|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Ràbia
|
|
|
per . |
30 nov 2010
|
|
El passat dijous 11 de novembre, un veí de l'Hospitalet que portava anys a l'atur, es va suïcidar a un parc públic despés de rebre una ordre judicial que l'obligava a marxar del pis de protecció oficial que ocupava amb la seva dona i la seva filla. |
En plena jornada electoral, aquesta mort, com tantes altres, s'ha convertit en una notícia més de la frívola secció de successos d'alguns diaris, passant pràcticament desapercebuda... Pel contrari, a nosaltres, la mort d'una persona que ha passat tota la seva vida sent exprimit en una feina mal-pagada per després ser posat d'una puntada al carrer amb la seva família, no ens provoca indiferència, sinó fàstig, impotència i ràbia.
Ràbia contra un sistema democràtic, tant democràtic que permet escollir a milers de persones entre la misèria i el suïcidi.
Ràbia contra un sistema progressista, tant progressista que ha evolucionat fins convertir l'esclavitud laboral en un dret. En el dret de tot ésser humà a entregar la seva vida sota el xantatge de caure en la pobresa, a canvi (això si) de poder consumir tota mena de distraccions.
Ràbia contra una sistema igualitari, de ciutadans iguals amb les mateixes oportunitats. Tant iguals que mentre que uns dormen al carrer entre cartrons, uns altres tenen mansions de luxe repartides arreu del món.
Ràbia contra una sistema tolerant, que ens permet protestar tant com vulguem, a condició de que mai passem de les paraules als fets, de la queixa a la lluita.
Ràbia contra els polítics que ens somriuen mentre la gent la palma, ràbia contra els empresaris que ens escanyen sense ni tant sols donar la cara, ràbia contra els periodistes i la seves paraules enverinades, ràbia contra els jutges que arruïnen vides amb una firma,...
Ràbia, ràbia, ràbia.. |
This work is in the public domain |
|
Re: Ràbia
|
|
per Ramses |
30 nov 2010
|
|
Per descomptat que podem esperar d'aquest sistema, egoista, consumista, explotador i miserable,on solament preval els diners i més diners on el sentit humà, solidari i el suport mutu no apunta per cap part. D'aquesta societat aburgesada on tots s'aferren al poder inclòs els mal cridats d'esquerres. Solament cap lluitar i forjar alternatives amb coherència basat fora de tot context institucional. Aquesta ràbia serà per molt temps. |
