Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
"Hi ha gent arreu del país fent la mateixa feina que tu..."
per llibertat.cat	24 mar 2011
Entrevista a Xavi Pellicer, membre del Casal Can Capablanca de Sabadell i coordinador de la Trobada de casals populars dels Països Catalans celebrada aquest cap de setmana.
-Com ha anat la trobada de casals independentistes celebrada aquest dissabte a Sabadell? Malgrat encara no hàgim pogut fer la valoració oficial, i segons els objectius que ens vam marcar com a casal mentre preparàvem la trobada, creiem que ha estat un èxit. Des de les experiències de l'antiga coordinadora de casals, que ja fa uns anys va deixar de funcionar al nostre país no s'havia intentat cap experiència d'aquest tipus, i per tant sabíem de les dificultats que suposava intentar-ho. Més d'una vuitantena de persones acreditades que representava a quasi una trentena de casals d'arreu dels territoris del nostre país ho avalen, i no només això, la qualitat dels debats i les propostes que van sorgir també en són una prova. -Conclusions? Els resultats demostren primerament que molts casals d'arreu del país tenim la necessitat de trobar-nos, com a mínim de tant en tant, per intercanviar propostes, experiències, etc. Per altra banda, ens trobem en un moment, en què una segona generació de casals estan sorgint arreu del país alhora que generacions més antigues s'estant reinventant totalment. En definitiva es posa de manifest de nou la capacitat dels projectes de casals per tal d'aglutinar base social per l'esquerra independentista i l'esquerra transformadora en general arreu del país, i com aquests poden ser pedra angular de tot tipus de nous projectes. Alhora la seva capacitat de ser porta d'entrada i de transmissió de les idees i projectes a la resta de la societat. -I acords de treball per al futur? Com a organitzadores de la trobada ens vam marcar dos grans objectius: per una banda aconseguir el compromís d'algun casal per organitzar una nova trobada i per l'altra generar algun tipus d'espai conjunt i de fons comú sobre tots els casals d'arreu del país, per tal de facilitar-ne el coneixement, la comunicació entre espais, etc. A priori, ambdós objectius s'han acomplert: L'Ateneu Vilanoví de Vilanova i la Geltrú es va comprometre a organitzar la següent trobada el maig de 2012 en motiu del centenari de la trobada d'ateneus que es feu el 1912 i que compta amb la presència de 160 ateneus d'arreu del país. Pel que fa a l'altre objectiu, s'aprova generar un correu de treball intern conjunt per a tots els casals, una web comuna a la xarxa que pogués enllaçar amb les webs de tots els casals del país. Per altra banda també sorgir la proposta de dissenyar algun tipus de distintiu que pogués estar a tots els locals d'arreu del país, i que denotés el fet de què tots els espais, malgrat les grans diferències existents, formem part d'una mateixa cosa. Alhora, s'aprovà realitzar una nota pública conjunta amb les conclusions de la trobada. Finalment, es realitzarà un petit llibret on es recolliran les propostes que van sorgir en els diferents àmbits de debat per tal de donar-les a conèixer i que puguin anar madurant al llarg dels propers mesos. -Des quan existeix aquesta coordinació efectiva entre casals? Crec, que aquesta coordinació efectiva no ha anat més enllà de la coneixença personal i el treball conjunt en qüestions molt concretes des de la desaparició de la Coordinadora de Casals. Així, aquesta trobada és una nova experiència de coordinació, en alguns sentits. És un petit pas que no tenim pressa per saber cap on ens durà ja que creiem que això ha de ser un pas col·lectiu per part de tots els casals, amb realitats i pràctiques molt diferents. -Casals independentistes o casals populars: existeix algun matís? El títol de la trobada era el de “Trobada de Casals Populars dels Països Catalans 2011”, per tal de denotar dos elements: el marc territorial i la concepció de la societat. Alguns dels casals que en van participar, malgrat la majoria si que s'hi emmarquin, no es consideraven casals de l'Esquerra Independentista, malgrat puguin sentir-s’hi pròxims o en el seu si hi tinguin gent de l'EI participant-hi. Una de les conclusions d'aquesta trobada, era que si ve la base d'aquesta espai i la realitat majoritària del nostre país eren els casals que s'emarcaven dins l'estratègia independentista, restàvem obertes a la participació de tots aquells espais populars d'arreu del país malgrat no emmarcar-se directament en aquesta definició. -Fa més de quinze anys també va existir una experiència de coordinació de casals independentistes, alguns dels quals han desaparegut. Quines diferències hi ha entre una i una altra experiència? Des de Can Capablanca, vam participar activament d'aquella experiència fins que va finalitzar per la manca de participació de la majoria dels casals. En valoracions posteriors, vam concloure que els elements que havien provocat la “mort” d'aquesta coordinadora havien estat les grans diferències entre ritmes, les dinàmiques de treball de cada casal i la incapacitat de poder ser un agent polític amb veu pròpia fruit de les diferents realitats polítiques que hi havia a cada casal. Per això, teníem clar que d'aquesta trobada no en volíem treure unes estructures rígides de funcionament i/o coordinació sinó sobretot un intercanvi d'experiències, una referenciació de tots els casals en un espai polític comú, una millora de la comunicació i una certa continuïtat de les trobades en els propers anys. -Com és la relació entre els casals del País Valencià i la Catalunya Nord? Vam tenir la sort de poder contar amb la participació de Casals del País Valencià a través del Centre Social Terra de València i el Casal Popular de Benissa d'Alacant però no vam aconseguir contactar amb cap casal de la Catalunya Nord. Esperem poder resoldre aquesta qüestió en properes trobades. El que si, que almenys personalment vaig notar, és que molta gent de l'entorn militant de Sabadell, flipava amb tantes experiències arreu del país semblants a la nostra, ja que sovint, malgrat es parli de Països Catalans fins que no veus que és cert, que hi ha gent arreu del país fent la mateixa feina que tu, no existeix una dimensió realista d'aquest terme més enllà d'una concepció ideal i romàntica (cal reconèixer que aquest també era un dels objectius que ens havíem marcat en clau local). -Els casals realitzen una funció central en el manteniment del teixit independentista? A Sabadell creiem que sí, que són porta d'entrada, punt de trobada i bressol de projectes futurs. -Què ofereixen els casals al moviment? Un espai físic amb tot el que això comporta, un espai de treva entre les diverses concepcions polítiques, gent que el coneix i en participa a través d'aquests, etc. -Obre les propostes de l’Esquerra Independentista a la població? I no només això sinó que els hi posa cara, les persones que estem al casal som sovint aquella peça que permet trencar amb els discursos del poder i amb l'aïllament que pretenen des d'aquest, un exemple tan tonto com el que un veí dificilment segueixi creient que la persona que li serveix el cafè cada matí i que li dóna conversa és el dimoni com diuen els mitjans locals, quan participa d'una protesta, el detenen per una acció o està a les llistes de la CUP per posar alguns exemples... -I Can Capablanca, ara heu fet 10 anys, però com arrenca? Arrenca de diversos grups de gent molt joves i amb moltes ganes de fer coses que cap al 2000 no se sap ven bé com comencen a trobar-se per obrir un casal, érem gent que provenia d'àmbits molt diversos. Arrenca de diversos grups de gent molt joves i amb moltes ganes de fer coses que cap al 2000 no se sap ven bé com comencen a trobar-se per obrir un casal, érem gent que provenia d'àmbits molt diversos. -I el nom, d’on prové? Can Capablanca, és la llegenda d'un bandoler que actuava pels boscos de la nostra comarca. Algunes llegendes diuen que allò que robava ho repartia. El nom sorgeix de la seva forma d'aconseguir el botí, deixava la capa blanca enmig del camí i la gent quan la veia ja li deixava directament el botí i sense necessitat de res més. D'altres llegendes també diuen que Capablanca, no era en realitat una persona sinó desenes o centenars... -El Vallès és un territori amb un auge de vida associativa i de casals... Històricament Sabadell i el Vallès sempre ha estat una punta de llança de les diverses lluites populars, durant la setmana tràgica ja tingué un paper destacat, durant la transició amb les vagues del metall, i en els últims anys en els més diversos àmbits com les lluites en defensa del territori, contra el feixisme, contra l'especulació, etc. Etc. -Es pot dir que heu dinamitzar la vida social i política de Sabadell des del plat i la copa... però també oferint un espai per a activitats, actes i reunions. Considerem que hi hem tingut un paper important, sobretot sabent aglutinar realitats molt diferents, fent un treball constant i partint de la idea de què la feina cal fer-la entre totes i per tothom, sense tenir cap por de treballar amb tots aquells col•lectius de base amb els que tinguéssim el mínim objectiu en comú. Tot hi així hi hagut i hi ha moltes altres persones i col•lectius que quan vam aparèixer nosaltres ja havien fet tasques molt importants i que actualment les segueixen duent a terme. -Amb la coordinació de casals es podria exportar la vostra experiència a poblacions veïnes? Considerem que cada vila, ciutat, barri és un món i que per tant a cada lloc has d'adaptar-t'hi però tot hi així no crec que sigui pura casualitat que casals com el de Reus o Sabadell haguem arribat a projectes tan semblants sense haver-nos coordinat mai... i que tinguem coneixença que en com a mínim 3 o 4 llocs més avancin també en aquest sentit... Des de Llibertat.cat: per molts anys! Moltes gràcies!
Mira també: http://www.llibertat.cat/content/view/12258/1/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more