|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí |
|
De què tenen por?
|
|
|
per Qualsevol |
02 oct 2010
|
|
Com algú ha dit sàviament, tant els organitzadors de l'esdeveniment del Banc del Descrèdit com els agents actius dels aldarulls al centre de Barcelona -insistim-hi, subjectes diferenciables- no són abstraccions que es puguin reduir i aïllar en etiquetes alienadores del tipus “antisistema” o “okupes”: són els vostres fills, “Som els vostres fills”, com deien a Grècia ara farà dos anys, aquells i aquelles fotudes per un món que Heu construït i ens deixeu en herència, com una pesada llosa sobre les nostres esquenes que no hem escollit carregar. Vosaltres l'heu construït, Nosaltres simplement el volem destruir per construir-ne un de nou al Nostre gust, perquè Som aquells i aquelles que l'Hem de viure. Estem decidides, no Ens aturareu. És d'això que teniu por. |
De què tenen por?
Realment tenen por d'algunes desenes “d'antisistemes”, “okupes”, “radicals” o com li vulguin dir? No. No tenen por d'algú, d'un subjecte que estratègicament redueixen a quatre arreplegats, una minoria gran, però al capdavall una minoria, que trobaria a Barcelona un pol d'atracció per a les seves ganes de gresca. Ni tant sols parlen d'un “moviment okupa”, sinó “d'okupes” que només s'haurien organitzat per provocar disturbis aprofitant el moment de la vaga. De cop i volta, un moviment que havia aconseguit en poques hores reunir en una assemblea gairebé espontània 500 persones amb ganes de dir la seva sota la pregunta “Quina és la teva vaga?” es transforma en un grup d'energúmens que utilitzen el baluard de Banesto per organitzar els disturbis i protegir-se. 500 persones en sa majoria sense cap relació amb la organització de la okupació.
És d'això que tenen por, de que es va aconseguir que 24 hores després de la okupació d'un cèntric edifici aquest esdevingués un experiment explosiu, un laboratori social i polític on pensar (i actuar!) com continuar vivint, o com recuperar la vida, des d'una perspectiva oberta, globalitzant, i sobretot, maximalista. Un desbordament que tot i esperat va sorprendre els mateixos organitzadors de l'esdeveniment. Un desbordament no aliè, és clar, a les dimensions de l'edifici, a la seva ubicació al bell mig de la ciutat en plena celebració de les seves festes patronals, ni al seu esdevenir ràpidament, amb les seves enormes i eloqüents pancartes i la bandera pirata onejant al seu cim, a 30 metres d'alçada, un crit estrepitós de rebel·lia.
Per això la pregunta no és “de qui” sinó “de què” tenen por. Tenen por d'aquest esdeveniment potencialment revolucionari. En tot cas, si tenen por d'algú, és de la gent que està aprenent a donar resposta a la precarietat de la vida, la misèria i l'avorriment d'una manera organitzada. I és sobre aquesta gent sobre la que pot caure la onada repressiva, però no perquè hagin cremat quatre contenidors o tirat quatre pedres a la policia, sinó perquè són agents actius d'aquest moviment que poc té a veure amb l'esclat insurreccional del 29 a la tarda, fruit d'una ràbia continguda general per la violència estructural que no para d'incrementar-se per l'acció decidida dels poders polítics i econòmics. Qui va cremar contenidors, trencar aparadors i llençar pedres a la policia era una suma progressivament creixent d'individualtats anònimes que s'afegien a la festa de foc animades espontàniament per la força del moment, una força que feia perdre la por a multituds no acostumades a aquest tipus d'accions. Era una massa informe de persones qualsevol que sota la caputxa ho donaven tot per aconseguir-ho tot.
Com algú ha dit sàviament, tant els organitzadors de l'esdeveniment del Banc del Descrèdit com els agents actius dels aldarulls al centre de Barcelona -insistim-hi, subjectes diferenciables- no són abstraccions que es puguin reduir i aïllar en etiquetes alienadores del tipus “antisistema” o “okupes”: són els vostres fills, “Som els vostres fills”, com deien a Grècia ara farà dos anys, aquells i aquelles fotudes per un món que Heu construït i ens deixeu en herència, com una pesada llosa sobre les nostres esquenes que no hem escollit carregar. Vosaltres l'heu construït, Nosaltres simplement el volem destruir per construir-ne un de nou al Nostre gust, perquè Som aquells i aquelles que l'Hem de viure. Estem decidides, no Ens aturareu. És d'això que teniu por.
Qualsevol |
Mira també:
http://movimentdel25.org/
|
This work is in the public domain |
|
Re: De què tenen por?
|
|
per Un altre |
02 oct 2010
|
|
Més ben dit impossible!!!! |
|
Re: De què tenen por?
|
|
per Mateo |
07 oct 2010
|
Bé,com a llicència poètica està bé, pero n'hi ha que no només som fills, si no ja pares, i grandets, es clar..També hi havíen jubilats, fins on els hi arriben les forçes, a vegades més i millors que les nostres.
Jo no ho centraría mai en una cuestió de generacions, si no, resultarà que només lluiten els joves fins que se'ls hi passa la juventut: tan febles són les nostres conviccions? Aprofiteu-vos, si en quedem, de la gent que anem acumulant alguna experiència, perque és exactament el que començeu a fer els més joves. |
