Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
Proposta d’inclusió del Delta del Llobregat a la Convenció Ramsar sobre Zones Humides d´Importància Internacional
19 des 2010
DEPANA insta l'Administració a fer els passos necessaris per a tramitar-ho

DOCUMENT.
Contextualització

El Delta del Llobregat, en molts aspectes, és la segona zona humida
més important de Catalunya, després del Delta de l’Ebre, encara que
és la que presenta una major diversitat d’hàbitats i espècies. Tot el
conjunt del Delta presenta rics ecosistemes i alberga nombroses
espècies d’aus que han fet d’aquest territori el seu hàbitat
permanent o migratori.


Es tracta d’un espai de 9.800 hectàrees, de les quals aproximadament la meitat han estat
totalment urbanitzades i l’altra meitat encara es conserven com a espai natural, però no totes
elles es troben sota protecció. El Delta del Llobregat té 13 quilòmetres lineals de longitud
costanera.


No tot l’espai protegit té la mateixa figura legal de protecció, sinó que hi ha un mosaic de
zones. Així doncs, trobem espais sota la protecció del PEIN, més de 900 ha de Xarxa Natura
2000 (codi ES0000146), com a Lloc d’importància comunitària (LIC) i com Zona d’especial
protecció per a les aus (ZEPA), i una Reserva Natural Parcial (Les Filipines i La Ricarda – Ca
l'Arana).


La majoria dels espais naturals del Delta del Llobregat es troben ubicats als termes municipals
del Prat de Llobregat i Viladecans, tot i així, hi ha zones importants dins els termes de Sant Boi
de Llobregat, Gavà, Castelldefels i Molins de Rei. Aquests municipis, a nivell de planejament
urbanístic, qualifiquen l’espai natural amb diferents graus de protecció, majoritàriament estan
qualificats con “no urbanitzables”, no obstant, encara hi han zones que podrien ser
urbanitzades, degut a que els plans urbanístics mantenen qualificacions anteriors a les noves
lleis de protecció ambiental.
El Parc Agrari és un espai gestionat per la Diputació de Barcelona, inclòs al Delta del Llobregat,
que alberga centenars d’hectàrees destinades a l’agricultura i dotat d’una figura de protecció
especial. La major par del sòl agrícola del Parc Agrari te la qualificació com a Sòl Rústic Protegit
de Valor Agrícola i no urbanitzable.


La bellesa paisatgística de l’espai, contrasta amb el desenvolupament metropolità que
l’envolta, aquest fet incrementa el valor paisatgístic del Delta del Llobregat, ja que es tracta
d’una àrea “excepcional” en el seu context. A més a més, el paisatge deltaic del Llobregat té
el valor afegit de l’aprofitament econòmic, sobretot agrícola i turístic, en menor mesura.
En les proximitats i a l’interior dels espais naturals del Delta s’hi desenvolupen diferents
activitats econòmiques. La que destaca per sobre de les altres, és l’activitat agrícola; es tracta
de 2.938 ha de sòl agrícola, de regadiu (horta, fruiters, oliveres, farratges ...). El Parc Agrari
del Baix Llobregat agrupa bona part de l’activitat agrícola de la comarca i li dóna suport,
protecció i impuls a nivell nacional.
Una part dels espais naturals estan gestionats activament pel “Consorci per a la Protecció i la
Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat”, amb seu al Prat de Llobregat. Aquesta
institució, creada l’any 2006, té les funcions de dur a terme la gestió dels diferents espais
naturals protegits que hi ha distribuïts al llarg del delta, així com promoure activitats de
descoberta, educació ambiental i divulgació de l’espai.

Plànol 1 - Delta del Llobregat

Font: ICC


Valors naturals

A l’espai natural, hi ha diferents hàbitats d’interès comunitari, en concret, se n’han catalogat
14:

- Llacunes litorals (codi 1150)
- Dunes amb pinedes de pi pinyer o de pinastre (codi 2270)
- Dunes litorals fixades, amb comunitats del Crucianellion maritimae (codi 2210)
- Dunes movents del cordó litoral, amb borró (Ammophila arenaria) (codi 2120)
- Dunes movents embrionàries (codi 2110)
- Depressions humides interdunars (codi 2190)
- Dunes amb prats d'anuals dels Thero-Brachypodietalia (codi 2240)
- Estanys naturals eutròfics amb vegetació natant (Hydrocharition) o poblaments
submersos d'espigues d'aigua (Potamion) (codi 3150)
- Prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi) (codi 1410)
- Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion
(codi 6420)
- Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae) (codi 1420)
- Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) (codi 1430)
- Bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea)
(codi 92D0)
- Espartinars (codi 1320)


Pel que fa a la flora del Delta del Llobregat, a més a més de la riquesa d’hàbitats abans
esmentada, és una de les zones de territori potencial del bosc de ribera. Els boscos
caducifolis, que constituirien la vegetació potencial d’aquest territori, tenen actualment
caràcter de vestigi; vorejant els cursos de rius i rieres, es poden observar clapes d’albereda,
de salzeda i, excepcionalment, de verneda, ja que han estat substituïts per bardisses, canyars
i diversos herbassars. Cal destacar que aquest espai conté una flora molt valuosa, amb una de
les escasses poblacions de trencadalla (Kosteletzkya pentacarpos) de Catalunya i amb
presència d’alguns exemplars de Stachys marítima, considerada com a raríssima per als
Països Catalans. Així mateix, s’hi estima la presència de més de 20 espècies diferents
d’orquídies silvestres, entre les quals cal destacar la Spiranthes aestivalis.
La estratègica localització del Delta del Llobregat, just enmig de les rutes migratòries
mediterrànies, sumat a les característiques climàtiques que té, l’hi han donat importància
mundial per als ocells, és considerat GIBA (Global Important Bird Area), a Catalunya només el
Delta del Ebre està considerat també GIBA. Les espècies ornitològiques més destacades, que
no es reprodueixen però que utilitzen la zona d’una forma habitual durant la migració i la
hivernada són:

- Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
- Águila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)
- Águila pescadora (Pandion haliaetus)
- Ànec negre (Melanitta nigra)
- Arpella pàl.lida (Circus cyaneus)
- Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
- Becplaner (Platalea leucorodia)
- Bitó (Botaurus stellaris)
- Blauet (Alcedo atthis)
- Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)
- Capó reial (Plegadis falcinellus)
- Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)
- Daurada grossa (Pluvialis apricaria)
- Esmerla (Falco columbarius)
- Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
- Fumarell negre (Chlidonias niger)
- Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
- Gavina menuda (Larus minutus)
- Gavot (Alca torda)
- Morell xocolater (Aythya nyroca)
- Mussol emigrant (Asio flammeus)
- Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
- Valona (Tringa glareola)
- Xatrac comú (Sterna hirundo)
- Xivita (Tringa ochropus)



A l’època de cria, una de cada tres espècies catalanes d’ocells nidificants crien al Delta del
Llobregat. Moltes d’aquestes espècies estan amenaçades d’extinció i, per tant, protegides per
l’actual legislació. Entre elles, el Delta del Llobregat té importància internacional per a la cria
del martinet menut (Ixobrychus minutus), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), el
cames-llargues (Himantopus himantopus), el rascletó (Porzana pusilla), el rasclet (P. Parva) i
més recentment per la gavina corsa (Larus adouinii). Hi nien també diferents espècies
amenaçades o d’interès a Catalunya com:

- Agró roig (Ardea purpurea)
- Ànec blanc (Tadorna tadorna)
- Ànec cullerot(Anas clypeata)
- Ànec griset (Anas strepera)
- Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
- Bec d’alena (Recurvirostra avosetta)
- Bernat pescaire (Ardea cinerea)
- Boscaler comú (Locustella luscinioides)
- Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)
- Cames llargues (Himantopus himantopus)
- Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
- Fotja banyuda (Fulica cristata)
- Garsa de mar (Haematopus ostralegus)
- Gavina corsa (Larus audouinii)
- Martinet blanc (Egretta garzetta)
- Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
- Martinet menut (Ixobrychus minutus)
- Martinet ros (Ardeola ralloides)
- Morell de cap roig (Aythya ferina)
- Perdiu de mar (Glareola pratincola)
- Polla blava (Porphyrio porphyrio)
- Rasclet Polluela (Pozana pusilla)
- Rascletó (Porzana parva)
- Rascló (Rallus aquaticus)
- Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
- Trobat (Anthus campestris)
- Xatrac becllarg (Sterna sandvicensis)
- Xatrac menut (Sterna albifrons)


Destaquem de forma especial la
presència importantíssima de
baldriga balear (Puffinus
mauretanicus), una espècie
endèmica en perill d’extinció. En
total, es tenen inventariades fins a
360 espècies d’ocells en l’àmbit
del Delta del Llobregat, de les
quals fins a un total de 27 estan
qualificades com a vulnerables i 3
en perill d’extinció.


Al Delta del Llobregat es troben altres vertebrats que donen rellevància especial a la zona,
alguns endèmics i en perill d’extinció, com el fartet (Aphanius iberus), així com la tortuga de
rierol (Mauremys leprosa). D’altra banda, cal esmentar la presència de diverses espècies de
ratapinyades (Rhinolophus ferrumequinum, Rhinolophus hipposideros, Rhinolophus euryale,
Myotis blythii, Myotis myotis i Miniopterus schreibersii).


Criteris Ramsar

Per tal que una zona humida pugui ser inclosa a la Convenció Ramsar cal que compleixi amb
almenys un dels criteris preestablerts internacionalment i que justifiquen la importància
nacional i internacional de l’espai en qüestió. Els criteris són els següents:


Grup A dels criteris (llocs que comprenen tipus de zones humides representatives, rares o
úniques):

1. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si conté un exemple
representatiu, rar o únic d’un tipus de zona humida natural o gairebé natural, trobada dins de
la regió biogeogràfica adient.

Grup B dels criteris (lloc d’importància internacional per a conservar la diversitat biològica):


• Criteris basats en espècies i comunitats ecològiques:

2. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si sosté espècies
vulnerables, en perill o en perill crític, o comunitats ecològiques amenaçades.

3. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si sosté poblacions
d’espècies vegetals i/o animals importants per mantenir la diversitat biològica d’una regió
biogeogràfica determinada.

4. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si sosté espècies
vegetals i/o animals quan es troben en una etapa crítica del seu cicle biològic, o els ofereix
refugi quan prevalen condicions adverses.


• Criteris específics basats en aus aquàtiques:

5. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si sosté de manera
regular una població de 20.000 o més aus aquàtiques.

6. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si sosté de manera
regular l’1% dels individus d’una població d’una espècie o subespècie d’aus aquàtiques.


• Criteris específics basats en peixos:

7. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si sosté una
proporció significativa de les subespècies, espècies o famílies de peixos autòctons, etapes del
cicle biològic, interaccions d’espècies i/o poblacions que són representatives dels beneficis i/o
els valors de les zones humides i contribueix d’aquesta manera a la diversitat biològica del
món.


8. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si és una font
d’alimentació important per a peixos, és una zona de fresa, una àrea de desenvolupament i
creixement i/o una ruta migratòria de la que depenen les existències de peixos dins o fora de
la zona humida.

• Criteris específics basats en altres taxons:

9. Una zona humida haurà de ser considerada d’importància internacional si sosté
habitualment l’1% dels individus de la població d’una espècie o subespècie depenent de la
zona humida i que sigui una espècie animal no aviària.

D’acord amb les característiques i valors naturals que presenta el Delta del Llobregat, així com
la significança que adquireix dins del seu àmbit geogràfic, s’ajusta als següents criteris
RAMSAR:


Criteris


RAMSAR


Justificació


2


Acull 27 espècies vulnerables com el corriol camanegre (Charadrius
alexandrinus) i l’agró roig (Ardea purpurea), entre d’altres. I algunes espècies
en perill d’extinció com el martinet ros (Ardeola ralloide), el bitó (Botaurus
stellaris), la fotja banyuda (Fulica cristata), l'àliga pescadora (Pandion
haliaetus), pardela balear (Puffinus mauretanicus) i la gavina corsa (Larus
audouinii).

3


És la segona zona amb més biodiversitat de Catalunya. Podem trobar fins a 14
ecosistemes diferents, com per exemple pinedes mediterrànies, depressions
humides interdunars, llacunes litorals, espartinars, entre d’altres; amb lo que
això comporta en lo que es refereix a diversitat d’animals.

Hi habiten més de 360 espècies d’ocells i es considera com una àrea
d’importància global (GIBA).



4


La zona és un punt important de cria d’ocells com la gavina corsa (Larus
audouinii), d’amfibis, invertebrats, etc. Punt important de refugi i hivernada
d’ocells.


7


En aquestes llacunes es troba el fartet (Aphanius Iberus), espècie en perill greu
d’extinció i endèmica.
Mira també:
http://www.depana.org/data/1905100954_deltadiamundialdelabiodiversitatactes2122maig.pdf

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa