|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Eleccions, 1es notes + de fons : 'Catalunya no és Irlanda ni ho serà'
|
|
|
per Joan Josep Nuet |
07 des 2010
|
|
El resultat electoral no deixa lloc a dubtes, ha guanyat la dreta i avui tenim un parlament de Catalunya més conservador, com passa a molts països d’Europa. |
Eleccions Catalanes: Primeres notes més de fons
El resultat electoral no deixa lloc a dubtes, ha guanyat la dreta i avui tenim un parlament de Catalunya més conservador, com passa a molts països d’Europa.
Ja fa temps que venim dient que la dreta ha consolidat i fet hegemònic el discurs conservador i que bona part de la societat, les condicions materials de la qual farien que objectivament se sentissin d’esquerres, no ho fa així. Bona part dels esforços de l’esquerra haurien de concentrar-se en aquest vessant ideològic de reconstrucció d’un discurs polític d’esquerres fort.
La dreta no gestiona millor els problemes del nostre poble, les seves propostes privatitzadores i moralitzants conservadores, les seves sortides profundament insolidàries i individualitzades de la crisi no produeixen més felicitat, però ha aconseguit convèncer milers, milions de persones que això és així, i és possible gràcies a una llarga crisi de més de 30 anys de l’esquerra que nosaltres representem i també del conjunt de l’esquerra.
És per això que cal la reconstrucció d’una esquerra que rellanci els seus propis valors i principis, no simplement repetint-los, sinó reconnectant-los i adequant-los als canvis produïts a la classe treballadora i a la societat en general, també als canvis al propi planeta terra. Aquesta reconstrucció, rellançament, regeneració, refundació... és necessària, a la llum d’una sortida de la crisi actual, diguem-ho clar, per la dreta i no per l’esquerra.
Catalunya no és Irlanda ni ho serà
És cert que Catalunya no és Irlanda. Totes les receptes que aplica el Govern Zapatero i que contenen els programes electorals de CiU i el PP ja s’han provat a Irlanda i... han fracassat estrepitosament. Irlanda ja ha baixat impostos als rics, Irlanda ja ha retallat o no ampliat les polítiques socials i l’Estat del Benestar, Irlanda ja ha reduït l’Estat i l’Administració Pública, Irlanda ja ha reduït o congelat els sous i les pensions. A Irlanda ja és una realitat que les generacions actuals i les futures viuran pitjor que els seus pares i avis, en el país anomenat “miracle de les polítiques neoliberals” que citaven com a referència els teòrics de CiU o el PP.
Catalunya pot no ser Irlanda, malgrat que avui CiU i PP sumen 80 diputats i diputades (i difícilment Ciutadans i el partit del Laporta faran de contrapès per l’esquerra). La nostra societat civil progressista i fins i tot els resultats de la Coalició ICV-EUiA ens donen eines per lluitar, i si hi ha lluita hi ha esperança, hem de tenir confiança en la nostra societat, en el nostre poble.
Crec que dues són les claus del nou període que s’obre a partir del 28-N:
1. Hem de seguir en la mobilització social. Els dies 15 i 18 de desembre ja tenim una fita per sortir al carrer amb el sindicalisme de classe front les retallades. Només la mobilització pot modificar, reequilibrar per l’esquerra, el resultat electoral. I preparem-nos, ja que la majoria conservadora legislarà a fons (fent servir l’excusa dels retalls necessaris a causa de la crisi i a la despesa social del Govern d’Entesa) a favor dels seus interessos de classe. Trobarem a faltar molt aviat moltes de les propostes socials del Govern d’Entesa i haurem de defensar i fer valdre políticament i parlamentàriament el seu llegat.
S’ha de reforçar la societat civil catalana per defensar la nostra cohesió social i nacional com a poble i l’esquerra té l’obligació d’abocar-se a aquesta tasca.
2. Unitat de l’esquerra. Ara més que mai les esquerres han de col•laborar. L’esquerra en general, on PSC i ERC han de reflexionar. On EUiA, ICV i IU han de pensar només en escenaris unitaris, apartant operacions que restin i enfortint operacions que sumin.
Al mateix temps, l’esquerra que representa EUiA, ICV i IU ha de ser encara més una esquerra d’acollida i que ha d’eixamplar-se (encara més pluralitat ideològica ha de ser possible) però on, com a línia vermella, no sobra ningú dels actuals components i les portes han d’obrir-se sense exclusions a nous subjectes polítics i sobretot a persones, activistes o no, que poden donar un primer pas d’organitzar-se encara que sigui des d’estructures informals.
Tenim fites futures que hem de desenvolupar de forma immediata. Seguir reflexionant sobre els canvis a la societat que l’esquerra ha d’incorporar per fer-se actual i propera al nostre poble. Recomposar sumant l’esquerra transformadora per liderar el debat del conjunt de l’esquerra i finalment cuidar la nostra gent i preparar les pròximes fites de mobilització social i electoral.
Joan Josep Nuet
Esquerra Unida i Alternativa |
This work is in the public domain |
|
Re: Eleccions, 1es notes + de fons : 'Catalunya no és Irlanda ni ho serà'
|
|
per red |
08 des 2010
|
|
vesten al psoe!! |
|
Re: Eleccions, 1es notes + de fons : 'Catalunya no és Irlanda ni ho serà'
|
|
per ecs |
08 des 2010
|
La dreta puja també per culpa vostra. Front a aquests polítics suposadament d'esquerres que ho han fet fatal, la gent marxa 'a un altre lloc'.
El que hem de difondre és que aquest altre lloc no està al parlament, la vida és massa important per a q quedi en mans dels polítics. Són ells el problema.
Recuperem la gestió de les nostres vides. Uns quants, a petita escala (però q va creixent) ja ho estem fent.
POLITICS A L'ABOCADOR |
|
En el país dels bornis, el cec és un fidel subordinat.
|
|
per En el país dels bornis, el cec és un fidel subordinat. |
08 des 2010
|
Sí, és cert, a Catalunya la dreta avança, però el seu discurs no ho ha consolidat ella, sinó l'actuació política dels anomenats partits d'esquerra, que han desenvolupat les polítiques més repressives i retallant més llibertats que els anteriors governs conservadors. I això és quelcom que els polítics que es diuen d'esquerra, no han après encara. Quan accedeixen a alguna cota de poder, desenvolupen polítiques que la dreta ni tan solament s'havia atrevit a fer. No va ser CIU qui, fins i tot convençuts que calia construir més presons, va materialitzar aquesta idea, sinó el tripartitt considerat d'esquerres. El mateix succeïx amb les normatives cíviques, promogudes i promulgades pels socialistes catalans amb el suport dels seus socis i com tantes altres mesures que ens han dut a la precarietat més absoluta.
És completament demagògic, després de perdre el poder, tornar a parlar de fites futures i de les necessitats de desenvolupar projectes d'esquerra, perquè tot això no és més que falsa publicitat. Quan torneu al poder, fareu el que heu fet sempre al conquistar-lo, acabar amb les poques llibertats conquistades a la dreta.
Ara, mengeu pols! |
|
encara esteu lligats a això de les "esquerres" i les "dretes"? Re: Eleccions, 1es notes + de fons : 'Catalunya no és Irlanda ni ho serà'
|
per Marxistes per la Internacional
lenagerminal@gmail.com |
12 des 2010
|
|
"Esquerres" i "dretes" o classes socials? Partits d"esquerres" i de "dretes" o partits burgesos tots: del PP al PSOE, passant per CIU i PSC i continuant per ICV! Tot el ventall parlamentari es situa en el camp dels programes burgesos, sistèmics i, doncs, van de la dreta del capital fins l'esquerra del capital. En moments de crisi estructural del sistema capitalista, "dretes" com "esquerres" fan pagar el principal cost de la crisi als treballadors, a les classes més desfavorides de la societat... |
