|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Poesies del mestre català Jacint Verdaguer
|
|
|
per Jacint |
25 abr 2011
|
|
|
“Dalt al bell cim del Pirineu un dia
son vol parava l´àliga francesa,
i girant a l´entorn l´ullada encesa
vegé el lleó d´Espanya que dormia:
-¡Ara és hora (cridá), l´Espanya es mia!-;
i afalconant-la amb pèrfida escomesa,
de sa corona i d´ella i tot feu presa
que de ferro amb ses urpes estrenyia.
Lo ferreny català, que estava alerta,
sa mare pàtria al al contemplar cautiva
exclamà, al coll posant-se lo trabuc:
-Mentre el lleó d´Espanya se desperta,
jo alçant-te el sometent, àgila altiva,
vaig a esperar-te en los turons del Bruc”.
JACINT VERDAGUER
"Qui vol veure viu a Balmes
corra, corra cap a Vic,
lo veurà en ses darreries
agonitzant en son llit.
¡Oh solfats de la fe santa,
s´aterra vostre cabdill,
aquell que brandà el nou glavi
dessota l´arnès antic;
aquell que pel nou Golia
té la força de David!
¡S´apaga el far que semblava
lo far de l´esdevenir!
A Espanya donà una estrella
lo cel, donat-li aqueix fill,
¡i aqueixa estrella s´acluca
quan arriba el zenit!
(...)
¡Oh!, del ramat d´eixos pobles,
de Barcelona, Madrid,
de les serres catalanes,
de Puigmal a Montjuïc,
del Montserrat, nial d´hèroes,
¡despedeix-te´n tu per mi!
¡Ah!, si volant a la glòria
pogués posar-me en ton cim
per dir-li adéu a ma terra,
¡la terra que tant amí!
¡Oh Catalunya! ¡Oh Espanya!
¿Per què us he amades aixís?
La cadena amb què volia
en un cor los cors junyir,
d´amor la dolça cadena,
¡me l´han trencada pel mig!
¡I veig la guerra que torna
muntada en un trebolí,
i veig armats en batalla
los pares contra del fills,
i els camps patris sadollar-se
de sang d´Abels i Caïns!
¡Oh!, aturau-vos, aturar-vos,
prou de matar y morir;
jo us porto el ram d´olivera
que agermana els enemics.
Mes, ¡ai!, sols odis responen
a l´amor de Jesucrist,
i de LLull i de Teresa
miro entrant en lo jardí
l´impietat matadora,
¡com la serp al paradís!
I veig rodar a l´abisme
lo regne que més estim,
entre el fum de la revolta
i el capgirell dels partits.
¡Oh Espanya, ma dolça Espanya,
pogués tornar-te a camí!
¡Si pogués escriure un dia,
escriure un dia i morir!
(…)
Lo sol tarmonta la serra;
plorau, campanes de Vic:
¡per Espanya i per Europa,
que negra baixa la nit!”
JACINT VERDAGUER
“Vostre blau mantell és gran; abrigau a tota l´Espanya,
lo regne de vostre amor, como un nuiet sota l´ala.”
“Aixís és como refarem i enaltirem la Pàtria catalana, anant sempre a la vanguardia en lo progrés i en la defensa de la Pàtria espanyola”.
JACINT VERDAGUER |
This work is in the public domain |
