|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
El participacionisme front l’entelèquia “municipalista”
|
|
|
per Veuparticipativa |
01 nov 2010
|
El participacionisme front l’entelèquia “municipalista”
Reactivaria la transparència política i eliminaria el vassallatge i obscurantisme de l’estructuració municipalista actual (l’àmbit des d’on s’han teixit més cacos de corrupció, especialment en el pla urbanític, ja que la legislació “municipal” permet les relacions caciquils i el desenvolupament de la corrupció). |
|
La participació és l'antítesi del electoralisme. La pràctica política actual es basa en el sistema de representació a través dels vots. L'electorat delega les funcions polítiques al polític, que exerceix de representant electe durant quatre anys. Aquest sistema de baixa participació ciutadana ha derivat, pràcticament des dels seus inicis, en un sistema electoralista de ruptura ciutadana on hi ha dues classes incomunicades: la classe política (polítics de partits, electes eternitzats, càrrecs de confiança, tècnics municipals, especialistes de l’àmbit parlamentari o municipal, etc.) i la classe ciudadana (en tota la seva gama d’indiferència, especialment els més desproveïts i desil.lusionats). Així, la representabilitat del sistema electoralista queda deslegitimada, ja que els anhels i veus de la ciutadania no estan representats. L'estament polític exerceix les funcions polítiques usurpades als ciutadans a través d'eleccions cada quatre anys (al municipi, als parlaments estatal o supraestatals), captant els seus vots a través d'un màrqueting polític i deshonest que mai compleixen.
Amb aquest panorama, la ciutadania va perdent l'interès en un mètode de representació que hauria d'aconseguir tot el contrari: la involucració total de les persones. El sistema democràtic actual basa la seva existència en un acord tàcit entre els ciutadans, assentat en la legitimitat del vot representatiu. Si aquest vot és fluix, minoritari, rutinari i està desmotivat, el sistema no té sentit.
El participació és el sistema de construcció per a l’organització col.lectiva entre les persones d’una mateixa comunitat (nacional, veïnal, circumstancial). A diferència de l'electoralisme que només demana el vot cada quatre anys-i el silenci posterior-, el criteri participacionista crida a construir i participar-valgui la redundància-al ciutadà dins de l'actual sistema de representació política. Es tracta de revolucionar les institucions representatives per tal que aquestes ofereixin dinàmicament i eficientment alternatives i solucions a través del treball en l’organització col.lectiva (nacional, administrativa, comarcal, municipal, veïnal, circumstancial).
El treball ha d'estar encaminat cap a l'estructuració d'una comunitat viva, on l’organització col.lectiva com a entitat política/nacional adquireixi el poder necessari per a poder constituir una representació ciutadana. L’organtizació col.lectiva haurà de ser un organisme viu compost pels ciutadans, i no per una classe política excloent. Per a tal efecte cal un canvi de concepte radical: el municipi no és una estructura de polítics, és una comunitat de ciutadans.
L'elecció de representants polítics significarà un contracte entre els veïns/membres de la comunitat/territori i el representat de treballar junts en un projecte. Aquest canvi conceptual és contrari a la delegació: és una crida a la participació i al treball. Els representants electes, en un sistema participacionista, hauran de dotar aquesta organització de fòrums on els veïns no només puguin expressar-se, sinó debatre i sobretot construir.
Aquest tipus d'organització involucra al ciutadà en els organismes que el representen, reforçant la legitimitat del sistema representatiu a través de la seva participació. Harmonitza la relació entre càrrecs electes i els electores, que treballarien mà a mà per a la consecució dels objectius i programes polítics. Impulsaria la vida social i política del país, vagueria, comarca, municipi, barri, ja que tots els esforços ciutadans treballarien en sinergia. Reactivaria la transparència política i eliminaria el vassallatge i obscurantisme de l’estructuració municipalista actual (l’àmbit des d’on s’han teixit més cacos de corrupció, especialment en el pla urbanític, ja que la legislació “municipal” permet les relacions caciquils i el desenvolupament de la corrupció). |
Mira també:
http://blogs.publico.es/delconsejoeditorial/711/suprimir-municipios/
http://www.institut-gouvernance.org/fr/analyse/fiche-analyse-243.html
|
This work is in the public domain |
|
Re: El participacionisme front l’entelèquia “municipalista”
|
|
per No és cert |
02 nov 2010
|
"La participació és l'antítesi del electoralisme."
No és cert. La participació és ambivalent, pot ser electoralista o contra-electoralista.
La implicació, tendeix més a la confontació amb l'electoralisme. I demana criteri personal. |
|
Re: El participacionisme front l’entelèquia “municipalista”
|
|
per No és cert |
02 nov 2010
|
"La participació és l'antítesi del electoralisme."
No és cert. La participació és ambivalent, pot ser electoralista o contra-electoralista.
La implicació, tendeix més a la confontació amb l'electoralisme. I demana criteri personal. |
|
Re: El participacionisme front l’entelèquia “municipalista”
|
|
per francesc |
02 nov 2010
|
a més hi han ciutadans que no volen participar en política. per què s'ha de fer tot encara més complicat?.
es podrien tancar els parlaments y eliminar els partits polítics i en el seu lloc crear uns foros informátics oficials en els quals els ciutadans que vulguin col·la boren en els debats, en el diàleg i finalment es vota la proposta per internet dins el mateix foro: un ciutadà un vot. i cadascú que participés directament en el debat o en la votació.
seria senzill, enriquidor, práctic, hiperconòmic (no es pagaria ni als partits ni als diputats ni als senadors ni als regidors,...) i a més seria ultrademocràtic. i no hauriem de soportar ni les cares ni les mentides ni ele en ganys ni les estafes dels polítics perquè senzillament no hi haurien polítics sino tansols ciutadans i administració. |
