Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: mitjans i manipulació
Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
31 oct 2010
La inauguració del Nou Camp al 1957: una petita joia on s'escampen tots els mites fonamentals de la catalanitat: Diners, Poder, Religio, Futbol, Mercenaris, Arquebisbes, la Mercè, Sardanes, el Josep Mª de Sagarra, la Cobla principal... eh? sexe, no, que aixo es pecat!
image_10732.gif
La inauguració del Nou Camp.
La data prevista per a la inauguració de l'estadi era la del 24 de setembre de 1957. Per a portar a terme una cerimònia ben esplendorosa es va constituir una comissió organitzadora de la inauguració, la presidència de la qual va correspondre a dues persones: Aleix Buxeres (relacions públiques) i Nicolau Casaus (organització). El dissabte 21 de setembre José María de Cossío, membre de la Real Acadèmia Espanyola, va pronunciar, en el Saló de les Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, el pregó que obria oficialment les festes de la inauguració de les noves instal·lacions. També, durant aquell cap de setmana de setembre, es van disputar en el camp de les Corts i en el Palau Municipal d'Esports una sèrie de partits internacionals, que van tenir com protagonistes a les diverses seccions del club. La transcendència d'aquelles jornades va quedar bé palesa en el fet que el gran poeta Josep M. de Sagarra escrivís un sonet titulat 'Blau Grana', i en la creació d'un himne en l'estadi del FC Barcelona, amb lletra de Josep Badia i música d'Adolf Cabané. Aquell dia de la Mercè de 1957, la ciutat va aparèixer engalanada amb els colors blaugranes. Els actes d'inauguració van començar amb una missa solemne i la benedicció de l'estadi per l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego. Tot seguit, l'Orfeó Graciense va cantar el ‘Aleluya’ de Händel i es va entronitzar la imatge de la Verge De Montserrat. Nombroses personalitats del món polític i esportiu van recolzar en la llotja al president Francesc Va mirar-Sans, com José Solís Ruiz, ministre secretari general del Moviment, de qui depenia la política esportiva oficial en aquella època; José Antonio Elola Olaso, cap de la Delegació Nacional de Deportes; Felipe Acedo, governador civil de Barcelona, i Josep M. de Porcioles, alcalde de Barcelona. Amb més de 90.000 espectadors que omplien les graderías d'un Camp Nou que encara no estava acabat, van començar a deshilar pel terreny de joc representants dels clubs catalans de futbol, així com membres de les seccions del club, de les penyes barcelonistas i dels diversos equips de l'entitat. A continuació va ser interpretat el ja esmentat 'Himne a l'Estadi' i a les quatre i mitjana de la tarda, es va iniciar el partit inaugural. Es van enfrontar el FC Barcelona i el conjunt polonès del Varsòvia. La primera alineació barcelonista del nou estadi va anar: Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Bàssora, Villaverde, Martínez, Kubala i Tejada. En la segona parteix l'onze barcelonista va ser el següent: Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. El partit va acabar amb un 4-2 favorable als barcelonistas, amb gols d'Eulogio Martínez (qui, en el minut 11, va marcar el primer gol del Camp Nou), Tejada, Sampedro i Evaristo. Durant el descans, 1.500 persones sota l'adreça de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, van ballar una immensa sardana i es van alliberar 10.000 coloms. Començava d'aquesta manera una nova etapa en la història del FC Barcelona.

>> spanish version



La inauguración del Nou Camp
La fecha prevista para la inauguración del estadio era la del 24 de septiembre de 1957. Para llevar a cabo una ceremonia bien esplendorosa se constituyó una comisión organizadora de la inauguración, la presidencia de la cual correspondió a dos personas: Aleix Buxeres (relaciones públicas) y Nicolau Casaus (organización). El sábado 21 de septiembre José María de Cossío, miembro de la Real Academia Española, pronunció, en el Salón de las Crónicas del Ayuntamiento de Barcelona, el pregón que abría oficialmente las fiestas de la inauguración de las nuevas instalaciones. También, durante aquel fin de semana de septiembre, se disputaron en el campo de las Corts y en el Palacio Municipal de Deportes una serie de partidos internacionales, que tuvieron como protagonistas a las diversas secciones del club. La trascendencia de aquellas jornadas quedó bien patente en el hecho de que el gran poeta Josep M. de Sagarra escribiese un soneto titulado 'Azul Grana', y en la creación de un himno en el estadio del FC Barcelona, con letra de Josep Badia y música de Adolf Cabané.
Aquel día de la Merced de 1957, la ciudad apareció engalanada con los colores azulgranas. Los actos de inauguración comenzaron con una misa solemne y la bendición del estadio por el arzobispo de Barcelona, Gregorio Modrego. Acto seguido, el Orfeón Graciense cantó el ‘Aleluya’ de Händel y se entronizó la imagen de la Virgen De Montserrat. Numerosas personalidades del mundo político y deportivo apoyaron en el palco al presidente Francesc Miró-Sans, como José Solís Ruiz, ministro secretario general del Movimiento, de quién dependía la política deportiva oficial en aquella época; José Antonio Elola Olaso, jefe de la Delegación Nacional de Deportas; Felipe Acedo, gobernador civil de Barcelona, y Josep M. de Porcioles, alcalde de Barcelona.
Con más de 90.000 espectadores que llenaban las graderías de un Camp Nou que aún no estaba acabado, comenzaron a deshilar por el terreno de juego representantes de los clubes catalanes de fútbol, así como miembros de las secciones del club, de las peñas barcelonistas y de los diversos equipos de la entidad. A continuación fue interpretado el ya mencionado 'Himno al Estadio' y a las cuatro y media de la tarde, se inició el partido inaugural. Se enfrentaron el FC Barcelona y el conjunto polaco del Varsovia. La primera alineación barcelonista del nuevo estadio fue: Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Basora, Villaverde, Martínez, Kubala y Tejada. En la segunda parte el once barcelonista fue el siguiente: Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro y Evaristo. El partido acabó con un 4-2 favorable a los barcelonistas, con goles de Eulogio Martínez (quién, en el minuto 11, marcó el primer gol del Camp Nou), Tejada, Sampedro y Evaristo. Durante el descanso, 1.500 personas bajo la dirección de la Agrupación Cultural Folclórica de Barcelona, bailaron una inmensa sardana y se liberaron 10.000 palomas. Comenzaba de esta manera una nueva etapa en la historia del FC Barcelona.
Mira també:
http://www.taringa.net/posts/deportes/6600099/FC-Barcelona-el-Post-que-se-Merece-_.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanisme

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
osti tu, ha fet mal això de que el Lipdub rècord del món i el que apareix a la portada mundial de youtube sigui el de la independència, eh?!

que no ho veieu que guanyarem igualment? deixeu d'escampar la vostra ronya i de perdre el temps, home!
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
XD m'encanta que estiguin tan picats, espanyols, els vostres malsons, les nostres alegries!

Au, a seguir rajant mentre nosaltres seguim caminant!
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
Si, si, aneu, aneu... que qualsevol dia torneu al Camp Nou presidits pel 'ministro secretario general del Movimiento' a cantar el 'Cara al sol' enlloc de 'Els Segadors' o cridar 'Guruceta, guruceta' enlloc de 'llibertat, amnistia, estatut d'autonomia'... per tal que no us toquin la part mes profunda de la catalanitat, verbigracia, 'els calerons'...
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
bla bla bla...

rabia rabia, quina ENVEJA veure aquest tou de gent eh? ai, com pica...
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
si, pica i molt... pero d'aqui a que aplegeu tanta gent com els altres nazis a Nuremberg al 1936!!! -i mira que tampoc ells s'en van sortir amb 'la ceba'-

El que no s'enten es que feu servir un IMC -i que ningu de l'indymedia barcelona posi objeccions- com a caixa de resonancia d'aquestes cerimonies de germanor etnocentrica-nazional xenofoba i interclassista! Cada cop ens assemblen mes a racocatala.cat...
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
Reductio ad Hitlerum, també argumentum ad Hitlerum o reductio/argumentum ad Nazium és un neollatinisme que significa "reducció a Hitler" (o "reducció als nazis"). És una fal·làcia moderna. Va ser encunyada per l'acadèmic d'ètica Leo Strauss el 1950. A l'ús d'aquesta argumentació també se l'anomena jugar la carta dels Nazis.

Generalment la fal·làcia pren la forma següent:

Hitler (o els nazis) estaven a favor de X, per tant X és necessàriament dolent i/o indesitjable.

Tanmateix, una forma habitual és la inversió del predicat, de forma que:

Hitler (o els nazis) estaven en contra de Y, per tant Y és necessàriament bo i/o desitjable.

L'argument fa un ús retòric de la càrrega emocional que la comparació amb Hitler o els nazis porta associada, car en la majoria de cultures tot allò associat a Hitler o als nazis és directament condemnable.

[...]

La refutació de la fal·làcia és simple. Es pot fer mitjançant la lògica formal, encara que s'incorre en el risc que el públic general es perdi, o amb contraexemples:

* Mahatma Gandhi era vegetarià, com Hitler.
* Els nazis consideraven molt important la puntualitat dels trens. La majoria d'usuaris de tren també.


I no cal dir res més.
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
PER TOTA AKESTA XUSMA K VA D SUPERMEGARADICAL AMB EL MATEIX DISCURS D LA SOSA DIEZ...

...ANEU A CAGAR!!! DIR-VOS ALGUNA COSAMÉSK AIXÒ ÉS PERDRE EL TEMPS!!

VISCA ELS PAÏSOS CATALANS LIURES!!!!!!

ENTRE TOTES, SENSE PARAR HO ACONSEGUIREM!!

KANYA A L'ESTAT TERRORISTA ESPANYOL!!!

http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8&feature=aso
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
per IRREFUTABLE
Tambe hi ha la dispersio interclassista.
Fent un passada magica, ale-hop! de la lluita de alliberament com a classe, com a genere, com a individualitat... et trobes en un plis-plas fent causa comuna amb els catalanistes mes oligarques i tant fatxes com els franquistes 'espanyols', aixo si, sota la senyera, tot s'hi val!
Aquesta compartimentalitzacio es la millor manera de desnortar qualsevol intent de revolta permanent, com es el cas a l'IMC BCN, i -casualment- sempre hi han mossens o estaments secrets al servei dels poderosos al darrere.
M'agradaria, ho dic sincerament, que la quatribarrada no fes tant de fastic com la rojigualda. Pero coneixent les arrels d'aquesta entelequia, de aquesta 'patria', a qui ha representat historicament i amb quins resultats, es impossible no sentir-ne fastic.
Aquest fastic es pot fer extensiu a totes les senyeres, encara que les persones que les portin es mereixin tot el respecte del mon.
Malauradament, cap senyera ha alliberat mai a ningu: nomes li ha pogut fer obtenir un poder que necessariament s'aplicara contra altres persones.
Com fou el cas de la bandera roja a Russia, o a la Xina, o a Cuba. La senyera sempre es el simbol de la traicio de la revolta. De l'arrivada al poder d'uns altres dictadors.
I nosaltres, la gent que passa per l'IMC BCN, no mantenim la flama encesa d'un independent media center per afavorir l'arrivada al poder d'altres dictadures, d'altres sistemes d'opressio.
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
que té a veure el camp nou amb la catalanitat?
i que és la catalanitat? la anglicisitat? la italianitat? etc? el que ha escrit això és el típic atontat mental sense discurs que es pensa que amb un muntatge fotogràfic i ajuntant a la mateixa frase 'nacionalisme', 'essència', 'mite', 'diners', ja ha dit alguna cosa profunda i amb sentit.
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
Que te a veure una catedral amb el cristianisme?
Que son els mascles-alfa dominants? Que representa la reina d'Anglaterra? En Berlusconi? Qui es l'atontat mental? Ton pare?
Les religions, els simbols, la territorialitat, la burgesia, els mites, el proteccionisme, el mercantilisme... no tenen res a veure amb les nacions?
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
doncs jo diria que no, però si m'ho expliques potser canvio d'opinió. ara, dubto que puguis explicar res.
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
Això és una merdeta amb pretensions dadaístes jeje L'anarquisme és una altre cosa. Mireu els històrics vídeos del míting de Montjuïc o les mítiques jornades llibertàries del Parc Güell i alucinareu una estona.
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
L'argument aportat per "Irrefutable" és l'únic que resulta interessant d'aquest post
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
els anticatalans no sou anarquistes ni tan siquiera liberals, sou xenofogs hereus del franquisme mes mentider i manipulador que he conegut mai.
Els catalans podem ser moltes coses i tenim defectes i dintre dels catalan tenim per la nostra desgracia (vidals cuadras, boadellas varios) inclus alguns que no els tenim detectats, però som un poble noble, alegre tenim les nostres imperfeccions però lluiten contra la opressió imperialista i colona dels espanyols!!!!!
Tenim la raó com poble menystingut humiliat per un poble que en general no te educació no sap de principis democratic i els manipulan desde el poder als seus ciudadans continuament.
Ens separarem de una forma pacifica i democratica de un poble incult i poc format i que us vagi be de TOT COR!!!!!

VISCA CATALUNYA LLIURE DE COLONS, INCULTS!!!!
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
01 nov 2010
"...per un poble que en general no te educació no sap de principis democratic i els manipulan desde el poder... de un poble incult i poc format..."

Si això significa que les i els catalans som "superiors", no pertanyem al mateix poble català...
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
02 nov 2010
ni tan -siquiera- liberals

sou -xenofogs-

Borinot, abans de dir poble incult els altres, aprèn a escriur. Tants anys d'immersió lingüística pujolista pel que es veu només han servit per menjar-te el cap en la doctrina nacionalista. Té moltes més faltes el teu comentari, però és que aquestes ja són per posar-se a plorar.

El poble català no és manipulat pel discurs nacionalista, no?? D'acord que TV3 és bastant més digne que la basòfia d'antena 3 o telecinco, però manipular, també manipula. Igual que l'Avui, el Punt, Público, el Triangle, el Periódico (diari sociata fastigós),etc.

Apa, salut, anarquia, i sobretot contrastar la (des)informació.
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
02 nov 2010
Quaranta anys de pujolisme dominant totes les esferes de la vida publica han fet molt de mal a una gent, a una llengua i a una cultura que jo respectaba quan s'enfrontaven als valors del franquisme... encara que l'enfrontament es fes de manera pasiva, pacifica, raonada i tèbia.
Ara s'ha descobert que el catalanisme es la continuacio d'aquell franquisme pero amb una altre disfressa.
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
03 nov 2010
Ara me n'adono que el catalanisme i la catalanitat (que és una característica, i no pas una ideologia) són continuadors del franquisme; en fi, ja se sap que el lerrouxisme de Ciudadanos i de la Rosa Díez (aquests si, realment franquistes de veritat) ha d'amagar les seues vergonyes traslladant els seus dimonis personals sobre els que van reprimir.

Algú hauria d'explicar on van acabar els lerrouxistes en el seu moment, fent costat a la CEDA contra els obrers i els independentistes de Catalunya, per això els seus descendents es passen la vida a Intereconomia fent propaganda política espanyolista als mitjans neofranquistes.

Franquistes de Ciudadanos, quedeu ben retratats cada vegada que xerreu.
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
03 nov 2010
Per cert, ara me n'entero que el Pujol va manar durant 40 anys, mal intent de fer equivaldre els que volem la llibertat del nostre poble amb Franco.

Per si no ha quedat clar:

Franco = espanyolisme

Ciudadanos i trolls d'internet = espanyolisme.

Ciudadanos = franquisme i espanyolisme.

Voleu que conitnuï el sil·logisme??
Re: Les esencies profundes de la catalanitat fa 50 anys o com erem abans dels lipdubs independentistes
03 nov 2010
El company s'ha degut equivocar, 20 anys de pujolisme.

Ningú ha dit catalanitat sinó catalanisme. Doncs part del catalanisme si, me àvia ja m'ho deia que les velles burgeses del centre de la ciutat abans cantaven cara el sol i quan va venir la democràcia, van passar a cantar els segadors i votar a CiU. I és que quan als poderosos, rics els hi toques la butxaca, canvien de bandera ràpidament.

Certament, els lerrouxistes van acabar a la CEDA, però no els anarquistes, company.

Franco=espanyolisme i feixisme.

Ciudadanos =espanyolisme fastigós i demagògia.

Catalanisme (que no catalanitat)= Intent d'amagar la lluita de classes i mantenir la poltrona.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more