|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Històries del subsòl
|
|
|
per vesnin |
02 mar 2011
|
|
|
La ciutat, estratificada per nivells, comporta un món inferior o subterrani que requereix també la presencia d’èssers humans. Menció especial mereixen els túnels o galeries abarrotades del Metro, mitjà de transport metropolità per excel•lència considerat fins avui el vehicle més eficaç pel trasllat en massa de passatgers: espai soterrat, controlat, mecanitzat…que en poc temps funcionarà de manera totalment automática. El Metro és la veritable prova de càrrega del sotmetiment a un complex artificial de control per part d’una població resignada: aire viciat, càmeres de videovigilància, altaveus, gossos, guàrdies de seguretat, pantalles publicitàries, aglomeracions, túnels obscurs, i el perill latent d’un accident o atemptat que atrapi en una trampa sense sortida als seus impotents usuaris.
El primer Metro s’inaugurà a Londres el 1863, quan aquesta ciutat comptava 2.9 milions d’habitants. Un diari londinenc de l’època va assegurar del mateix que era “un insult al sentit comú suposar que la gent pogués preferir ser transportada pel fètid subsòl de la ciutat”. Pocs mesos després, milers d’urbanites havien utilitzat el “nou i ràpid” mitjà de transport. París obria el seu el 1900, Berlin el 1902 i Nova York el 1904. Actualmet les xarxes de metro tenen centenars de kilòmetres de túnels que travessen per sota de cada ciutat, mouen milions de passatgers i són un tret homogeneitzador de la identitat metropolitana. Fins nou milions de persones utilitzen cada dia el metro de Tokio (on en hores punta uns empleats amb guants de color blanc exerceixen d’”empenyedors”). El 60% dels viatgers destina més de dues hores diàries per desplaçar-se al seu centre de treball. Molts d’ells opten per pasar la nit en nínxols tecnològics anomenats “hotels càpsula” (2 metres quadrats que inclouen llit i televisor, a 25 euros la nit). És clar que, a part de la puntualitat impressionant, el metro de Tokio es caracteritza per la plaga se suïcidis que es produeixen a diari. |
This work is in the public domain |
|
Re: Històries del subsòl
|
|
per anti-tmb |
02 mar 2011
|
PUBLICACIO PER L'AUTODEFENSA I CONTRA LES AGRESSIOS AL METRO
En els darrers anys la violència exercida per “vigilants de seguretat” al transport públic no ha deixat d’estendre’s, arribant a esdevenir un element característic de la nostra ciutat. A la perifèria del control policial, sempre complentant-lo, i de vegades competint amb aquest quant al grau de brutalitat, les agressions per part de segurates són una problemàtica que no podem deixar d’abordar. Des de la crítica profunda al món que produeix aquestes vexacions, i a través de l’acció dels que directament en patim les conseqüències, aspirem a contagiar la ràbia i l’a intolerància cap a un abús sovint rodejat de silenci. Aquesta publicació, que ja està sent distribuïda als carrers de Barcelona, pretén contribuïr a aquest exercici de contagi, recollint reflexions entorn les agressions, la passivitat que les envolta, el model social que les genera, cronologies d’alguns casos, comunicats d’atacs de resposta, etc.
La publicació es pot començar a trobar a diversos centres socials i locals de distribució.
Descarregable aquí en PDF:
http://www.mediafire.com/file/mfwtnymzmgj/revista_cat.pdf |
