|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
[obxarxes] Presentació de l'Observatori de les Xarxes Socials
|
|
|
per obxarxes |
13 des 2010
|
|
|
“Conforme las grandes palabras de libertad y realización son pronunciadas por los líderes de las campañas y los políticos en las pantallas de televisión, las radios y los escenarios, se convierten en sonidos sin sentido que lo adquieren sólo dentro del contexto de la propaganda y los negocios, la disciplina y el descanso.” Herbert Marcuse, El hombre unidimensional (1954)
Una nova revolució està en marxa. Experts en història, científics socials, politòlegs i periodistes asseguren que vivim un moment en què la comunicació humana sofreix una profunda transformació segons la qual els individus es relacionen entre si d'una manera mai vista fins ara. O, almenys, no amb la intensitat actual. Els actors i les actrius d'aquesta revolució no precisen més que d'un terminal interactiu i connexió a la xarxa de xarxes per ser partíceps d'ella. Individus, governs, partits polítics, empreses, corporacions, organitzacions no governamentals o moviments socials d'una altra índole, ballen al ritme dels breus missatges que entre els uns i els altres intercanvien.
Acceptem que el mitjà tecnològic, mitjançant el qual es duu a terme aquesta comunicació, és revolucionari, doncs res similar havia estat vist. No obstant això, ho són també els continguts? La fi i els mitjans es fusionen en una acció comunicativa excesivament ràpida que cobra valor per si mateixa. Ens sorprenem de com centenars de milers d'usuaris envien d'altres missatges amb una fugacitat increïble, però què contenen aquests correus del futur? Quin nivell de complexitat o de reflexió poden contenir-se en 140 caracters? El soroll digital no ens permet apreciar el silenci, el buit d'unes relacions socials que oculten la veritable raó de la seva existència: la preservació de l'ordre establert.
Aquesta efervescència digital a la qual ens enfrontem no es correspon en absolut amb una activitat significativa en l'exterior. Si a la xarxa les múltiples relacions posen en evidència la profunda atomització dels usuaris, al carrer l'acció col•lectiva és cada vegada menys contundent respecte a les envestides del capital organitzat i de l'aparell burocràtic-institucional conegut com a Estat.
Per la seva banda, els mitjans de comunicació (que ho són també de propaganda) i els governs han obtingut una coartada magnífica en el fenomen de les xarxes socials digitals. Es fan valer d'aquestes a fi de presentar-se als individus com garants de la participació ciutadana. Reproduir els missatges dels usuaris, publicats a les xarxes socials, referents a temes d'actualitat s'ha convertit en un recurs periodístic molt habitual. D'aquesta manera uns eviten l'enutjós tràmit de filtrar les trucades per adequar-les a l’orientació de les seves informacions, extractar els correus electrònics o censurar les cartes al director (encara que a les xarxes socials també existeix la censura, i aquesta pren una forma molt més sistemàtica); i els altres per la seva banda aprofiten la naixent democràcia digital per escanyolir el ja de per si fràgil i dubtòs sistema de drets i llibertats. Els escarits missatges de 140 caràcters constitueixen la matèria primera perfecta per a la fabricació de la informació-espectacle: són breus, senzills i es renoven constantment.
En aquest context, l’Observatori dels Xarxes Socials s'ofereix com una eina més amb la qual contribuir a la crítica de la vida mediatitzada per la tecnologia. La crítica de la quotidianitat passa avui,com ahir, per l'enfrontament a una manera de vida que segresta i talla nostra capacitat real d'emancipació individual i col•lectiva. Algunes de les nostres motivacions són:
- Elaborar una crítica de la quotidianitat virtual
- Evidenciar la mercantilització (llegeixi's alienació) de les relacions socials d'amistat i, per tant, d'afinitat.
- Facilitar una reflexió col•lectiva en relació al concepte de ciber-militància en el marc de les assemblees, ateneus i centres socials.
- Analitzar el paper dels mass-media, en el context de les xarxes socials digitals, com a generadors-receptors de informació.
Per això, i reconeixent per endavant la controvèrsia que pugui generar aquesta decisió, l’Observatori es dotarà del present blog, d'un correu electrònic i de dos perfils a les xarxes socials capitalistes Twitter i Facebook. L'activitat en aquestes últimes quedarà limitada als objectius a dalt esmentats. A més, sol•licitarem el contacte amb aquelles organitzacions dels moviments socials (anticapitalistes i antiautoritaris, s'entén) amb l'única fi de convidar-los a unir-se a la nostra crítica de l'existència quotidiana virtual promovent també la realització d'activitats en l'exterior destinades a reflexionar sobre aquest tema. L’Observatori no sol•licitarà, però tampoc rebutjarà, el contacte amb perfils individuals en situar-se fora del seu camp d'acció inicial. L’Observatori no comparteix el concepte d'amic-amiga per referir-se als usuaris amb els quals pugui establir contacte a les xarxes socials.
Castellà
--------
Una nueva revolución está en marcha. Expertos en historia, científicos sociales, politólogos y periodistas aseguran que vivimos un momento en que la comunicación humana sufre una profunda transformación según la cual los individuos se relacionan entre sí de un modo nunca visto hasta ahora. O, al menos, no con la intensidad actual. Los actores y las actrices de esta revolución no precisan más que de un terminal interactivo y conexión a la red de redes para ser partícipes de ella. Individuos, gobiernos, partidos políticos, empresas, coorporaciones, organizaciones no gubernamentales o movimentos sociales de otra índole, bailan al son de los breves mensajes que entre unos y otros intercambian.
Aceptemos que el medio tecnológico, mediante el cual se lleva a cabo esta comunicación, es revolucionario, pues nada similar había sido visto. Sin embargo, ¿lo son también los contenidos? El fin y los medios se fusionan en una acción comunicativa fugaz que cobra valor por sí misma. Nos asombramos de cómo cientos de miles de usuarios envian otros tantos mensajes con una velocidad increíble, pero ¿qué contienen estos correos del futuro? ¿Qué nivel de complejidad o de reflexión pueden contenerse en 140 caracteres? El ruido digital no nos permite apreciar el silencio, el vacío de unas relaciones sociales huecas que ocultan la verdadera razón de su existencia: la preservación del orden establecido.
Esta efervescencia digital a la que nos enfrentamos no se corresponde en absoluto con una actividad significativa en el exterior. Si en la red las múltiples relaciones ponen en evidencia la profunda atomización de los usuarios, en la calle la acción colectiva es cada vez menos contundente respecto a las embestidas del capital organizado y del aparato burocrático-institucional conocido como Estado.
Por su parte, los medios de comunicación (que lo son también de propaganda) y los gobiernos han obtenido una coartada magnífica en el fenómeno de las redes sociales digitales. Se hacen valer de éstas con objeto de presentarse a los individuos como paladines de la participación ciudadana. Reproducir los mensajes de los usuarios, publicados en las redes sociales, referentes a temas de actualidad se ha convertido en un recurso periodístico muy habitual. De esta manera unos evitan el engorroso trámite de filtrar las llamadas para adecuarlas a la “orientación” de sus informaciones, extractar los correos electrónicos o censurar las cartas al director (aunque en las redes sociales también se practica la censura digital siendo ésta más sistemática si cabe); y los otros aprovechan la emergente democracia digital para estrangular el ya de por si frágil sistema de derechos y libertades. Los escuetos mensajes de 140 caracteres constituyen la materia prima perfecta para la fabricación de la información-espectáculo: son breves, simples y se renuevan constantemente.
En este contexto, el Observatori de les Xarxes Socials se ofrece como una herramienta más con la que contribuir a la crítica de la vida mediatizada por la tecnología. La crítica de la cotidianeidad pasa hoy, como ayer, por el enfrentamiento a un modo de vida que secuestra y cercena nuestra capacidad real de emancipación individual y colectiva. Algunas de nuestras motivaciones son:
- Elaborar una crítica de la cotidianedad virtual
- Evidenciar la mercantilización (léase enajenación) de las relaciones sociales de amistad y, por lo tanto, de afinidad.
- Facilitar una reflexión colectiva en relación al concepto de cibermilitancia en el marco de las asambleas, ateneos y centros sociales.
- Analizar el papel de los medios de comunicación de masas, en el escenario de las redes sociales, como generadores-receptores de información.
Para ello, y reconociendo de antemano la controversia que pueda generar esta decisión, el Observatori se dotará del presente blog, de un correo electrónico y de dos perfiles en las redes sociales capitalistas Twitter y Facebook. La actividad en éstas últimas quedará limitada a los objetivos arriba mencionados. Además, solicitaremos el contacto con aquellas organizaciones de los movimientos sociales (anticapitalistas y antiautoritarios, se entiende) con el único fin de invitarles a unirse a nuestra crítica de la existencia cotidiana virtual promoviendo también la realización de actividades en el exterior destinadas a reflexionar al respecto. El Observatori no solicitará, pero tampoco rechazará, el contacto con perfiles individuales al situarse fuera de su campo de acción inicial. El Observatori no comparte el concepto de amigo/a para referirse a los usuarios con los que pueda establecer contacto en las redes sociales.
http://obxarxes.wordpress.com/ |
This work licensed under a
Creative Commons license |
