|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
L'amistad com a mercaderia
|
|
per [obxarxes]
Correu-e: x@gmail.com (no verificat!)
Adreça: http://obxarxes.wordpress.com/ |
23 des 2010
|
|
Breu reflexió al voltant de la mercantilització de les relacions interpersonals a causa de la generalització i expansió de les xarxes socials digitals. |
Encara que sembli inversemblant, avui dia els amics i amigues que un pot arribar a tenir s’expliquen per desenes, centenars i fins i tot per milers. Què ocorre en aquest moment convuls de la història perquè les relacions d’amistat siguin tan summament fèrtils?.
La resposta és el nom de la més coneguda xarxa social digital del moment; aquesta explica ja amb centenars de milions d’usuaris a tot el món. Sota l’aparença d’una plataforma digital que permet la interrelació social entre els seus usuaris, l’esmentada xarxa social no és més que una empresa el lucre de la qual resideix en la venda dels perfils dels usuaris a les empreses de publicitat i màrqueting perquè aquestes elaborin estratègies amb la intenció de seduir als seus potencials consumidors. Consumidors entre els quals es troben també els mateixos usuaris de la xarxa, com a receptors d’aquesta publicitat.
Fa un temps va estar d’actualitat una polèmica al voltant de que els usuaris d’aquesta xarxa social, en acceptar els termes d’ús, cedeixen la propietat de la totalitat del contingut que han pujat al seu perfil (fotografies, videos o comentaris) a l’empresa propietària de la xarxa social de manera perpètua i, amb aquesta acceptació, li autoritzen al fet que faci el que li plagui amb aquestes dades. Fins i tot s’han donat casos d’empreses que han acomiadat als seus empleats, utilitzant declaracions o evidències que l’usuari va fer públiques a la citada xarxa social.
Dit això, què suposen les xarxes socials digitals en un plànol més complex? Sens dubte, i entre moltes altres coses, una clara deterioració i despersonalització de les relacions socials cara a cara. Una alienació de les relacions socials d’amistat, transformant-se aquestes en mercaderies l’acumulació de les quals dóna fe , de la mateixa manera que en el cas dels béns materials de consum, del nivell d’acceptació social de l’individu. Del seu prestigi social i estatus.
Amb tot, es pot concloure, encara de forma prematura, que les relacions d’amistat que tenen lloc a les xarxes socials digitals disten molt d’assemblar-se a les relacions d’amistat en viu. I és totalment cert. Però és igualment cert que, en la mesura que els contactes que un usuari posseeix en una determinada xarxa social passen a denominar-se amics, els individus poden arribar a considerar-se recíprocament com a tals. No obstant això: “És només una manera de denominar als contactes!”. Llavors, per què no usuaris, contactes o membres de la xarxa, en lloc d’amics? Senzillament perquè és crucial presentar la xarxa social als individus com una eina potencialment vàlida per entaular relacions d’amistat tan, o més, autèntiques que qualsevol altra forma anterior d’amistat.
I, perquè l’amistat existeix a la xarxa social digital a semblança d’una mercaderia?
En primer lloc perquè l’aplicació permet als usuaris configurar-se una identitat artificial, ideal i no real, amb la qual es relacionen de manera distant doncs aquesta pot correspondre’s o no, en major o menor mesura, amb experiències i preferències que fa seves en la vida real, i que mai són les mateixes. Podríem dir que el perfil adoptat per l’usuari a la xarxa social digital és una identitat falsa de l’individu que pot tenir relació en part amb la seva experiència real però que també suposa una existència separada que pot prendre vida pròpia. La construcció d’aquesta falsa identitat té a veure, també, amb la producció espectacular-mercantil de la nostra vida quotidiana; en la mesura en què les relacions que es donen en el mitjà virtual s’emmarquen en una nebulosa similar a una performance, en la qual el sentit de l’estètica és central. L’usuari concentra els seus esforços a resultar atractiu a fi d’acumular el màxim nombre d’amics possible. És per això que en Facebook predomina l’audiovisual: les fotos, els videos on els usuaris es mostren com guanyat en una fira. L’usuari o usuària adquireix (o sol·licita) amics i amigues de forma compulsiva i, perquè la seva acumulació sigui possible, aquestes amistats han d’adoptar la forma de paquets acabats llests per consumir. Això és, han d’adoptar la forma mercaderia on la complexitat i les contradiccions pròpies de qualsevol personalitat romanen ocultes sota una cortina de riures i felicitat. Si els perfils d’usuari reflectissin el complex de la personalitat (les seves pors, les seves frustracions…) no resultarien atractius per al seu consum immediat i compulsiu . Si no fos així, difícilment es podrien arribar a acumular centenars d’amistats.
En aquest punt entra en joc l’afinitat. Aquesta és condició necessària per a la consecució d’una amistat relativament duradora, i sol florir quan les persones es troben davant dificultats (individuals i col·lectives), que són compartides, enfrontant-se a elles de manera conjunta i solidària. Encara, al meu entendre, sent necessària l’afinitat per a l’existència de l’amistat (i per al sorgiment de l’acció política) no és suficient i de cap manera la seva presència garanteix l’absència de conflicte entre amics o amigues. El conflicte entre aquests és inevitable i, també, necessari . Llavors, i tenint en compte tot l’anterior, existeixen serioses dificultats per creure que a les xarxes socials digitals puguin desenvolupar-se relacions d’amistat completes [les fases de la qual poden ser: acostament o contacte inicial, coneixement mutu i, finalment, afinitat o conflicte].
Els perfils digitals són, a més, una eina de control social profundament eficaç en el procés d’homogeneïtzació que, anys ha, van engegar els mitjans de comunicació de masses en coalició amb els aparells burocràtic-propagandístics.
Com comentava més amunt; no només l’amistat, com a relació social inherentment humana, es mercantilitza i es cosifica, sinó que els perfils d’usuari també pren la forma de mercaderia. De fet això últim ha de donar-se prèviament: si la relació mercantil és un intercanvi (venda-consum) de mercaderies, les mercaderies han d’existir amb anterioritat a aquesta relació. Només quan són creades, fabricades, són posades en circulació al mercat de l’amistat virtual. De la mateixa manera que un fabricant d’automòbils o televisors de plasma pot sentir la necessitat de consumir els productes que ell mateix fabrica; l’actor virtual no només consumeix els perfils digitals creats per tercers sinó que el seu mateix perfil constitueix el centre del seu consum virtual. Si Herbert Marcuse creia que la gent es reconeixia en les seves mercaderies, trobava la seva ànima en el seu automòbil o en el seu aparell d’alta fidelitat; avui dia aquest reconeixement es produeix tant en relació al propi perfil virtual com a la comunitat que formen tots i cadascun dels contactes amb els quals l’usuari s’interrelaciona (en una espècie de nacionalisme virtual) . L’individu s’identifica clarament amb el seu producte perquè, malgrat no controlar totes i cadascuna de les condicions de la seva fabricació, ha estat creat per ell; i, a diferència de la majoria dels productes de consum industrial, el seu pot ser modificat (almenys parcialment alterat) a plaure una vegada i una altra. A les xarxes socials digitals el subjecte, l’individu, és creador i alhora consumidor de la seva principal mercaderia: ell mateix. La identificació és màxima.
Finalment, i també interpretant a Marcuse, la xarxa social digital és un virtual escenari on les classes socials (i les diferents posicions socials) aparentment no existeixen. Rics i pobres satisfan les seves necessitats duent a terme el consum de la mateixa mercaderia. I aquesta no és un reproductor de música o un vestit d’alta costura; es tracta de la seva pròpia existència virtual. La il·lusió de dur a terme una existència paral·lela on cada individu pot configurar-se segons els seus desitjos. Aquesta assimilació indica no la desaparición de las clases, sino la medida en que las necesidades y satisfacciones que sirven para la preservación del “sistema establecido” son compartidas por la población subyacente.
I A R (membre d'[obxarxes]
versió castellana: http://obxarxes.wordpress.com/ |
This work licensed under a
Creative Commons license |
|
Re: L'amistad com a mercaderia
|
|
per a |
23 des 2010
|
Demano disculpes per l'errada tipogràfica al copiar la traducció. On diu L'amistad, hauria de dir, evidentment, l'amistat. En els temps que corren son puntualitzacions importants.
salut! |
|
Re: L'amistad com a mercaderia
|
|
per b |
23 des 2010
|
Pels culs-quadrats torracollons i trolls d'indymedia potser sí que són puntualitzacions importants. Pels demés que sabem jutjar el contingut i no la forma, ens la porta fluixa la veritat: l'important és entendre el missatge.
O això, o és que ets un ESPANYOL, BOTIFLER i FATXA... hahaha |
|
Re: L'amistad com a mercaderia
|
|
per c |
24 des 2010
|
de català:)
Merci per la traducció i per compartir la reflexió. Encara que moltes persones que fan servir aquestes eines creuen que estan sota el seu control, sovint prefereixen no pensar-hi i fan servir tècniques subtils d'aïllament cap a la resta del món que encara no té carallibre ni el vol tenir, ni el tindrà.
Una bona eina per cultivar el narcisisme i fabricar entorns on el conflicte és fàcilment neutralitzable.
Relacionar-se virtualment és un avenç, però la relació que promouen aquestes xarxes fagocita les habilitats reals de gestió de la vida quotidiana.
I diu molt de la gent que viu enxufada quotidianament al fals feedback que té dels seus "contactes". |
