Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
[Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
Menys independentistes que mai. Si considerem ERC un partit independentista, el dels propers quatre anys serà una cambra principatina amb menys independentistes, malgrat la conjuntura històrica d'auge independentista que vivim.
Com era d'esperar per la seva trajectòria, ERC ha punxat i de 21 diputats ha passat a 10. Dels 11 perduts 4 han servit per donar la benvinguda a Solidaritat Catalana, que entra per primer cop al Parlament malgrat la seva escassa trajectòria i manca de programa política, mentre que la resta previsiblement ha anat a parar a CiU, que ha arrasat. Segons l'enquesta de Llibertat.cat, un 59,1% ha optat per opcions independentistes. Resultats comarca a comarca.

Un total de 3.134.110 persones han votat a les eleccions al Parlament de Catalunya, cosa que representa el 59,95% de participació. Aquesta participació supera en quatre punts la registrada fa quatre anys. 5.363.356 persones estaven cridades a les urnes aquest diumenge. L'abstenció però, segueix essent elevada, del 40%, un índex molt similar a l'obtingut a les eleccions del Parlament del 1988 i del 1999.


CiU ho recull tot i converteix el Principat en un territori monocolor

Convergència i Unió (CiU) ha ha guanyat aclaparadorament les eleccions al Parlament 2010. Amb 62 escons i 1.193.640 vots (el 38,47% del total), CiU se situa en primera posició. Els 62 diputats, però, queden lluny dels 69 que marquen la majoria absoluta de la cambra, la victòria que Artur Mas demanava per dotar Catalunya d'un govern fort. Amb tot, CiU s'ha imposat amb comoditat a Barcelona (35 diputats), Tarragona (9), Girona (9) i Lleida (9) i Artur Mas no haurà de tenir problemes per formar un govern estable a la Generalitat i governar amb minoria si la investidura així ho permet.

CiU ha aconseguit en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya els quarts millors resultats de la seva història des de la recuperació de la democràcia. Artur Mas ha guanyat les tres conteses electorals a les quals s'ha presentat com a líder de la federació, però a diferència de les dues anteriors, aquesta vegada no ha de patir perquè una aliança d'esquerres li impedeixi arribar a la presidència de la Generalitat.

Són els quarts millors resultats que CiU obté des de la recuperació de la democràcia, lluny dels 72 que Jordi Pujol va obtenir el 1984, els 70 que va obtenir el 1992 i els 69 del 1988, però la xifra més elevada des del pacte del Majèstic del 1996.

PSC fracassa, fins i tot al cinturó roig, que ara és blau

El 28-N passarà a la història com el dia en què el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va obtenir els pitjors resultats de la història. La llista encapçalada pel candidat a la reelecció José Montilla només ha aconseguit 28 escons. La candidatura del primer secretari del PSC ha quedat 5 escons per sota del mínim històric registrat fins ara pels socialistes, quan Joan Reventós es va quedar amb 33 diputats després de les primeres eleccions al Parlament del 1980. Els resultats d'aquest divendres també deixen Montilla a 24 diputats de diferència fins als 52 escons aconseguits per Pasqual Maragall en els comicis de 1999, cita amb què el PSC va batre el rècord del partit.
Els electors han censurat el candidat a la reelecció a la presidència de la Generalitat amb només 567.264 vots. Unes dades que combinades amb un 59,9% de participació, donen 28 escons al PSC, que es queda amb el 18,3% dels sufragis. Són els pitjors resultats de Montilla, que ha perdut 9 diputats respecte el 2006. I també són els pitjors resultats del PSC. El primer secretari dels socialistes ha superat el mínim històric del partit.

Amb aquest resultat a la mà, els socialistes no arriben ni a la meitat de representants de CiU. És més, la diferència entre els socialistes i els nacionalistes també és de rècord. Els socialistes estan a 34 diputats de CiU i amplien la diferència registrada el 1984 quan Jordi Pujol va aconseguir la majoria absoluta amb 72 escons. Per comparar el resultat d'aquest diumenge amb el sostre de diputats socialistes, s'ha d'anar a parar al 1999. Va ser la primera vegada que Pasqual Maragall va encapçalar la candidatura i va aconseguir un rècord de 52 escons. Són 24 més que Montilla a les eleccions per aquesta novena legislatura.

PP bat rècords i es catapulta com a tercera força

El Partit Popular de Catalunya (PPC) ha obtingut 381.936 vots, un 12,33% del total, que li atorguen 18 escons. Així, la candidatura que encapçala Alícia Sánchez-Camacho aconsegueix el millor resultat per al partit en la història de les eleccions al Parlament principatí. Aquestes xifres confirmen un augment de gairebé dos punts percentuals respecte als comicis de 2006, quan va obtenir 316.222 vots, el 10,65%, i 14 escons. D'aquesta manera, el partit es converteix en la tercera força política a Catalunya, posició en què es manté a totes les circumscripcions excepte a Girona, on és la quarta candidatura més votada. Per circumscripcions, el PPC ha obtingut 12 escons a Barcelona, 3 a Tarragona, 2 a Lleida i 1 a Girona.
La propera legislatura el PPC tindrà el major nombre de diputats que ha tingut mai al Parlament de Catalunya, amb 18 escons. El seu màxim històric el va aconseguir en els comicis de 1995 quan, amb Aleix Vidal-Quadras com a cap de llista per Barcelona, va obtenir 17 escons i 421.752 vots, un 13,08% del total.

ICV para el cop i és l'única formació del tripartit que no s'enfonsa

Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), la formació liderada per Joan Herrera, ha patit una davallada de vots moderada en aquestes eleccions al Parlament, però molt menor que els seus socis del tripartit (PSC i ERC). Aquest 28-N, els ecosocialistes no feien volar coloms, però es conformaven. La formació ecosocialista s'ha hagut de satisfer així amb els 10 escons que li ha atorgat la ciutadania, dos menys que a les eleccions del 2006. Aquests dos diputats els ha perdut a la circumscripció de Barcelona -de nou diputats passa a vuit- i un altre a la circumscripció de Lleida -perd l'únic que tenia. Els escons a les circumscripcions de Tarragona i Girona els ha mantingut, tot i haver patit una forta minva de sufragis, especialment a la demarcació de Girona (dels prop de 21.000 vots del 2006 ha passat als 13.600 vots de 2010).

En el total de Catalunya, i amb el 99,8% escrutat, ICV-EUiA ha aconseguit 229.646 vots, el 7,39% del total. A les eleccions de 2006, la formació ecosocialista va acumular 282.693 vots, un 9,52% del total. Això significa que en aquests quatre anys, ICV-EUiA ha perdut uns 53.000 sufragis, 2 punts percentuals menys.



ERC, naufragi històric: Qui sembla la misèria recull la ràbia, per molt valent que siguis

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) se'n recordarà d'aquests comicis. Els republicans perden més de la meitat dels seus escons i n'aconsegueixen només 10, 11 menys que en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006. Una derrota espectaculà. El partit republicà davalla així fins a la cinquena posició, empatat en nombre d'escons amb ICV-EUiA -que el guanya en vots- i després d'haver estat la tercera força al Parlament durant aquesta última legislatura. Amb el 99,44 % escrutat, ERC ha obtingut 216.769 vots, un 7% del total. D'aquesta manera, el partit liderat per Joan Puigcercós perd diputats en totes les circumscripcions. Així, a la circumscripció de Barcelona, ERC es queda amb 6 diputats, a la de Tarragona amb 3, a la de Lleida també amb 3 i a la de Girona amb 4.
Després d'haver estat la tercera força al Parlament de Catalunya amb 21 diputats, en aquestes eleccions ERC es queda amb 10, 11 menys que en l'anterior legislatura. Amb el 99,44% escrutat, ERC ha obtingut 216.769 vots i un 7% del total, enfront dels 416.355, un 14,03%, aconseguits al 2006.


SI aprofita el fervor independentista i es queda a un diputat del grup propi

Solidaritat per la Independència (SI) seran els nous del Parlament. Competidor de Reagrupament, que finalment ha passat sense pena ni glòria, el partit liderat per l'expresident del Barça Joan Laporta ha aconseguit representació parlamentària amb 4 escons en uns comicis als quals s'ha presentat per primera vegada. Tot i que ha obtingut 3.572 vots menys que Ciutadans, els independentistes desplacen aquesta formació com a sisena força parlamentària.

L'expresident del F. C. Barcelona Joan Laporta ha obtingut 3 diputats per Barcelona, Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran -que ha ballat durant tota la nit però que finalment ha entrat- i 1 per Girona, Toni Strubell. SI s'ha quedat sense representants per la resta de circumscripcions. En total, SI ha obtingut 102.133 sufragis i s'ha quedat amb el 3,28% del vot. La novena legislatura serà la primera amb 7 forces parlamentàries.

SI ha aconseguit recollir així el fervor independentista desplegat durant els darrers temps, amb l'allau de consultes independentistes i la manifestació massiva del 10 de juliol com a cares visibles. Sense haver de patir la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) com a competidor, que va engendrar i impulsar l'experiència de les consultes i amb molts més anys de lluita política que SI, que no té programa polític definit, la formació de Laporta ha recollit els fruits del creixement independentista, tot i que una gran part estava mancat de referent, fet que el vot independentista s'hagi vist també dispersat entre CiU, el vot en blanc, el vot nul, Reagrupament o Des de baix, entre altres possibles opcions.

Exemple dels titulars escollits
Tanca
Còpia i enganxa el següent codi:

   
Jordi Gasulla i Flavià :: Eleccions catalanes 2010 | i si un trist atzar :: Eleccions (I) | Disponibilitat Permanent :: 28-N: què han fet els espluguins [cridats a vot] | qui sap si la tendresa :: Radicalment d'esquerres i independentistes | Cucarella :: El PP censura una obra de teatre a Xàtiva | L'Aleix a ca la Toca :: 28-N. No he anat a votar | Memòria històrica :: La corrupció política: articles de Guillem Frontera i Miquel López Crespí | Juli Cuéllar :: 28N: Reflexió en clau interna | No tot va sempre sobre rodes :: Resum dels posicionaments de la CUP al ple del 24 de novembre de 2010 | Terra de les revolucions :: Puja l'atur a Viladecans i es situa al 15,9%Jordi Gasulla i Flavià :: Eleccions catalanes 2010 | i si un trist atzar :: Eleccions (I) | Disponibilitat Permanent :: 28-N: què han fet els espluguins [cridats a vot] | qui sap si la tendresa :: Radicalment d'esquerres i independentistes | Cucarella :: El PP censura una obra de teatre a Xàtiva | L'Aleix a ca la Toca :: 28-N. No he anat a votar | Memòria històrica :: La corrupció política: articles de Guillem Frontera i Miquel López Crespí | Juli Cuéllar :: 28N: Reflexió en clau interna | No tot va sempre sobre rodes :: Resum dels posicionaments de la CUP al ple del 24 de novembre de 2010 | Terra de les revolucions :: Puja l'atur a Viladecans i es situa al 15,9%
Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
    PDF     a/e
L'Anàlisi | 29/11/2010 | Comparteix: Facebook Twitter La Tafanera INDP Catosfera Google Buzz

orfeMenys independentistes que mai. Si considerem ERC un partit independentista, el dels propers quatre anys serà una cambra principatina amb menys independentistes, malgrat la conjuntura històrica d'auge independentista que vivim.

Com era d'esperar per la seva trajectòria, ERC ha punxat i de 21 diputats ha passat a 10. Dels 11 perduts 4 han servit per donar la benvinguda a Solidaritat Catalana, que entra per primer cop al Parlament malgrat la seva escassa trajectòria i manca de programa política, mentre que la resta previsiblement ha anat a parar a CiU, que ha arrasat. Segons l'enquesta de Llibertat.cat, un 59,1% ha optat per opcions independentistes. Resultats comarca a comarca.

Un total de 3.134.110 persones han votat a les eleccions al Parlament de Catalunya, cosa que representa el 59,95% de participació. Aquesta participació supera en quatre punts la registrada fa quatre anys. 5.363.356 persones estaven cridades a les urnes aquest diumenge. L'abstenció però, segueix essent elevada, del 40%, un índex molt similar a l'obtingut a les eleccions del Parlament del 1988 i del 1999.


CiU ho recull tot i converteix el Principat en un territori monocolor

maspresidentConvergència i Unió (CiU) ha ha guanyat aclaparadorament les eleccions al Parlament 2010. Amb 62 escons i 1.193.640 vots (el 38,47% del total), CiU se situa en primera posició. Els 62 diputats, però, queden lluny dels 69 que marquen la majoria absoluta de la cambra, la victòria que Artur Mas demanava per dotar Catalunya d'un govern fort. Amb tot, CiU s'ha imposat amb comoditat a Barcelona (35 diputats), Tarragona (9), Girona (9) i Lleida (9) i Artur Mas no haurà de tenir problemes per formar un govern estable a la Generalitat i governar amb minoria si la investidura així ho permet.

CiU ha aconseguit en aquestes eleccions al Parlament de Catalunya els quarts millors resultats de la seva història des de la recuperació de la democràcia. Artur Mas ha guanyat les tres conteses electorals a les quals s'ha presentat com a líder de la federació, però a diferència de les dues anteriors, aquesta vegada no ha de patir perquè una aliança d'esquerres li impedeixi arribar a la presidència de la Generalitat.

Són els quarts millors resultats que CiU obté des de la recuperació de la democràcia, lluny dels 72 que Jordi Pujol va obtenir el 1984, els 70 que va obtenir el 1992 i els 69 del 1988, però la xifra més elevada des del pacte del Majèstic del 1996.



PSC fracassa, fins i tot al cinturó roig, que ara és blau



icetaeggedEl 28-N passarà a la història com el dia en què el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va obtenir els pitjors resultats de la història. La llista encapçalada pel candidat a la reelecció José Montilla només ha aconseguit 28 escons. La candidatura del primer secretari del PSC ha quedat 5 escons per sota del mínim històric registrat fins ara pels socialistes, quan Joan Reventós es va quedar amb 33 diputats després de les primeres eleccions al Parlament del 1980. Els resultats d'aquest divendres també deixen Montilla a 24 diputats de diferència fins als 52 escons aconseguits per Pasqual Maragall en els comicis de 1999, cita amb què el PSC va batre el rècord del partit.
Els electors han censurat el candidat a la reelecció a la presidència de la Generalitat amb només 567.264 vots. Unes dades que combinades amb un 59,9% de participació, donen 28 escons al PSC, que es queda amb el 18,3% dels sufragis. Són els pitjors resultats de Montilla, que ha perdut 9 diputats respecte el 2006. I també són els pitjors resultats del PSC. El primer secretari dels socialistes ha superat el mínim històric del partit.

Amb aquest resultat a la mà, els socialistes no arriben ni a la meitat de representants de CiU. És més, la diferència entre els socialistes i els nacionalistes també és de rècord. Els socialistes estan a 34 diputats de CiU i amplien la diferència registrada el 1984 quan Jordi Pujol va aconseguir la majoria absoluta amb 72 escons. Per comparar el resultat d'aquest diumenge amb el sostre de diputats socialistes, s'ha d'anar a parar al 1999. Va ser la primera vegada que Pasqual Maragall va encapçalar la candidatura i va aconseguir un rècord de 52 escons. Són 24 més que Montilla a les eleccions per aquesta novena legislatura.



PP bat rècords i es catapulta com a tercera força



ppcamachoEl Partit Popular de Catalunya (PPC) ha obtingut 381.936 vots, un 12,33% del total, que li atorguen 18 escons. Així, la candidatura que encapçala Alícia Sánchez-Camacho aconsegueix el millor resultat per al partit en la història de les eleccions al Parlament principatí. Aquestes xifres confirmen un augment de gairebé dos punts percentuals respecte als comicis de 2006, quan va obtenir 316.222 vots, el 10,65%, i 14 escons. D'aquesta manera, el partit es converteix en la tercera força política a Catalunya, posició en què es manté a totes les circumscripcions excepte a Girona, on és la quarta candidatura més votada. Per circumscripcions, el PPC ha obtingut 12 escons a Barcelona, 3 a Tarragona, 2 a Lleida i 1 a Girona.
La propera legislatura el PPC tindrà el major nombre de diputats que ha tingut mai al Parlament de Catalunya, amb 18 escons. El seu màxim històric el va aconseguir en els comicis de 1995 quan, amb Aleix Vidal-Quadras com a cap de llista per Barcelona, va obtenir 17 escons i 421.752 vots, un 13,08% del total.


ICV para el cop i és l'única formació del tripartit que no s'enfonsa


nitelectoral2010Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), la formació liderada per Joan Herrera, ha patit una davallada de vots moderada en aquestes eleccions al Parlament, però molt menor que els seus socis del tripartit (PSC i ERC). Aquest 28-N, els ecosocialistes no feien volar coloms, però es conformaven. La formació ecosocialista s'ha hagut de satisfer així amb els 10 escons que li ha atorgat la ciutadania, dos menys que a les eleccions del 2006. Aquests dos diputats els ha perdut a la circumscripció de Barcelona -de nou diputats passa a vuit- i un altre a la circumscripció de Lleida -perd l'únic que tenia. Els escons a les circumscripcions de Tarragona i Girona els ha mantingut, tot i haver patit una forta minva de sufragis, especialment a la demarcació de Girona (dels prop de 21.000 vots del 2006 ha passat als 13.600 vots de 2010).

En el total de Catalunya, i amb el 99,8% escrutat, ICV-EUiA ha aconseguit 229.646 vots, el 7,39% del total. A les eleccions de 2006, la formació ecosocialista va acumular 282.693 vots, un 9,52% del total. Això significa que en aquests quatre anys, ICV-EUiA ha perdut uns 53.000 sufragis, 2 punts percentuals menys.



ERC, naufragi històric: Qui sembla la misèria recull la ràbia, per molt valent que siguis



derrotaespectacularEsquerra Republicana de Catalunya (ERC) se'n recordarà d'aquests comicis. Els republicans perden més de la meitat dels seus escons i n'aconsegueixen només 10, 11 menys que en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006. Una derrota espectaculà. El partit republicà davalla així fins a la cinquena posició, empatat en nombre d'escons amb ICV-EUiA -que el guanya en vots- i després d'haver estat la tercera força al Parlament durant aquesta última legislatura. Amb el 99,44 % escrutat, ERC ha obtingut 216.769 vots, un 7% del total. D'aquesta manera, el partit liderat per Joan Puigcercós perd diputats en totes les circumscripcions. Així, a la circumscripció de Barcelona, ERC es queda amb 6 diputats, a la de Tarragona amb 3, a la de Lleida també amb 3 i a la de Girona amb 4.
Després d'haver estat la tercera força al Parlament de Catalunya amb 21 diputats, en aquestes eleccions ERC es queda amb 10, 11 menys que en l'anterior legislatura. Amb el 99,44% escrutat, ERC ha obtingut 216.769 vots i un 7% del total, enfront dels 416.355, un 14,03%, aconseguits al 2006.



SI aprofita el fervor independentista i es queda a un diputat del grup propi



siSolidaritat per la Independència (SI) seran els nous del Parlament. Competidor de Reagrupament, que finalment ha passat sense pena ni glòria, el partit liderat per l'expresident del Barça Joan Laporta ha aconseguit representació parlamentària amb 4 escons en uns comicis als quals s'ha presentat per primera vegada. Tot i que ha obtingut 3.572 vots menys que Ciutadans, els independentistes desplacen aquesta formació com a sisena força parlamentària.

L'expresident del F. C. Barcelona Joan Laporta ha obtingut 3 diputats per Barcelona, Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran -que ha ballat durant tota la nit però que finalment ha entrat- i 1 per Girona, Toni Strubell. SI s'ha quedat sense representants per la resta de circumscripcions. En total, SI ha obtingut 102.133 sufragis i s'ha quedat amb el 3,28% del vot. La novena legislatura serà la primera amb 7 forces parlamentàries.

SI ha aconseguit recollir així el fervor independentista desplegat durant els darrers temps, amb l'allau de consultes independentistes i la manifestació massiva del 10 de juliol com a cares visibles. Sense haver de patir la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) com a competidor, que va engendrar i impulsar l'experiència de les consultes i amb molts més anys de lluita política que SI, que no té programa polític definit, la formació de Laporta ha recollit els fruits del creixement independentista, tot i que una gran part estava mancat de referent, fet que el vot independentista s'hagi vist també dispersat entre CiU, el vot en blanc, el vot nul, Reagrupament o Des de baix, entre altres possibles opcions.


C's creix però es queda sense grup

Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C's) ha superat el repte més difícil de la seva història, que era no sortir del Parlament en la segona legislatura de la seva història. Ho ha fet aconseguint 15.000 vots més que el 2006 i mantenint els tres diputats d'aquelles eleccions, per bé que l'objectiu es pot entendre com un triomf que s'allunya del que esperava la formació, que era aconseguir 5 diputats per poder formar un grup propi. Pel que fa als resultats per demarcacions, Ciutadans tampoc no aconsegueix estendre la seva influència més enllà de la Barcelona, que és on ha aconseguit tota la seva representació. D'aquesta manera, com que ni C's ni SI han aconseguit tenir grup propi, ambdós partits formaran el grup mixt.

Els tres diputats del partit s'han assolit gràcies als prop de 89.000 vots aconseguits a la demarcació de Barcelona. En canvi, no ha aconseguit diputats ni a la de Lleida (2.600 vots), ni a la de Tarragona (8.300 vots), ni a la de Girona (4.900 vots). En total, C's ha aconseguit 105.000 vots, una xifra considerablement superior als 89.840 assolits el 2006.

PxC i Reagrupament, a les portes de la cambra

El partit racista liderat per Josep Anglada, Plataforma per Catalunya, s'ha quedat a les portes d'entrar al Parlament de Catalunya ja que ha obtingut 75.321 vots, un 2,42% dels total i no ha aconseguit el 3% necessari per aconseguir representació parlamentària. El partit Reagrupament, liderat per Joan Carretero, ha aconseguit 39.922 vots, un 1,28% del total, i per tant també ha quedat fora del Parlament. Seguidament, Escons en Blanc - Ciudadanos en blanco (Eb-CenB) ha obtingut 18.624 vots, un 0,60%; Els Verds - Grup Verd Europeu (EV-GVE), 15.449 vots, un 0,50%, i Pacma (Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal) - Animalista, 13.848 vots, un 0,44%.

El vot en blanc fa història

I és que fins a 92.177 persones han votat en blanc a les eleccions al Parlament, xifra que suposa un 2,95% del total dels vots. Amb un 99,81% dels vots escrutats, es confirma que aquests són els comicis al Parlament en què més electors han optat per aquesta opció. En relació a les eleccions de 2006, el vot en blanc ha augmentat gairebé un punt percentual, ja que llavors es van comptabilitzar 60.244 paperetes en blanc, un 2,02% del total. Lleida és la circumscripció on el pes del vot en blanc ha estat major, amb un 3,53%. El vot en blanc suposa un 2,94% dels vots escrutats a Barcelona. A Girona hi ha hagut un 2,87% de paperetes en blanc i a Tarragona, un 2,69%.

Segons l'enquesta de Llibertat.cat, un 23% ha votat blanc o nul, atesa la manca de referent polític, mentre que un 17,9% ha preferit abstenir-se. Amb tot, un 59,1% dels lectors ha admès que votaria opcions independentistes, malgrat que no n'hi havia cap que defensés mínimament els postulats de l'Esquerra Independentista i malgrat que es va defensar i assumir que la CUP no es presentaria a les eleccions. Tot i així, aquest quasi 60% defensa ara que cal potenciar que hi hagi el màxim nombre de diputats independentistes al Parlament.
Mira també:
http://www.llibertat.cat/content/view/11209/1/

This work licensed under a
Creative Commons license

Comentaris

Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
Les eleccions de la independència
> _Josep Guia
http://psan.cat/
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
Per no caure en aquests paranys burgesos, la militància hauria de llegir llibres com aquest, editat per MDT
http://www.defensadelaterra.org/Estelada/llibreroig.pdf
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
ha quedat demostrat que el poble català un cop més es cobard, conservador i que davant d´una agressió claudica per por. Després alguns es pregunten perqué tenim basquitis....potser es l´únic en que ens podem fixar els independentistes, un lloc on el poble no plora sinó que lluita, no claudica sinó que respón.
Més val exiliar-nos, aquest país fa fàstic, no m´estranya que ens hagin invait totes les civilitzacions.
I per acabar dir: Perqué volem la independència? no val la pena, si al cap de cuatre dies vindria qualsevol país i no caldria ni que fotessin un tret que ja estariem tots els catalans de genolls fent el ploramiques.
Davant d´això prefereixo la basquitis. GORA EUSKAL HERRIA ASKATUTA!
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
Els indepen-dentistes haurieu de fer-vos una ortodoncia nova i segur que els estomatolegs de CiU us faran un bon preu... com a pagament pels bon serveis que heu fet des de webs com aquesta 'a la casa gran de la catalanitat'!
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
Ni bascos ni espanyols, PROLETARIXS CATALANS, ploramiques ho seràs tu, nosaltres ens fotem d'òsties per catalunya, si convé. No sé on veus que som un poble ploramiques històricament, cavallers, almogàvers, remences, maquis, època, terra lliure, eta, etc. parla per tu... Pel tema de l'Artur, no pateixis home, a cada porc li arriba el seu sant martí. M'agradaria tant que algú li endinyés el puny entre cella i cella a aquest porc mal parit, mascle alfa prepotent...
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
descomptat ets un gilipolles i per catalunya ploramiques et recordo que al país basc està governant el PSE i PP,i el PNB són uns putos catòlics ultraconservadors,aixì que no et queixis tant i mira de fer alguna cosa per aquest poble.

Sols el poble salva el poble!!!
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
La independència es treballa des de la base, els independentistes revolucionaris no hi som reflexats al parlament ni a les llistes.
Indpendència i socialisme!
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
A veure quan al barcelona independent media center ens independitzem dels independentistes...
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
29 nov 2010
Qué, ara ho veieu més clar? La independència es el negoci de la màfia local amb impresentables com el Laporta (no us recorda a Jesús Gil???). Tota la merda de l'Ei només fa de tontos útiles d'aquesta màfia, la cara "esquerrana" de malparits com el Laporta, la cara prescindible en temps de crisis (pringats!!!). I ara k??? que fareu amb les vostres consultes independentistes??. Us les podeu menjar, perque ja han servit per pujar a la màfia local cap al parlament.... gràcies pel vostre esforç!!!
A la vostra estelada li han tret l'estel i li han ficat una pilota de fútbol!!!
Pringats!!!
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
30 nov 2010
Suposant que sigui cert que la participació hagi estat del 60% i que CiU hagi obtingut el 40% d'aquest 60% tenim que:
1. El 40% de la població amb dret a vot està contra la partitcràcia.
2. CiU ha guanyat només un 24% dels vots de ciutadans amb dret a vot.

Per tant qui té dret a governar a Catalunya són els que no han votat.

Respecte a la independència la única possibilitat real és organitzar una presa de poder popular de la generalitat o dels ajuntaments amb la connivència dels mossos per a la declaració d'independència. I com més es trigui en organitzar la presa de poder popular més difícil serà assolir la independència.
La questió és: qui s'atrevirà a organitzar la declaració d'independència?
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
01 des 2010
A veure ineptes,
En primer lloc, CiU no representa l'independentisme ni molt menys.
En segon lloc, CiU constitueix l'ascens de la DRETA, no pas de l'independentisme. És la dreta, igual que ha pujat el PP o PxC o Laporta, la dreta pura i dura, com el 22 a Itàlia o el 33 a Alemanya. Caldrà passar a l'acció i deixar-se de quinta-columnisme barato
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: ni deu, ni patria, ni amo
01 des 2010
per quintacolumnistes baratos, els autoanomenats 'indepes', perque l'independentisme es un sac massa ample i ambiguu com per hi capiga tota mena de residuus toxics:
Laportas, de Gisperts, Pujols, psaneros, Angels Coloms, Pilars Raholas: aneu a fer... 'patria' amb ells i toqueu el dos de l'IMC BCN!
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
01 des 2010
A veure, un tio amb molta pasta i projecció mediàtica, monta un partit en 4 mesos dient que és indepe i guanya quatre escons??? Això demostra el que molts ja sabíem... els indepes sou uns payasos (a part de pijos)!!! Jo ho sento per la gent que realment s'ha cregut el conte de la "llibertat nacional" i tota la merda que envoltava l'estelada. Però, ara mateix... qui pot dir que l'emancipació nacional és un projecte d'esquerres???? o simplement progresista???
Ningú!!! Ni la CUP, ni Endevant, ni Maulets...
Potser el proper 11 de setembre ens veurem les cares al carrer, uns amb Laporta i d'altres... altres on???
Foteu el camp d'Indymedia i torneu al vostre racó (català, per descomptat)!!!!
Re: [Llibertat.cat] Anàlisi electoral: Pocs independentistes a dins, molts a fora
02 des 2010
S o B: No cal insultar. En cap lloc he escrit que CiU representés l'independentisme (tot i que en Mas sí es va presentar com independentisme de dretes per guanyar vots). El que he escrit és que el partit guanyador té només un 24% de vots de la població amb dret a vot mentre que els que no han votat són un 40%. Guanyen doncs els que estàn contra la partitcràcia.
Fer accions per la independència no significa que aquestes accions siguin eficaces. La meva opinió és que per la partitcràcia Catalunya MAI assolirà la independència, sino que la independència tan sols s´assolirà per la presa de poder popular (del poble organitzat) prenent els ajuntaments i/o prenent la Generalitat per declarar la independència .
No val la pena esforçar-se en declarar la independència per a imposar una altre partitcràcia doncs després de la independència seguiria existint el pp com a partit en l'estat català.
En canvi una independència contra la partitcràcia estaria recolzada per la població independentista i per la població que no vota (és a dir per la població que activament o passivament està contra la partitcràcia).
Colera camping CNT