Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: immigració
Concentración frente CIE 18 diciembre
15 des 2010
CONCENTRACIÓN Sábado 18 de diciembre frente al CIE de la Zona Franca

15.30h Plaza España, Parada del bus 109
16.30h Frente al CIE Calle 4 con Calle E, Zona Franca
cartel.pdf.jpg
Los CIE, Centros de Internamiento de Extranjeros, son los lugares que facilitan y permiten las deportaciones de migrantes hacia sus países de origen, fruto de las políticas racistas que cada vez se hacen más intensas y sistemáticas.
En el CIE, las personas son privadas de la libertad por no tener los papeles regularizados, a la espera de una probable expulsión o de poder nuevamente salir a la calle después de 60 días.
En el marco de las políticas de extranjería, del control masivo de fronteras internas y externas, los CIE asumen un rol de gran importancia dentro de un mecanismo que se construye mediante diferentes practicas represivas. Mecanismo que empieza ya mucho antes de haber cruzado las fronteras europeas pero que se define, una vez “adentro”, con los controles continuos de identificación, la militarización de las calles, las redadas.
En los lugares más frecuentados, en el metro, en las paradas de autobus, en las fiestas de barrio, a la salida del trabajo, la policía para, identifica y detiene a las personas siguiendo criterios discriminatorios y racistas. Generando miedo y azuzando el chivatismo, el sistema pretende obtener un cierto número de trabajadorxs exclavizadxs y calladxs y otrxs detenidxs y deportadxs como ejemplos para los demás, para que el miedo se extienda y el control se haga más fuerte.
El paso siguiente es el CIE. Un lugar opaco, desconocido, periférico, aislado. Donde las condiciones son pésimas, los malos tratos y agresiones están a la orden del día y quien no agacha la cabeza es apalizadx brutalmente, amenzadx y aisladx.
Donde la comunicación con los familiares es difícil y humillante y donde muchas veces ni siquiera se conoce lxs proprixs abogadxs y los proprios derechos básicos.
El CIE de la Zona Franca, en Barcelona, es un lugar de difícil comunicación pero muy cerca del aeropuerto, para facilitar las deportaciones, un lugar cuya construcción ha sido seguramente un beneficio enorme de las empresas constructoras y de las que participan de su gestión.
Un lugar donde también en Mayo de este año murió un chico marroquí de 22 años en condiciones extrañas. El poder quiso justificar la muerte diciendo que fue un suicidio, pero otros presos y organizaciones desde el exterior no quisimos asumir la normalidad que se pretendía imponer y comenzó un ciclo de protestas que desembocó en una huelga de hambre que duró una semana desde dentro de la carcel y que fue fuertemente reprimida en el interior del CIE.
Porque los CIE, a pesar de todo tienen que ser y son también lugares de resistencia, y de solidaridad.
Porque la represión y la brutalidad policial no han podido callar las luchas dentro de la carcel ni vencer la oposición a las deportaciones de lxs mismxs presxs y aun menos romper los lazos creados entre ellxs por su propria supervivencia y desde afuera de solidaridad.

Porque no hay que cerrar nunca los ojos ni la boca, hay que cerrar los CIE y acabar con este sistema mortal.

Porque el racismo está en todas partes y queremos acabar con el en todas partes.

La rabia es una, la solidaridad necesaria y no conocen vallas ni muros ni fronteras.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Concentración frente CIE 18 diciembre
15 des 2010
Els CIE, Centres d'Internament d'Estrangers, són els llocs que faciliten i permeten les deportacions de migrants cap als seus països d'origen, fruit de les polítiques racistes que cada vegada es fan més intenses i sistemàtiques.
En el CIE, les persones són privades de la llibertat per no tenir els papers regularitzats, a l'espera d'una probable expulsió o de poder novament sortir al carrer després de 60 dies. En el marc de les polítiques d'estrangeria, del control massiu de fronteres internes i externes, els CIE assumeixen un rol de gran importància dins d'un mecanisme que es construeix mitjançant diferents pràctiques repressives. Mecanisme que comença ja molt abans d'haver creuat les fronteres europees però que es defineix, un cop "dins", amb els controls continus d'identificació, la militarització dels carrers, les batudes.
En els llocs més freqüentats, al metro, a les parades d'autobús, en les festes de barri, a la sortida del treball, la policia per a, identifica i deté les persones seguint criteris discriminatoris i racistes. Generant por i atiant el xivato, el sistema pretén obtenir un cert nombre de treballadors / exclavizadxs i calladxs i otrxs detinguts i deportadxs com exemples per als altres, perquè la por s'estengui i el control es faci més forta.
El pas següent és el CIE. Un lloc opac, desconegut, perifèric, aïllat. On les condicions són pèssimes, els maltractaments i agressions estan a l'ordre del dia i qui no abaixa el cap és apalizadx brutalment, amenzadx i aisladx. On la comunicació amb els familiars és difícil i humiliant i on moltes vegades ni tan sols es coneix els i proprixs advocats i els proprios drets bàsics.
El CIE de la Zona Franca, a Barcelona, és un lloc de difícil comunicació però molt a prop de l'aeroport, per facilitar les deportacions, un lloc la construcció ha estat segurament un benefici enorme de les empreses constructores i de les que participen de la seva gestió.
Un lloc on també en maig d'aquest any va morir un noi marroquí de 22 anys en condicions estranyes. El poder va voler justificar la mort dient que va ser un suïcidi, però d'altres presos i organitzacions des de l'exterior no vam voler assumir la normalitat que es pretenia imposar i va començar un cicle de protestes que va desembocar en una vaga de fam que va durar una setmana des de dins de la presó i que va ser fortament reprimida a l'interior del CIE.
Perquè els CIE, malgrat tot han de ser i són també llocs de resistència, i de solidaritat.
Perquè la repressió i la brutalitat policial no han pogut callar les lluites dins de la presó ni vèncer l'oposició a les deportacions dels i les mismxs presos i encara menys trencar els lligams creats entre ellxs per la seva propria supervivència i des de fora de solidaritat.
Perquè no cal tancar mai els ulls ni la boca, cal tancar els CIE i acabar amb aquest sistema mortal.
Perquè el racisme és a tot arreu i volem acabar amb el a tot arreu.
Re: Concentración frente CIE 18 diciembre
18 des 2010
Recordem que aquests centres costen un dineral. No existirien si la gent emigres com cal, amb papers, control sanitari, i contracte de treball. Tambe puntualitzar que els nouvinguts no han arribat aqui per que vosaltros cumbes vos sentieu culpables de la situacio als seus paisos, si no per l'interes dels patrons. Ma d'obra barata i que no protesta.
Sindicat Terrassa