Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Notícies :: altres temes
Més enllà de la vaga general
09 oct 2010
Les mesures imposades pel Govern espanyol en els darrers mesos en forma de retallades socials són l’atac més gran des del franquisme als drets dels treballadors/es, pensionistes i la resta de sectors populars. Aquestes retallades són un pas més dins el procés de mercantilització en el qual estem immersos des de fa més de 200 anys. Aturar efectivament aquest procés passa per substituir l'economia de mercat i la “democràcia” representativa, institucions pilars del sistema actual que donen lloc a una creixent concentració de poder en mans d'una minoria, per noves institucions que assegurin la igualtat de poder econòmic, polític i social entre les persones. La vaga general del 29 de setembre, i en particular la mobilització social vehiculada a través de l'Assemblea de Barcelona, poden ser un punt de partida perquè moltes persones anem més enllà de la lluita reivindicativa i impulsem un canvi de paradigma social que faci possible la construcció d'una nova forma d'organització social.
No acotar el cap

Després que la ciutadania d'alguns estats europeus i en particular la de l'estat espanyol hagi patit en els darrers mesos una de les retallades socials i laborals més grans de la història (abaratiment de l'acomiadament, erosió incessant dels convenis col·lectius, disminució de sous, congelació de les pensions, etc.), els sindicats UGT i CCOO van convocar, el passat 15 de juny, una vaga general pel 29 de setembre. Aprofitant aquesta convocatòria i amb motiu de la coneguda ineficàcia i venalitat d'aquests sindicats a l'hora de defensar els interessos dels treballadors, s'ha constituït en els darrers mesos l'Assemblea de Barcelona. Aquesta iniciativa per engegar un moviment de lluita autònom i realment combatiu, organitzat fora dels sindicats, que vagi més enllà d'un sol dia de vaga i esdevingui un clam contra les elits dirigents i les seves retallades socioeconòmiques, ha trobat ressò entre diversos sectors socials.

L'Assemblea de Barcelona s'ha marcat l'objectiu de construir de forma horitzontal, aplegant tots els afectats per la crisi (estudiants, aturats, jubilats, treballadors,etc.), una resposta que expressi el rebuig a les retallades del Govern. A la primera assemblea, realitzada el passat 29 de juny a les cotxeres de Sants, es va acordar “buscar punts en comú que permetessin posar en pràctica mesures de resistència contra els atacs a la classe treballadora, no acotar el cap i lluitar pels drets dels treballadors organitzant la resposta amb assemblees de barris, pobles, llocs de treball, etc.”. A partir d'aquest primer encontre s'han realitzat diverses assemblees en l'àmbit dels barris, dels llocs de treball i de les universitats, així com algunes assemblees generals per preparar la vaga i encarar la lluita més enllà d'aquesta, com ara la celebrada el 15 de setembre a la plaça Universitat, a la qual van assistir més de mig miler de persones i on es va decidir el calendari de les properes mobilitzacions així com la data de la propera assemblea. L'Assemblea de Barcelona adopta un funcionament democràtic que apel·la a la participació i la solidaritat de tothom des de l'àmbit local, coordinant-se mitjançant delegats de les assemblees dels barris i dels llocs de treball.

Tanmateix, abans de començar la lluita i durant la trajectòria de la mateixa, val la pena preguntar-nos: contra què cal lluitar? Què provoca la precarietat de les nostres condicions laborals i l'opressió de les nostres vides? La resolució de “no acotar el cap” és indubtablement encertada, però és precís que ens fem aquestes preguntes i reflexionem profundament sobre elles per tal d'evitar, en la mesura del possible, desgastar-nos en esforços fútils.

Contra què cal lluitar?

És freqüent acusar els càrrecs polítics (Zapatero o altres) o les institucions concretes que controlen el sistema (Govern d'Espanya, entitats financeres, etc.) d'adoptar mesures que afavoreixen el lucre empresarial a despit del benestar de la majoria dels ciutadans, causant la crisi laboral i social; per això, també resulta habitual, com fan els sindicats UGT i CCOO, demanar-los a ells les solucions. Però com s’està veient cada cop més, aquests càrrecs i institucions són merament un engranatge de la maquinària de l'economia de mercat internacionalitzada: ni Zapatero, ni Rajoy, ni la suposada esquerra parlamentària, tenen cap poder real per prendre decisions que escapin de les dinàmiques i els imperatius del consens neoliberal (1).

Això es deu al fet que en el marc de l'economia de mercat capitalista, tots els països estan obligats a incrementar la seva competitivitat per tal d'intentar maximitzar el creixement econòmic i d'aquesta manera no entrar en recessió ni quedar fora de joc. La necessitat d'aquest sistema de créixer sense parar requereix d'un augment constant de la competitivitat tant a l'àmbit microeconòmic (empreses) com a l'àmbit macroeconòmic (el conjunt de l'economia). Això impossibilita que un Estat pugui aturar -i menys encara revertir- un procés que es reprodueix arreu del món: el desmantellament dels controls socials sobre el mecanisme del mercat i les consegüents retallades de drets laborals. Aquest procés resulta necessari dins els marcs institucionals actuals per tal d'assegurar la circulació dels recursos humans al mínim cost i d'aquesta manera, assolir la màxima competitivitat, que com ja hem dit, és un imperatiu estructural del sistema econòmic actual.

Durant un breu interludi en el procés de mercantilització es van poder introduir certs controls socials sobre el mecanisme de mercat degut al baix grau d'internacionalització de l'economia, a l'elevada productivitat i la facilitat per assolir el creixement econòmic de mitjans del segle XX (l'època “daurada” del capitalisme), que permetia aquestes “concessions” a la societat en forma d'Estat del Benestar (protecció laboral, mesures per la plena ocupació, serveis públics, etc.). Tanmateix, des dels anys 70 del segle passat la internacionalització de l'economia i la necessitat de maximitzar el creixement econòmic han anat imposant imperativament arreu del món, amb cada vegada més força, el desmantellament i l'erosió de les polítiques que caracteritzaven l'Estat del Benestar. Això ha donat lloc a una nova etapa del procés de mercantilització: la modernitat neoliberal. Així, podem veure com els plantejaments de la socialdemocràcia han acabat fracassant estrepitosament: primer perseguien reformes parcials del sistema com a passos graduals cap al socialisme, es van conformar després amb el benestar i la plena ocupació dins el capitalisme i finalment, en les darreres dècades, han acceptat la reducció gradual del primer i el fracàs total de la segona, convertint-se en part integral del consens neoliberal.

Així doncs, hem de tenir present que en cas que una tenaç i àrdua lluita popular aconseguís aturar les mesures que el govern pretén implementar i fes prevaler els drets socials i laborals, això només podria imprimir un ritme lleugerament més lent a les dinàmiques del sistema en què vivim, que apunten sempre a mercantilitzar cada cop més les nostres vides, amb tots els efectes adversos que això ocasiona (que en l'àmbit laboral es concreten en l'atur, la precarietat, l'explotació, l'alienació i la desigualtat). Les victòries que es puguin assolir dins el marc institucional actual seran temporals fins als següents atacs, i aquests cada cop són més contundents i implacables. Així doncs, contra el que cal lluitar, és contra el propi sistema en què vivim, que és l'arrel del problema. La forma de fer-ho no és protestant contra els seus efectes, sinó impugnant directament les seves pròpies institucions i lluitant per substituir-les per una nova forma d'organització social. Això no significa que no tingui sentit aixecar la veu i plantar-nos quan ens vulguin aixafar. Significa que la forma de fer-ho és anar construint l'alternativa que superi l'actual sistema. Oposar resistència a les crisis del sistema actual acceptant les mateixes maneres de pensar i institucions que han creat els problemes que patim, sense l'objectiu explícit de superar-les, és com nedar a contracorrent, muntanya amunt, en un riu que cada cop té més força. O busquem un altre sistema o cada cop es farà més difícil no ser arrossegats cap avall.

Més enllà de la reivindicació

Tot i que hi ha algunes idees anticapitalistes entre els impulsors i participants de l'Assemblea de Barcelona, els objectius principals pels quals es lluita i les propostes que s'esgrimeixen, de moment, van només en el sentit de fomentar la mobilització social per aturar les retallades, i no en la construcció d'una l'alternativa de societat. En aquest sentit, l'Assemblea de Barcelona no ha arribat a superar el reformisme dels sindicats majoritaris i manté el seu mateix objectiu: aturar les retallades. Veiem encertada la forma de lluita i d'organització adoptada per l'Assemblea de Barcelona, però pensem que aquesta organització democràtica hauria de ser no només un mitjà sinó també un fi. No es tracta només de canviar la forma d'organitzar la lluita amb respecte a com ho fan els sindicats del sistema establert; també cal canviar l'objectiu. Ha arribat l'hora d'anar més enllà de la protesta i la reivindicació ja que, com hem vist, per si mateixes, aquestes no poden soscavar l'arrel sistèmica de la crisi. És moment d'apostar clarament per la transició cap una nova forma d'organització social basada en la igualtat i l'autonomia en tots els àmbits, de la qual l'Assemblea de Barcelona podria ser-ne una llavor. Aquest canvi d'orientació de la lluita és especialment important i urgent en el context actual, caracteritzat per l'agreujament accelerat de la crisi multidimensional (econòmica, ecològica, social i política).

La vaga general és una bona forma de mostrar el rebuig a la pèrdua de drets i a la retallada social, però és necessari organitzar una resistència proactiva i no només reactiva, en el sentit que es vagi creant l'alternativa en lloc de només intentar parar els atacs que es deriven de les dinàmiques del sistema. Així doncs, caldria fomentar la creació d'una nova consciència i unes noves institucions basades en un projecte de canvi sistèmic cap a una forma d'organització social autènticament democràtica i realment ecològica, catalitzant el moviment de transició que condueixi a ella. Pensem que en el procés de catalitzar aquest moviment hi podríem participar totes aquelles persones que ens adonem de la naturalesa sistèmica de la crisi multidimensional d'avui en dia i comprenem que protestar pels seus efectes no és suficient mentre no ens plantegem seriosament i construïm efectivament una alternativa d'organització social.

Les dinàmiques organitzatives que s'estan posant en funcionament a través de l’Assemblea de Barcelona i les assemblees de barri, poden esdevenir els gèrmens de noves institucions polítiques democràtiques. Partint de l'àmbit local (barri,municipi), podem anar teixint una confederació assembleària que vagi creixent territorialment i constituint un nou pol de poder popular. Les petites assemblees (en l'àmbit local) poden anar escollint delegats revocables amb la funció de transmetre la veu i la voluntat d’aquestes a les assemblees confederals de delegats, més àmplies geogràficament (com ara l'assemblea de ciutat o de comarca), per tal de coordinar, administrar i implementar les decisions preses per les assemblees locals (però mai prendre decisions “en el seu nom” com es fa en la “democràcia” representativa). D'aquesta manera podem obrir una nova esfera pública on els ciutadans puguin deliberar i decidir amb igualtat de veu i de vot sobre tots aquells temes que trobin escaients (no únicament sobre un tema, com és el cas de l'actual Assemblea de Barcelona, que es focalitza en la mobilització social enfront de les retallades).

Les Assemblees de Treballadors que s'estan constituint també poden ser una part integral d'aquest nou moviment emancipador. Talment com les Assemblees Ciutadanes Confederals (basades en les assemblees de barri/municipi) poden convertir-se en l'alternativa política al sistema oligàrquic de la “democràcia” representativa, les Assemblees de Treballadors poden convertir-se en l'alternativa a les jerarquies al lloc de treball. Això hauria d'anar acompanyat d'un procés per extreure cada cop més recursos econòmics (treball, capital, terra...) de l’economia de mercat capitalista i introduir-los en un nou sector econòmic demòtic (2), posseït per les comunitats locals i controlat per les mateixes a través de les Assemblees Ciutadanes Municipals/Confederals. En el cas de Catalunya hi ha molts projectes que ja advoquen per una altra economia (cooperatives, xarxes d'intercanvi...). Aquests podrien esdevenir part integral d'aquest nou moviment si compartissin el seu programa general de transformació social i, en conseqüència, s'orientessin en el sentit d'esdevenir projectes demòtics, vinculant-se explícitament al moviment democràtic pel canvi sistèmic i, per tant, adoptant les Assemblees Ciutadanes Municipals/Confederals com a òrgans d'expressió de l'interès general de la ciutadania i com a institució sobirana de la nova forma d'organització social en procés de construcció. En la mesura que es materialitzés el sector econòmic demòtic, problemes com l’atur o l’alienació en el treball desapareixerien. Al mateix temps, aquesta economia demòtica també ens permetria deixar enrere progressivament la dinàmica del creixement econòmic constant en què estem immersos, que ens empeny de dret a la catàstrofe ecològica, i substituir-la per l'objectiu de la satisfacció de les necessitats humanes en una relació harmoniosa amb el medi ambient (3).

Canviar el paradigma social

Els moments de crisi són moments de canvi, d’ampliar visions, de pèrdua de validesa dels paradigmes vigents i obertura per acceptar-ne de nous. És això el que necessitem, un canvi de paradigma: transformar l'imaginari col·lectiu i, paral·lelament, canviar les institucions que condicionen les nostres vides. En la mesura que els individus vivim en societat, no som solament individus, sinó individus socials, subjectes a un procés que ens socialitza i ens indueix a internalitzar l'estructura institucional existent i el paradigma social dominant (4). En aquest sentit, no som completament lliures de crear el nostre món sinó que estem condicionats per la història, la tradició i la cultura. Tanmateix, aquest procés de socialització es pot trencar gairebé sempre pel que fa a una minoria de la població i en circumstàncies històriques excepcionals fins i tot pel que fa a la majoria. En aquest darrer cas, es posa en marxa un procés que pot conduir al canvi de l'estructura institucional i el paradigma social corresponent.

El primer pas lògic per produir aquest canvi es pot realitzar a través d'espais de formació, dinàmiques de reflexió i mitjans de comunicació que possibilitin l'emancipació del paradigma social dominant fent emergir un nou paradigma social democràtic. A mesura que avancem en aquest procés, cada cop més persones podem veure desitjable organitzar-nos democràticament en els nostres barris, pobles i llocs de treball, per tal d'anar construint una nova forma d'organització social que no complementi el sistema actual, sinó que apunti a substituir-lo. Pensem que a mesura que ens anem implicant en aquestes noves institucions de funcionament democràtic, cooperatiu, ecològic i autogestionari, experimentarem els seus avantatges i veurem les virtuts d'estendre aquest funcionament a tota la societat i a totes les dimensions de la vida pública.

Però aquest procés no s'esdevindrà per si sol. La història l'escrivim les persones, i per molt que una crisi multidimensional sense precedents ens demani un nou sistema, aquest no es farà realitat si no hi dediquem la nostra il·lusió i les nostres energies. Avui en dia, la feina que tenim per fer és immensa. Potser més que mai, resulta encertada aquella frase de Tucídides que diu: “S'ha d'escollir: o descansar o ser lliures”. Esperem que la iniciativa combativa i autònoma que s'està generant des de l’Assemblea de Barcelona transcendeixi la reivindicació parcial contra les retallades socioeconòmiques i desencadeni la reflexió col·lectiva global, per tal de crear un moviment que advoqui per superar el sistema actual, construint una forma d'organització social pensada per servir a les persones i controlada per elles mateixes.


Notes

(1)Amb l'expressió “consens neoliberal” ens referim al conjunt de polítiques que s'han implementat arreu del món des de mitjans de la dècada dels anys 1970 i que busquen incrementar el poder d'aquells que controlen l'economia a través de la reducció dràstica del control social sobre el mercat. Les principals tendències del consens neoliberal són les següents: liberalització dels mercats, privatització de les empreses estatals, reducció de l'estat del benestar a una xarxa de seguretat i un paral·lel estímul de l'expansió del sector privat cap als serveis socials (salut, educació, pensions, etc.) i redistribució dels impostos a favor dels grups de majors ingressos.
(2)“Demòtic” és un adjectiu referent a cosa del poble, que pertany al poble, que és popular. Prové de “demos”, paraula grega que significa comunitat, poble.
(3)Per una descripció detallada del funcionament econòmic proposat i la transició cap a aquest, veure “Hacia una Democracia Inclusiva” capítols 6 i 7.
(4)Amb l'expressió “paradigma social dominant” ens referim al sistema de creences, idees i els corresponents valors que són dominants (o tendeixen a ser-ho) en un societat particular en un moment particular de la història, en consonància amb les institucions polítiques, econòmiques i socials existents.
Mira també:
http://www.democraciainclusiva.org

This work is in the public domain

Comentaris


Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: Més enllà de la vaga general
09 oct 2010
molt bona reflexió

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: Més enllà de la vaga general
10 oct 2010
Un parell d'apunts:

"Aquesta iniciativa per engegar un moviment de lluita autònom i realment combatiu, organitzat fora dels sindicats "

Em sembla que els vostres desitjos no s'ajusten a la realitat. A l'assemblea de Barcelona hi havia militants de molts sindicats i organitzacions polítiques i per tant això s'ha de tenir en compte si no es vol caure en l'error de pensar que un pot fer de mesies d'alguns borregos quan segurament hi ha gent amb els ous més pelats de la militancia que els que pretenen portar la direcció política d'un moviment.

"En la mesura que es materialitzés el sector econòmic demòtic, problemes com l’atur o l’alienació en el treball desapareixerien."

Jo no tinc tan clar que fent el hippi treballant tots/es en un hortet i intercanviant pèsols del nostre hort per pantalons usats fabricats a xina, desapareixaria l'atur i l'alienació del treball. Les coses són molt més complexes que això per creure'ns que pot ser així massivament (i a sobre menysprear el paper del moviment sindical).

Em sembla molt bé impulsar assemblees barrials, però per això ja existeixen associacions de veins/es. El tema no es que no hi hagi organismes o que aquests es puguin potenciar, la dificultat estriba en quin és el contingut de l'ordre del dia d'aquestes reunions i si el que es proposa fer és factible avui en dia o és una palla mental.

En tot cas que continui la lluita.

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: Més enllà de la vaga general
10 oct 2010
Hola "una", gràcies pels dos apunts, que passo a comentar:

1) Em sembla que la frase de l'artícle que cites no és pas equivocada, doncs el fet que hi hagi persones que participen en organitzacions i sindicats participant en una assemblea és perfectament compatible amb el fet que aquella assemblea estigui al marge dels sindicats i oreganitzacions. És a dir, les persones que participen en l'Assembela de Barcelona ho fan a títol individual, no com a "representants" de cap sindicat ni organització. Per això, la frase és correcte: la iniciativa engegada per l'assemblea de Barcelona està concebut FORA dels sindicats, si bé molts dels seus participants i impulsors poden formar part alhora d'algun sindicat i/o organització.

2) Em sembla que no t'has informat bé del que significa "sector econòmic demòtic" i per aixó ho has confòs. En l'artícle hi ha una cita, la nº3, que no és irrelevant: fa referència a dos capítols d'un llibre on s'explica que entenem per "sector econòmic demòtic" i com podria construir-se (actualment no existeix). Precisament, en aquest mateix llibre, com en altres documents que tracten del projecte de la Democràcia Incluisva, es fa un ànalisi molt proper al que comentes tu, quan indiques que amb les estratègies d'estil de vida (el que tu dius "fent el hippy i intercanviant pesols...") no es pot acabar amb l'atur i l'alienació al treball a nivell general, i que dificilment aquestes estratègies poden constituir un moviment massiu de canvi sistèmic PER SI MATEIXES. Ara bé, des del punt de vista de la Democràcia Incluisva, les activitats com les Xarxes d'Intercanvi/Monedes socials, etc. (estrategies d'estil de vida) poden contribuir a la formació d'un nou moviment pel canvi sistèmic, sempre hi quan aquestes activitats no siguin un fi en si mateixes, sinó que formin part d'un programa general pel canvi sistèmic, que apunti explicitament a un nou marc institucional realment ecològic (sense creixement) i autenticament democràtic (sense concentració de poder).

Trobareu més informació d'això a www.democraciainclusiva.org, especialment l'apartat de documents.

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: Més enllà de la vaga general
10 oct 2010
1) Tu et pots creure que anaven a titol individual i jo tinc la certesa que molta gent anava en representació de la seva organització. Personalment m'és indiferent, la pràctica demostrarà qui té raó.

2) Em sembla genial el que proposeu, només dic que el repte ara és trobar feina o mitjans de subsistència als 2.500.000 d'aturats creats en aquesta crisi (en total 4.645.500), i el que dic és que l'agricultura ecològica a l'estat espanyol no pot absorbir els 527.600 aturats (www.ine.es)que ha generat la construcció.

A partir d'aqui es pot fer poesia o propostes tangibles que afectin (incloguin) a una majoria de la classe treballadora.

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: Més enllà de la vaga general
10 oct 2010
1) Si el que afirmes és que PSICOLÒGICAMENT molta gent hi anava en representació de la seva organització, no et diré pas que no. Pero FORMALMENT, em sembla entendre que la gent hi anava a títol individual. És a dir, crec que no és excloent el que diem, i en el fons estem d'acord: simplement tu remarques la vessant de com s'ho pren molta gent i jo la vessant estructural, de com s'organitza formalment la iniciativa.

2) Doncs em sembla molt bé que et sembli genial. Crec que els quatre milions i mig d'aturats de que parles no trobaràn feina a menys que construïm un moviment que no es dediqui a reivindicar a aquest sistema decadent, sinó a construïr un nou sistema d'organització social que substitueixi l'economia de mercat capitalista i la "democràcia" representativa. Mentre no impugnem les institucions actuals i les seves dinàmiques i lluitem per substituir-les per noves estructures d'organització social, la crisi multidimensional es continuarà agreujant i extenent. Tot just acabem de començar l'època en que la necessitat de creixement econòmic del sistema de l'economia de mercat xoca frontalment amb la finitud dels recursos, la realitat geològica ineludible, i això està en la base de la crisi sistèmica global que estem inaugurant.

Per això, em sembla que el repte més important i urgent ara per ara no és trobar feina i en bones condicions DINS D'AQUEST SISTEMA, cosa cada cop més manifestament utòpica, sinó construir un moviment de transfromació sistèmica que crei llocs de treball en un nou sector econòmic demòtic, que formi part explicitament d'un nou marc insititucional en procès de construcció.

Lluitant per objectius reformistes a curt termini (pensant erroniament que aquest eren els únics "tangibles" o "realistes") hem arribat fins on estem ara: una crisi social, econòmica i ecològica sense precedents. Penso que la situació es continuarà agreujant en la mesura en que continuem per aquest camí...

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494
Re: Més enllà de la vaga general
11 oct 2010
Quan dius que "el repte ara és trobar feina o mitjans de subsistència als [..] aturats [..] (en total 4.645.500)" interpreto que poses l'èmfasi en una suposada escassetat de recursos.

Des del meu punt de vista, no té sentit parlar "d'escassetat" de feina, ja que un dels objectius de la societat hauria de ser maximitzar el lleure i minimitzar la feina. De fet de feina en sobra (cal fer molta feina en educació, sanitat, atenció a la gent gran i als infants, etc.) Si encara hi hagués atur un cop assignada tota la feina que cal fer, n'hi hauria prou en reduir la jornada laboral i avançar la jubilació.

De recursos econòmics tampoc en falten: la majoria de recursos de la nostra societat es malversen en especulació immobiliària i financera. Exemple descarat: moltes unitats convivencials paguen 1000€, 2000€, o més d'hipotèca per un apartament que no val res (fa dècades que està amortitzat)

Amb tot aquest "rotllo" el que vull dir, és que des del meu punt de vista el problema no és proposar solucions, és fàcil fer propostes millors que la dels polítics, que només empitjoren els problemes. El que és difícil és aconseguir que alguna d'aquestes propostes s'implementin. Per això cal crear un clima, social, econòmic, etc. propici, i per això crec que la democràcia inclusiva presenta unes propostes molt interessants.
Sindicato Sindicat