Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : altres temes
Internet aplana les nostres ments
21 mar 2011
En aquest text hi trobaràs argumentades o explicades les següents idees o qüestions:
-Com funciona la nostra memòria explícita i el procés d’aprenentatge.
-Cada mitjà tecnològic condiciona l’aprenentatge de forma diferent.
-Internet no és un bon mitjà per aprendre, de fet, promou tot el contrari.
-Com internet i la tecnologia modifica les nostres ments.
flatzuckerberg.jpg

El nostre cervell té dos tipus de memòries ben diferents: una a curt termini i una altra a llarg termini. La memòria a curt termini—coneguda com a memòria de treball—és com una “memòria de peix” que alberga les nostres impressions, sensacions i pensaments immediats, els quals tendeixen a durar uns pocs segons. Podríem dir que la memòria de treball és la nostra consciència, allò que pensem en un moment donat, i té una capacitat força limitada: en general tan sols ens permet processar 2 o 3 idees o elements d’informació al mateix temps.

Per altra banda tenim la memòria a llarg termini que és on s’emmagatzemen totes les coses que hem après del món, ja sigui conscient o inconscientment, en forma de records que poden romandre en els nostres cervells dies, anys o tota la vida. La capacitat d’aquest magatzem es creu pràcticament il·limitada. A mesura que construïm el nostre magatzem de records personals, les nostres ments es tornen més agudes, el mateix acte de recordar modifica el cervell de tal manera que facilita l’aprenentatge de noves idees i habilitats.

Si la memòria de treball és el bloc de notes de la nostra ment, la memòria a llarg termini és el seu arxiu immensurable.

Abans els neuròlegs suposaven que aquest arxiu tan sols servia com a magatzem i que jugava un paper menor en processos cognoscitius complexes com ara el pensament i la resolució de problemes. Però han acabat adonant-se de que la memòria a llarg termini és la seu de l’enteniment. No tan sols emmagatzema fets, sinó també conceptes complexes, esquemes que doten al nostre pensament de profunditat i riquesa. La nostra capacitat intel·lectual prové en gran mesura dels esquemes que hem adquirit durant llargs periòdes de temps. Entenem conceptes perquè tenim esquemes associats a aquests conceptes.

El nostre aprenentatge i la profunditat de la nostra intel·ligència té molt a veure amb la nostra capacitat de transferir informació de la memòria de treball a la memòria a llarg termini, entreteixint esquemes conceptuals durant el procés. Com que la memòria de treball sols pot retenir un volum d’informació molt reduït, això significa que hem de transferir la informació poc a poc, per tal de no saturar la memòria de treball.

Omplir una banyera amb un didal: aquest és el repte que afronta la transferència de dades de la memòria de treball a la memòria a llarg termini. Els mitjans tecnològics a través dels quals rebem la informació marquen o condicionen la velocitat i la intensitat del flux d’informació:

Quan llegim quelcom imprès, la informació raja d’una aixeta amb un goteig constant que podem regular amb la velocitat de la nostra lectura i ens permet transferir la informació, didal a didal, a la memòria de llarg termini.
font1.jpg



Quan consumim un producte audiovisual o radiofònic, enlloc d’una aixeta tenim una font d’informació que raja constantment, la qual cosa no ens facilita omplir el didal al nostre ritme per després poder abocar-lo a la banyera. Això fa que el didal es desbordi constantment sense possibilitat de buidar-lo a la banyera (com quan estem abduïts per la tele) o que anem perdent informació mentre el buidem.
font2.jpg



Quan estem connectats a internet, tenim moltes fonts i totes rajant a doll. El didal se’ns desborda mentre correm d’una font a l’altra. Sols podem transferir una petita porció de les dades a la memòria a llarg termini i el que transferim és un còctel de gotes de diferents fonts, no una corrent continua amb la coherència d’una sola font.
font3.jpg



La informació que flueix a la nostra memòria de treball en un moment donat és la nostra “càrrega cognitiva”. Quan aquesta càrrega supera la nostra capacitat d’emmagatzament—quan es desborda el didal—, no podem retenir la informació ni establir connexions amb la informació que ja tenim emmagatzemada en la nostra memòria a llarg termini. No podem traduir les noves dades a esquemes coherents. Quan la càrrega cognitiva està sobrecarregada, les distraccions ens distreuen més i se’ns fa més difícil distingir la informació rellevant de la irrellevant. Ens convertim en descerebrats consumidors d’informació, però mentre aquesta ens entretingui ja ens està bé.

Les causes de sobrecàrrega cognitiva més importants que hi ha són la resolució de problemes superflus i la divisió de l’atenció, unes de les principals prestacions que ens ofereix internet com a font d’informació. El bombardeig d’estímuls virtuals (imatges, vídeos, música, correus electrònics, hipervincles…) que trobem a internet, exigeix una presa de decisions constant. Quan entren en funcionament les funcions executives del nostre cervell, es sobrecarrega i es debilita la seva capacitat de concentrar-se, comprendre i retenir el que rep, habilitats bàsiques en el procés d’aprenentatge.

Pot ser que l’ús d’internet exerciti la ment com quan resolem uns mots encreuats, però tal exercici tan intens, convertit en el nostre principal mètode de pensament, pot impedir el coneixement i aprenentatge profunds. Intentem llegir un llibre mentre resolem uns mots encreuats: aquest és l’entorn intel·lectual d’internet.

Internet atrau la nostra atenció únicament per dispersar-la. Ens captiva i ens manté captius.

Degut a la plasticitat del cervell, l’ús cada cop més freqüent i extès d’internet està modificant els nostres cervells i la seva forma de funcionar. Els circuits neuronals dedicats a explorar, filtrar i realitzar múltiples tasques s’estan ampliant i enfortint, mentre que els que s’utilitzen per llegir i pensar profundament, amb una concentració sostinguda, es debiliten o erosionen. Així doncs, tenim unes ments cada cop més planes, més superficials, amb cada cop més capacitat de destriar la informació de la superfície d’un gran oceà i menys capacitat de centrar-nos amb una informació, aprofundir-hi, comprendre-la i retenir-la.

Quan estem online exercitem unes funcions determinades: localitzar, classificar i avaluar ràpidament fragments d’informació dispars en forma i contingut. No és casualitat que aquestes funcions siguin molt similars a les realitzades pels ordinadors, que estan programats per a la transferència a alta velocitat de dades dins i fora de la memòria.

Quan aprenem a dominar una eina (o tecnologia), el que passa és que el nostre cervell comença a actuar com si l’eina fos part del nostre propi cos. Així, quan tenim una grapadora a la mà, la mà es converteix en una eina de grapar i quan utilitzem un cotxe per transportar-nos, el cotxe esdevé les nostres cames. De la mateixa manera, com més utilitzem l’ordinador, més ens emmotllem a la seva forma i funció. El nostre cervell comença a funcionar com un trepidant programari i el nostre cos com un immòbil i obsolet hardware. A mesura que només escrivim amb un processador de textos, anem perdent la facilitat per escriure a mà; com més virtualment ens socialitzem, més ens costa fer-ho cara a cara; cada cop som més mecànics i virtuals. Com més sofisticats i competents són els nostres ordinadors més incompetents som els seus usuaris sense ells. Anem perdent l’habilitat de concentrar-nos en un sol element, la qual cosa és clau en la memòria a llarg termini, en el pensament crític i conceptual, i en moltes formes de creativitat. Com més distrets ens tornem, menys capaços som d’experimentar les formes més subtils i més clarament humanes d’empatia, compassió i altres emocions que necessiten més temps per ser processades. Si no invertim aquest temps, ens deshumanitzem i maquinitzem cada vegada més, fins al punt que la nostra dependència i addicció als ordinadors (portàtils, mòbils, caixers automàtics, reproductors d’audio…) és tan gran que ja no podem viure sense ells. Però arribats aquí això ja no és cap inconvenient degut a que el nostre cervell ja no estableix cap separació entre els nostres cossos i ells, hem esdevingut una sola cosa.
googleman.jpg



Text elaborat per na Pai partint de fragments del llibre “Superficiales” de Nicholas Carr.

Març de 2011
Mira també:
http://www.difonlaidea.tk
http://difonlaidea.wordpress.com/anti-industrialisme/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Internet aplana les nostres ments
21 mar 2011
molt interessant, gràcies
Re: Internet aplana les nostres ments
21 mar 2011
Felicitats, per a descalificar internet, t'has carregat tota la nemòtecnia... Un pas petit per al home, peró molt gran per la humanitat... ¿Voleu dir que serem la generació alzheimer?

Aquestas teorías sobre les memòries, es una mica reduccioniste. Hi han més formes de memória i a més, la memória es pot alimentar i activar, per altres estimuls o relacions. El nostre cervell te molta plasticitat i la nostra ment, que no és pas el cervell, molt més.

És un error pensar que: "com que la memòria de treball sols pot retenir un volum d’informació molt reduït, això significa que hem de transferir la informació poc a poc, per tal de no saturar la memòria de treball."

Quan consumim un producte audiovisual o radiofònic, hi han més sentits involucrats, de fet, el métodes d'aprenentatge audiovisual son més efectius en quant a la memòria.
Quan estem sobre-estimulats, desconectem dels misatges i ens centrem en el que ens interessa. Ës com quan parles en un lloc on hi ha molta gent parlant, tenim percepció selectiva.
Quan estem conectats a internet, la situació es molt semblant a quan utilitzen un sistema audio-visual, inclòs, a vegades nomès es visual. Una de las diferencias principals entre llegir un llibre i mirar una peli, és que las imatges las construim desde la nostra experiència y en la peli, venen donades. Quan estudies, no només llegueixes un llibre, utilitzas diferents fonts i autors i cadascú explica la seva història i nosaltres les adapte al nostre discurs. Amb internet sucedeix el mateix i el discurs por ser igualment coherènt.

Un problema d'internet, és que hi ha massa informació per a triar, i aquesta és la principal dificultat. Per a poder respondre el teu text, te he tingut que llegir i un dels problemas que s'afegeixen, és la luminositat de la pantalla i l'efecte d'aquesta en els ulls o el cansanci i aixó si pot tenir repercussions en la concentració i l'aprenentatge.
Re: Internet aplana les nostres ments
21 mar 2011
Lo que aplana las mentes, es cerrarse en una idea. La tecnología no es el problema, ni tampoco la ciencia... El problema son quienes pretenden castrarnos. Una cuestión es señalar que abandonar ciertas prácticas como la escritura manual o el cálculo, nos hacen perder esas habilidades, y otra muy diferente es pensar que quienes nos conectamos a internet no escribimos cartas a mano o hacemos operaciones matemáticas mentalmente.
Quizás, quienes nos alarman, es porque ellos sí que lo han abandonado.
Gracias por recordarlo y confirmarlo.
Re: Internet aplana les nostres ments
22 mar 2011
antes era un patata jugando al ajedrez, aora, grazias a jugar contra la máqina, soy un crac.
la informática, internet incluído sólo és más capazidad de informazión i más formas de utilizar la informazión.

mi truco para saber si razono correctamente es razonar si algo es verdadero o falso i luego lo compruebo en la red o en una enziclopedia. si tengo una duda en historia la razono i luego, si qiero, la compruebo.
es una manera para comprobar qe uno funziona con red o sin red. la informática se convierte entonzes en una aiuda.
i sobre todo, cuando un artículo es muy largo, lo mejor es no leerlo pues entonzes dejas de razonar i o no entiendes o te crees lo qe te impone el artículo.

si se tienen las ideas claras no pasa nada se lea lo qe se lea. por ejemplo..

1. ai qe sacar a gadafi del gobierno de libia
2. la otan son los malos, sobretodo los estados unidos
3. los atentados de eta siempre los a eço el cni o el csid (o la cia al prinzipio)....

así, lea lo qe lea, se cual es mi posizión i si un articulista intelectual pretende ipnotizar a los lectores, senzillamente paso de continuar leiendo.
Re: Internet aplana les nostres ments
22 mar 2011
Así está esa peña hacker de los haclabs, con encefalograma plano.
Re: Internet aplana les nostres ments
22 mar 2011
molt interesant el texte, tot i que m,acabo d,oblidar de que parlava
Sindicat