|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
I diuen que Repsol taca i embruta
|
|
|
per i ja n'hi ha prou! |
10 gen 2011
|
|
|
.
En sis anys Repsol ha provocat vuit abocaments de petroli a la Mediterrània, les autoritats donen suport la tesi que el vent i el sol 'netegen' les taques de l'últim vessament de cru a la plataforma de Repsol YPF.
.
.
Repsol-YPF va saber 'volatilitzar' una altra taca quilomètrica de petroli al mar Mediterrani. A diferència dels seus intents d'ocultar anteriors vessaments aquesta vegada va ser Repsol que va advertir a les autoritats de Salvament Marítim de l'avanç d'una taca de 1.900 hectàrees (dimensió similar a 1.900 camps de futbol) el 22 de desembre des del pou Casablanca, propietat de la companyia, situada a 53 quilòmetres de la costa de Tarragona. L'origen d'aquest abocament hauria estat una vàlvula oberta per distracció, com va reconèixer un portaveu de la companyia un dia després. Les costes de Tarragona han patit 18 abocaments en els últims deu anys, dels quals vuit van ser produïts per Repsol.
.
.
La 'evaporació' de la taca els vaixells de Salvament Marítim es van posar en acció passat el migdia del 23 de desembre i, com en anteriors episodis, les autoritats van agrair, hores després, la força del vent que va ajudar a "allunyar la taca de la costa "perquè després fos 'evaporada'. Igual que en anteriors ocasions, la companyia va obtenir de les autoritats públiques, representades per la delegada de Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, un suport explícit quan, hores després de l'abocament d'almenys 180.000 litres de cru a la plataforma marítima Casablanca, va argumentar que les condicions meteorològiques òptimes havien afavorit l'evaporació del petroli. Aquesta particular manera d'utilitzar les contingències ambientals, argument repetit ja per la Delegació del Govern de Tarragona en altres accidents contaminants provocats per Repsol-YPF, ha generat en l'opinió pública una desconfiança sobre la seva suposada neutralitat. El 10 d'octubre, davant d'un abocament de cru de 140 hectàrees a les costes de Tarragona per l'empresa de asfalts ASESA (propietat de Repsol i Cepsa), la mateixa Teresa Pallarès va argumentar que la pluja dispersaria l'abocament i que el "poder d'evaporació "del sol acabaria de forma definitiva amb la taca en un cap de setmana. Organitzacions de pescadors com la Confraria de Pescadors de Tarragona, han denunciat en repetides ocasions que en lloc d'eliminar el cru, els vaixells de Salvament Marítim el que fan és dissoldre amb productes químics perquè desaparegui de la superfície.
.
.
Els ecosistemes marins són igualment danyats, asseguren, encara que la superfície marina queda "fotografiable". Amenaça el delta de l'Ebre Organitzacions ecologistes denuncien l'amenaça que suposa aquest abocament per al veí delta de l'Ebre, ja que la taca es va quedar a 24 quilòmetres de la costa, abans que el vent la empenyés mar endins.
.
Greenpeace exigeix la "emissió, per part del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, d'una declaració d'impacte ambiental negatiu sobre dos nous pous en aigües profundes". Montazer D-5 i Lubina-1 són els pous marins amb els quals Repsol pretén quintuplicar la seva producció aquest estiu.
.
.
Dues fugues no notificades d'aquests pous succeïdes entre maig i juny de 2009, van portar a dos directius de l'empresa al jutjat d'instrucció número 3 de Tarragona per "greus negligències en la previsió de riscos".
.
Aquests pous van ser perforats el 1994 però la tecnologia de llavors va fer inviable l'extracció de cru. Ara Repsol assegura que ja té capacitat per explotar amb seguretat. Malgrat tot, les noves tecnologies no van evitar la recent taca.
.
.
Repsol YPF és una companyia privada que, pel seu caràcter d'empresa estatal privatitzada, gaudeix de condicions de monopoli. A l'Estat espanyol, compta amb 40 milions de clients que el 2009 van consumir 140 milions de tones equivalents de petroli. Aquesta situació genera una forta dependència de les reserves d'hidrocarburs estrangeres, principalment de països africans com Algèria, Líbia o Nigèria.
.
.
La dependència de les reserves de països estrangers té, però, un avantatge per a la companyia: els impactes que genera difícilment arriben al coneixement del consumidor. En canvi, els repetits accidents de Repsol a l'Estat espanyol són mal vistos per un consumidor que acull cada vegada amb més incredulitat els discursos de responsabilitat social corporativa de la companyia.
.
.
A Tarragona, algunes entitats han aconseguit trencar el setge informatiu que envolta el tema de la contaminació atmosfèrica de Repsol, difonent fa unes setmanes els resultats dels controls químics realitzats pel laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya en l'entorn del polígon de Repsol Química. Aquestes anàlisis van revelar que en episodis puntuals de mala olor es registren elevades concentracions de compostos irritants i tòxics amb potencials efectes sobre la salut. També revelen la presència de compostos que no haurien de detectar-se en una àrea urbana, com fenol, cresol, bifenil, acetat de vinil, hidrocarburs aromàtics policíclics, bromoform, acetonitril, o N-dimetilformamida, entre altres. (Marc Gavaldà)
.
publicat per Té la mà Maria - Reus a dilluns, gener 10, 2011
etiquetes: denuncia
3 comentaris:
Jesús M. Tibau ha dit...
interessant aquesta forma de fer "desaparèixer" els residus; i suposo que també les responsabilitats.
10 de gener de 2011 9:51
Cromlec ha dit...
No se on anirem a parar. La ma de l'home esta fent malbé l'ecosistema i al pas que anem el Mediterrani acabara sent com el mar negre.
10 de gener de 2011 15:53
Vida ha dit...
No en tenia ni idea de tot això que expliques! Com ens enganen! Faré difusió del teu post...
10 de gener de 2011 16:16
Publica un comentari
Víncles a aquesta entrada |
This work is in the public domain |
