un altre analisi de la vaga - Indymedia Barcelona

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: laboral
un altre analisi de la vaga
per victor	03 oct 2010

Un altre jornada espectacular d'aquestes que ens fa tan famosa la ciutat de Barcelona. Però podem xerrar més enllà del debat situat pels mitjans de comunicació sobre la licitud de la violència en la jornada de la vaga? Podem atrevir-nos a parlar del sentiment d'impotència i de la necessitat de canviar el nostre entorn sense haver de reseguir que la única estràtegia revolucionària de veritat és fer ús de la ràbia i de l'agressivitat i de destruir coses? No he pogut seguir el desenvolupament de la vaga general amb tota la contundència necessària, a part del fet d'estar a les barricades del 29, em manquen moltes dades sobre el seguiment, o sobre el que en pensava la majoria de la gent de la vaga. Però fent un entremig, que pot ser molt esviaixat, crec que el seguiment de la vaga va ser tant a nivell actiu (manifestar-se) com subjectiu (suport moral) molt baix. Això ens donava un escenari molt complicat per afrontar els esdeveniments. Molts comerços oberts, molts consumidors compulsius reclamant les seves dosis pel centre de la ciutat, una mescla que lluny de convertir-se en un escenari, feia que l'escenari i l'espectador es fusionessin. Aquí va radicar precissament la força de la jornada. L'estreta línea que separa el manifestant pacífic del manifestant que cerca les tàctiques defensives necessàries per a que la repressió no s'endugui d'una plomada la jornada o fins i tot de l'espectador del aconteixements o de les típiques persones que "els enganxa el marrón allà" va desaparèixer. Però la mateixa força és potser la mateixa debilitat. El fet tan laureat per la premsa dels estrangers darrera les barricades, es real. Barcelona es un atractiu per a moltes persones que volen viure d'aprop aquesta radicalitat. Però que de ben segur quan vinguin maldades, aquest exèrcit europeu nòmada se'n anirà al nou lloc de moda europeu on sigui fàcil okupar i liarla, quan vinguin maldades no es quedaran a aguantar. Ja ha passat a moltes ciutats europees abans no serem pas l'excepció. I no són els estrangers el que a mi em preocupa. Em preocupa el fet que estem més avessats a enfortir llaços amb totes aquelles que com trenquen més coses són més radicals, que no pas a enfortir-los amb organitzacions locals que tot i de caire més pacifista, un contacte perllongat en el temps, podria fer que aixequessin barricades amb nosaltres colze a colze. O potser no fessin falta les barricades, ho dubto, però podria ser. La solució no passa necessàriament pel foc. Barcelona va cremar un cop més amb el gran escenari de fons d'una nova okupació gegant per la que van passar moltes persones noves. Però aquesta no es una tesi nova. Ja la portem usant des de fa molt de temps. Cada cop més gran, cada cop un salt mortal més difícil, més difícil en la tècnica, en la realització i en la coordinació entre els trapecistes, ... però el circ cada cop està més buit. Potser alguna cosa falla. Quan les flames s'alzen tan vives i desaparèixen en breu deixant l'escenari igual que abans. El camí el tenim tan marcat que no sabem reconèixer noves dreceres. I un punt molt important segueix sent el mateix de sempre. A qui està a la barricada amb tota la èpica de la lluita se li reconeix com un heroi/na, i en canvi les feines que sostenen en el temps que una nova barricada pugui ser possible, hi ha molta gent que ni tan sols sap que existeixen. Que no ens treguin el temps amb xorrades. La violència de la jornada del 29-S va ser una realitat enfortida per una societat polaritzada, cada cop més rics i cada cop més pobres son la recepta idònia per a que la violència sigui l'únic diàleg que ens deixen. Però d'aquí a enfortir aquest camí per sobre de qualsevol altre consideració va un error molt greu. Els altres camins els tenim tan descuidats que ja no es veuen, però segueixen allà, lo únic que costarà una mica més de reprendre'ls, i mentrestant si hem de tornar a sortir al carrer preparats per al que sigui, sortirem. Disculpes als estrangers que no coincideixin amb aquesta realitat descrita. Però la tendència existeix.
This work is in the public domain

Comentaris

Re: un altre analisi de la vaga
per crisol	03 oct 2010
M'ha agradat el text. Em sembla que l'estratègia insureccionalista (cremar-ho tot...) és contraproduent per al canvi social radical, doncs, com mostra el cas grec, amb aquesta forma d'actuar és molt fàcil per a l'estat tenir pretext per a la repressió desenfrenada, l'aïllament, la deslegitmació, separació... A l'Estat li interesa provocar quan més avait possible la lluita violenta, donat que encara disposa de totes les seves forces, mentre que les del adversari encara han de crèixer...

Re: un altre analisi de la vaga
per a	03 oct 2010
L'Estat SEMPRE té pretext per a la repressió i si resulta que no el té, el crea (mireu, per exemple, el cas Scala...). Lo del dia 29-S va ser simplement ràbia, caos i violència espontànea. Ara el que hem de fer és seguir treballant, organitzar-nos i enfocar millor l'autodefensa cap allà on sigui necessària.

Re: un altre analisi de la vaga
per Així no anem en lloc	03 oct 2010
Quan veig o escolto que algú s'atreveix a fer una anàlisi diferent de les situacions polític-socials, assec una alegre curiositat pel que pugui aportar a aquestes lluites. En la majoria dels casos, després d'una estona d'escolta o lectura, em decebo perquè és la repetició del que duem anys i anys discutint com si fos nou. Aquest cas de "un altre analisi de la vaga", no és diferent, encara que en la seva interessant proposta de "xerrar més enllà del debat situat pels mitjans de comunicació...", s'ha quedat en els mateixos discursos de sempre: A) "...sense haver de reseguir que la única estràtegia revolucionària de veritat és fer ús de la ràbia i de l'agressivitat i de destruir coses?" 1.- Però qui planteja aquest fals dilema? En general, qui es posicionen en contra dels actes anomenats de violència, i mai veuen en ells, la subversió de l'ordre i de la pau social. B) "...el seguiment de la vaga va ser tant a nivell actiu (manifestar-se) com subjectiu (suport moral) molt baix." 2.- Aquesta qüestió, és abordada sempre des de la institució i des del capital i els seus propis mitjans de comunicació i preocupa principalment, a qui tenen especial interès a liderar masses, o apropiar-se d'una representativitat que no els correspon. C) "El fet tan laureat per la premsa dels estrangers darrera les barricades, es real. " 3.- No se si serà real, però aquest tema és d'interès europeu. França amb Sarkozy i els gitanos romanesos, Itàlia amb "Il Cavalieri" i la persecució d'estrangers..., o sigui, la mateixa anàlisi. D) "...de caire més pacifista..." 4.- M'avorreixo...! E) "A qui està a la barricada amb tota la èpica de la lluita se li reconeix com un heroi/na, i en canvi les feines que sostenen en el temps que una nova barricada pugui ser possible, hi ha molta gent que ni tan sols sap que existeixen." 5.- Sembla que hagi una terrible necessitat de reconeixement, perquè jo no veig on estan aquests herois i heroïnes, i en cas d'existir, el propi sistema els tindria els tancats. F) "...Em sembla que l'estratègia insureccionalista (cremar-ho tot...) és contraproduent per al canvi social radical" 6.- Qui diu que aquesta estratègia vulgui el canvi social radical? És possible que només sigui l'espurna. El que si que queda clar, és que algunes d'aquestes opcions que promouen vies allunyades de l'agitació, aquestes principalment, no pretenen cap canvi. Lamentable, aquest "un altra anàlisi", ni tan sols és un altre, sinó que és el mateix de sempre.

Re: un altre analisi de la vaga
per ds	03 oct 2010
1.- sobre el tema de la violència hi ha molta gent de l'esquerra desmarcant-se tot el temps. Es un debat que segueix sent ens agradi o no, necessari. 2.- El seguiment de la vaga és important. Saber en quin punt està la societat. Jo no vull ser un bolet. 3.- Sobre els estrangers. Sembla només un exemple sobre aquella gent que només es mulla parcialment, amb discursos molt radicals que poden mantenir ja que sempre tenen una sortida. Ja sigui anar a un altre país, o els típics nens de papá que tenen discursos ultraincendiaris ja que quan van maldades els papas els posen un piset (i d'aquests n'hi ha varios casos a Bcn). 4.- Sembla que a alguns les feines avorrides els semblen superflues. Si la tasca antisistema no és divertida, doncs no la fan. 5.- Una mica de feminisme, ... en fi, ... 6.- Sense organització al darrera. L'espurna serà això, una espurna. Si, la veritat és que no es diu gaire cosa nova. Però és que les pràctiques tampoc son gaire innovadores.

Re: un altre analisi de la vaga
per crisol	03 oct 2010
Amb el punt F no respons pas a l'argument, només et surts per la tangent. Dius que una acció pot ser l'espurna de quelcom que no vol provocar? mmm... em sembla bastant improbable que una cosa tan dificil d'assolir com el canvi social radical pugui ser provocada per "espurnes" que no volen provocar-lo... A més, l'argument defensa completament el contrari: que aquest actes poden resultar contraproduents per als que realment volem provcar aquest canvi. Amb els altres punts no hi entro, ja que hi ha molta feina per fer... Només comentar que certament, crec que no es "un altra analisi", tal com dius.

Re: un altre analisi de la vaga
per emprenyat	03 oct 2010
potser no vos voleu donar compte pero la violencia del 29s la va produir i encarrilar la policia, D'altre forma no s'agués produit cap violencia o una violencia molt més minsa. Tot i l'insistencia de la policia en crear aldarulls, es van crear ben poquets per motius molt diversos, manca d'objectius clars cap a on enfocar la violencia, por de la gent cap a la violencia, falta de recolçament, voluntat de desmarcarça de la violencia hooligan, etc...

Re: un altre analisi de la vaga
per marco	04 oct 2010
ma vai a fare in culo! hay muchos estrangeros que han dado suporte todo el tiempo a la manifestacion, muchos de los militantes estrangeres son muy preparados politicamente y saben lo que hacen luchando juntos con los otres companeros, hemos hecho las asembleas de preparacion a la huelga, en este stupido articulo parece que hay solo companeros en bcn que hacen viloencia porque estan de vacanciones... es un articulo riformista que sigue la concepcion de lo midios de comunicacioque que va a alimentar el miedo y la spetacularizacion del conflicte; por ultimo nececitamos tener en cuenta que tambien muchos de lo que no son activistas y han seguido toda la manifestacion han espresado y dato fuerza al malcontento general, y este es un grande signal politico y una victoria para la huelga general

Re: un altre analisi de la vaga
per stafe	04 oct 2010
M'interessa molt el debat sobre els estrangers perquè sòc italià, porto 8 anys a bcn implicat en moviments socials, i a vegades penso que tinc ganes de marxar d'aquesta ciutat, que, no obstant tots aquests anys, no és la meva. Possiblement el dia que em senti que no puc aportar ja res més a les lluites a Barcelona, per agotament, o per incompatibilitats polìtiques, entre les meves opcions hi serà marxar-me d'aquì. Si hagués nascut aquì, entre les meves opcions hi hauria més bé retirar-me de la lluita, o dedicar-me a la feina o a altres activitats, passant de les manis i de les assemblees, com ja fa molta gent d'aquì quan es cansa o no es troba a gust. Em sembla bàsicament el mateix. Per abandonar la lluita no cal anarse'n a un altre lloc, amb quedar-se a casa ja n'hi ha prou. Es curiòs que davant de la crisi de participaciò dels moviments socials, s'intenti culpar els estrangers que es piren. No crec que ningù va pensar mai que els estrangers puguin portar endavant les lluites socials de la ciutat. Com a màxim pot ser una ajuda, internacionalista, esporàdica, per a processos que han d'estar fonamentats i integrats per persones que saben que viuràn aquì. Aquest article conté un raonament bàsic de la xenofobia: utilitzar la imatge dels pitjors dels estrangers, per a culpar-los a tots. Això que fa: ofen qui s'ha mullat durant molta part de la seva vida, per les lluites social d'una ciutat que no és la seva. Al mateix temps crea una barrera basada en el lloc de neixement, entre persones que estàn intentant lluitar junts tot i que han nascut als dos costats d'unes fronteres nacionals. Es a dir, reforça la distància que els estats necessiten per a legitimar-se. Es molt fàcil caure en aquests esterotips, en situacions de crisi. Sisplau, aneu amb compte.

Re: un altre analisi de la vaga
per hola stafe	04 oct 2010
amb tots els respectes, pero crec que ets una excepció. De fet al final ja hi ha una disculpa a aquelles persones que no coincideixin amb aquesta realitat descrita. Però la tendència existeix. I simplement era un exemple. El dia de la vaga m'hi vaig barallar amb alguna gent de darrera de les barricades per liarla estúpidament trencant motocicletes en moments en els que els mossos no et perseguien ni res. I resulta que tots eren estrangers. I sincerament me la fum que siguin estrangers. El tema es el que diu el text. El tema es que la gent d'aquí es deixa impressionar massa per aquella gent que ve amb discursos incendiaris i amb pràctiques de creamar-ho tot sigui el que sigui, i mai se'ls hi diu res de res. En canvi com una organització local recolzi en un acte puntual alguna cosa que no sigui de negre pur, seran estigmatitzats de per vida. El que vull dir que no es una contra als estrangers. Si no una contra a la gent d'aquí que es deixa endur per la una gent que de vegades tan se lin fa tot i com no té res a guanyar ni a perdre qan vinguin maldades estaran a un altre lloc. De fet el "circuit" okupa europeu existeix. Es real i tot i que tu o altres no formeu part d'aquest circuit és una realitat que pot aportar moltes coses bones. Però a la que també se li ha de possar uns límits, ja que (al meu parer) ara ja fa uns quants anys que aquest "circuit" no aporta res de bo.

Re: un altre analisi de la vaga
per x	05 oct 2010
Totalment d'acord amb el que diu l'Stafe. El text és una anada d'olla. Ho sent molt però ho sent aixina

Re: un altre analisi de la vaga
per Marco	08 oct 2010
La Stafe es un elemento totalmente reacionario porque la retorica de separacion entre violencia y no violencia es identica a la del sistema funcional a la represion de las luchas;"erI resulta que tots eren estrangers." cuando escribes esta mierda ya esta en el otro lado de las baricadas.. te lo dico en estragero: vai a fare in culo merda!

Re: un altre analisi de la vaga
per Marco	08 oct 2010
La Stafe es un elemento totalmente reacionario porque la retorica de separacion entre violencia y no violencia es identica a la del sistema funcional a la represion de las luchas;"erI resulta que tots eren estrangers." cuando escribes esta mierda ya esta en el otro lado de las baricadas.. te lo dico en estragero: vai a fare in culo merda!