Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
La classe treballadora de l’Estat francès encén la llavor de la revolta i marca el camí de la protesta
per intersindical-csc	20 oct 2010
El Senat de l’Estat francès votarà demà el projecte de llei de la reforma del sistema de pensions, promogut pel govern conservador de Nicolas Sarkozy. La resposta de les classes treballadores de la Catalunya Nord i de la resta de pobles de l’estat a aquesta nova agressió està sent exemplar, amb mobilitzacions sostingudes i indefinides que estan posant contra les cordes l’economia francesa. El passat 12 d’octubre van començar les mobilitzacions, amb la realització de la setena vaga de l’any contra les polítiques de Sarkozy. Des de llavors, nous sectors i col·lectius s’han adherit a unes protestes que de moment es preveuen indefinides. Així, en una marxa sense precedents, més de 20.000 persones van desfilar per Perpinyà dissabte passat en un episodi més d’aquestes accions. Treballadors i treballadores del transport i de les refineries han frenat l’abastiment de combustible i més de mil benzineres ja se n’han quedat sense. Igualment, prop de mig miler d’instituts s’han unit a la vaga i els i les seves estudiants han participat activament en les mobilitzacions, cada vegada més multitudinàries, en un exemple clarivident de lluita intergeneracional contra una mesura que tard o d’hora afectarà a tota la classe treballadora. Des de la Intersindical-CSC, felicitem els companys i companyes del nord del país i el conjunt de treballadors/es de l’Estat francès per la seva lluita, que topa amb la intransigència d’un Govern que no podrà aguantar gaire la pressió. Com el de Zapatero, l’Executiu francès ha aprovat els darrers anys una gran quantitat de mesures que han retallat drets socials i laborals com feia dècades que no ocorria, el que, en el seu cas, li ha motivat lluites constants contra els sindicats. Des dels Països Catalans sota administració espanyola hem de treure conclusions i prendre exemple d’aquestes lluites, amb les que cal solidaritzor-nos i coordinar-nos-hi, per fer front a unes polítiques clarament neoliberals i calcades arreu de la Unió Europea. Després de la vaga general del 29 de setembre, més exitosa del que molts i moltes preveien, cal mantenir les protestes i fixar un calendari indefinit de mobilitzacions que forci el Govern central a fer-se enrere en mesures com la reforma laboral i que en freni d’altres com la reforma del sistema de pensions. Cal recordar, de fet, que el que planteja l’Executiu francès és apujar l’edat de jubilació dels 60 als 62 anys (i dels 65 als 67 per aquelles persones que no hagin cotitzat prou per cobrar la prestació sencera), mentre que en el cas espanyol s’eleva en tots els casos dels 65 als 67 anys, el que encara és més agressiu.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more