|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Ràbia (sobre la mort d'un aturat a Hospitalet)
|
|
|
per rabiosa |
25 nov 2010
|
|
Cartell enganxat a alguns barris de Barcelona |
|
El passat dijous 11 de novembre, un veí de l'Hospitalet que portava anys a l'atur, es va suïcidar a un parc públic despés de rebre una ordre judicial que l'obligava a marxar del pis de protecció oficial que ocupava amb la seva dona i la seva filla.
En plena jornada electoral, aquesta mort, com tantes altres, s'ha convertit en una notícia més de la frívola secció de successos d'alguns diaris, passant pràcticament desapercebuda... Pel contrari, a nosaltres, la mort d'una persona que ha passat tota la seva vida sent exprimit en una feina mal-pagada per després ser posat d'una puntada al carrer amb la seva família, no ens provoca indiferència, sinó fàstig, impotència i ràbia.
Ràbia contra un sistema democràtic, tant democràtic que permet escollir a milers de persones entre la misèria i el suïcidi.
Ràbia contra un sistema progressista, tant progressista que ha evolucionat fins convertir l'esclavitud laboral en un dret. En el dret de tot ésser humà a entregar la seva vida sota el xantatge de caure en la pobresa, a canvi (això si) de poder consumir tota mena de distraccions.
Ràbia contra una sistema igualitari, de ciutadans iguals amb les mateixes oportunitats. Tant iguals que mentre que uns dormen al carrer entre cartrons, uns altres tenen mansions de luxe repartides arreu del món.
Ràbia contra una sistema tolerant, que ens permet protestar tant com vulguem, a condició de que mai passem de les paraules als fets, de la queixa a la lluita.
Ràbia contra els polítics que ens somriuen mentre la gent la palma, ràbia contra els empresaris que ens escanyen sense ni tant sols donar la cara, ràbia contra els periodistes i la seves paraules enverinades, ràbia contra els jutges que arruïnen vides amb una firma,...
Ràbia, ràbia, ràbia..
Cartell enganxat a alguns barris de Barcelona
Novembre del 2010 |
This work is in the public domain |
|
Re: Ràbia (sobre la mort d'un aturat a Hospitalet)
|
|
per U |
25 nov 2010
|
Aquest succès no pot caure a l'oblit com tants altres.
No esteu soles amb la ràbia. |
|
Re: Ràbia (sobre la mort d'un aturat a Hospitalet)
|
|
per un |
25 nov 2010
|
|
Diuen que Adigsa encara li reclamarà a la viuda 9000 Euros de despeses!!! |
|
Para el primer comentario
|
|
per Truman Show |
25 nov 2010
|
“Aquest succès no pot caure a l'oblit com tants altres.”
Respuesta:
Debería ser así. Pero como sabes, en unos días se volverá a proyectar la película “EN BUSCA DEL MEMO”, coloquialmente conocida como “LA POCA MEMORIA DEL BESUGO”, en los colegios electorales de Catalunya.
La masiva asistencia de público a dicho espectáculo, provocará esa balsámica amnesia social, tan necesaria para conservar este brutal sistema de dominación.
Esta situación solo podrá cambiar, cuando la gente corriente reúna el valor necesario para hacerse cargo directamente de sus asuntos, organizando horizontalmente la sociedad.
Así de simple. Así de difícil. |
|
Re: Ràbia (sobre la mort d'un aturat a Hospitalet)
|
|
per truman capote |
25 nov 2010
|
Eso no sucederá nunca.
Mientras tanto, habrá que devolver, golpe por golpe, los ataques como éste. |
|
Re: Ràbia (sobre la mort d'un aturat a Hospitalet)
|
|
per t. |
26 nov 2010
|
|
oye no podrias publicar un fichero en pdf del cartel? Pa que se pueda volver a imprimir por otra peña? |
|
Fets
|
|
per johan |
27 nov 2010
|
Alguns fets que cal conèixer:
1) Abans de suicidarse aquest senyor va trucar per tèlefon al president de l'escala dient que s'havia pres unes pastilles, llavors el president li va dir que no ho fes i van quedar de trobarse al parc en 5 minuts.
2) Aquest senyor va al parc a on s'havia de trobar amb el president i es va penjar allà.
Es evidenment que aquest senyor no tenia intenció de matarse, ja que primer va donar avís i després va cometre suïcidi a un lloc a on sabia tot just havia quedat.
Malaudarament el president de l'escala va tardar 10 minuts enlloc dels 5 acordats i aquest senyor ja era mort, d'altra manera l'hauria salvat.
Si et vols matar ni donés avís ni ho fas al lloc al acabes de quedar. Sap greu la mort d'aquest senyor però els fets com són. |
|
Re: Ràbia (sobre la mort d'un aturat a Hospitalet)
|
|
per una |
27 nov 2010
|
Crec que el punt no és si el suicidi va ser accidental o conscient, sinó més aviat l'acumulació de violència que el va dur a aquesta situació desesperada.
Efectivament els fets són com són, però és important saber interpretar-los i entendre quines són les causes d'aquests fets. |
