Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Entitat Metropolitana de Medi Ambient destrossa una riera de Gavà
06 gen 2011
(recollit a ecodiari) Ho denuncien el Grup Ecologista Les Agulles-Ecologistes en Acció, Quercus, Depana i la Unió Muntanyenca Eramprunyà
Vegeu la galeria de fotos.

http://www.google.con/#hl=ca&source=hp&biw=1012&bih=573&q=torrent+del+fa
Vista general del torrent del Fangar, arrassat per la maquinària pesada.


Una incomprensible actuació de l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient sobre la riera de Gavà, que n'ha malmès la llera i altres elements naturals i culturals, ha estat denunciada públicament pel Grup Ecologista Les Agulles - Ecologistes en Acció, el Grup Ecologista Quercus, la Unió Muntanyenca Eramprunyà i DEPANA.

El fondo del Fangar constituïa un exemple excepcional de bosc de ribera tant per la seva localització, a tocar del massís de Garraf, com per la seva latitud. La singularitat biològica del fondo venia determinada especialment per la presència d’espècies molt rares en aquesta latitud com ara els avellaners. El que abans constituïa un fons selvàtic i densament poblat, amb una estructura hidràulica que retenia l’aigua i impedia les avingudes, ha quedat convertit en una espècie de pista neta de vegetació, on qualsevol pluja es pot convertir en perillosa torrentada.

L’agençament de la riera, encarregat per l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient, ha comportat diversos extrems que els ecologistes denuncien, com ara:
•La modificació de la llera de la riera, feta sense cap tipus de permís ni autorització per part de l’autoritat competent.
•La destrucció de la font de l’Avellanosa, una font recuperada pels voluntaris del Grup Ecologista Quercus l’any 2005, i que ha quedat semisepultada pel fang i les restes procedents de les obres d’endegament.
•La tala indiscriminada d’espècies vegetals singulars, com les avellanoses del fons del Fangar, que consituïen una comunitat biològica excepcional.
•La destrucció i canvi d’emplaçament de fites de propietat.
•L’afectació al patrimoni cultural, ja que s’han malmès infraestructures hidràuliques dels segles XIX i XX, com ara pous i rescloses de captació d’aigua.
L’actuació ha deixat una llera totalment desproveïda de vegetació on no només s’ha perdut la valuosa cobertura vegetal sinó que l’aigua ara circula a molta més velocitat riera avall. Aquest fet té dues conseqüències directes. D’una banda, l’aigua s’infiltra molt menys cap al subsòl, amb la conseqüent reducció de l’aportació d’aigua dolça cap al nivell freàtic, en un aqüífer, el del Delta del Llobregat, que ja pateix greus problemes per intrusió d’aigua salina del mar. El segon problema greu és l’erosió directa de les vessants de la vall del torrent. Es perdran quantitats importants de sòl fértil, que poden trigar anys o dècades a regenerar-se. L’erosió ja s’ha pogut començar a apreciar arran de les pluges del dia 23 de desembre a la nit, tal com pot apreciar-se a la foto:

D’altra banda, hi ha un cert risc d’inundació al barri de Can Tries de Gavà, situat aigües avall del Torrent del Fangar, en episodis de grans avingudes per pluges torrencials.

Cal recordar que el Torrent del Fangar és tributari de la riera de Sant Llorenç, al límit dels termes municipals de Gavà i Viladecans, una riera que els anys 90 va ser urbanitzada deficientment amb una canalització de les aigües pluvials totalment insuficient. Aquest fet va causar diverses inundacions en episodis de puges torrencials que varen inundar desenes d’immobles adjacents a la riera, entre ells el CAP-1 de Gavà, En la darrera gran inundació, es varen destruir centenars d’historials mèdics de pacients de Gavà. És per això que l’Agència Catalana de l’Aigua va veure’s obligada a construir una bassa de laminació a la part alta de la riera, abans de la seva canalització, que retingui les aigües pluvials en casos de grans pluges, que va suposar una inversió milionària. Tot i això, la bassa no protegiria el barri de Can Tries d’una eventual avinguda, perquè aquest es troba situat aigües amunt de la bassa.

Els ecologistes denuncien també que, malgrat la destrossa feta, ni tan sols s’ha tingut la voluntat de netejar la riera d’abocaments contaminants, i assenyalen la presència de neumàtics i altres deixalles que no han estat retirades per l’empresa que executava l’obra.

Els grups ecologistes demanen l’obertura immediata d’un expedient sancionador contra l’empresa responsable de les destrosses, i que les administracions reparin tan aviat com sigui possible els danys causats.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Entitat Metropolitana de Medi Ambient destrossa una riera de Gavà
07 gen 2011
Doncs si passegem per la carena de la serralada, podem trobar abocaments d'aigües fecals, a dos metres d'una tapa de claveguera, com en el torrent de l'espinagosa, que aporta el seu caudal al pantà de Vallvidriera. Després de que el buidessin no fa gaire, per netejar-lo d'espècies al·lòctones (gastant un munt de diners públics), cap autoritat obliga a allargar dos metres una canonada fins fer-la coincidir amb el clavegueram, que també s'esdevé una despesa inútil.

Fotos en http://salvemcanricart.blogspot.com/2011/01/la-gran-destruccio-ecologica
Re: Entitat Metropolitana de Medi Ambient destrossa una riera de Gavà
07 gen 2011
Doncs si passegem per la carena de la serralada, podem trobar abocaments d'aigües fecals, a dos metres d'una tapa de claveguera, com en el torrent de l'espinagosa, que aporta el seu caudal al pantà de Vallvidriera. Després de que el buidessin no fa gaire, per netejar-lo d'espècies al·lòctones (gastant un munt de diners públics), cap autoritat obliga a allargar dos metres una canonada fins fer-la coincidir amb el clavegueram, que també s'esdevé una despesa inútil.

Fotos en http://salvemcanricart.blogspot.com/2011/01/la-gran-destruccio-ecologica
Sindicat Terrassa