Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació
Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
per folloner	31 oct 2010
La inauguració del Nou Camp al 1957: una petita joia on s'escampen tots els mites fonamentals de la catalanitat: Diners, Poder, Religio, Futbol, Mercenaris, Arquebisbes, la Mercè, Sardanes, el Josep Mª de Sagarra, la Cobla principal... eh? sexe, no, que aixo es pecat!
La inauguració del Nou Camp. La data prevista per a la inauguració de l'estadi era la del 24 de setembre de 1957. Per a portar a terme una cerimònia ben esplendorosa es va constituir una comissió organitzadora de la inauguració, la presidència de la qual va correspondre a dues persones: Aleix Buxeres (relacions públiques) i Nicolau Casaus (organització). El dissabte 21 de setembre José María de Cossío, membre de la Real Acadèmia Espanyola, va pronunciar, en el Saló de les Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, el pregó que obria oficialment les festes de la inauguració de les noves instal·lacions. També, durant aquell cap de setmana de setembre, es van disputar en el camp de les Corts i en el Palau Municipal d'Esports una sèrie de partits internacionals, que van tenir com protagonistes a les diverses seccions del club. La transcendència d'aquelles jornades va quedar bé palesa en el fet que el gran poeta Josep M. de Sagarra escrivís un sonet titulat 'Blau Grana', i en la creació d'un himne en l'estadi del FC Barcelona, amb lletra de Josep Badia i música d'Adolf Cabané. Aquell dia de la Mercè de 1957, la ciutat va aparèixer engalanada amb els colors blaugranes. Els actes d'inauguració van començar amb una missa solemne i la benedicció de l'estadi per l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. Tot seguit, l'Orfeó Graciense va cantar el ‘Aleluya’ de Händel i es va entronitzar la imatge de la Verge De Montserrat. Nombroses personalitats del món polític i esportiu van recolzar en la llotja al president Francesc Va mirar-Sans, com José Solís Ruiz, ministre secretari general del Moviment, de qui depenia la política esportiva oficial en aquella època; José Antonio Elola Olaso, cap de la Delegació Nacional de Deportes; Felipe Acedo, governador civil de Barcelona, i Josep M. de Porcioles, alcalde de Barcelona. Amb més de 90.000 espectadors que omplien les graderías d'un Camp Nou que encara no estava acabat, van començar a deshilar pel terreny de joc representants dels clubs catalans de futbol, així com membres de les seccions del club, de les penyes barcelonistas i dels diversos equips de l'entitat. A continuació va ser interpretat el ja esmentat 'Himne a l'Estadi' i a les quatre i mitjana de la tarda, es va iniciar el partit inaugural. Es van enfrontar el FC Barcelona i el conjunt polonès del Varsòvia. La primera alineació barcelonista del nou estadi va anar: Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Bàssora, Villaverde, Martínez, Kubala i Tejada. En la segona parteix l'onze barcelonista va ser el següent: Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. El partit va acabar amb un 4-2 favorable als barcelonistas, amb gols d'Eulogio Martínez (qui, en el minut 11, va marcar el primer gol del Camp Nou), Tejada, Sampedro i Evaristo. Durant el descans, 1.500 persones sota l'adreça de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, van ballar una immensa sardana i es van alliberar 10.000 coloms. Començava d'aquesta manera una nova etapa en la història del FC Barcelona. >> spanish version La inauguración del Nou Camp La fecha prevista para la inauguración del estadio era la del 24 de septiembre de 1957. Para llevar a cabo una ceremonia bien esplendorosa se constituyó una comisión organizadora de la inauguración, la presidencia de la cual correspondió a dos personas: Aleix Buxeres (relaciones públicas) y Nicolau Casaus (organización). El sábado 21 de septiembre José María de Cossío, miembro de la Real Academia Española, pronunció, en el Salón de las Crónicas del Ayuntamiento de Barcelona, el pregón que abría oficialmente las fiestas de la inauguración de las nuevas instalaciones. También, durante aquel fin de semana de septiembre, se disputaron en el campo de las Corts y en el Palacio Municipal de Deportes una serie de partidos internacionales, que tuvieron como protagonistas a las diversas secciones del club. La trascendencia de aquellas jornadas quedó bien patente en el hecho de que el gran poeta Josep M. de Sagarra escribiese un soneto titulado 'Azul Grana', y en la creación de un himno en el estadio del FC Barcelona, con letra de Josep Badia y música de Adolf Cabané. Aquel día de la Merced de 1957, la ciudad apareció engalanada con los colores azulgranas. Los actos de inauguración comenzaron con una misa solemne y la bendición del estadio por el arzobispo de Barcelona, Gregorio Modrego. Acto seguido, el Orfeón Graciense cantó el ‘Aleluya’ de Händel y se entronizó la imagen de la Virgen De Montserrat. Numerosas personalidades del mundo político y deportivo apoyaron en el palco al presidente Francesc Miró-Sans, como José Solís Ruiz, ministro secretario general del Movimiento, de quién dependía la política deportiva oficial en aquella época; José Antonio Elola Olaso, jefe de la Delegación Nacional de Deportas; Felipe Acedo, gobernador civil de Barcelona, y Josep M. de Porcioles, alcalde de Barcelona. Con más de 90.000 espectadores que llenaban las graderías de un Camp Nou que aún no estaba acabado, comenzaron a deshilar por el terreno de juego representantes de los clubes catalanes de fútbol, así como miembros de las secciones del club, de las peñas barcelonistas y de los diversos equipos de la entidad. A continuación fue interpretado el ya mencionado 'Himno al Estadio' y a las cuatro y media de la tarde, se inició el partido inaugural. Se enfrentaron el FC Barcelona y el conjunto polaco del Varsovia. La primera alineación barcelonista del nuevo estadio fue: Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Basora, Villaverde, Martínez, Kubala y Tejada. En la segunda parte el once barcelonista fue el siguiente: Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro y Evaristo. El partido acabó con un 4-2 favorable a los barcelonistas, con goles de Eulogio Martínez (quién, en el minuto 11, marcó el primer gol del Camp Nou), Tejada, Sampedro y Evaristo. Durante el descanso, 1.500 personas bajo la dirección de la Agrupación Cultural Folclórica de Barcelona, bailaron una inmensa sardana y se liberaron 10.000 palomas. Comenzaba de esta manera una nueva etapa en la historia del FC Barcelona.
Mira també: http://www.taringa.net/posts/deportes/6600099/FC-Barcelona-el-Post-que-se-Merece-_.html http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanisme
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more