Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: altres temes
Dades comparatives (ESPANYA-EUROPA)
per Joan Gil Oliveras	19 gen 2011
Els (neo) liberals parlant d'Europa, Espanya i la economia: Desmuntant tòpics.
D'entrada abans de trencar amb alguns tòpics, exposar que sempre i quan, la eficiència econòmica vagi de la mà de la eficàcia política, la qualitat de vida i la justícia social; jo estic d'acord en reordenar i reorganitzar el mapa del sector públic (funcionaris, estructura, salaris, etc.). Tornem doncs als tòpics que els (neo) liberals (en economia) llancen en el debat mediàtic català i espanyol, sobretot quan usen el raonament de "a Europa". 1) Tenim molts funcionaris. En comparació amb la mitjana europea és fals, estem en la mitjana. Quan parlem que falten metges, mestres, professors universitaris i bombers; no fem esment a que això seria augmentar la plantilla de funcionaris. De l'interessant reportatge del País "Radiografia de los funcionarios en España": "Italia tenía hace dos años 3.400.000 empleados públicos, el 5,7% de la población, uno por cada 17 habitantes, una cifra muy similar a la española -5,5%, uno por cada 18- y a la alemana -donde había 4.500.000 funcionarios para más de 82 millones de personas, lo que se traduce en un 5,4%, 18 habitantes por cada empleado público-." Tot i això, els que es beneficien del discurs liberal continuen amb el seu rotllo: "Pimec se suma a Rosell y pide menos funcionarios y ayuntamientos". A més, els funcionaris espanyols segons la Comissió Europea són dels "menys corruptes". 2) La despesa pública és molt gran. En comparació amb la mitjana europea és fals. Agafant el concepte "despesa pública per habitant" -més acotat al que ha de ser el sector públic- estem en la cua d'Europa. Del web 3cat24.cat: "Els diners que l'estat destina a serveis com ara l'atenció sanitària, l'educació o les pensions situen Espanya a la cua de la Unió Europea, només superada per Portugal, si es pren com a referència la despesa per habitant. Segons les dades d'un informe presentat pel catedràtic Vicenç Navarro, la despesa social per habitant d'Espanya creix, però la mitjana de la Unió Europea es manté més elevada i, a més, la diferència entre totes dues creix fins a l'any 2000, últim any en què es tenen dades per comparar. " 3) Hi ha poca col·laboració del sector públic amb el sector privat. Atenent a les dades de l'estudi d'ESADE que xifra la injecció de recursos que feia la Generalitat de Montilla a l'economia, en que constava que la meitat del pressupost públic català anava al sector privat; això és ben fals. [Amb això no vull dir que no es busquin noves formules de col·laboració, però si que siguin en base -com no es fa- a que sigui el sector públic qui acabi tenint més pes en la negociació de les condicions del conveni, com semblaria lògic en una democràcia]. De la notícia del DiarideGirona: "La meitat del pressupost de la Generalitat va al sector privat" "Esade preveu que la tendència augmenti en el futur i que s'introdueixi el copagament en alguns serveis. (...) Gairebé la meitat del pressupost de la Generalitat, el 47,6%, es destina a la col·laboració publico privada, en partides com sanitat o educació, segons Esade." Tot i que m'agrada més el titular de Regió7: "La meitat del pressupost català va a mans privades." Aclaració: En cap cas estic exposant la meva postura al respecte de la despesa pública, el número de funcionaris o la relació del sector públic amb el sector privat. Simplement dono elements per a la discussió pública amb aquells liberals que fan ús de les comparacions amb Europa, sense que els no liberals puguem contestar-los en la mateixa moneda (si és que es donés el cas, que usem "Europa" -posem per cas la vella Suècia, no l'actual- com un "exemple a assolir").
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more