|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
Vaga General: i ara què?
|
|
|
per treballadora |
02 oct 2010
|
Primer de tot felicitar a la gent que ha col·laborat en aquesta esperançadora jornada. Hi ha hagut tanta repressió perquè hem donat en el clau, especialment en la re-apropiació del banc com centre de coordinació de base. Recordeu que per la via judicial s'havia aconseguit que no es desallotjara i, casualitat, just abans del telediari
es crema un cotxe de policia i ja hi ha motius pel desallotjament... Quina proba tenien per demostrar la causa/efecte? Jo vaig sentir a una dona que hi era i deia que eren policies camuflats com va passar a les protestes del Banc Mundial... |
Com a pluja d'idees, poso aquí les meves idees de futur. Aporta les teves com a comentari!
Primer de tot, donar suport als detinguts. Cadascú en la mida de les seves possibilitats: anar a les concentracions de suport, fer algun acte per recollir diners, fer difusió als mitjans que tens a l'abast i parlar del tema amb tota la gent que et trobis.
Segon, organitzar-nos perquè venen temps difícils. El dia de la vaga ens varem organitzar per barris. Doncs torna al barri i cerca pel teu col·lectiu afí. Hi ha que conscienciar al barri de que ens estem jugant la jubilació, la seguretat social, l'educació, les hores extres, etc. No podem perdre el que ha costat més de 200 anys a aconseguir o tornarem on érem (16h de curro al dia, salut i educació pagada, pèrdua de llibertat, etc)
Tercer, lluitar contra l'analfabetisme sindical: Gent com TMB tenen que fer taller per ensenyar com guanyar la lluita sindical. Per exemple, molta gent no sap que si no et deixen fer vaga, pots avisar als piquets informatius.
Quart, fer grups d'afinitat: No estiguis sol, fes un grup d'afinitat. A Internet pots trobar molta informació. Fa falta practicar abans per ser efectiu a situacions com la d'ahir.
Quint, treball de base al teu curro o centre d'estudis o lloc de trobada: tens que ser cada dia piquet informatiu. Que no ens robin les nostres converses, treu els temes que realment ens canvien la vida. Ja hi ha prou de futbol i famoses, parlem de la nostra precarietat i com solventar-la.
Sisè, crear criteri. Avui en dia, llevant filosofia i d'altres assignatures, o amb pseudodebats televisius que desensenyen sobre enriquir-se amb les idees d l'altre, estan aconseguint que no tinguem criteri a l'hora de filtrar la informació. Amb les teves converses, treballa això.
Qui té més idees? aporteu als comentaris, per favor! |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Vaga General: i ara què?
|
|
per Alex |
02 oct 2010
|
|
Demanar a la gent jubilada que ens ajudi. Tenen molt de temps i molta experiència que aportar. |
|
Re: Vaga General: i ara què?
|
|
per m25 |
02 oct 2010
|
Amb el Moviment del 25 de setembre s’ha obert un espai no només físic, sinó social i polític a la ciutat.
A la crida realitzada a totes aquells i aquelles que volem fer la vaga, però tenim dificultats per exercir el dret a vaga, hem respost. Les precàries, els aturats, les treballadores domèstiques, els col·lectius amb diversitat funcional, els sense papers, les treballadores sexuals, les treballadores temporals, les persones hipotecades o ja desnonades…, hem decidit que farem nostre aquest espai com a mínim fins el dia 29 per construir un moviment que vagi més enllà de la vaga general. Doncs la nostra vaga no cap en un sol dia.
Així i tot, la vaga general de demà 29 de setembre és necessària: per a totes les persones que patim individualment uns problemes que són socials, és una oportunitat extraordinària per a expressar les nostres necessitats, els nostres desitjos i i les nostres propostes de manera col·lectiva.
Aquesta vaga ha de ser el moment per a trobar-nos i buscar el que ens uneix, aquesta vaga ha de ser la oportunitat d'organitzar-nos per a resistir en la vida quotidiana, per ajudar-nos mútuament i per a tenir prou forces com per lluitar i crear alternatives a les nostres situacions.
Aquesta vaga serà un èxit si d'ella en sortim més fortes: si abans estàvem soles, ara ens hem trobat.
La vaga ha de servir per a oposar-nos a les retallades socials que afavoreixen els rics i maltracten més a les que no tenim diners, però sobretot ha de ser el dia on tots juntes expressem al carrer les nostres exigències i les nostres solucions.
Necessitem aturar la reforma laboral que precaritza encara més als i les treballadores.
Necessitem resoldre d'una vegada el problema de l'habitatge, les hipoteques assassines, els lloguers abusius, els milers de desnonaments i desallotjaments, els milers de famílies sense casa.
Necessitem transport públic gratüit, per a moure'ns per la ciutat per anar a treballar o buscar feina o anar a passejar.
Necessitem aturar l'encariment constant dels preus, la vida cara que ens van imposar amb l'excusa de l'euro.
Necessitem accedir a la renda bàsica per a viure, doncs és intolerable que 300.000 barcelonines visquin amb 600 euros al mes.
Necessitem repartir la riquesa d'una forma profunda, acabar amb les desigualtats econòmiques insultants a l'inici del segle XX1
Necessitem abolir lleis que van en contra de la dignitat humana com les ordenances del civisme, les lleis d'estrangeria i els seus centres d’internament, les presons per a pobres.
Necessitem repartir el poder i acabar amb qualsevol forma de discriminació per motius de gènere, color, opció sexual, nacionalitat o situació legal.
Necessitem acabar amb l’economia capitalista que ens tracta com a objectes.
Necessitem reconquerir la ciutat.
Per aquests necessitats, i milers d'altres que volem que siguin parlades i escoltades entre totes i tots, ens proposem a nosaltres mateixes i a totes aquelles persones que se sentin interpelades a:
Crear Comitès de Vaga als barris o participar en aquells que ja estiguin constituits, i consolidar-los més enllà del 29-S perquè esdevinguin Comitès per autoorganitzar la vida de forma col·lectiva,
Crear nous espais de resistència i ajuda mútua en els llocs de treball.
Crear eines de solidaritat entre la gent represaliada per colar-se al metro, per no tenir papers, per fer música o trobar-se al carrer, per fer el top manta o el treball sexual.
Crear noves cooperatives de treball per a resoldre des de l'autogestió el problema de l'atur i la precarietat.
Crear un nou sindicat internacionalista on ens trobem per a lluitar plegats gent amb papers i sense papers, gent nascuda aquí i gent nascuda allà.
Crear grups de consum crític, cooperatius i autoorganitzats, per a deixar de consumir mercaderies supèrflues i perjudicials i trencar el parasitisme dels grans intermediaris
Crear cooperatives de crèdit o participar en les que ja existeixen per tal de deixar d'ingressar els pocs diners que tenim als bancs capitalistes.
Crear els Comitès que creguem convenients per a impulsar la resolució d'aquestes necessitats, per a impulsar els nostres desitjos, per a fer extensives les nostres lluites i les dels altres, per a practicar l’ajuda mútua, per a crear una nova societat.
Per tots aquests motius, fem una crida a acudir al Gran Piquet del dia 29 a les 12h a Plaça Catalunya, a totes aquelles persones que necessitem lluitar per a poder viure.
Fem una crida a reconéixer'ns humilment en les lluites dels altres.
Fem una crida a aturar la resignació i la indiferència.
Fem una crida a aturar la ciutat per a crear-la d'una altra forma més humana.
Fem una crida a estar juntes i a somriure una altra vegada.
Fem una crida a adonar-nos de les nostres pròpies capacitats: juntes ho podem tot.
Amunt amb la Vaga General!
Amunt amb l’Assemblea de Barcelona!
Amunt amb el Moviment del 25 de Setembre!
Assemblea del Banc Ocupat, Plaça de Catalunya, 28 de setembre del 2010 |
|
Re: Vaga General: i ara què?
|
|
per Bernat |
02 oct 2010
|
Conscienciar a la gent que els drets no cauen del cel. Hem viscut de la lluita dels nostres pares i avis. Què anem a deixar d'herència als nostres fill?
Com es van aconseguir les 8h? Informa't i conta!
També dir a la gent que no es preocupi tant de que ens criminalitzen als ma$media. Ho fan sempre.
El que és important és que gent descontenta comenci a organitzar-se. |
|
Re: Vaga General: i ara què?
|
|
per xHxCx |
02 oct 2010
|
Muntar un bon pollastre al banc per tot el que no trobis just (diners x la publicitat seva,manteniment,quan t'envien targetes que no demanes i que s'han d'anul.lar per que no et cobrin...) PROTESTAR
Escriure als diaris (no per simpatia )per explicar
que la violècia és la "seva" amb la pujada de la llum i el buta, amb més de 4,500,000 aturats etc |
|
Re: Vaga General: i ara què? Volem el món i el volem ara!!!
|
|
per bonaventura |
02 oct 2010
|
Molt d'acord amb l'entrada d'aquest fil. El 29 de setembre del 2010 Barcelona, la Rosa de Foc, va recomençar a ser de la gent que no té por. Cada cop més gent, i cada cop amb menys por. Les manifestacions anarquistes de la CGT i la CNT catalanes van aplegar més de 15.000 persones per primera vegada des dels vuitanta, els carrers estaven plens de gent, dotzenes de milers de persones apareixent per tot arreu les 24 hores: molta, molta gent n'està farta d'aquesta presa de pèl contínua. Va haver-hi força solidaritat en els piquets informatius més enllà de sigles i organitzacions i la gent va afrontar la violència policíaca en el sentit que no se'n va anar a casa, sinó que es va continuar manifestant als carrers per exigir el que ens pertoca: llibertat, dignitat, justícia social. Viure això va ser preciós. Molta gent, cada vegada més, entén que el problema no és solament una reforma laboral, sinó el capitalisme mateix i la manca absoluta de democràcia en què ens trobem, i que no acceptem la condemna a viure explotats i a consumir.
Els antiavalots dels mossos d'esquadra van prohibir el dret de manifestació per la Rambla i Rda. Sant Antoni: el conseller Saura (20 anys vivint dels sous públics) i ells són qui decideixen per on es manifesta la gent, i ja porten quatre anys reservant el centre de la ciutat per als turistes i els negociets de caixa sucosa i sous de 700 euros. Es continua incomplint la llei del Parlament de Catalunya que des del maig del 2009 obliga aquests funcionaris públics a dur distintius identificatius al seu uniforme (no se n'adonen que sense la lluita del poble ni ells tindrien vacances pagades). Aquest incompliment de la llei, però, no crida l'atenció dels mitjans de comunicació, del periodisme públic i privat, dels méss-merda vaja. I no crida, tampoc, l'atenció dels polítics professionals, tan ufanosos a discursejar sobre les bondats de les lleis que promulguen i l'obligació de complir-les.
En qualsevol cas, els servidors no pas de la societat sinó dels banquers van treballar tot el dia perquè a les 6 de la tarda el Passeig de Gràcia quedés lliure de manifestants i els sindicats oficials (CCOO i UGT) poguessin fer la desfilada ritual, que acabà en els parlaments dels seus executius a l'escenari muntat per l'empresa Focus (la qual domina el 80% dels teatres de la ciutat). Teatre, teatre i més teatre. Dit amb tot el respecte cap als militants honestos i de base de CCOO i UGT amb qui persones d'altres moviments o simplement gent autònoma van compartir moments macos, gent jove i gent gran, no pas cap als seus dirigents i delegats professionals. Aquesta militància de base també n'està fins als nassos, i ho va expressar amb vehemència. Cal ajuntar-se als barris.
Sense cap legitimitat es va desallotjar l'antiga seu del Banesto: la gent que va donar suport als ocupants era gent senzilla, barrejada, diversa (el 29 hi havia mooooolta gent gran als carrers, i que aplaudia des dels balcons). L'edifici en un any ha canviat una pila de cops de propietat, en un exercici especulador plenament legal, és clar.
La gent que va baixar al carrer a manifestar-se va mostrar la seva dignitat i la solidaritat amb les companyes i companys que van ocupar el banc. Cada cop més gent, cada cop amb menys por.
Una situació de revolta social puntual en un context de crisi estructural és reduïda a un afer d'ordre públic: fa cent cinquanta anys que és així! Però cada cop més persones prescindeixen dels seus diaris, ràdios i teles, que se'n van gradualment a la merda. Tota aquesta colla de polítics i periodistes majoritàriament feixistes no volen entendre que sense recuperar els nostres carrers no hi hauria ni escola pública ni sanitat pública ni els drets que hem conquerit i que ens estan desbaratant. Ens volen esclaus, però tenen un problema greu, gravíssim: NO SOM ESCLAUS. FELICITATS A TOTHOM QUE EL 29 VA BAIXAR ALS CARRERS DE BARCELONA, LA ROSA DE FOC. Cal unitat d'acció, plataformes àmplies, no defallir, expandir la consciència política, ajuntar-se... No tenim res a perdre, perquè aquest model de societat és una merda, una estafa, una enganyifa INSUPORTABLE. Quasi el 20% de la societat catalana viu al llindar de la pobresa i resulta que el problema són els contenidors incendiats –me parto, me parto!–. Quanta, quanta nàusea. Però alhora, quanta alegria pel que va succeir les 24 hores del 29, quantes emocions boniques, quanta força i quanta vida als moments en què estem junts, quanta necessitat de cridar que anhelem la llibertat com l'aire que respirem, que volem el món i el volem ara!!!
Coratge i fe, molta fe, perquè la fe –ho deia un pensador anomenat Durkheim al principi del segle XX–,la fe és, abans de tot, un impuls per actuar.
(Excuseu-me l'extensió, necessitava expressar-ho!) |
|
|
