|
|
|
|
|
Notícies :: @rtivisme |
|
Diari personal de la Vaga de consum
|
|
|
per Txema Bofill |
21 des 2010
|
|
Crònica detallada de la meva participació i reflexions a la vaga de consum |
8. 30 hores No n'he fet difusió, ni tan sols a casa.
Sóc partidari de la vaga de consum i vaig decidir fer-la des que la vaig veure anunciada. Però quasi no n'he parlat amb les persones que m'envolten ni amb la meva companya, sols de passada, i gens amb la seva filla, proamericana i consumista, que ara viu a casa. A la meva companya, ahir li vaig explicar aquesta iniciativa original al proposar-me anar avui a fer les compres de Nadal. Va trobar bé que no hi anem. Es va llegir el díptic explicatiu de la vaga i vam acordar anar demà al Carrefour. On és la pressió a les multinacionals? Em pregunto.
Aquesta és una de les falles, que hi veig. No hi ha pressió a les multinacionals. Tampoc he sentit a parlar de piquets per avui contra multinacionals del consum nociu, com les empresses de guerra, els transgènics, i multinacionals que donen suport al boicot a Wikileaks, banks, i la Caixa, el banc que més roba i un dels que decideix el que han de fer els governants. etc.
Trobo molt interessant que un sindicat promogui aquests tipus d'iniciativa, que sobrepassa l'àmbit sindical, que normalment promouen sols els grups ecologistes, grups pel decreixement i anticonsumistes. És efectivament una bona idea i caldria fixar ja un dia, al menys anual, sense compres i consum, com ho fan em sembla a França.
Ha d'ésser com a mínim un dia per a reflexionar , qüestionar-nos i veure com ara jo les falles, i el consumisme al que som dependents. Per començar ja he anotat la poca comunicació i promoció de la vaga amb els que convisc i m'envolten.
Aquestes vagues molt minoritàries, i si nosaltres no em fem difusió a qui ens envolta, malament.
9'15 mati. Cafè i llet Pasqual.
Al mati he pres com de costum un cafè de multinacionals, que exploten al tercer mon i llet desnatada Pasqual amb Nescafè. El negoci mundial del cafè està en quatre multinacionals que imposen els preus que els dona la gana. L'alternativa de comprar cafè solidari és difícil, molest ja que sols hi han poques botigues, i cal conèixer-les, i car, sovint. No és fàcil aconseguir cafè directament de cooperatives sense passar per multinacionals. Us puc donar una adreça de Nicaragua on hi ha un fill meu i que quan en trobo, compro cafè nica. La solució fàcil és prendre cafè de les multinacionals, com faig, malgrat la vaga.
Al següent enllaç trobareu tota la informació sobre les multinacionals del cafè i el consum responsable i llocs de compra: http://www.nodo50.org/espanica/index.php
Desprès, he pres un bol de llet amb Nescafè. Sense comentaris. Sobre la Nestle n'hi ha per escriure un llibre i per a fer-li boicot tot l'any, com a la Coca-cola.
Informació sobre Cocacola de la revista Viejo Topo (desembre): Despesa anual en publicitat: 2.800 milions de dòlars.
-Es el mateix que dir que tenen el monopoli absolut de la propaganda.
10'30 hores.. Correu electrònic, cal escriure i comunicar-se
Estic fent servir l'ordinador. No és un programa Windowsel Bil Gate, sinó lliure de Linux, tampoc és per a consumir, sinó per a produir. No entenc que en el díctic de la propaganda de la vaga de consum es recomani: “Evitar la tramesa de correu electrònic”. Jo, com cada matí, he mirat el correu. He respost a un amic, he obert un correu de Bicing on ens anuncien que ens pugen el preu de la quota anual, de les multes i del duplicat de targetes. El correu no és consum, és correspondència, comunicació i producció. El correu de bicing és el robatori i atracament quotidià al que ets sotmeten els poders i els bancs. I justament, mentre evitem i ens resistim al consum, hem de potenciar les relacions particulars, la comunicació i la reflexió.
Una cosa és consumir Internet per a consumir films, noticies, informacions, jocs, llegir els mitjans de comunicació massius, etc. L'altre és el correu electrònics i obrir els webs i mitjans alternatius. . Estic utilitzant, consumint, ordinador de pantalla Sansung i torre que ni jo d'on és.
10 hores. Bec aigua embotellada enlloc d'aigua de l'aixeta.
Aigua embotellada “Font agudes”, suposo la més barata del supermercat on la varen comprar. L'etiquetatge és en castellà i hi ha un telefon al consumidor de Girona, 972 660432. Com que estic de vaga de consum i aquests tracten als clients de consumidors, els pregunto per pura curiositat investigadora:
- Bon dia, una inforació si us plau. És que l'aigua embotellada és millor que l'agua de l'aixeta?
Una noia em respon de manera natural i amb seguretat:
- Oi i tant! És molt millor, és clar, .
- He llegit que l'aigua de l'aixeta és més saludable, li dic.
- És mentida, l'aigua embotallada és de més qualitat, hi han minerals i més neta. L'aigua embotellada és de molta més qualitat que l'aigua de l'aixeta.
Ella m'insisteix, intentant-me convèncer-me. Desprès de cop li entra sospita que pugui ser d'algun Ministeri o periodista i em pregunta:
-Vostè d'on telefona? És un particular o d'alguna empresa, institució?
La tranquil·litzo i li dic que sóc un particular, però li hauria d'haver dit que era un inspector d'aigües o d'algun moviment ecologista o periodista. Però m'hagués penjat
- Soc particular, i passa que estic intrigat amb un article que he llegit, i afirma que l'aigua de l'aixeta és millor que l'embotellada, ja que passa més controls.
- Vostè és particular, bé. No es preocupi, l'aigua embotellada és molt millor. Passem molts controls i queda ben establert l'excel·lent qualitat de l'aigua. En l'aigua publica (ja no és tan publica com fa uns anys) hi ha molt de cloro i té mal gust. Qualsevol ho pot constatar. Estigui tranquil li puc ben assegurar l'aigua embotellada és molt millor.
Comentaris:
Els mateixos que enganyen informen ells mateixos que enganyen amb més mentires. M'imagino que la noia diu el que tothom escolta a la televisió i mitjans on les empresses d'aigua regalen milions d'euros en publicitat. La única veritat és que l'aigua de l'aixeta d'AGBAR, té mal gust.
Suposo que és denunciable que diguin una falsedat com que l'aigua embotellada és de més qualitat que la de l'aixeta.
Ara miraré de trobar el que diuen els especialistes en aigua per Google, un multinacional que no hauria de fer servir avui, com telefònica, però que necessito per investigar. Fa potser dos anys que ho vaig llegir i retallar, però qui sap on para aquest retall.
Ja l'he trobat: http://www.clipmedia.net/ficheros/2009/11_nov/pc053.pdf
El director de l'ICRA, el doctor Barceló diu al revés de la noia de l'embotelladora a qui he telefonat: “l'aigua de l'aixeta a Catalunya és d'una qualitat superior a l'aigua embotellada” i dit d'una altre manera: l'aigua embotellada és més perjudicial que l'aigua de l'aixeta: “L’aigua embotellada no té totes les garanties que té l’aigua de l’aixeta, perquè no es miren molts
productes, o l’efecte del plàstic”
També he trobat un informe d'investigadors dels EUA de com roben les multinacionals als EUA. No sols la CAIXA roba amb l'aigua pública. Son pràctiques globals: Financeneleccions, condonen ppréstecsmilionaris als partits i ddesprésreben bens ppúblicsa preu de saldo i financiacions de les seves empresses amb diners públics. Resum dels investigadors americans:
Negoci de l'aigua embotellada als EUA: 100.000 milions a l'any
L'aigua embotellada no és millor que l'aigua de l'aixeta.
El 40% de l'aigua envasada és de l'aixeta a la que s'hi afegeixen minerals que no aporten cap benefici a la salut.
Estats Units és el primer consumidor del món amb 26.000 milions de litres el 2004, l'Estat espanyol és en la sisena posició del rànquing amb una mitjana de 137 litres consumits per persona i any.
L'aigua envasada comporta un consum molt important d'energia, bé sigui pel transport, bé per l'envasat en plàstic, apart de l'acumulació de deixalles. L'EPI, posa d'exemple de consum d'energia la necessitat d'1'5 milions de barrils de petroli l'any només per fabricar les ampolles que es consumeixen a EUA.
http://www.jornal.cat/noticia/120/entrevistes
A Catalunya, les multinacionals Danone, Nesle, embotelladores d'aigua la reben gratis i la venen al preu que volen essent més perjudicial que l'aigua de l'aixeta.
Agbar, que s'ha fet amb l'igua de Barcelona, ara els ciutadans l'estem pagant més cara i AGBAR vol fer-se amb el control de l'aigua de tot Catalunya.
A Girona consumeixen 150 litres per habitant, a Suïssa 90 litres per habitant. No hi ha educació d'estalvi, ni voluntat d'educar als habitants i sobretot a les Administracions. A alguns pobles de la costa es consumeixen més de 300 per habitant. A les grans ciutats 120 litres per habitant.
Aleshores avui consumiré aigua de l'aixeta. Tot i que n'estava informat, degut a la propaganda bestial de les multinacionals i a la desinformació a que ens sotmeten, seguia prenent aigua embotellada.
21h
Ara començarà la segona part del Barça Bilbao. Em pregunto si anar-hi o continuar la vaga. M'imagino que molts aficionats al futbol aniran a veure el partit amb triple falta:
- anar a veure l'espectacle que més ens aliena i distreu, el puto futbol.
- anar a un bar
- consumir qualsevol beguda de multinacionals.
Voldria pensar que som pocs els que aniran com jo sols una estona. Però la realitat és que als poders sols els cal anunciar un partit i tornem a ser consumistes com ells volen, obedients com xais. Com explica l'Heleno Saña a la Directa: “El que més necessitem és una revolució de les consciencies”. La nostre resistència és molt poqueta cosa. I no ens hem de preocupar pel fracàs d'aquesta convocatòria. És un primer pas. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Diari personal de la Vaga de consum
|
|
per asas |
21 des 2010
|
|
aquesta vaga vols dir que la seguit algú? ... |
|
Re: Diari personal de la Vaga de consum
|
|
per BB |
22 des 2010
|
jo ho veig molt interessant i l'hagués seguit, però no hi vaig pensar, la veritat. Ahir vaig consumir com un boig, birra, vi, cafè, tabac, spit, menjar, ... Una puta merda vamos. Felicitats per qui va seguir la vaga, que mhan dit que va ser força gent i per qui explica l'experiència. Segons el meu punt de vista és imprescindible i necessari donar-hi una visibilitat àmplia, pq tingui ressò, un cop feta la vaga.
Penseu-ho bé companyxs, si totdon fes una vaga de consum a lo bèstia, es paralitzaria el pais, penseu-ho, gasolina/gasoil, supermercats, restaurants, mercats, estancs, avions, taxis, busos, ... Això és algo brutal! Cal que hi donem visibilitat i publiquem l'experiència de lxs nostres amigues que van fer vaga, per tot arreu i per tots els mitjans! Calen noves vagues com aquesta i també cal, ara més que mai, una nova vaga general!! |
|
Re: Diari personal de la Vaga de consum
|
|
per S. o B. |
22 des 2010
|
|
La vaga de consum està molt bé, però hi ha qui la fa cada dia, vaga de llum, d'aigua, internet, lloguer, ... Digueu-me punk kostra -tan me fot- però aquesta gent que toquen la flauta, fan vaga els 365 dies de l'any -menys de barres de pan, vino don pixón i de farlopa, però am algo han d fer passar el fred tmb- així que potser sí que fer una vaga així és una bona manera de començar a canviar els nostres hàbits i coincideixo am lo que bé exposa el camarada Txema. Salut i socialisme! |
|
Re: Diari personal de la Vaga de consum
|
|
per rtr |
22 des 2010
|
|
28 de gener vaga general! |
|
Re: Diari personal de la Vaga de consum
|
|
per A |
22 des 2010
|
|
he sentit que va ser força seguida i que es van trascendir en part, els cercles més convençuts o grupúscles. jo almenys ho he comentat amb força gent i n'estaven assabentadxs. agur |
|
Re: Diari personal de la Vaga de consum
|
|
per A |
22 des 2010
|
|
caprabo a caigut a la borsa un 3% per la vaga |
|
Re: Diari personal de la Vaga de consum
|
|
per BB |
24 des 2010
|
|
xDD home A (2), cal donar una imatge positiva de la joventut obrera catalana! Com es nota que t'avorreixes al Racó Català... |
|
|
