|
|
|
|
|
Anàlisi :: criminalització i repressió |
|
Els assassins dels sahrauís ¡a la presó!
|
|
|
per LQSomos. Beatriz Martínez Ramírez. Beatriz Martínez Ramírez |
10 nov 2010
|
|
La massacre de sahrauís en el campament de la Dignitat a El Aaiun ens causa indignació, repulsa, ràbia, però sobretot engrandeix el nostre desig de justícia. |
|
Si algú mata a una altra persona és reu d'homicidi. Las leyes en esto son severas en cualquier lugar del planeta. Les lleis en això són severes en qualsevol lloc del planeta. Para castigar al culpable suele tenerse muy en cuenta si el crimen se cometió por precio, recompensa o promesa, con alevosía o con ensañamiento que aumente deliberadamente el dolor de la persona ofendida. Per castigar el culpable sol tenir molt en compte si el crim es va cometre per preu, recompensa o promesa, amb traïdoria o amb acarnissament que augmenti deliberadament el dolor de la persona ofesa. Las circunstancias que rodean la comisión de un asesinato no pueden dejarse a un lado: la provocación, la imprudencia grave, (personal o profesional) la conspiración y la proposición son elementos sustanciales para la imposición de una pena. Les circumstàncies que envolten la comissió d'un assassinat no poden deixar-se de banda: la provocació, la imprudència greu, (personal o professional) la conspiració i la proposició són elements substancials per a la imposició d'una pena.
La cuestión es que cuando los asesinatos se comenten en masa, el acto de matar queda diluido en los códigos penales, cuando no, condenados a la desmemoria. La qüestió és que quan els assassinats es cometen en massa, l'acte de matar queda diluït en els codis penals, quan no, condemnats a la desmemòria. Así que pasan los años los muertos acaban siendo los responsables de su propia muerte y entre tanto los asesinos reescriben sus biografías para pasar a la posteridad como héroes salvapatrias. Així que passen els anys els morts acaben sent els responsables de la seva pròpia mort i mentre els assassins reescriuen les seves biografies per passar a la posteritat com a herois salvapàtries. Para ello es imprescindible una buena alianza de “civilizaciones hermanas” compinches de los criminales, es decir, que el asesinato en masa requiere de muchos cómplices dentro y fuera de la escena del crimen. Per a això és imprescindible una bona aliança de "civilitzacions germanes" companys dels criminals, és a dir, que l'assassinat en massa requereix de molts còmplices dins i fora de l'escena del crim. A esta forma particular y generalizada de homicidio la llaman guerra, también lucha contra el terrorismo o violencia de intensidad variable. A aquesta forma particular i generalitzada d'homicidi l'anomenen guerra, també lluita contra el terrorisme o violència d'intensitat variable. Y cuando ya no hay manera de esconder tanto cadáver, ni quieren que recordemos todos sus nombres, las víctimas van a parar al foso anónimo del exterminio, también llamado genocidio. I quan ja no hi ha manera d'amagar tant cadàver, ni volen que recordem tots els seus noms, les víctimes van a parar al fossat anònim de l'extermini, també anomenat genocidi.
Así, por ejemplo, cuando el motivo para asesinar en masa es el robo de una nación entera, -sus bienes naturales y recursos, junto a la desaparición de personas- lo denominan ocupación de un territorio. Així, per exemple, quan el motiu per assassinar en massa és el robatori d'una nació sencera,-els seus béns naturals i recursos, juntament amb la desaparició de persones-l'anomenen ocupació d'un territori. Efectivamente, si Marruecos coloniza el Sahara occidental durante 35 años no es por casualidad, es porque durante 35 años los actores principales de este crimen (España, EE.UU., Francia, la UE y la ONU) han alentado en este monstruo africano el deseo de matar, tanto a los suyos de hambre y miseria, como a aquellos foráneos que ni los doman, ni los doblan, ni los domestican a su imagen y semejanza. Efectivament, si el Marroc colonitza el Sàhara occidental durant 35 anys no és per casualitat, és perquè durant 35 anys els actors principals d'aquest crim (Espanya, EUA, França, la UE i l'ONU) han encoratjat en aquest monstre africà el desig de matar, tant als seus de fam i misèria, com a aquells forans que ni els domen, ni els doblen, ni els domestiquen a imatge i semblança.
El expolio a la nación saharaui no es sólo obra de los psicópatas medievales que gobiernan Marruecos. L'espoli a la nació sahrauí no és només obra dels psicòpates medievals que governen Marroc. Es cierto que la desaparición física con ensañamiento de niños, ancianos, mujeres y hombres saharauis a lo largo de todo este tiempo de descolonización inconclusa la cometen en primera persona ciudadanos marroquíes: policía, gendarmería y colonos que matan por obtener la recompensa prometida por su rey. És cert que la desaparició física amb acarnissament de nens, ancians, dones i homes sahrauís al llarg de tot aquest temps de descolonització inacabada la cometen en primera persona ciutadans marroquins: policia, gendarmeria i colons que maten per obtenir la recompensa promesa pel seu rei . Pero como en Marruecos el dinero líquido se evapora a las puertas de los palacios reales y los bolsillos están más que vacíos, no queda otra que seguir matando y robando, por si acaso así a los alauitas se les ablanda el corazón y suben los salarios. Però com al Marroc els diners líquid s'evapora a les portes dels palaus reals i les butxaques estan més que buits, no queda altra que seguir matant i robant, per si de cas així als alauites se'ls estova el cor i pugen els salaris.
La masacre de saharauis en el campamento de la Dignidad en El Aaiún nos causa indignación, repulsa, rabia, pero sobre todo agranda nuestro deseo de justicia. La massacre de sahrauís en el campament de la Dignitat a El Aaiun ens causa indignació, repulsa, ràbia, però sobretot engrandeix el nostre desig de justícia.
El acoso y maltrato dado a la prensa por las autoridades marroquíes hace aumentar el temor de que el número de asesinados en Gdeim Izik sea mayor del imaginado, y que en la ciudad de El Aaiún la represión, ya en manos del ejército marroquí, se cebe con mayor saña y por sus calles corra más sangre de la que en estos momentos ya vierten los mártires saharauis. L'assetjament i maltractament donat a la premsa per les autoritats marroquines fa augmentar el temor que el nombre d'assassinats en Gdeim Iziko sigui major del imaginat, i que a la ciutat d'Aaiun la repressió, ja en mans de l'exèrcit marroquí, s'acarnissi amb més fúria i pels seus carrers corri més sang de la que en aquests moments ja aboquen els màrtirs sahrauís. La Intifada no está sola en El Aaiún, la acompañan Dajla ocupada, Um Tunsi y Akseikisat y los campos de refugiados saharauis de Tinduf, en Argelia. La Intifada no està sola a El Aaiun, l'acompanyen Dakhla ocupada, Um Tunsi i Akseikisat i els camps de refugiats sahrauís de Tindouf, a Algèria.
Pero sería injusto pensar que el actor marroquí sea el único culpable de estas muertes. Però seria injust pensar que l'actor marroquí sigui l'únic culpable d'aquestes morts. La proposición, la conspiración y la negligencia son delitos contra los saharauis que desde largo se cometen también fuera de Marruecos. La proposició, la conspiració i la negligència són delictes contra els sahrauís que des de llarg es cometen també fora del Marroc. Ministras y ministros de asuntos exteriores, del ejército, de economía; secretarios de estado, de comercio, de asuntos exteriores; embajadores, representantes de la ONU y en la ONU son también responsables directos de estos y otros tantos homicidios. Ministres i ministres d'afers exteriors, de l'exèrcit, d'economia, secretaris d'estat, de comerç, d'afers exteriors; ambaixadors, representants de l'ONU i en la ONU són també responsables directes d'aquests i altres tants homicidis.
Son los que traen y llevan sucios acuerdos comerciales, son quienes venden las armas, son quienes extienden como la tiña la cultura del pelotazo, la justificación del terrorismo de estado en aras a la “seguridad nacional”, son los que más corrompen porque son corruptos, son los peores delincuentes porque ocultan su violencia en el discurso político, son los que sonríen a la cámara al tiempo que muestran su preocupación porque la gente muera asesinada y hacen hipócritas llamamientos a la calma, la serenidad y el diálogo ¡a quienes clavan el puñal por la espalda! Són els que porten i porten bruts acords comercials, són els que venen les armes, són els que s'estenen com la tinya la cultura del pelotazo, la justificació del terrorisme d'estat a fi a la "seguretat nacional", són els que més corrompen perquè són corruptes , són els pitjors delinqüents perquè oculten la seva violència en el discurs polític, són els que somriuen a la càmera al mateix temps que mostren la seva preocupació perquè la gent mori assassinada i fan hipòcrites crides a la calma, la serenitat i el diàleg-als que claven el punyal per l'esquena! Son perversos y mala gente porque dicen que nos representan cuando realmente su representación es la de una mala tragicomedia con pésimos actores y fariseos del montón. Són perversos i mala gent perquè diuen que ens representen quan realment la seva representació és la d'una mala tragicomèdia amb pèssims actors i fariseus de la pila.
Cuando en la primavera pasada organizaciones de juristas y de derechos humanos presentaron la primera denuncia en España por la venta de armas a Marruecos, porque incumple los Derechos Humanos, recibieron como respuesta del Ministerio de Comercio y del Centro Nacional de Inteligencia, organismos competentes en esta materia, que no iban a dar explicación alguna. Quan en la primavera passada organitzacions de juristes i de drets humans van presentar la primera denúncia a Espanya per la venda d'armes al Marroc, perquè incompleix els drets humans, van rebre com a resposta del Ministeri de Comerç i del Centre Nacional d'Intel ligència, organismes competents en aquesta matèria, que no anaven a donar cap explicació. Y punto. I punt. Ahí cerraron filas todas las fuerzas políticas. Aquí van fer pinya totes les forces polítiques. El 11S y el 11M son la mordaza. El 11S i el 11M són la mordassa.
Sin embargo hoy es un buen día para quitarnos los bozales y acusar públicamente a D. No obstant això avui és un bon dia per treure'ns les morrions i acusar públicament al Sr Miguel Sebastián Gascón, Ministro de Industria, Comercio y Turismo, a Dª Silvia Iranzo, Ex Secretaria de Estado de Comercio ya los responsables políticos de este Ministerio de provocación para el asesinato y de negligencia profesional grave, pues con sus actos, contrarios a la legislación internacional y nacional en la materia, contribuyen a la matanza de saharauis. Miguel Sebastián Gascón, Ministre d'Indústria, Comerç i Turisme, a la Sra Silvia Iranzo, Ex Secretària d'Estat de Comerç i els responsables polítics d'aquest Ministeri de provocació per a l'assassinat i de negligència professional greu, ja que amb els seus actes, contraris a la legislació internacional i nacional en la matèria, contribueixen a la matança de sahrauís.
También es culpable del mismo delito toda la plana mayor del Ministerio de Asuntos Exteriores, con el Ex Ministro D. També és culpable del mateix delicte tota la plana major del Ministeri d'Afers Exteriors, amb l'Ex Ministre Sr Miguel Ángel Moratinos a la cabeza. Miguel Ángel Moratinos al capdavant. ¿La supuesta autonomía para el Sahara occidental que ustedes tanto defienden consiste en lo que está haciendo Marruecos en nuestra ex colonia con sus legítimos dueños? La suposada autonomia per al Sàhara occidental que vostès tant defensen consisteix en el que està fent el Marroc en la nostra ex colònia amb els seus legítims propietaris?
Y paro aquí las acusaciones no por falta de ganas, sino por el dolor que siento al ver que cuando matan a una persona en alguna ciudad de occidente es noticia de primera plana repetida machaconamente, cuyo efecto de verdad es como si hubiéramos muerto muchos y en trágicas circunstancias, en tanto que cuando matan a granel en África o América, eso ya no es noticia. I atur aquí les acusacions no per falta de ganes, sinó pel dolor que sento en veure que quan maten a una persona en alguna ciutat d'occident és notícia de primera plana repetida insistentment, l'efecte de veritat és com si haguéssim mort molts i en tràgiques circumstàncies, en tant que quan maten a granel a l'Àfrica o Amèrica, això ja no és notícia.
Arrasaron el Campamento de la Dignidad, pero no a la dignidad misma. Van arrasar el Camp de la Dignitat, però no a la dignitat aquesta. Ocupan el Sahara occidental, lo expolian, pero no lo dominan. Ocupen el Sàhara occidental, el espolien, però no ho dominen. Asesinan a saharauis, pero los saharauis viven y vivirán porque hay cada vez más gentes en muchas naciones que practicamos la “Memoria insumisa” (1) . Assassinen a sahrauís, però els sahrauís viuen i viuran perquè hi ha cada vegada més gent en moltes nacions que practiquem la "Memòria insubmisa" (1). Y tomo prestada esta poesía de Ricardo Ferrer para su Colombia masacrada porque no hay fronteras en nuestros corazones que separen las arenas de Gdeim Izik de las aguas del río Atrato, cuando es la solidaridad la que guía nuestros pasos y la palabra amiga llega puntual a salvarnos ya remover nuestras conciencias. I prenc prestada aquesta poesia de Ricardo Ferrer per a la seva Colòmbia massacrada perquè no hi ha fronteres en els nostres cors que separin les sorres de Gdeim Iziko de les aigües del riu Atrato, quan és la solidaritat la que guia els nostres passos i la paraula amiga arriba puntual a salvar-nos ja remoure les nostres consciències. Amigo, amiga, ¡no olvides nunca los muertos de Gdeim Izik! Amic, amiga, no oblidis mai els morts de Gdeim Iziko! Recita conmigo, Recita amb mi,
Memoria insumisa Memòria insubmisa
A los que promueven la amnesia del mundo Als que promouen l'amnèsia del món
les vamos a refrescar la memoria els anem a refrescar la memòria
de sus crímenes. dels seus crims.
Una y otra vez, aunque duela Una i altra vegada, encara que faci mal
o mejor, para que se duelan. o millor, perquè es facin mal.
Una y otra vez Una i altra vegada
hasta llevarlos a juicio. fins a portar a judici.
Una otra vez Una altra vegada
hasta condenarlos. fins condemnar-los.
Una y otra vez Una i altra vegada
hasta que reparen el daño. fins que reparin el dany.
Una y otra vez Una i altra vegada
para que esta infamia no se repita. perquè aquesta infàmia no es repeteixi.
Una y otra vez Una i altra vegada
en opción por la vida. en opció per la vida.
(1) Del libro “Nos matan y no es noticia. (1) Del llibre "Ens maten i no és notícia. Parapolítica de estado en Colombia” de Ricardo Ferrer Espinosa y Nelson Javier Restrepo Arango. Parapolítica d'estat a Colòmbia "de Ricardo Ferrer Espinosa i Nelson Javier Restrepo Arango. Ed. Cambalache y Soldepaz Pachakuti. Ed Cambalache i Soldepaz Pachakuti. Oviedo, 2010. Oviedo, 2010. El poema “Memoria insumisa” prologa el libro y está escrito En memoria de Mario Andrés Flórez Rubianes, médico de Murindó, asesinado por los escuadrones de la muerte en Caldas (Antioquia), en junio del 2003. El poema "Memòria insubmisa" prologa el llibre i està escrit En memòria de Mario Andrés Flórez Rubianes, metge de Murindó, assassinat pels esquadrons de la mort a Caldes (Antioquia), el juny del 2003.
Puede leerse el libro en http://www.pachakuti.org/textos/campanas/paracos/Nos_matan.pdf Podeu llegir el llibre en http://www.pachakuti.org/textos/campanas/paracos/Nos_matan.pdf |
Mira també:
http://loquesomos.org/joom/
http://loquesomos.org/joom/index.php?option=com_content&view=category&id=338:lqsomos-sahara-la-pasion-de-ls-olvidads-
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Els assassins dels sahrauís ¡a la presó!
|
|
per eva |
11 nov 2010
|
+info en:
http://saharathawra.com/
http://resistenciasaharaui.saltoscuanticos.org/ |
|
Massacre com a molt
|
|
per Libero |
17 nov 2010
|
És greument perjudicial per la memòria històrica parlar de genocidi quan no ho és.
Malauradament el segle XXI galopa per oblidar el segle XX. |
|
|
