|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
[FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
|
per FEL-UAB |
20 mar 2011
|
|
El proper cap de setmana la FEL-UAB participa d'unes jornades a Madrid sota el títol "Anarquismo y luchas de liberación nacional. Totes les xerrades tindran lloc al C.O.K.O. La Kondenados, c / Sant Enric número 5. |
|
Divendres 25 a les 18:00
"Relacions comunitàries basques i projecte anarquista: la presència del component nacionalista en les lluites anticapitalistes com afirmació llibertària" a càrrec de jaku Pascual, autor entre altres de Anarkherria (anarkherria.com) i Telúrica basca d'alliberament, editats per Likiniano Elkartea i de Juantxo Estebaranz, autor entre altres de Tropicals i radicals (Likiniano Elkartea) i Els Polsos de la Intransigència (Muturreko Burutazioak).
La ponència abordarà les relacions comunitàries tradicionals basques, que han estat especialment riques en formes de col.laboració veïnal (auzolan), d'autogovern (Batzarre) i de coordinació que entronquen amb conceptes i pràctiques anarquistes com el suport-mutu, la comuna o la confederació. Tenint en compte això, la presència de la sensibilitat nacionalista a l'interior de les lluites anticapitalistes basques contemporànies es contempla com un element que afegeix més contingut llibertari i que enriqueix en perspectiva i radicalitat als conflictes en curs.
Dissabte 26:
12:00 "Presentació i debat entorn al llibre Anarquisme i Pobles", a càrrec de membres del la FEL-UAB (www.fel-web.org/uab)
El llibre, coeditat entre Edicions anomia i la Federació d'Estudiants Llibertàries de la Universitat Autònoma de Barcelona, sorgeix a partir d'unes jornades sobre anarquisme i els seus diferents visions sobre els moviments d'alliberament nacional, en concret del català, tractant el tema des de diferents perspectives, per constituir-se com una eina útil per trencar amb molts esteorotips sobre l'anarquisme.
14:30 Menjador vegà sense patiment animal
17:30 "Anarquisme i lluita d'alliberament nacional a Sardenya, avui", a càrrec de Costantino Cavalleria, responsable del "Arkiviu-Bibrioteka Tomaso Serra" situat a sil (població del sud de l'illa de Sardenya), on des de fa dècades desenvolupa una important tasca d'edició de llibres, fullets i revistes.
Malgrat els canvis succeïts a partir dels anys 70 del segle passat en el sistema capitalista, sobretot amb la informàtica, i en menor mesura amb la "globalització", el ponent, després d'un re-examen crític i des de la seva experiència des finals dels anys 70 a Sardenya, afirmarà que les condicions actuals no s'han enfonsat els discursos d'alliberament nacional, reafirmant-se en la validesa de la intervenció anarquista en aquests conflictes procurant l'avanç d'aquests per un recorregut revolucionari i insurreccional.
Totes les xerrades tindran lloc al C.O.K.O. La Kondenados, c / Sant Enric número 5,
metro: Estrecho, autobusos 126, 128, 124 i 3.
"El nacionalisme va ser i és un instrument per al'acció política pràctica i no una idea filosòfica explicativa, per aquest motiu ha de comprendre's en termes històrics, només té sentit com un dels criteris determinants en la composició de l'Estat modern, per això la seva utilització difícilment pugui emprar-se per referir-se a períodes i sistemes premoderns. Tampoc cal considerar tant com un fenomen inevitable i previsible que sorgeix de la modernització (abusant d'una mena de sociologisme), sinó més aviat com una reacció col.lectiva dels subjectes polítics en el context crucial de la reivindicació col.lectiva i de l'Estat sobirà abans les transformacions l'inici de la modernitat (finals del segle XVIII, començaments del XIX), una mena d'estil ideològic de la política. L'origen del seu terme prové de dues fonts que no sempre coincideixen: o bé per a referir-se a la pròpia representació col.lectiva (per exemple de diferència o fins i tot d'enemistat cap a una altra col.lectivitat) o bé com la doctrina sobre el criteri d'adequació d'un Estat. Amb el primer significat es poden trobar exemples en nombroses èpoques i llocs però és insuficient ja que no s'articula en una acció política consistent i persistent en el temps, el segon significat és exclusivament modern, de manera que estudiosos com Kedouire, Minogue, Gellner o altres plantegen que el nacionalisme és una doctrina política que només emergeix en resposta a l'autodeterminació il.lustrada i davant l'universalisme de la Revolució francesa, per la qual cosa el seu origen és europeu o almenys occidental.
En efecte, el nacionalisme liberal, aquesta doctrina segons la qual la nació (poble o ciutadania, aquests termes es van utilitzar com a sinònims) havia de ser la font de la legitimitat política es va desenvolupar als Estats Units, França, Gran Bretanya, Irlanda i Amèrica Llatina abans o de vegades simultàniament de la florida dels nacionalismes centreeuropeus de caràcter més cultural o ètnic. Va arribar abans a aquells que es trobaven en possessió d'un Estat. Però tampoc s'ha de confondre entre lleialtat a l'Estat (patriotisme) i lleialtat a la nació (nacionalisme).
Tot un corrent historiogràfica de caràcter netament marxista (Hobsbawn) es funda sobre la concepció de la lluita de classes per explicar que el nacionalisme, la lluita de la burgesia emergent, és una conseqüència directa de l'expansió del capitalisme, el qual va propiciar la rebelión els burgesos i per tant també la del nacionalisme en diferents llocs. Potser això plantegi una afirmació contundent, però cal subratllar que tan sols ho fa sobre l'origen del nacionalisme en el segle XIX, no de l'activació política posterior i fins i tot immediatament següent. Menys encara inserir-nos en la visió que la lluita de classes, el caràcter necessàriament internacionalista no se sosté sense problemes (ja que històricament s'ha produït en poques ocasions), suposi la ruïna d'un altre tipus d'identitats polítiques. Recordeu aquí les afirmacions de les feministes italianes: considerar els processos de agenciament polític (constitució de subjectivitat col.lectiva) sota dos termes, "arrelament i desplaçament". Amb el primer cap partir de la implicació política en connexió directa amb els esdeveniments vitals experimentats, amb la posició ocupada i relativa a la interacció amb l'entorn social i fins i tot personal, i en el marc de les contradiccions viscudes. Amb el desplaçament, cal plantejar-se la idea del caràcter polifacètic de les contradiccions i lluites, les quals han de ser considerades com un conjunt, en el qual i de manera contextualitzada i estratègica, algunes són hegemòniques en certs moments. Del que es tractaria llavors és d'insistir en la juxtaposició i possible sinèrgia d'aquestes accions col.lectives eliminant els propòsits de suma zero: la lluita de classes no és l'únic procés de agenciament polític en termes històrics i no pot ser subscrita com un tabú inqüestionable en benefici de la inacció.
Cal insistir en la invisibilització del nacionalisme triomfant i sota el paraigua d'un Estat dinamitzador de la seva proposta (patriotisme espanyol) i que a més s'empara sota un projecte exclusivista de modernització: només sota la nació espanyola i el seu garant (Estat espanyol) seria possible avançar en el camí de la modernitat amb totes les seves conseqüències, els nacionalismes perifèrics serien obstacles que o bé exigeixen un tribut que oscil.la entre el classista i el privilegiat i insolidari (Catalunya) o bé constitueixen anacronismes ideològics d'impossible maduresa i d'absoluta invenció (Euskal Herria ). Una intoxicació amb ressons també en l'esquerra ideològica encara que amb diferents combinacions ..." |
Mira també:
http://www.fel-web.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per indp |
20 mar 2011
|
Vaja perspectiva més esbiaixada sobre el moviment d'alliberament nacional dels Països Catalans els hi arribarà a aquests pobres castellans. Els hi explicareu que l'EI la formem conjuntament amb ERC i les JERC com al llibre? Continuareu parlant de Catalunya en comptes de Països Catalans, com en aquest text?
En fi, millor començar per treballar aquests temes a casa nostra i no anar pel mon enllumenant a ningú. |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per indp ignorant |
21 mar 2011
|
Ja, l'EI la creat la CUP, Maulets, CAJEI, etc...
Com el seu nom indica és "Esquerra Independentista". No cal que conenceu a dir que ERC són uns traïdors i les JERC tb. Pq si tan pura és la EI que m'imagino que et refereixes, que fa la CUP votant ordenances cíviques o donant recolzament a CiU o pactant amb Reagrupament a Girona. I no parlem dels indepes de "l'Havana" de Manresa votant a SI a les darreres eleccions al Parlament...
Llegit el llibre, entenc que es refereix en un sentit ampli, que inclogui a les ERC i JERC no deixa de banda que el que és diu és força argumentat, molt millor que la demagogia que es despren del teu comentari...
Aupa FEL! |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per ¿? |
21 mar 2011
|
I el mot de Països Catalans, d'on sorgeix, a més a més d'en Joan Fuster, no era una cosa vinculada a coses carcatòliques com les Bases de Manresa de 1892 o a penya ultra-progre com en Prat de la Riba...
L'Alguer também s'inclou als PP.CC... Malgrat que es parli català fruit d'un extermini de població. Les zones castellanoparlants de València no serien PP.CC (clar, com que la població catalanoparlant va ser expulsada per ser musulmana i repoblada per castellans -amb el benentés de les elits aristocràtiques catalanoparlants-).
Bé, espero que algú m'ho expliqui el per què es fa servir com a propi de l'EI un terme tan vinculat a la dreta catòlica catalana |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per / |
21 mar 2011
|
|
El que segur que explicaran és que volen una Catalunya (o PPCC si et molesta menys) lliure sense un aparell estatal català que més o menys seria la mateixa merda que a Madrid però a la catalana(neoliberalisme, cossos repressius policials i judicials, integració a la UE...). Aneu a jugar a l'independentisme interclassista i estatista amb els vostres amics de SI i Reagrupament i deixeu de tocar la moral. Per "¿?": No siguis demagog, els PPCC sí que existeixen com a entitat lingüística, cultural i històrica... una altra cosa és que aquesta història hagi de ser qüestionada i analitzada críticament. |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per ¿? |
21 mar 2011
|
Per /.
Dubto que els "Països Catalans" siguin tal com dius. Estic d'acord en el teu comentari en general, però crec, com apuntes, que s'ha de mirar de manera crítica.
Crec que la llengua catalana existeix en allò que es coneix com Països Catalans, i mirant-lo de manera crítica, de ben segur que es pot arribar a la conclusió que l'expansionisme d'aquesta llengua, tal i com va ser el castellà a una escala molt més gran, es va realitzar gràcies a la conquesta, opressió i colonització de territoris. Dir que compartim una mateixa cultura és complicat d'afirmar amb rotunditat, ja que les cultures no són tancades i els límits entre elles, almenys a la Península Ibèrica o la conca mediterrània, no queden del tot clar. A més a més, dins de cada societat existeixen elements subculturals i/o contraculturals que fan que quedi motl relativitzat aquesta uniformització típica del postulats nacionalistes. Segurament tindran una cultura molt més propera una personatge com en Sandro Rossell i en Florentino Pérez que no pas en Sandro Rossell i un treballador de la SEAT. O pert posar un altre exemple, si entenem com a cultura com tot allò que com a persones rebem del nostre entorn humà i antròpic, i fins i tot natural, podem fer una hipòtesi que afirmi que una persona adscrita estèticament a allò que es coneix com una "tribu urbana" té molt més en comú amb una altra persona adscrita a la mateixa "tribu", que no pas, per exemple, amb la iaia del pis del costat fanàtica de les faves amb seques i l'escudella.
I si parlem d'unitat històrica, ja em diràs quan? Quan existia la Corona catalano-aragonesa? Mai a la vida ha existit una unitat històric aamb el mot de PPCC, i la seva invenció s'origina en allò tan patètic de les Bases de Manresa de 1892, que a més a més de fer pudor a carcatolicisme, aspirava a un futur model polític més proper a l'Antic Règim que no pas a un sistema, com a mínim democràtic. Que dècades posteriors en Joan Fuster fixés i popularitzés el terme, no significa que sigui una realitat.
Així que potser és demagogia l'abans escrit, però potser només era mera ironia |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per una |
21 mar 2011
|
|
Per a "indp ignorant", ai que la ignorant seras tu... Doncs sí, l'EI NO la va crear ERC, sinó el PSAN, MDT, Caralunya Lliure... Si coneixessis una mica la història del moviment sabries que sempre han sigut realitats molt oposades, o sigui que no vinguis a fer demagogia barata i dedicat a repassar una mica la història abans de parlar sense fonament. |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per dominguín |
22 mar 2011
|
|
que vagi bé a les xerrades amb 5 crostas... |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per unx |
22 mar 2011
|
"¿?" no estic d'acord amb tu, però entenc els teus raonaments ja que els fas com a "anarquista".
el que no entenc llavors, si penseu això, perquè parleu d'alliberament nacional o d'alliberament dels pobles en comptes de parlar simplement de revolució social. és a dir, en què es diferència el vostre discurs i la vostra pràctica del de la resta del moviment llibertari que no treballa l'alliberament nacional o no es declara "
"anarco-indepe".
Per exemple, se que Negres Tempestes, Catarko o l'Ullal, són col·lectius que tracten activament aquest tema, però, des de la FEL que se n'ha fet en aquest sentit???? escriure un llibre difamant sobre l'EI, que són qui tracta aquest tema als PP.CC?? |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per unx altre |
22 mar 2011
|
|
unx, llegint el llibre jo he vist més articles a part del que et refereixes com per exemple un a favor de les consultes, un altre que diu que l'alliberament nacional no es una lluita aliena a l'anarquisme, o un altre que parla de la opressió del català o un altre que aposta fer derrocar l'estatisme en totes les seves formes.. jo crec que el llibre sorpren per la varietat de visions... |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per doctor caligari |
22 mar 2011
|
anarquisme i nazionalisme?
xocolata amb marisc?
crema de llet amb anxoves?
politica i religió agermanades?
nazionalsindicalisme o nazionalsocialisme?
Hi ha coses que es millor no barrejarles; perque els resultats sempre son monstruosos... encara que a alguns frikis els hi sembli be. |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per ¿? |
23 mar 2011
|
Per "una". Potser tens raó en el què dius, però el referents històrics i argumentals de l'EI que parles són exactament els mateixos que el referents històrics d'ERC, en el sentit de cercar els orígens d'una Esquerra Independentista. Que actualment estigui aquest nom "patentat" per unes quantes organitzacions no implica que una persona d'ERC es pugui sentir d'esquerres i independentista... I crec que el text que critiques va per aquest camí.
La meva visió sobre el tema de l'alliberament dels pobles és clara. Dins de l'ideari "internacionalista" clàssic de l'anarquisme o d'altres socialismes ja s'entén que els pobles tenen una sèrie de característiques culturals que els estats intenten suprimir per tal d'uniformitzar la població. Però el pensament internacionalista alhora marca una diferència disn dels pobles, diguem-ne de classe, alhora que cerca la fraternitat entre les classes explotades de tots els pobles. Això porta més de 150 anys sent així, que actualment determinades corrents llibertàries de l'internacionalisme li diguin anarco-independentisme o com es vulgui, no nega que els seus plantejaments siguin els internacionalistes de tota la vida.
Altra cosa seria parlar de les corrents llibertàries universalistes o cosmopòlites, les quals neguen les nacions i creuen directament en la fraternitat universal de totes les persones que lluiten contra la seva explotació.
En el fons, totes aquestes postures ceren la llibertat de les persones i, en conseqüència, la dels pobles. Cosa que amb un estat mai es podrà aconseguir.
Qui vol la llibertat de Catalunya? Els qui volen un nou Estat? És a dir, una estructura jeràrquica i uniformitzadora cultural, o aquelles persones que volem un món lliure i basat en l'autogestió? |
|
Re: [FEL] Anarquisme i Pobles viatge fins a Madrid
|
|
per ¿? |
23 mar 2011
|
Per "una". Potser tens raó en el què dius, però el referents històrics i argumentals de l'EI que parles són exactament els mateixos que el referents històrics d'ERC, en el sentit de cercar els orígens d'una Esquerra Independentista. Que actualment estigui aquest nom "patentat" per unes quantes organitzacions no implica que una persona d'ERC es pugui sentir d'esquerres i independentista... I crec que el text que critiques va per aquest camí.
La meva visió sobre el tema de l'alliberament dels pobles és clara. Dins de l'ideari "internacionalista" clàssic de l'anarquisme o d'altres socialismes ja s'entén que els pobles tenen una sèrie de característiques culturals que els estats intenten suprimir per tal d'uniformitzar la població. Però el pensament internacionalista alhora marca una diferència disn dels pobles, diguem-ne de classe, alhora que cerca la fraternitat entre les classes explotades de tots els pobles. Això porta més de 150 anys sent així, que actualment determinades corrents llibertàries de l'internacionalisme li diguin anarco-independentisme o com es vulgui, no nega que els seus plantejaments siguin els internacionalistes de tota la vida.
Altra cosa seria parlar de les corrents llibertàries universalistes o cosmopòlites, les quals neguen les nacions i creuen directament en la fraternitat universal de totes les persones que lluiten contra la seva explotació.
En el fons, totes aquestes postures ceren la llibertat de les persones i, en conseqüència, la dels pobles. Cosa que amb un estat mai es podrà aconseguir.
Qui vol la llibertat de Catalunya? Els qui volen un nou Estat? És a dir, una estructura jeràrquica i uniformitzadora cultural, o aquelles persones que volem un món lliure i basat en l'autogestió? |
|
|
