|
|
|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : criminalització i repressió : mitjans i manipulació : guerra |
|
[CAT-CAST] No hi ha decret per a la proclamació de l'estat d'estupidesa generalitzada.
|
|
|
per grandes rebajas |
07 des 2010
|
|
Aquest sistema que s'autoproclama democràtic es mostra, una vegada més, amb una de les imatges més temudes de l'anterior règim: la militarització. |
Durant la dictadura franquista, les empreses considerades fonamentals per al funcionament del règim feixista, en cas de vaga eren militaritzades. Podem recordar com policies i militars prenien els llocs de treball quan el gremi de gasolineres va realitzar una vaga, o com els militars assumien els serveis del metro quan els seus treballadors convocaven una vaga, i fins i tot com militaritzaven als treballadors de Telefònica per a evitar que el servei deixés de funcionar davant les jornades de vaga que es portaven a terme en aquesta empresa, llavors estatal.
Aquests dies, quan el neoliberalisme capitalista ha sagnat les economies públiques i ha creat un sistema de corrupció generalitzada que ha portat a l'enfonsament de tot lo públic, assisteix espectant mentre prepara i gestiona l'agressió definitiva contra totes les treballadores i treballadors, pensionistes, desocupades, desocupats, estudiants, emigrants, etc..., preparant unes reformes laboral i penal, en les quals es retallaran tots els drets socials i polítics conquistats en les lluites obreres, socials i polítiques després de la mort del dictador. Mai vam tenir un estat del benestar, només el miratge de les seves ruïnes, i en aquests moments, ni tan sols ens volen deixar la més mínima expressió, ni espai algun de llibertat.
La democràcia, adopta la seva forma més totalitària, autoritària i repressiva, creant un estat penal d'alarma contra totes aquelles i aquells que s'atreveixin a plantar cara a les seves decisions. L'aplicació mitjançant decret d'estat d'alarma davant la vaga de controladors, més enllà de la raó o sense raó que els assisteixi, i la militarització del control de l'espai aeri, deixa a aquest sistema sense maquillatge democràtic, quelcom que cobra especial significació, quan hem vist la reacció tan distinta i contrària del govern, enfront de la proclamació de l'estat de crisi internacional que van causar la banca, les multinacionals i els propis estats. Davant aquesta situació que es va veure precipitada pels crèdits d'alt risc i l'explosió del que van anomenar "la bombolla del maó", els governs es van dedicar a protegir a les entitats bancàries i a les multinacionals que van propiciar aquesta situació, promovent generosos regals multimillonaris de diners públics, que van omplir els forats que havien deixat els gestors d'aquestes entitats.
Enfront d'una situació tan greu que ha deixat en la pobresa i precarietat a milions de persones en tot el món, els governs han regalat els diners públics i es preparen a deixar-nos sense drets, llibertats i a mantenir-nos sota l'amenaça de la resposta militar i de ser condemnades i condemnats a presó per encoratjar a la insurrecció contra un ordre institucional que, primerament, ha estat trencat pel propi govern.
Fa tot just uns pocs dies, a Catalunya, s'ha portat a terme una jornada d'eleccions per al Parlament, i hem pogut comprovar com, malgrat el descontent, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, han acudit a legitimar una vegada més aquesta gran farsa, triant als polítics que gestionaran tota aquesta retallada política i social, així com el copagament dels serveis públics universals, demostrant una vegada més que seguim sotmeses per l'ordre dictatorial dels electes i de tots els promotors d'aquest sistema parlamentari, hereu del més ombrívol feixisme.
Ara, després d'animar a complir amb les urnes, alguns partits polítics i sindicats s'escandalitzen i emeten comunicats contra un estat d'alarma amb el qual involuntàriament han col·laborat. L'estat i el capital ha intentat en diverses ocasions negociar la limitació del dret a la vaga i en aquesta ocasió ha deixat bé palesa que "les regles del joc", ells, no les han de respectar. Com en tantes ocasions ens han mostrat amb els continus casos d'abusos i corrupcions sistemàtiques, les lleis per a ells no signifiquen res i les nostres vides, tampoc. Des que van declarar l'estat de crisi internacional, no han deixat de reunir-se en els seus costosos cims de caps de govern i de dilapidar els diners públics en les seves recepcions i afalacs, mentre a la població ens reclamen sacrifici i paciència. Tots aquests alts executius i mandataris, no han renunciat a cap dels seus múltiples i generosos sous, més aviat al contrari, se l'han pujat i fins i tot alguns han celebrat amb magnificència, aquesta situació de "crisi", i a cap se li ha ocorregut proclamar l'estat d'alarma, enfront de tant balafiament perquè se suposa que això, és el normal. No obstant això, reclamar el manteniment dels drets, les llibertats, la dignitat, és encoratjar en contra de l'ordre constitucional.
Fins a ara, l'enduriment de les lleis, es feia en nom de la seguretat i contra un hipotètic terrorisme. Després de la proclamació de l'estat d'alarma, aquestes justificacions es deuran ampliar, sumant a aquesta figura de "terrorisme", a qui es reveli enfront de tanta impunitat i abús institucional. La consideració dels militars com agents de l'autoritat, en principi no pressuposa la militarització d'altres empreses d'interès estatal, ja que en la seva majoria són les multinacionals privades que estan darrere de les agressions dels drets més elementals i ja han creat l'estat de precarietat necessària, perquè, si aquesta situació que s'ha produït amb la vaga de controladors, es repeteix, tinguin suficient personal en situació precària i en atur, com per a resoldre'l sense necessitat de recórrer a l'exèrcit, i fins i tot, en situacions compromeses, podrien fer el mateix que va fer el franquisme: militaritzar a les treballadores i treballadors.
Aquests amos del món mai van declarar l'estat d'alarma, quan els sindicats majoritaris i la gairebé totalitat de partits polítics, van vendre a les treballadores i treballadors en els seus Pactes de la Moncloa i les subsegüents reformes laborals. Tampoc ho van fer quan els empresaris, sense rubor algun, van reclamar l'acomiadament lliure. El nostre present està seriosament amenaçat per l'integrisme polític del capitalisme i la traïció dels seus col·laboradors socials i això hauria de ser suficient per reconèixer qui són els nostres enemics.
El punk tenia raó quan deia "no hi ha futur", perquè malgrat tanta continuada agressió, seguim fidels i obedients enfront d'aquesta farsa major, creient que sense una resposta contundent i assistint als actes oficials dels majoritaris, abans o després, ens arribarà la redempció.
CAST
No hay decreto para la proclamación del estado de estupidez generalizada.
Este sistema que se autoproclama democrático se muestra, una vez más, con una de las imágenes más temidas del anterior régimen: la militarización.
Durante la dictadura franquista, las empresas consideradas fundamentales para el funcionamiento del régimen fascista, en caso de huelga eran militarizadas. Podemos recordar como policías y militares tomaban los puestos de trabajo cuando el gremio de gasolineras realizó una huelga, o como los militares asumían los servicios del metro cuando sus trabajadores convocaban una huelga, e incluso cómo militarizaban a los trabajadores de Telefónica para evitar que el servicio dejase de funcionar ante las jornadas de huelga que se llevaban a cabo en dicha empresa, entonces estatal.
Estos días, cuando el neoliberalismo capitalista ha sangrado las economías públicas y ha creado un sistema de corrupción generalizada que ha llevado al hundimiento de todo lo público, asiste expectante mientras prepara y gestiona la agresión definitiva contra todas las trabajadoras y trabajadores, pensionistas, paradas, parados, estudiantes, emigrantes, etc..., preparando unas reformas laboral y penal, en las que se recortarán todos los derechos sociales y políticos conquistados en las luchas obreras, sociales y políticas tras la muerte del dictador. Nunca tuvimos un estado del bienestar, sólo el espejismo de sus ruinas, y en estos momentos, ni tan siquiera nos van a dejar la más mínima expresión, ni espacio alguno de libertad.
La democracia, adopta su forma más totalitaria, autoritaria y represiva, creando un estado penal de alarma contra todas aquellas y aquellos que se atrevan a plantar cara a sus decisiones. La aplicación mediante decreto del estado de alarma ante la huelga de controladores, más allá de la razón o sin razón que les asista, y la militarización del control del espacio aéreo, deja a este sistema sin maquillaje democrático, algo que cobra especial significación, cuando hemos visto la reacción tan distinta y contraria del gobierno, frente a la proclamación del estado de crisis internacional que causaron la banca, las multinacionales y los propios estados. Ante esa situación que se vio precipitada por los créditos de alto riesgo y la explosión de lo que llamaron "la burbuja del ladrillo", los gobiernos se dedicaron a proteger a las entidades bancarias y a las multinacionales que propiciaron dicha situación, promoviendo generosos regalos multimillonarios de dinero público, que llenaron los agujeros que habían dejado los gestores de esas entidades.
Frente a una situación tan grave que ha dejado en la pobreza y precariedad a millones de personas en todo el mundo, los gobiernos han regalado el dinero público y se preparan a dejarnos sin derechos, libertades y a mantenernos bajo la amenaza de la respuesta militar y de ser condenadas y condenados a prisión por alentar a la insurrección contra un orden institucional que, primeramente, ha sido quebrantado por el propio gobierno.
Hace apenas unos pocos días, en Catalunya, se ha llevado a cabo una jornada de elecciones para el Parlamento, y hemos podido comprobar como, pese al descontento, los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya, han acudido a legitimar una vez más esta gran farsa, eligiendo a los políticos que van a gestionar todo este recorte político y social, así como el copago de los servicios públicos universales, demostrando una vez más que seguimos sometidas por el orden dictatorial de los electos y de todos los promotores de este sistema parlamentario, heredero del más sombrío fascismo.
Ahora, tras alentar a cumplir con las urnas, algunos partidos políticos y sindicatos se escandalizan y emiten comunicados contra un estado de alarma con el que involuntariamente han colaborado. El estado y el capital ha intentado en diversas ocasiones negociar la limitación del derecho a la huelga y en esta ocasión ha dejado bien patente que "las reglas del juego", ellos, no las tienen que respetar. Como en tantas ocasiones nos han mostrado con los continuos casos de abusos y corrupciones sistemáticas, las leyes para ellos no significan nada y nuestras vidas, tampoco. Desde que declararon el estado de crisis internacional, no han dejado de reunirse en sus costosas cumbres de jefes de gobierno y de dilapidar el dinero público en sus recepciones y agasajos, mientras a la población nos reclaman sacrificio y paciencia. Todos estos altos ejecutivos y mandatarios, no han renunciado a ninguno de sus múltiples y generosos sueldos, más bien al contrario, se los han subido e incluso algunos han celebrado por todo lo alto, esta situación de "crisis", y a ninguno se le ha ocurrido proclamar el estado de alarma, frente a tanto despilfarro porque se supone que eso, es lo normal. Sin embargo, reclamar el mantenimiento de los derechos, las libertades, la dignidad, es alentar en contra del orden constitucional.
Hasta ahora, el endurecimiento de las leyes, se hacía en nombre de la seguridad y contra un hipotético terrorismo. Después de la proclamación del estado de alarma, esas justificaciones se deberán de ampliar, sumando a esa figura de "terrorismo", a quien se revele frente a tanta impunidad y abuso institucional. La consideración de los militares como agentes de la autoridad, en principio no presupone la militarización de otras empresas de interés estatal, puesto que en su mayoría son las multinacionales privadas que están detrás de las agresiones de los derechos más elementales y ya han creado el estado de precariedad necesaria, para que, si esta situación que se ha producido con la huelga de controladores, se repite, tengan suficiente personal en situación precaria y en paro, como para subsanarlo sin necesidad de recurrir al ejército, e incluso, en situaciones comprometidas, podrían hacer lo mismo que hizo el franquismo: militarizar a las trabajadoras y trabajadores.
Estos amos del mundo nunca declararon el estado de alarma, cuando los sindicatos mayoritarios y la casi totalidad de partidos políticos, vendieron a las trabajadoras y trabajadores en sus Pactos de la Moncloa y las subsiguientes reformas laborales. Tampoco lo hicieron cuando los empresarios, sin rubor alguno, reclamaron el despido libre. Nuestro presente está seriamente amenazado por el integrismo político del capitalismo y la traición de sus colaboradores sociales y eso debería ser suficiente para reconocer quiénes son nuestros enemigos.
El punk tenía razón cuando decía "no hay futuro", porque pese a tanta continuada agresión, seguimos fieles y obedientes frente a esta farsa mayor, creyendo que sin una respuesta contundente y asistiendo a los actos oficiales de los mayoritarios, más tarde o temprano, nos llegará la redención.
|
This work is in the public domain |
|
|
