|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal |
|
La Unió Europea més antidemocràtica i neoliberal que mai
|
|
|
per lafabrica |
20 oct 2010
|
|
http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=598&Ite |
Entrevista a Susan George
A la Reunió Àsia-Europa (ASEM) de l'octubre, els governs asiàtics no haurien de rebre cap lliçó sobre la democràcia o l'economia de la Unió Europea, en la mesura que aquesta imposa de forma antidemocràtica políitiques neoliberals, submissió a l'OTAN, polítiques privatitzadores i polítiques laborals regressives en contra de la voluntat popular. Hem de fer causa comuna entre els moviments socials d'Àsia i Europa, perquè tots hi estem perdent amb de les polítiques actuals.
Aquests són els arguments que defensa Susan George en aquesta entrevista del periodista britànic Nick Buxton.
- Amb quina mena d'Europa es reuneix Àsia aquest proper mes d'octubre?
Asia es reunirà amb l'Europa més neoliberal i antidemocràtica de la història. La Unió Europea (UE) acaba d'imposar, a través d'una constitució, amb el nom de Tractat de Lisboa, els mateixos elements que van ser rebutjats pels francesos, els neerlandesos i més tard els irlandesos. En les paraules de l'arquitecte de la Constitució, Valery Giscard d'Estaing, la Comissió Europea “hi ha fet canvis cosmètics, així que serà més fàcil d'empassar".
La Unió Europea no és una entitat democràtica. Hem de votar el que volen que votem o si no, no compta. El comissari europeu Günter Verheugen va il·lustrar la seva actitud després de «no» francès i neerlandès, dient: "No hem de cedir al xantatge." Això és extraordinàriament preocupant. Es tracta d'un rebuig del pensament de la il·lustració, el ple dret i capacitat de les persones d'intervenir en la forma en què són governades. Els valors anti-democràtics estan tenint un greu efecte. Ens hem convertit en actors en lloc dels ciutadans, els consumidors en lloc de poble sobirà, se'ns ofereix la consulta en lloc d'una participació real. Jo no accepto això.
Els asiàtics, per tant, no han de prendre lliçons de democràcia dels europeus. És evident que hi ha diversos països asiàtics que no són democràcies, però no és aquí la meva principal preocupació, en la mesuraque no sóc asiàtica. La meva preocupació com a europea és que estem anant cap enrere i això em posa furiosa.
- Ara que el Tractat de Lisboa ha estat imposat, quins són els seus punts clau que ens han de preocupar?
A part del clar dèficit democràtic -de fet, del menyspreu per la democràcia-, la meva principal preocupació és que el Tractat de Lisboa posa a Europa sota el paraigua de l'OTAN, i per tant sota el control militar dels EUA, i per tant, del Comandant en Cap de l'exèrcit dels EUA. El Tractat diu específicament que "per als països que són membres [de l'OTAN]", que és la immensa majoria de la UE-27, el compromís amb l'OTAN és "el fonament de la seva defensa col.lectiva i l'organisme per a la seva aplicació." Obama potser seria un millor comandant en cap de Bush, però això significa que encara estem sota el control de qui estigui al poder als EUA.
El tractat també va confirmar un nou impuls cap a la privatització dels serveis públics. El Tractat afirma el compromís d'Europa a la "competència sense distorsions" i obre tots els «serveis d'interès econòmic general" a la competència. Com que gairebé tots els serveis públics tenen un interès econòmic, això permetrà el traspàs dels serveis públics al sector privat (excepte alguns deliberadament exclosos, com la judicatura, policia, exèrcit, etc). El que ja han aconseguit amb les telecomunicacions, ara ho volen estendre a l'atenció sanitària, aigua i educació.
I la Unió Europea també usa clarament qualsevol mitjà per avançar cap a aquests objectius. Un exemple típic és la Directiva Bolkestein, que és un altre text llarg i complex, però inclou un intent de fer que els treballadors europeus siguin sotmesos a les lleis laborals i les condicions del seu "país d'origen." Per exemple un treballador lituà és dut a treballar en els països escandinaus i encara estarà subjecte a lleis de treball de Lituània. Els sindicats van indicar que això seria posar als treballadors de Lituània en competència amb els treballadors escandinaus, una subcontractació amb nivells de drets molt més baixos.
La directiva va ser derrotada en alguns aspectes políticament, però immediatament després d'aquesta aparent victòria, el Tribunal Europeu de Justícia va arparèixer i amb quatre decisions va legalitzar els diferents elements de la Directiva Bolkestein, com la norma del "país d'origen". El que no aconsegueix d'una manera, ho faran d'una altra manera.
Això crea una batalla molt injusta i desequilibrada per a les organitzacions ncom TNI (Transnational Institute) o ATTAC. Ja és prou difícil de seguir tota l'evolució de la UE, i encara és més difícil fer front a propostes com les que volen les empreses, que tenen molts més mitjans per fer lobby i pressionar per als seus interessos.
- Com veu la situació econòmica d'Europa arran de la crisi de l'euro i el recent canvi cap a pressupostos d'austeritat?
Crec que el que estem veient és un desastre comparable al del període 1930-1931 de Herbert Hoover als Estats Units, quan les elits dels EUA cregueren que no fer res els duria la salvació i reforçar la despesa trauria el país de la depressió. Abans que Franklin Roosevelt fos escollit, els republicans estaven practicant la mateixa política que Europa està practicant ara, però Europa va més enllà, amb draconianes polítiques d'ajust estructural com les imposades als països del Sud per l'FMI a partir de 1980. Aquests pressupostos d'austeritat no crearan cap impuls per a l'ocupació o la indústria, sinó que portaran a l'estancament. No obstant això, una vegada més enqriquiran les elits a costa de la gent corrent.
Necessitem desesperadament polítiques keynesianes. Hem de rebutjar la idea que són hi ha lleis fixes sobre qüestions com els dèficits. Els alemanys diuen 3%, però aquests són números artificials. El més important que cal remarcar és que, fins i tot si estàs creant dèficit, has de fer això com a inversió en el futur mitjançant la inversió en educació, recerca, suport a les empreses petites i mitjanes i inversions amb fins mediambientals i socials. Hem de començar per la socialització dels bancs que van rescatar i després obligar-los a concedir préstecs a les empreses innovadores.
També hem de posar el Banc Central Europeu sota control públic. Sabia vostè que el BCE presta als bancs privats a l'1% i els presten als estats com l'Estat espanyol, Irlanda i Grècia a l'interès que decideixen els mercats? És totalment pervers, però els estats no poden obtenir crèdit del BCE directament. És al·lucinant però és així perquè el sector financer ho vol així.
Mentrestant l'economia europea ha perdut quatre milions de llocs de treball en els últims dos anys des que la crisi va ser reconeguda formalment. Aquest creixement de la desocupació continuarà mentre als governs de la UE se'ls permeti practicar l'austeritat. Aquesta és una crisi moral, sento dir, quan els innocents - els treballadors, els jubilats - són castigats, mentre que els culpables - el sector financer - són recompensats.
- Quin tipus de relació creu vostè que està tractant de forjar la UE amb Àsia?
Per desgràcia, crec qestan enfocant les converses amb una visió estreta del mercat incapaç de veure més enllà de l'horitzó de tres mesos d'antelació. Solíem ser un centre d'una certa visió social, cosa que demostra que això era possible per a un món sencer. Que és possible compartir els beneficis del creixement per als beneficis a tots i proporcionar una educació d'alt nivell, la sanitat, les prestacions de jubilació, prestacions per desocupació. Aixòdonava una protecció de persones, però també permetia a la gent a innovar, ja que no tenien por que perdrien tot si es feia una mala decisió.
En el seu lloc hem triat exactament el camí oposat, tractant de competir en condicions de mercat amb la gent disposada a treballar per deu, vint, trenta vegades menys. Això és un joc perdut. Ens hem convertit en esclaus de la visió d'Europa del Partit Conservador britànic, que no té capvisió social, sinó que veu Europa només en termes de mercat.
Mentrestant, Europa té una programa per tractar d'explotar als socis més febles a través dels anomenats "Acords d'Associació Econòmica (AAE), que obliguen els països en desenvolupament a abandonar qualsevol mena de regulació de les inversiions o qualsevol cosa que bloquegi la llibertat de les empreses transnacionals europees. Molts governs sucumbeixen a aquests acords en particular els països d'Àfrica, el Carib i el Pacífic, perquè temen perdre les ajudes o preferències comercials. Així acaben lliurant la seva sobirania. És una mena de neocolonialisme.
- Quin tipus de relació hem de cercar d'establir des dels moviments socials?
El millor que podem fer és demostrar que podem tenir moviments obrers potents i demostrar que concedint als treballadors la màxima protecció que podem crear una cultura en què es pot innovar i assumir riscos. Aquesta és la manera de ser "competitius " avui, no reduint els salaris i beneficis fins al mínim.
Els sindicats han de trobar-se amb els ecologistes, dones, organitzacions de desenvolupament i altres. Hem d'aprofitar totes les oportunitats per a forjar aliances d'aquest tipus, cosa que el TNI sap fer bé.
Hem de fer causa comuna entre els moviments d'Àsia i els nostres, perquè tots hi estem perdent amb les polítiques actuals. Els governs i les empreses transnacionals són molt eficaces en la formació d'aliances transfrontereres per defensar els seus propis interessos, per la qual cosa és absolutament decisiu fer-ho de manera efectiva des dels moviments socials.
* Susan George, nascuda als EUA i de nacionalitat francesa, és presidenta del comitè de planificació del Transnational Institute d'Amsterdam, filòsofa i analista política. Ha estat també dirigent d'ATTAC. Ha publicat entre moltes altres obres, "We, the peoples of Europe", sobre la campanya contra constitució europea i la seva visió del futur d'Europa. La Fàbrica hem traduït aquesta entrevista, que va ser publicada el 15 de setembre de 2010. Malgrat que les propostes de l'autora no vagin més enllà de simples mesures de reformes i de foment de l'economia productiva de tipus keynesià, propostes que no resolen les principals contradiccions del sistema, entenem que la crítica al caràcter antidemocràtic de la UE, i a les polítiques econòmiques i tractats que aquesta imposa en benifici d'una oligarquia financera i en perjudici de la gran majoria de gent treballadora, tenen perfecta vigència i lucidesa.
http://www.tni.org |
Mira també:
http://www.fabrica.cat
|
This work is in the public domain |
