de feria". Sisplau... |
|
Re: Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
per maik |
28 abr 2011
|
més rics, encara?
jo sóc tan ric que no tinc absolutament res a perdre...
més rics, diu, el col·lega... la riquesa d'hom és sempre la pobresa d'altri |
|
Re: Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
per la |
28 abr 2011
|
|
doncs a mi em sembla un bon escrit |
|
Re: Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
per ff |
28 abr 2011
|
|
jo soc del parer de que Madrid ens va bastant bé ja que així es barallen les diferents castes catalanes i madrilenyes i així estan una mica més debilitats, que si no, ... |
|
Re: Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
per T |
28 abr 2011
|
|
quin objectiu te aquest text¿ |
|
Re: Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
per Aaaargh! |
28 abr 2011
|
desmentir les mentides interclassistes dels think tanks ultracatalanistes.
Es dedueix que aci es promou la creacio d'un estat federal de pobles iberics on s'afegiria el poble portugues enlloc de fer 10 000 kilometres de fronteres que ara mateix no existeixen i es desmonta una de les fal·lacies mes recurrents de l'independentisme criptoconvergent. |
|
Re: Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
per T |
28 abr 2011
|
un estat federal de pobles ja es va intentar i va ser un fracas..
Cal recordar discursos i alguns genis dels que defensaven aquest federalisme? crec que tots ho coneixem..
Quan dius criptovergent a quin independentisme et refereixes? al de CIU, ERC & company o al sector independentista revolucionari?
Aquí guanya el que la diu més grossa i com no es mostren les persones doncs tot si val.
Sou uns demagogs... |
|
Re: Amb la independència, seriem més rics i viuriem millor!
|
|
per pa amb oli |
28 abr 2011
|
La cara Nord de l'Eiger, es va intentar un munt de vegades abans no es va assolir.
El nacionalisme català, va sorgir de les desavinences entre la visió federalista de Pi i Margall i la visió confederal el seu ministre (català) Almirall. D'ací, a la Lliga, a la financiació primer de la Dictadura de Primo de Rivera i després de la de Franco (totes dues, si, totes dues finançades per catalanistes que atiaven el foc de l'odi a "espanya" per distreure i per justificar de treure els tancs, davant l'"amenaça" de l'anarquisme).
Això, pel que fa a la plausibilitat o no d'un federalisme ibèric. A mi en aprticular, tant em fot les diferències de matís entre un maulet i un conyvergent. JO VULL LA INDEPENDÈNCIA DE LES PERSONES RESPECTE DE TOTA FORMA DE PODER INSTITUÏT, RADICAT A BARCELONA, A MADRID O A ALFARRÀS. |
|
|
