|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Els típics tòpics contra la CNT
|
|
|
per Anarcosindicalisme |
06 nov 2010
|
|
|
Un recull dels tòpics més freqüents contra l'anarcosindicat i els seus militants:
“Els de la CNT són uns sectaris”: Tòpic cada vegada menys freqüent ja que no s'aguanta per enlloc. Nombrosos sindicats participen amb altres sindicats o organitzacions en conflictes laborals, manifestacions per la defensa del territori, en coordinadores i actes contra el racisme i el feixisme, etc. Hi han sindicats que actuen ells sols, però no per això vol dir que siguin una secta, sinó perquè pensen que és millor pel sindicat. La CNT està oberta a tots els treballadors/es, estudiants, jubilats/des, etc independenment de la seva ideologia. És un anarcosindicat, no un grup anarquista, això si, les persones que s'afiliïn hauran de respectar els principis i forma de treballar del sindicat: L'autogestió, l'acció directa, el federalisme, la solidaritat i el recolzament mutu. Per evitar l'entrisme i que el sindicat sigui una corretja de transmissió d'un partit polític, els membres dels partits polítics no poden ocupar secretaries. Per això, moltes vegades aquestes crítiques, vénen de persones vinculades a algun partit polític. La CNT sempre s'ha mantingut independent dels interessos polítics i això a alguns, els hi molesta especialment.
“La CNT és espanyolista”: Aquesta frase sovint la sentim de simpatitzants o militants nacionalistes catalans. La CNT mai ha sigut espanyolista, ni tampoc catalanista. La CNT no s'oposa al dret a l'autodeterminació (com s'entén actualment, és a dir, a decidir sobre la formació de nous estats), però és antiestatista, considera que la creació de nous estats no solucionen els problemes que pot tenir una cultura o poble, sinó que en crea de nous, qualsevol estat és autoritari, les seves lleis, forces repressores, governants, defensen una determinada classe social privilegiada, ja sigui la classe capitalista, la burocràcia de l'aparell de l'estat i el partit o ambdues. La millor manera de defensar una llengua o cultura, no és creant lleis, sinó utlitizar-la. És per això que la CNT aposta pel federalisme, la solidaritat de classe entre tots els treballadors del món, sigui quin sigui el seu color, idioma o raça; tots fermament units mitjançant el federalisme dels pobles i les comunitats. Aquest federalisme s'entén de baix a dalt, des de el municipi, fins l'àmbit territorial on volen estar inscrits aquests municipis. El funcionament de la CNT és federal, per exemple Catalunya i Balears formen la regional catalano-balear de la CNT. Un dels problemes, és el llenguatge, paraules com regional o nacional, fan referència a un estat/nació (Espanya), de fet el franquisme utilitzava el terme “región”per referir-se per exemple a Catalunya i als altres territoris. És per això, que pensem que cal un canvi d'aquests termes, canviar comitè regional per territorial i nacional per confederal. A Catalunya o el País Basc, aquesta terminologia és aprofitada pels nostres detractors o enemics per fer-nos passar per nacionalistes espanyols a la classe treballadora interessada en la CNT i així allunyar-la dels nostres sindicats. El terme CNT, tot i que també té la marca de “nacional”, seria perjudicial canviar-lo, ja que està associat a l'ideari anarcosindicalista i al món llibertari en general. És provable que pròximament els termes nacional i regional, siguin substituïts per confederal i territorial.
També actualment la majoria de sindicats de Catalunya i Balears utilitzen la llengua catalana, no perquè ens ho diguin els nacionalistes o independentistes, sinó perquè pensem que una llengua es manté viva si s'utilitza. Els sindicats que utilitzen el castellà tampoc es poden acusar d'espanyolistes, hi ha molta gent a Catalunya que parla aquesta llengua i s'ha de respectar, sempre i quan ells també respectin els catalanoparlants. És trist veure a mitjans com indymedia, que cada cop que surt alguna notícia en castellà, s'acusi a la persona o organització d'espanyolista, així no es defensa una llengua sinó que es crea animadversió.
La CNT actua en l'àmbit de l'estat espanyol, perquè el marc laboral és l'espanyol. A més així si hi ha algun conflicte podem solidaritzar-nos més fàcilment amb els altres treballadors de l'estat, per donar una resposta a nivell internacional, la CNT està dins de l'AIT. Si Catalunya o els territoris de parla catalana es convertissin en un estat, la CNT actuaria dins l'àmbit laboral català, donant suport a la resta de sindicats i treballadors de l'estat espanyol, ja que el capitalisme no entén de fronteres, i per combatre'l cal actuar de forma local però coordinats internacionalment.
“La CNT són 4 punkis allunyats de la classe obrera”: Tòpic totalment fals, només cal passar per algun dels nostres sindicats o mirar els nombrosos conflictes que mantenim amb diverses empreses arreu de l'estat. La CNT sobretot a Catalunya, ha patit diverses escissions que els anys 90, la van deixar molt tocada. No es va començar a recuperar pràcticament fins a partit de l'any 2000. Actualment manté conflictes o està present per exemple a Grupo Prassur, Codex (empresa d'arqueologia), Mercadona, Tecnocom, Hotel Marylanza (Tenerife), Ayuntamiento de Laguna, Ajuntament de Manresa, Supermercados Piedra i Eulen (Córdoba), Atento (Emergències de la Generalitat de Catalunya), Viajes Marsans, Hotel Vincci, ISS (Alacant), FCC (Saragossa), Ayntamiento de Adra, Universidad Complutense de Madrid, Semicro a Hospitalet (Informàtica el Corte Inglés), PC City, Guaites Forestals (Catalunya), Bombers (Lugo), Flightcare (Aeroport del Prat), Iberia (Barajas), Ryanair (Saragossa) etc. A més el sindicat dóna assessoria laboral gratuïta a tots els treballadors/es estiguin o no afiliats/des, ja que pensem que molta gent no es pot permetre pagar un abogat o cotitzar regularment.
Cal destacar també la tasca cultural de molts sindicats, com el de Terrassa amb el Centre d'Estudis Francesc Sàbat, el Centre d'Estudis Frederica Montseny a Badalona,etc apart de les jornades culturals que realitzen nombrosos sindicats. Perquè la CNT és molt més que un sindicat, també és un lloc per debatre, compartir experiències i aprendre. L'anarcosindicalisme sempre ha participat en la difusió de la cultura (la cultura obrera oposada a la cultura imposada, la burgesa), entre els treballadors/es, perquè prendre consciència a través de la cultura i l'experiència, és el camí cap a l'emancipació de la humanitat.
També s'ha de fer autocrítica, la CNT com tota organització s'ha equivocat. El meu entendre, quan per exemple va participar al govern de la República o quan desde l'exili personatges com Federica Montseny s'oposaven a l'acció dels maquis, també segurament que l'escissió del que després seria la CGT, no hagués estat tan dura sense alguns talibans. Talibans que ara es dediquen a criticar els sindicats que fan actes amb la CGT o altres organitzacions i es passen el dia criticant la CGT,sindicat que té moltes coses criticables, però algun problema hi ha -o poca feina- quan un sindicat de la CNT dedica tota la seva activitat en això. Són pocs, però la seva activitat principal és tocar les pilotes als altres sindicats que volen que la CNT sigui un sindicat obert a qualsevol treballador/a i no un grup d'amics. Cal estar on estiguin els treballadors/es i no parlar de revolucions, del 36 i pureses, tancats als sindicats.
Ara tenim una bona oportunitat, no la desaprofitem. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
per ex-cnt
desilusionadoscon ARROBA cnt.es |
06 nov 2010
|
yo he estado muchos años en CNT, y estoy de acuerdo con los planteamientos de ésta, pero he de reconocer que muchos de los tópicos que aquí se dicen son verdaderos. Quizás no en todos los sindicatos, pero si en muchos.
-Sectaria. Hay una consigna dentro de CNT de no juntarse con nadie, si acaso con algún grupúsculo anarquista que ellxs mismos controlan. Los sindicatos que se "atreven" a hacer cosas conjuntas con CGT o SO (que por mucho que pese a muchos cenetistas son los sindicatos más cercanos tanto ideológicamente cómo en manera de funcionar) son criticados dentro de la organización. Los talibanes que tú dices yo nocozco muchos...
Sindicatos de CNT han expulsado a colectivos y personas de sus locales no por no ser libertarios ni por ir en contra de ella, sino porque simplemente no los podían controlar (ejemplos de esto se han dado en Asturias, Villaverde, Alacant, etc.).
-La CNT en efecto muchas veces es españolista o algo muy parecido. Debido a su crítica al independentismo muchas veces adopta el castellano cómo única lengua y defiende los límites territoriales del estado (provincias, regionales cómo levante, norte, ...).
- lo de ser 4 punkis, pues también se da en muchos sitios, y pones de contraejemplo unos cuantos conflictos laborales, que para una organización con tantos sindicatos me parece algo casi ridículo. Cuantos miembros de CNT hay que se les llena la boca con la lucha y la revolución y no tienen el coraje de enfrentarse a sus jefes en el día a día de su trabajo? si tal y cómo están las cosas lo más lógico sería que hubiera casi un conflicto por afiliado!
Lo dicho, he estado muchos años en CNT y al final lo he dejado por cansancio. Cansancio de peleas internas, de talibanes, de apariencias y actitudes... mi tiempo de lucha prefiero invertirlo en cosas productivas y no en pelear con tal sindicato, tal regional o tal iluminado anarquista que se cree el poseedor de toda la verdad.
De verdad espero que le vaya bien a la CNT, pero mucho tienen que cambiar las cosas para que realmente pueda ser una organización fuerte y revolucionaria (creo que el principal problema lo tiene en el interior).
Salut! |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per . |
06 nov 2010
|
La gent que fa aquesta mena de crítiques de ben segur que no han militat a cap sindicat de cnt, criticant sense conèixer...
Totalment d'acord amb la teva opinió company/A! |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per x |
07 nov 2010
|
Una altra errada que veig és allò de la "Regional de Levante". Incomprensiblement la CNT usa un terme que ha usat i usa l'espanyolisme per a referir-se al País Valencià, Múrcia...
Com a anarquista i alacantí m'ofén l'ús d'este terme per a referir-se al País Valencià i ja han passat moltes dècades com per a no adonar-se'n d'un fet tan clar.
Mentre no es canvie açò la meua militància anarquista no passarà per la CNT, i no sóc l'únic. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per Un que no ha estat mai de CNT, però hi ha treballat |
07 nov 2010
|
Les generalitzacions són dolentes, i certament els darrers temps han millorat alguns dels plantejaments de CNT, no obstant com a anarcosindicalistes deurieu ser un xic més autocrítics i no pensar que sols negant una cosa les eprsones ens convencem i pensant en com cal canviar alguns plantejaments perquè les paraules se les endu el vent i el que compta són els fets.
- Sectaris? Alguns sindicats de CNT treballen amb altres col·lectius, però molts són els que encara avui en dia ni tan sols es parlen amb la CGT i miren a la major part de gent per sobre l'hombro.
- Espanyolistes? Doncs vaja no n'hi ha prou en dir que un stà en un punt intermig i embrutir la paraula internacionalista amb un plantejament suposadament neutral. Davant les injusticies la neutralitat és compicitat, i qualsevol anarquista ha de combatre el colonialisme allà on es dongui, No dic que la CNT hagi de fer campanyes pro independencia, però la CNT no s'hauria d'oposar a les consultes populars ni contra la normalització lingüistica. Encara no fa un any que la CNT del metro de Tolousse va fer una campanya contra la retolació en bilingüe fent el joc al jacobinisme francés i això no ha estat criticat per ningú.
- El tema del punks possiblement és el més endeble de tots, doncs realment a la CNT hi ha gent vàlida. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per Cenetista |
07 nov 2010
|
-La falta d' unitat d'acció no és només culpa de CNT, també en alguns llocs la CGT i miltitants d'aquesta mantenen postures que fan difícil aquesta unió:
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=39865
http://www.cgtpv.org/Carteles-transicion-CNT-CGT,1178.html
http://anarcosindicalistas.blogspot.com/2009/07/de-la-cnt-la-cgt_20.html
O quan al Catalunya de l'octubre, el secretari d'acció sindical es pren la modèstia de dir que la CGT havia encapçalat les movilitzacions del 29s i els altres sindicats "alternatius", CO.BAS, CNT,etc havien tingut un paper testimonial. En aquest número tampoc surt que a algunes manifestacions que va realitzar la CGT, les feia conjuntament amb CNT. A la CGT el que li veig és certes ànsies de protagonisme, de voler ser la tercera força sindical, com sigui. Tampoc quan la CGT reclama el patrimoni històric de CNT.
Reconec que també hi han sindicats de la CNT totalment contraris a la unitat d'acció amb CGT, com pot ser Sagunto, Tarragona, Cadiz, Chiclana o Granada. Però el problema no només està a la CNT.
Són més els sindicats avui en dia que treballen amb altres col·lectius que els que no, a Catalunya i Balears segur i Andalusia, Galicia, Extremadura, País Basc, Aragó,etc segur que també. De gent que mira sobre l'ombro per desgràcia n'hi ha a tot arreu.
La CNT tampoc s'ha oposat a les consultes populars, en tot cas algun sindicat a criticat algunes de les organitzacions o membres que hi participen i ha donat la seva opinió. Ni tampoc cap sindicat s'ha declarat en contra la normalització lingüística, de fet, la majoria de sindicats de Catalunya i Balears utilitzen la llengua catalana. Tolousse, és lamentable el que van fer, segurament que algun sindicat hagués pogut dir alguna cosa. Ara bé, també com a contrapunt el 2008 la CNT de Fraga va rebre un premi de l'institut d'estudis del Baix Cinca, per la seva tasca en la normalització del català. Sempre surten les coses dolentes i se'ls hi dóna ressò però les bones estranyament (o no tant), mai surten. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per Espartaco |
07 nov 2010
|
Espartaco Hostias, Ahora resulta que la CNT Confederació Nacional del Traball, de después de 100 anys de lluita, no sirve de nada, y ahora resulta que los nuevos tópicos talibanes, (ante popes, como cambia los tiempos) son los que manejan los sind. Llevo 35 años en la CNT, y la verdad en este mundo que nos ha tocado vivir, no es ningún camino de rosas, con esto quiero decir y solamente lo pueden entender aquellos luchador@s que creen que el anarcosindicalismo con todo lo que con llevan, es una opción, es una alternativa, es un mundo nuevo, esto representa está a pie de cañón, unas veces con más aciertos, y otros con menos, es verdad también, que la CNT en estos tiempos tiene que haber autocrítica, como siempre la ha tenido, por eso es una org. Que funciona de abajo arriba, y que nadie lo dude, y que los comités desde el más básico hasta el CONFEDERAL, ACTÚAN por mandatos del sindicato, hay que vivirlo. También hay que decir que las casas de CNT están abiertas a tods@, y si hay alguna movida, a buen seguro, no hay ni armonía, ni conceso, como tampoco es verdad que la CNT se dedica a colectivos concretos, cuando hay colectivos, que no quieren saber nada con CNT , con todo respeto, sin embargo, estamos en todas movilizaciones, que podemos no solo a nivel de siglas sino físicamente, ( no como otros), en Barrios, emigrantes , asamblea de parados, asamblea de trabajadores, relaciones con grupos y colectivos feministas, ateneos, adhesiones , a movidas puntuales como puede ser, la campaña JO NO T´ESPERO, apoyos a okupas, a presos como Amadeo, Alfonso afilado a CGT. Y un sinfín de actos y movidas. Pocos pero currantes que es lo que hace falta o NO. Pero además, la CNT no está encerrada en sus locales sino que además org. Un sin fin de actos culturales, no solo sindical, sino de ámbito social, la muestra por ejemplo del Centenario, lo que si tenemos claro es que nunca nos veras cogidos de la mano con CCoo, UGt. Y para dejar las cosas en su sitio en cuanto a cnt, el ANARCOSINDICALISMO
Que es lo que configura su pensamiento, su actuación su responsabilidad, con los trabajadores, queda más que demostrado, y no por un pasado solo, rico en experiencias y hechos revolucionarios, tanto a nivel social como auto gestionados , como colectividades actitudes, realizaciones, todo esto la cnt y el mov. Libertario lo tiene bien asumido, la práctica es un elemento esencial, unas de la gran diferencia con otras centrales sindicales, por eso y muchos más, la CNT sigue viva, pese a quien le pese. Estado, Patronal, policía, reformistas, partidos, políticos, religiones, y todos los enemigos de la libertad. Si eres obrero, estudiante, parado si tienes inquietudes, y si quieres cambiar está sociedad por otra más justa, si quieres abolir la explotación, si quieres acabar con la miseria, con la economía capitalista, si quieres luchar por tú dignidad, la CNT tiene todos los ingredientes, para realizarlos, SOLIDARIDAD, APOYO MUTUO, ACCION DIRECTA. CADA DÍA APREDERMOS MÁS DE LO QUE YA SABEMOS. Por CONSIGUIENTE, no soy español sino internacional SALUT i ANARQUIA.
Espartaco |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per PEP |
07 nov 2010
|
|
Nomes cal veure-us qualsevol 1er de maig per saber quin personal circula per la confederacion nacional, 4 gats, entre gossos-flauta, hippies i penjats de tota mena. Afirmen que la propietat es un robatori, pero els NOSTRES locals que ens el tornin, o sino la compensacio pertinent.Ja esteu be com esteu, com la falange i altres rel-liquies del passat. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per una |
07 nov 2010
|
|
Un 10 pel primer comentari, ja era hora que algú digues les coses clares. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per tempus fugit |
07 nov 2010
|
No sé si es compendrà, i dubto que es comparteixi, però jo entenc que HA PASSAT EL TEMPS HISTÒRIC de la CNT, de l'anarcosindicalisme com a model i de l'anarquisme com a proposta (que no com a ideal).
L'anarquisme agafa força en aquells estats on el seus aparells com a democràcia burgesa no estava gens consolidat (Espanya, Itàlia, Rússia,...), mentre que estats on aquest procés històric estava més avançat (GB, Alemanya, França,...) no va tenir la mateixa influència.
Avui, a ple 2010, els estats liberals-burgesos estan PLENAMENT consolidats en el cas de la UE, per tant, l'anarquisme es continua situant en un escenari de completa inoperànica. Fins i tot en aquells països on pot gaudir d'una mica més de pes que a la resta (Grècia) no deixa de ser un "entreteniment", però no hi ha proposta REAL d'organització de la societat no només que sigui sostenimble a llarg plaç (no val dir "hem fet una assemblea municipal per decidir això", sinó que cal veure quan de temps es poden prolongar aquests mecanismes), ni té una estructura armada capaç de derrotar a la maquinària armada capitalista, ni sobretot (i això és fonamental) presenta unas proposta de masses que sigui més atractiva que la dominant.
L'anarquisme ha passat a millor vida fa moooolts anys, com el carlisme o altres ideologies que van sorgir en determinats contextos. Però bé, sempre ens quedarà els que almenys guien les seves pautes de conducta i de relació social segons els principis llibertaris, els més justos que hi ha. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
per ua!
ghs@hotmail.com |
07 nov 2010
|
estic a CGT i una cosa que tinc clara és que les diferents organitzacions anarcosindicalistes tenim un front comú. Igualés cert que CGT te coses xungues, cert, i que CNT és massa tancada en ella mateixa i que les demés organitzacions anarcosindicalistes són molt petites, però quedem-nos en les victories en defensa dels treballadores, que de diferent manera han aconseguit totes elles.Encara sóc jove, crec, però hi ha moltes vivències del passat que no ens deixen apropar-nos i realitzar un veritable debat d'apropament i de respecte mutu. Cap de les diferents organitzacions té la veritat absoluta i dividits, solament fem el joc al capital i ens allunyem de les treballadores més desencantades amb les nostres "culebrons". Cert, som una minoria els que penssem així, però mai he cregut que l'anarquista es caracteritzi per tenir pensaments i actitus sectaries, sinó tot el contrari.
Salut! |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per baix llobregat nord |
07 nov 2010
|
|
El problema es Barcelona,si,si,Barcelona,no es la cnt,ni la cgt,ni los de la ie(izquierda independentista)...es la actitud que tiene mucha gente de los movimientos sociales de Barcelona y alrededores,creyendose la vanguardia de la clase obrera que los guiarán hacia su liberación,pero luego es la misma gente que no sabe nada de sus vecin@s,ni de sus compañer@s de curro,ni de su facultad...no saben nada simplemente pq se la pela,así de claro,forman parte de colectivos pq para muchos es como un hobby,una simple distracción,much@s solo se preocupan en tener su sitio,que los conozcan,les encanta quedar bien con determinados espacios o colectivos del ghetto,que salgan sus actividades en el info-usurpa,que luego no viene nadie a sus actividades, no pasa nada,lo importante es que la gente del ghetto l@s conozcan,te puedes currar un montón tu pueblo pero si no te conocen en barna para muchos eres un pringao un cateto de pueblo,por no hablar de las jerarquías y roles de poder que hay,un@s las crean y l@s otr@s las consienten,no se pq pero hay espacios,colectivos y personas que són intocables,es impresionante como la gente defiende comportamientos solo por el símbolo de tal espacio,colectivo o persona.Ni unos ni otros,tod@s tenemos la culpa de que este pasando toda esta mierda y sinceramente creo que nos falta más humildad y sencillez. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per baix llobregat nord |
07 nov 2010
|
Con todo esto lo que quiero decir es que los colectivos,organizaciones,sindicatos,lo forman las personas y tod@s tenemos que hacer frente a actitudes que no nos gusten,vengan de donde vengan.
El enemigo no solo está fuera,a veces lo tenemos sentado al lado en una asamblea.
Salud y nos vemos en las calles!! |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per Anarcosindicalisme |
07 nov 2010
|
L'anarcosindicalisme també va ser fort a França, però després es va desinflar.
Si, els estats burgesos són forts, però això no vol dir que haguem de quedar sense fer res. L'anarcosindicalisme continua sent vàlid per aturar les retallades en el món laboral, per conscienciar la classe obrera i recolzar-se mutuament, per demostrar que és possible un sindicalisme sense intermediaris ni dòcil amb l'estat i els poders econòmics. I tant que continua sent vàlid, i comparar-lo amb una ideologia monarquica i reaccionària (exceptuant els 4 "d'esquerres") com el carlisme, delata clarament la teva posició ideològica. Quina és l'alternativa? La socialdemocràcia neocomunista i populista del socialisme del segle XXI? I qui té una proposta de masses? Una estructura armada capaç d'enderrocar l'estat, no la té cap organització, almenys a Europa. L'anarcosindicalisme si que té una proposta ben clara, de baix a dalt, començant pel sindicat local, el comitè territorial i el confederal. Per les mateixes podem dir que el comunisme és una cosa del passat, ja que ha fracassat a arreu (l'educació i sanitat cubana i bla, bla, bla, està molt bé, però la llibertat també és molt important) i no a alliberat per res a la humanitat.
L'anarquisme continua ben viu i té per moooolts anys de vida, encara que alguns no us agradi. I penseu que siguin unes idees boniques però que mai es podran aplicar, una cosa de petits-burgesos. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per tempus fugit |
07 nov 2010
|
anarcosindicalisme, Si tu ho dius... ja he dit que no esperava convèncer ningú, menys encara els que professen la seva ideologia com si d'una religió es tractés.
Només un aclariment: l'analogia no és pel contingut sinó com a moviment històric (en un lloc concret durant un temps concret) caducat |
|
Parlant de la CNT..., i on està la FAI?
|
|
per Parlant de la CNT..., i on està la FAI? |
07 nov 2010
|
Parlant de la CNT..., i on està la FAI?
Ningú anomenaría sectaris a Amnistia Internacional, Greenpeace, etc, per fer actes ells sols, malgrat tot, a la CNT sí.
El sectarisme no és això, el sectarisme és quelcom que no pertany a la CNT, però si que està enquistat en algunes persones de la CNT, i no tant per no fer actes amb altres organitzacions, sinó pels prejudicis absurds que en ocasions fa públics, i que, malgrat no aguantar-se dempeus, aquestes persones s'aferren a ells sense reconèixer la falsedat dels seus arguments. Entenc que algú no vulgui reconèixer els seus errors, és difícil fer-lo, però que la resta de persones de l'organització, no només els hi creen sinó que a més, o els mantinguin o els ignorin, diu molt del grau de "fe" que es professa en alguns sindicats.
Aquest tipus de situacions ha desembocat en nombroses escisions i conflictes interns, i molt més que els prejudicis en contra de les persones d'aquestes escisions, són els prejudicis que s'alimenten contra persones de la mateixa organització. Es parla de la diferències amb CGT o SO, però ni tan solament s'esmenta que a Catalunya hi ha dues CNT's, i que ha nivell de l'estat, s'han desfederat a sindicat i persones que eren molt vàlides i militants molt actius i actives. Actualment en la CNT hi ha diversos conflictes interns oberts contra uns sindicats, promoguts per altres sindicats que ni tan solament s'han molestat a conèixer l'opinió de companys i companyes afectades, i que es creuen comentaris i remors sense contrastar. Fa temps, persones de la FAI van tenir un paper molt important en aquestes desfederacions, i el que és inconcebible, és que la que se suposa una organització germana, es dediqui a crear un grup de poder per a controlar les dinàmiques sindicals, perjudicant i expulsant a qui no se subjecten als seus criteris d'activisme.
Dir que la CNT té també incidència en altres àmbits a part del laboral, és oblidar la quantitat de vegades que certes persones de la CNT han utilitzat l'argument que en CNT només es fa activitat sindical, promovent l'expulsió del sindicat o grups dels seus locals quand plantejaven lluites en altres àmbits.
Posar la CNT com exemple de participació i suport en lluites per l'okupación, contra els CIE's, assemblees de desocupats i desocupades, els presos i preses, etc..., és un insult a la intel·ligència. Les excuses per a la desconvocatòria de la manifestació el 29-S, posa en evidència que a algunes persones de la CNT li interessen més les formes que el fons, de la mateixa manera que acusar (insultar) a la CNT d'espanyolista, és completament gratuït i que amaga una animadversió i un intent de molestar, desprestigiar i faltar a realitat del que succeïx en la CNT malgrat els errors.
Per a eradicar completament aquests tòpics que circulen sobre la CNT, encara queda molt treball per fer, i no totes les persones de la CNT estan disposades a donar aquests passos, doncs els interessa molt més conservar l'espai anarcosindicalista com està i preocupar-se d'altres qüestions alienes a aquest.
Malgrat tot i en contra d'aquests auguris que la CNT no serveix enfront de models democràtics perfectament constituïts i consolidats, la CNT i el anarcosindicalisme són instruments útils per a plantar cara a l'estat-capital, només necessitem adquirir consciència que moltes persones de les que tenim al costat, són aliades i no enemigues, i deixar-se de tant triomfalisme i necessitat de protagonisme a través de la propaganda autoreferencial. Les victòries en conflictes laborals, haurien de deixar de ser lloes a la CNT, per a deixar pas a la informació i a la creació de consciència sobre la necessitat d'organització, sigui en la CNT, o en qualsevol altra organització que practiqui l'anarcosindicalisme. |
|
Re: Els típics tòpics contra la CNT
|
|
per undelaCGT |
08 nov 2010
|
Me afilié a la CGT hace unos cuantos meses, venía desengañado de las maneras de hacer de CCOO y eso que en mi sector es el sindicato mayoritario y el que realiza un trabajo más constante. Pero en su conjunto ha mostrado su sumisión al gobierno actual, hace de comparsa y trata de apagar los fuegos del descontento... bien, como yo mucha gente está saliendo de los sindicatos mayoritarios y se está afiliando a digamoslo de una manera simplista... a los "alternativos". ¿Y que nos estamos encontrando?, luchas de antaño que ni nos van ni nos vienen, rifirrafes que llegan hasta el ridículo de discutir sobre la utilización de unos colores o banderas, vendettas personales,... nos encontramos con una recreación de conflictos heredados que no comprendemos ni creo que les interese lo más mínimo a los nuevos afiliados (entre los cuales, lógicamente, me incluyo). Bien, ¿y ahora ke? ¿Tenemos que heredar los nuevos militantes rencillas del pasado, tenemos que hacer nuestras posiciones de confrotación en las que no participamos y de las cuales desconocemos su orígen, y francamente, nos importan una mierda? ¿O trabajamos por la unidad sindical? ¿trabajaremos por unificar esfuerzos entre sindicatos no gubernamentales o seguiremos perdiendo el tiempo? ¿Es hora de restar o de sumar?
No sé, pero espero que en vez de gastar el tiempo en desmentir tópicos y abrir viejas heridas, se podría emplear en acercar posiciones, por lo menos entre sindicatos "alternativos", esos que si tuvieran el peso de CCOO y UGT otro gallo cantaría. |
|
|
