|
|
|
Notícies :: indymedia |
|
Els empresaris catalans reconquereixen Madrid
|
|
|
per vergonya al·liena |
22 feb 2011
|
Article esborrat fa uns dies pels infiltrats criptoconvergents a l'IMC BCN, sembla esser per que s'hi promovia l'odi anticatala... i estava escrit en castella.
Aviam si escrit en catala, i respectuosament republicat, tenen pebrots de tornar a esborrar-ho! |
Isidre Fainé en la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA), Isaac Andik en l'Institut de l'Empresa Familiar (IEF) i ara Joan Rossell en la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), al costat de l'engruixada victòria de Convergència i Unió en les passades eleccions catalanes evidencien la influent presència catalana en el poder econòmic i polític espanyol. El passat 21 de desembre va ser triat president de la patronal espanyola CEOE Joan Rossell. Empresari català d'il·lustre llinatge (fill i nebot dels promotors del Banc de Madrid) capitaneará l'organització patronal espanyola més important durant els pròxims anys. És l'últim a arribar però no per això menys important català que exercirà una important quota de poder entre les principals institucions econòmiques d'àmbit espanyol. Aquella voluntat dels cacics locals catalans d'influir en el quefer “nacional” s'ha vist gratament corresposta amb l'aixafadora victòria de Joan Rossell (62,5% dels vots) en les úniques eleccions que ha tingut la CEOE al llarg de la seva curta història. Independentment de l'origen territorial dels prèviament nomenats, ens trobem això sí, davant el reforçament de les organitzacions i institucions que representen una nefasta notícia per als interessos populars i per tant de la CNT. Creo no errar a l'afirmar que ens enfrontem amb una sèrie d'organitzacions empresarials capitaneadas per gent solucioni i capaç d'aconseguir amb una major facilitat els seus objectius. A pocs se'ns escapa que la CEOE va perdre gran part de la seva legitimitat davant el govern, l'oposició, els sindicats i la mal cridada “opinió pública” quan tenia com patró de patrons a Gerardo Díaz Ferrán. Castís on els faig, les seves intervencions públiques eren moltes vegades contradictòries amb allò que el empresariado declara públicament. Va demanar al Govern un “parèntesi” en el lliure mercat per a afrontar la crisi econòmica1 en 2008 i fins i tot va arribar a afirmar enmig de la crisi que estava travessant el seu grup empresarial que “jo no hagués triat Air Comet para volar a cap lloc”. Les declaracions altisonantes juntament amb la seva prepotència en les declaracions públiques sembla que s'eliminin amb l'elecció de Joan Rossell. Això no significa de cap manera que els treballadors estiguem davant un menor perill quant a la retallada de drets laborals. Més aviat tot el contrari. Com exemple del que ens pot venir entre altres aspectes en matèria laboral, només cal veure el que ha succeït en el que al sector financer espanyol. Si s'observen la importància de les reformes portades a terme pel president de la CECA (Isidre Fainé) en els últims mesos, ens podem donar una idea del que pot significar l'arribada de Joan Rossell a la CEOE o la victòria de CIU en les eleccions catalanes. Sense molt soroll però amb una rapidesa i contundència inusuals s'ha realitzat el major canvi en l'estructura financera espanyola de les últimes dècades. Fusions de caixes d'estalvi per onsevulla juntament amb la més que probable conversió de multitud de caixes d'estalvi en bancs possibilitant la capacitat de recapitalización de les mateixes són alguns dels canvis afavorits per dita financera català. Altre exemple ho tenim en Isaac Andik president de l'empresa tèxtil Mànec, un dels principals accionistes del Banc Sabadell i President de l'influent Institut de l'Empresa Familiar. El mateix, arran d'unes declaracions on afirmava que els nous funcionaris haurien de poder ser acomiadats juntament amb el fet de relacionar els salaris dels empleats públics amb “la productivitat” va aconseguir que el govern es plantegés obertament lligar els salaris dels empleats públics a la productivitat.
En els pròxims mesos noves reformes legislatives tornaran a ser cridades de nou. Exemples d'això ho tenim en la reforma de les pensions, on entre les mesures més destacades a realitzar estarà l'allargament de l'edat de jubilació fins als 67 anys i la retallada de les quanties de les pensions. Altre exemple ho trobem en els serveis públics, on ja el triat president de la CEOE va declarar en la seva primera intervenció que cal “salvar l'Estat del Benestar amb totes les reformes necessàries postergant el benestar de l'Estat”.
Les reformes en l'àmbit laboral continuaran i es faran necessàries per als interessos empresarials i per tant de les diferents Administracions Públiques. Citar la imprescindible reforma de la negociació col·lectiva, on es va a afavorir encara més els interessos empresarials en detriment dels sindicals (CCOO i UGT) alhora que la classe treballadora es veu amenatzada per una llei de vagues relacionada sobretodo amb els serveis públics. En relació a aquest últim punt, no cal oblidar que com president de la patronal catalana Foment del Treball Nacional, Joan Rossell va ser un dels primers a defensar una llei de vagues, on evidentment es restrinjiría encara més l'exercici d'aquest dret. Potser amb aquesta creixent retallada de drets laborals l'única cosa que s'aconsegueixi i molt al seu pesar, és entrar en dinàmiques cada vegada més creixents de ruptura de la mal cridada pau social. Si l'enemic es rearma amb els seus millors quadres, la CNT-AIT afortunadament no es queda enrere. En el recentment celebrat X Congrés l'organització es va a dotar de millors mecanismes a nivell intern, potenciant la més que necessària coordinació en l'àmbit sindical, enfortint la presència del sindicat en sectors productius on ja està present, com la distribució minorista (supermercats i grans magatzems), els serveis públics, el sector aeroportuari, l'hostaleria, l'arqueologia, l'ensenyament, la neteja, la sanitat o els transports. Som molts, els quals humilment creiem que vénen temps difícils... temps de guerra.
A poc a poc, aquest sindicat potser torni a tenir la importància que antany va tenir sobre la pell de brau.
En aquest X Congrés s'ha recobrat, després de molts anys, el mateix camí que el nostre directe enemic: l'esforç col·lectiu, el treball bé fet i el seny. Potser no el seny pròpiament català, sinó simplement el 'sentit comú' que és el que al cap i a la fi significa seny en català. |
Mira també:
http://madrid.indymedia.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: Els empresaris catalans reconquereixen Madrid
|
|
per Un |
22 feb 2011
|
A veure si envieu tota la basura dels infiltrats de la policia nacional a la zona fosca de manera predeterminada... treure les barbaritats begenades que pengeu els infiltrats no és censura, aquí en diem COHERÈNCIA!
Per cert no té res a veure aquest article que avui penges que amb la basura que penjares l'altre dia! Estem fart d'etnocentrisme espanyol, de racisme anticatalà... que en Rossell que mai s'ha significat per ser independentista sigui el representant dels empresris espanyols, en substitució del castizo d'en Díaz Ferran, no té res a veure amb l'orígen d'aquest, sols té a veure amb el model d'empresari.
Aprofitar l'origen d'un empresari per matxacar al proletariat local és pervers i sols serveix als interessos de la burgesia. Aneu a fer la mà fatxes etnocentristes i nacionalistes esanyols disfressats de ciutadans del mòn. Quina coincidència que compartiu nom a mb la formació ultranacionalista espanyola ciudadanos. |
|
Re: Els empresaris catalans reconquereixen Madrid
|
|
per wegtewhs> |
22 feb 2011
|
Ja no ens sopren, sabem que us és un problema indymedia i aquesta xarxa contrainformativa, cada dia el problema se us fa més gran, i ho sabeu.
No aconseguireu ni la confrontació ni la desestabilització d' aquestes pàgines, la llàstima és que probablement esteu pagats pels nostres diners..
Salut i no us esforçeu tant, es inutil.. |
|
Re: Els empresaris catalans reconquereixen Madrid
|
|
per wegtewhs> |
22 feb 2011
|
|
aquestes xarxes volia dir.. |
|
Re: Els empresaris catalans reconquereixen Madrid
|
|
per breaking news! |
22 feb 2011
|
Osti tu, quina novetat! La burgesia catalana aposta fermament per l'estat espanyol i el status quo.
I el pallús que ha penjat això encara es pensa que això és un argument per a desprestigiar l'alliberament nacional en el context actual.
La cosa és senzilla: l'estat espanyol és una de les principals eines de dominació del capital sobre el treball en aquesta terra, tot el que sigui desestabilitzar l'estat espanyol afavoreix el canvi social i obre escletxes per la superació del capitalisme. |
|
Re: Els empresaris catalans reconquereixen Madrid
|
|
per Pirrocorax pyrrocorax |
22 feb 2011
|
Sí, tot el que sigui no ja desestabilitzar, sinó enderrocar l'estat espanyol però NO per "espanyol" sinó, senzillament, en tant en quant "estat". En una merda de caputalisme, és un epítet dir "estat corporatiu" ("versus "estat - nazió"). No ens deixem explotar sota cap marca registrada, ni sota el logo "espanyol" (parit per la burgesia ibèrica en ple) ni sota la marca "catalana" d'origen igualment fastigós.
FOTIN FOC A LES MARQUES REGISTRADES, A L'OPRESSIÓ CULTURAL SOTA CAP LOGOTIP CORPORATIU. NO RECLAMEM LA MARCA DE CAP AMO DEL RANXO AL CUL. DEIXEM DE SER BESTIAR!! LA LLUITA ÉS UNIVERSAL O ÉS FOLKLORE PER A DISTRACCIÓ O BENEFICI DE LA CASTA DOMINANT!!!! |
|
Re: Els empresaris catalans reconquereixen Madrid
|
|
per vanasuèla |
23 feb 2011
|
Ostris! parlant de marqes. Eu vist al chavez fent anuncis de productes (beguda, volquers,...) amb marqes de l estat veneçolà?.
És ben xocant. Ell mateix sembla un producte de màrqueting. |
|
Re: Els empresaris catalans reconquereixen Madrid
|
|
per pups |
25 feb 2011
|
|
la veritat es que a les darreres eleccions a catalunya va arrassar la dreta (la dels banquers i la patronal), i això sembla que molts indepes no ho vulguin veure, perquè serà? |
