Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: @rtivisme
Article d'opinió. Contradiccions.
04 feb 2011
Article d'opinió
Marc Garcia, militant d'Endavant OSAN Barcelonès i de la CUP de Barcelona
Contradiccions.

Fa escassos dies, la plantilla de la multinacional automobilística Nissan, decidia en referèndum, si accedien a rebaixar-se el sou a canvi de mantenir
els llocs de treball. Ja que segons els directius de la multinacional, els costos eren molt elevats i si no hi accedien, la producció del nou model de
vehicle podria anar a una altre fabrica del grup. Això, és el que en termes empresarials anomenen negociació, flexibilització i acords referendat, és a dir el que en llenguatge col·loquial anomenem xantatge, terrorisme patronal i “makumba” o la mort. Es trist veure que quan son els treballadors organitzadament, fan accions de força, ja sigui vagues, mobilitzacions o accions directes, la classe política professional i els seus mitjans de comunicació es llencen com a feres famolenques sobre els que defensen els seus drets, i no ho fan sobre els directius quan aquests orquestren les mil i una accions xantatgistes. Per norma general s’acusa als treballadors en lluita d’estar ancorats al segle dinou i que avui en dia les vagues només les pateixen els propis treballadors que, dins el seu dret a no fer vaga volen treballar. Obviant que el dia anterior i el dia posterior, els milers i milions d’aturats també tenen dret a treballar, i cap dels seus micròfons, talls de veu o plomes reclama amb tanta vehemència, aquest dret. I obviant com no, que al segle dinou, és el període en el qual la classe treballadora va conquerir la majoria de victòries socials, amb aquests mateixos mètodes.

Sovint recorren al fet que qui convoca la vaga és un privilegiat, en la seva condició de funcionari, mentre que d’altres que estan a l’atur ja voldrien tenir les seves condicions. Res més cert, son “privilegiats”, perquè algú en algun moment de la història va lluitar pels seus drets, i tant sols l’enveja o els interessos de la classe dominat, pot fer entendre que cal rebaixar drets socials.
En temps de crisi, cal reforçar les victòries socials aconseguides amb anys, ja que aquests períodes de recessió econòmica son ideals per fer allò que les classes dominants només poden fer en plena dictadura, quan l’oposició social està aterrada, quan la repressió empresona i mata els elements més combatius, i quan la legislació laboral, es redacta als despatxos empresarials i es rubriquen al ministeri. Es juga al doble discurs de la crisi com a necessitat per retallar despesa, mentre els benefici empresarial toca sostres, es subvenciona la crisi bancària, es mantenen els sous vitalicis dels ex presidents, es critica l’excés de funcionaris en el mateix paràgraf en el que es diu que calen més metges, més mossos i més mestres per sortir de la crisi, a l’espera que aquestes tres categories professionals siguin cobertes pel lliure mercat, sense que això costi un sol euro a l’erari, o millor encara esperant que la despesa pública engreixi les arques de les empreses privades de la sanitat, la dependència,
o l’educació amb xecs públics per no haver de construir ni formar nous hospitals, escoles, geriàtrics i funcionaris de la sanitat i educació.

Massa contradiccions dins un sistema que només s’aguanta mentre l’aguantem, i cada dia som més els que hi tenim menys a perdre i més a guanyar.
Mira també:
http://www.endavant.org
http://www.cup.cat

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more