|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
Carta oberta de Joan Busquets
|
|
|
per * |
14 oct 2010
|
La concentración a la cual hacía mención en el mensaje anterior va ser el 7 de Oct.
Benvolguts/udes senyors/es, |
La present és per informar que amb data de l’1 d’octubre de 2009 jo, Joan Busquets i Verges, ex maqui i membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, vaig escriure al President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, al qual li vaig demanar que atorgués una pensió als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme.
En resposta a aquesta petició, el Cap del Gabinet del President, va fer un justificant de recepció tot informant que havia enviat una còpia de la carta al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, perquè coneguessin la inquietud del demandant i se’n derivessin, si s’esqueia, els efectes oportuns i corresponents.
Han passat sis mesos des que vaig rebre aquest comunicat, des d’aleshores encara estic esperant una resposta ferma i precisa sobre el problema plantejat.
És el motiu pel qual l’entitat de la qual formo part, ha decidit sense demora demanar l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis, igual com es va fer amb els militars i carrabiners de la II República, per mitjà d’una llei si cal i amb les conseqüències que se’n derivin.
Si el Govern de la Generalitat aprova aquesta petició, probablement, altres comunitats la secundaran, com va passar quan la Generalitat va aprovar el 2001 un decret llei que regulava compensacions econòmiques a favor dels expressos polítics del franquisme que havien quedat injustament marginats per no tenir 65 anys fets, el 31 de desembre de 1990. Les circumstàncies són molt semblants.
No valen excuses, en cas d’una eventual negativa, no podran culpar al govern de Madrid o al Partit Popular de ser el responsable que aquesta iniciativa no hagi estat aprovada. El Govern de la Generalitat de Catalunya té ara una ocasió única de resoldre aquest assumpte, naturalment sempre que hi hagi una voluntat política de fer justícia.
Probablement, encara deuen sonar a les orelles d’algunes persones els eslògans franquistes, que titllaven als maquis de criminals, malfactors, bandolers i altres adjectius d’aquest tipus. Van ser la cantarella preferida dels feixistes de l’època i que no es cansaven de repetir per tal de desprestigiar als seus enemics, als pocs que s’hi van enfrontar directament. Això ens fa pensar en alguns polítics catalans, a desgrat seu, deuen haver estat influenciats per l’esmentada cantarella intoxicadora i per això encara tenen una idea equivocada de la qüestió, d’altra manera no comprenem aquest infundat recel cap aquest col·lectiu, el dels maquis.
Ningú pot posar en qüestió el sacrifici d’aquelles dones i homes, que per oposar-se a la dictadura van arriscar la seva llibertat i en moltes ocasions les seves pròpies vides.
A Catalunya queden molt pocs maquis en vida, probablement, no més de deu. És una ignomínia que a hores d’ara encara haguem de seguir reivindicant un dret que altres països europeus van reconèixer en acabar la II Guerra Mundial, atorgant una pensió sense necessitat ni tan sols de demanar-la. Els militars franquistes bé cobren una pensió, em pregunto per què ells sí i els guerrillers no?
Per tot l’exposat demanem l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis.
Atentament,
Joan Busquets i Verges, ex maqui, condemnat a mort va acomplir vint anys de presó
Berga, 30 d’abril de 2010
Altres maquis
Ángel Fernández Vicente, ex maqui, setze anys de presó
Stuart Christie, condemnat a vint anys de presó per ‘Bandidaje y Terrorismo’, en va acomplir tres.
Manuel Fornés Marín condemnat a trenta anys de presó per pertànyer a la Junta de Defensa de Barcelona, en va acomplir onze.
Antonio Martin Bellido
Emilio Santiago Nuñez, condemnat a mort, va acomplir diset anys de presó.
Lúcio Urtubia
Alain Pecunia
Miquel-Dídac Piñero Costa, Va patir un consell de guerra per ‘Bandidaje y Terrorismo’ considerat guerriller llibertari de l’Organització de Lluita Armada (OLLA).
Col·lectius signants
Centre Estudis Josep Ester Borràs (Berga)
Ateneu Columna Terra i Llibertat (Berga)
Marxa-Homenatge als Maquis
Sindicat d’Activitats Diverses de Berga de la Confederació General del Treball (CGT)
Amics d’Agustín Rueda (Sallent)
Federació Local de Sindicats de Sallent de la CGT
Federació Local de Sindicats de Manresa de la CGT
Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT
Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)
Confederació Nacional del Treball de Catalunya i Balears (CNT-AIT)
Col·lectiu A les Trinxeres (Ponent)
Kamilosetas Muskaria (Ponent)
Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona)
Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat
Associació Ateos y Republicanos
Fòrum per la Memòria del País Valencià
Itinéraires Recherches Initiatives du Sud (IRIS) de Toulouse
Ateneu Republicà de Gràcia
Antifeixistes del País Valencià (Antifeixistes.org)
CSA La Maranya (Lleida)
Associació Cultural La Migranya
Ateneu Llibertari Josep Alomà (Tarragona)
Ateneu Art i Cultura (l’Escala)
Ateneu Republicà de Catalunya
Virus editorial
En lluita
Corriente Izquierda Socialista PSOE Albacete
Fundació Andreu Nin
Info Usurpa
Ràdio Pica
Solidaritat Obrera Camp de Tarragona
Ahesions personals:
Gerard Vilardaga Cunill (Berga)
Josep Vilardaga Cunill (Berga)
Eva Luna Sánchez (Berga)
David Cols Vázquez (Berga)
Andreu Vilardell Sallès (Berga)
Aleix Cervantes López (Berga)
Xavier Erra Pujols (Berga
Josep Quevedo Garcia (Berga)
Manel Siles Ribera (Berga)
Àngel Garcia Quesada (Berga)
Lidia Cara Rincón (Berga)
Josep Cara Rincón (Berga)
Moisès Rial Medina (Puig-reig)
Enric Esparza Traber (Sallent)
Albert Francisco Casas (Sants)
Dolors Marín Silvestre (historiadora, Hospitalet del Llobregat)
Manel Aisa (Barcelona)
Jordi Martí Font (Tarragona)
Ivan Miró i Acedo (sociòleg, Sants)
David del Castillo i Riera
Judith Cobeña i Guàrdia
Maria Cobeña i Guàrdia (Cardedeu)
Maria Ibáñez i Fullana (València)
Josep Miralles Climent (historiador, Castelló de la Plana)
Daniel Serrano Recio (combatent a l’exèrcit republicà)
Rose-Marie Serrano
José Luis Pitarch (president d’Unidad Cívica por la República)
Lluís Cabruja
Pascual Ortells Chabrera (Nicaragua)
Germà Martín Muñoz
Miguel Ángel Torrijos Pastor (Sants)
Oriol Rigola i Díaz
Jesus Maria Sahun Castet “Joni” (empresari cultural)
Laia Sánchez Amat (Sants)
Lluís Galter (director de cinema)
Pere Miralles Salse (Ponent)
Camilo Torres Pons (Ponent)
Ana Reyes Garcia
Heura Marçal Serra
Josep Estivill (Tarragona)
Mireia Rosselló (Sants)
Maria Ibáñez Mateos (mestra, Barcelona)
Sonya Torres Planells (historiadora, Barcelona)
Josep Clara Resplandis (historiador, Girona)
Francesc Llimona
José Tamarit Caro
Jaume Graells (fisioterapeuta, Lleida)
Laura Górriz (Barcelona)
Juan Manuel Horta (Perpinya)
Andreu de Cabo
Michel Rosselet
Pere Manzanares i Pobla (empresari cultural – militant Europe Ecologie, Perpinya)
Juan Manuel Horta (militant CNT 66, Perpinya)
Sebastià Pèlachs (Lladó, Alt Empordà)
Jordi Pique de Aneto (Lleida)
Toni Garcia Trujillo (Castellar del Vallès)
Jordi Guillemot i Marcet (Sant Llorenç Savall)
Montse Venturós Villalba (Berga)
Sònia Mateos Fernàndez
Josep Ramon Toll Deniel (Blanes)
Ruben Sapinya Grau (Sants)
Maria Martí Sabaté (Madrid)
Oscar Purqueras Lopez (Tarragona) |
This work is in the public domain |
