|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
La Memòria del Futur: el moviment estudiantil recorden la Caputxinada
|
|
|
per Sindicat d´Estudiants dels Països Catalans (SEPC) |
08 mar 2011
|
|
Unes jornades de memòria del moviment estudiantil recorden la Caputxinada 45 anys després a la Universitat de Barcelona |
|
La Caputxinada és el nom amb què es coneix popularment el setge policial que durant més de 48 hores –del 9 a l’11 de març de 1966– va retenir a un grup de més de 450 estudiants i professors universitaris que, juntament amb un notable grup d’intel·lectuals, van erigir-se en assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) al convent dels Pares Captuxins del barceloní barri de Sarrià.
L’aprovació dels estatuts de l’SDEUB i la redacció de l’anomenat “Manifest per una Universitat Democràtica” significà la culminació d’un procés de lluita estudiantil que s’havia encetat als anys cinquanta i que va suposar la pràctica desaparició del feixista Sindicato de Estudiantes Universitarios (SEU) i el boicot a la seva organització hereva, les Asociaciones Profesionales de Estudiantes (APE), inaugurant-se un nou temps per a l’oposició estudiantil a la dictadura que venia a desembocar a la mateixa llera que d’altres sectors socials que, per aquells mateixos anys, estaven assajant noves accions col·lectives i noves formes organitzatives amb una evident càrrega política antifranquista. De la mateixa manera que els treballadors es dotaven d’unes Comissions Obreres que copaven la majoria de càrrecs sindicals esquerdant un dels principals pilars del règim franquista com era el Sindicato Vertical o que els veïns dels barris populars començaven a alçar la veu contra les seves pèssimes condicions de vida demostrant, d’aquesta manera, el fracàs del fins al moment poc contestat consens socials envers la dictadura, els estudiants universitaris es dotaven d’una organització autònoma, oberta i democràtica, a la vegada que llançaven públicament la seva aposta programàtica per una universitat democràtica, fent entrar en crisis un dels principals mecanismes de reproducció de quadres polítics, socials i culturals.
El violent desallotjament –amb la irrupció policial al convent sense la preceptiva autorització eclesiàstica com indicava el Concordat de 1953– i la repressió desencadenada contra els assistents a l’assemblea –des de multes d’entre 25 i 200 mil pessetes als intel·lectuals a la suspensió de feina i sou a divuit professors, passant per l’expulsió de districte universitari a nombrosos estudiants, alguns d’ells jutjats al Tribunal de Orden Público– va suscitar una àmplia onada de solidaritat, celebrant-se concentracions i manifestacions arreu de l’estat i convocant-se una vaga a la Universitat de Barcelona.
Tot i la ràpida il·legalització del SDEUB i els seus escassos anys de vida (1966-68), els fets de la Caputxinada van provocar un efecte catalitzador no només per al sorgiment i consolidació d’un potent moviment estudiantil que acabaria de trencar l’hegemonia franquista a la universitat catalana, sinó que també va ressonar en la constitució d’altres espais unitaris per a l’antifranquisme, com el Grup Democràtic de Periodistes, fundat pocs mesos després, o, fonamentalment, la creació de la Taula Rodona de Forces Polítiques, precedent immediat de l’Assemblea de Catalunya i espai de trobada entre diferents forces polítiques democràtiques que va permetre al PSUC sortir del seu relatiu aillament i ampliar la seva participació als diferents fronts de lluita antifranquista que s’estaven obrint als seixanta. |
Mira també:
http://caputxinada45anys.wordpress.com/
http://www.sepc.cat/continguts/contingut/memoriacaputxinadaub.php
|
This work is in the public domain |
